(4) A l’espera de l’anunciat comunicat de RV/PVE per al proper 14 d’abril, ANNA notícies informa de com Pablo Iglesias, entusiasta constitucionalista del 78, ens vol fer passar gat per llebre
Per a llegir la notícia en castellà, cliqueu ACÍ
Arxiu mensual: abril de 2020
Hui i sempre… recordant a Guillem Agulló
(3) A l’espera de l’anunciat comunicat de RV/PVE per al proper 14 d’abril, ANNA notícies reprodueix la intervenció del dinàstic d’esquerres, patriota espanyol i constitucionalista -segons les seues paraules- Joan Baldoví.
(2) A l’espera de l’anunciat comunicat de RV/PVE per al proper 14 d’abril, ANNA notícies reprodueix la intervenció de la CUP al parlament monàrquic
(1) A l’espera de l’anunciat comunicat de RV/PVE per al proper 14 d’abril, ANNA notícies reprodueix un article de Pere Martí del febrer passat: A Espanya ja no queden republicans.
Article relacionat on s’anuncia el comunicat de RV/PVE per al 14 d’abril
A Espanya ja no queden republicans.
L’entrada de Podem al govern espanyol ha comportat abraçar la monarquia com a peatge per a ser al poder
Per: Pere Martí 07.02.2020
Aplaudiments. La plàcida visita de dos dies de Pedro Sánchez a Barcelona ha tapat una imatge significativa d’aquesta setmana: la dels membres del govern espanyol de Podem, amb Pablo Iglesias al capdavant, aplaudint dilluns la figura de Felipe VI en l’acte de constitució de les corts espanyoles. Una imatge que ha causat polèmica perquè se suposava que Podem era una formació republicana. Per mirar de fer equilibris, el grup parlamentari es va quedar dret sense aplaudir, però encara va ser pitjor, perquè va fer més evident que ho feien per obligació, empassant-se les conviccions, les que havien mantingut fins ara. En una democràcia no és obligatori aplaudir el rei, i si un govern, o un dels partits que en formen part, és republicà, hauria de poder-ho expressar. Però a Espanya, la monarquia és intocable, pel seu origen franquista i perquè no ha estat mai ratificada democràticament. Els qui diuen que votant la constitució espanyola del 1978 ja es va validar la monarquia és fals, perquè en aquell referèndum es votaven moltes coses més.
A Espanya, ja no hi queden partits republicans. El PSOE havia estat republicà durant el franquisme, però en la seva mutació durant la transició va abandonar el socialisme i va acceptar la monarquia. El PCE també va renunciar a la república a canvi de ser legalitzat el 1977, tot i que va mantenir la simbologia de cara a la galeria. Alguns asseguren que el pacte, impulsat per Adolfo Suárez, incloïa un referèndum sobre monarquia i república, però Santiago Carrillo es va morir esperant-lo. El referèndum no es va fer mai i la monarquia va aprofitar el 23-F per emblanquir-se d’acord amb un relat oficial més que dubtós. El sorgiment del moviment del 15-M va fer tornar les banderes espanyoles republicanes als carrers, i la formació que en va sortir, Podem, assumia per primera vegada la república en un partit que no havia hagut de pagar les hipoteques de la transició.
Però la realitat ha demostrat que quan es toca poder les conviccions desapareixen o passen a ser purament estètiques. Les imatges de Pablo Iglesias aplaudint Felipe VI certifiquen la defunció de Podem com a formació republicana, per molts equilibris que fes el grup parlamentari. Però les explicacions que ha donat el partit refermen aquesta interpretació. La ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, va explicar que havia aplaudit per cortesia i que respectar les institucions formava part dels valors republicans. Una lectura molt oberta del concepte republicà que també ha compartit Cayetana Álvarez de Toledo, qui des de l’altre extrem ideològic també troba valors republicans. Amb aquest consens tan transversal, Espanya serà el primer país a tenir una monarquia republicana.
Per justificar-se, Montero va fer un pas més i va dir que si els aplaudiments servien per a apujar el salari mínim interprofessional o per a aprovar la llei de llibertats sexuals, ho tornaria a fer. Vincular la conquesta de drets socials a acceptar la monarquia, com va fer Montero, és inacceptable des d’un punt de vista democràtic. Els drets humans i les conquestes socials van davant de la forma d’estat, i si el seu respecte o el seu avenç depenen de raspallar la monarquia o no, és una clara involució democràtica. És molt significatiu que això ho hagi de fer una formació com Podem, que havia d’enderrocar el règim.
L’única opció republicana que roman a l’estat espanyol és l’independentisme, que vincula l’assoliment de l’estat propi a l’establiment d’una república. Per això els seus representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP no van assistir a l’acte de constitució de les corts espanyoles, igual com tampoc no hi era l’esquerra independentista basca ni gallega. Detalls com aquest invaliden totes les lliçons de progressisme que, sovint, l’esquerra de Podem i els comuns vol donar a l’independentisme. Els qui volien posar fi a la casta han acabat convertint-se en una crossa més del règim del 78, aplaudint-ne la màxima representació.
ESPANYA ÉS UNA CATEGORIA MILITAR, escrit de Víctor Baeta
PER A LLEGIR LA VERSIÓ EN CASTELLÀ, CLIQUEU ACÍ
ESPANYA ÉS UNA CATEGORIA MILITAR
Espanya és la categoria militar de la monarquia catòlica o hispànica. Finalitzades les guerres de conquesta i de descolonització d’ultramar, a la categoria militar que és Espanya, sols li resta un camp de batalla i és en la pròpia metròpoli. Espanya, eixa categoria militar, compta amb el suport dels espanyols que són els súbdits amb comunió amb la monarquia hispànica que l’accepten i la fan seua. Com en tota guerra hi ha l’enemic i l’actual, per a eixa categoria militar que és Espanya, són, allò que anomenen, els ‘antiespanyols’, és a dir tots aquells que no estem en comunió amb la monarquia catòlica o hispànica i aspirem a categories polítiques, no militars, basades en la democràcia i la llibertat. Els ‘antiespanyols’ varem patir una gran derrota en 1939 per l’aliança d’Espanya -dels detentors de la categoria militar en eixos moments- amb Hitler i Mussolini. Però ara, en el 2020, uns ‘antiespanyols’ -els que aspiren a categories polítiques i no militars- han aconseguit reagrupar-se i fer-se públics en el territori ocupat que és Catalunya i aspiren a independitzar-se de la categoria militar que és Espanya; els catalans aspiren a instaurar democràticament categories polítiques, lliures i sobiranes, com és la República Catalana.
El proper 14 d’abril, RV/PVE farà públic un document, amb unes conclusions inusuals. Ha estat llargament debatut i finalment aprovat per l’Assemblea de RV/PVE reunida telemàticament. Este document és el resultat del constatat fracàs, per part de RV/PVE, després de molts anys d’esforços per tractar d’implicar al republicanisme estatal, anomenat ‘espanyol’, en la lluita contra el règim del 78 -règim al servei de la monarquia hispànica- i per l’assoliment de la sobirania política dels valencians. Ha estat impossible. Eixe ‘republicanisme’, és més ‘espanyol’ que republicà. Tots ells son votants de IU, Podemos i PSOE, forces perfectament instal·lades en el regim del 78, que aplaudixen a l’Exercit, apel·len a la Pàtria –común e indivisible– , reprimixen a republicans catalans i preparen la renovació dels acords amb en els franquistes fets en el 78 amb uns nous Pactes de la Moncloa.
Amb este document que apareixerà el 14 d’abril, RV/PVE vol marcar amb claredat que ‘Espanya’ és un instrument al servei dels interessos de l’oligarquia que controla l’Estat dinàstic. Per a RV/PVE, Espanya i els seus seguidors, els espanyols -que cal no confondre amb els castellans, andalusos, asturians, etc. etc.- responen a categories no democràtiques, imperialistes i extractives a les que cal denunciar i combatre políticament i democràticament.
Víctor Baeta i Subias, membre de l’Assemblea de RV/PVE
CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA
CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA pel Col·lectiu “Fent País Valencià”
Un grup de ciutadans de la Comunitat Valenciana hem decidit posar-nos en contacte per tirar avant durant els pròxims anys un nou projecte que ocupe un espai ara buit en el panorama polític valencià.
Esta és la nostra proposta en poques paraules: Continua la lectura de CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA
Borràs, sobre uns nous Pactes de la Moncloa: “No estem per repensar el model de l’Estat sinó per pensar la independència”
La portaveu de JxCat assegura que el nom de la proposta els “allunya” de contribuir-hi
ACN Madrid
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, s’ha desmarcat del llenguatge que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha utilitzat proposant una reedició dels Pactes de la Moncloa per afrontar la crisi pel coronavirus.
“JxCat no està per repensar el model d’Estat perquè l’estat en què volem pensar és en la independència de Catalunya”, ha dit en una entrevista a Ràdio 4.
Tot i així, Borràs ha assegurat que si la intenció del govern de Sánchez és buscar acords econòmics, JxCat escoltarà les propostes. En aquest sentit, ha afegit que el nom de la proposta els “allunya” a contribuir-hi.
Segons Borràs, els pactes de la Moncloa van ser uns acords que van “enterrar” la possibilitat de trencar amb el règim franquista i el van “perpetuar d’una manera sociològica”. En aquest context, ha afegit que d’entrada el nom porta a un “mite fundacional de la democràcia postfranquisme, en una mena de rendició organitzada”.
I ha lamentat que en el context del ’77 es podia haver jutjat el franquisme i haver plantejat si es volia una república o una monarquia.
Preguntada per quin serà el vot de JxCat dijous al Congrés sobre la pròrroga de l’estat d’alarma fins al 26 d’abril, Borràs ha explicat que encara està parlant amb ministres del govern espanyol sobre algunes de les mesures que s’han d’aprovar.
“Estem intentant aconseguir que siguin les mesures que considerem necessàries i encara estem ultimant alguns detalls de les mesures econòmiques i laborals”, ha afegit.
Borràs ha recordat que en l’anterior pròrroga de l’estat d’alarma, JxCat va fer un “sí crític” a les mesures i que es van abstenir a la pròrroga en considerar que s’havia fomentat en una retirada de competències, un “155 per la via de l’excusa sanitària”, segons ha dit.
Preguntada per les retallades en sanitat dels governs d’Artur Mas, Borràs ha considerat que és “superficial” dir que un retalla allà on vol, ha afegit que els pressupostos són fruit de conjuntures i ha defensat que en els governs que ella va participar com a directora general, el Departament de Salut tenia un “paper preeminent”.
“Les retallades són fruits d’excessos i tots sabem qui va dur a terme aquests excessos”, ha conclòs.
Conte matemàtic… Eh?
Torna ‘el timo de la estampita’. Tornen els Pactes de la Moncloa
EL TIMO DE LA ESTAMPITA per Alfons Duran | 06/04/2020
“España de charanga y pandereta, / cerrado y sacristía, / devota de Frascuelo y de María, / de espíritu burlón y de alma quieta (…) España inferior que ora y bosteza, / vieja y tahúr, zaragatera y triste; / esa España inferior que ora y embiste, / cuando se digna usar de la cabeza”.
El retrato vivo de Antonio Machado permanece incrustado en el ADN nacional y aflora constantemente a través de sus más notorios personajes, muchos ellos pertenecientes a la clase política (los Fraga, Aznar, Calvo Sotelo, González, Zapatero, Rajoy, Abascal, Rivera y especies similares), y otros vinculados a las clases directamente extractivas, que administran los oligopolios como si fueran comunidades de vecinos sin derecho a voto.
Todo ello aderezado, eso sí, por las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (las TIC’s), que les da un sello de falsa modernidad, pero que no les permite ocultar sus bases ideológicas de fondo reaccionario, asociadas al “orden antiguo”, contrarias al progreso, al fomento de la ciencia, a la mejora de la sociedad.
Es por ello que cuando surge un hecho inesperado (vamos a aceptar que el Covid19 es un “cisne negro” de los que describe analíticamente Nassim Taleb), se ponga de manifiesto la chapuza nacional, tanto en términos organizativos como logísticos, tanto en la definición del personal ejecutivo como en la configuración de un potente “back office”, tanto en la gestión del tiempo como en los procesos de comunicación. Son unos ineptos porque no pueden ser otra cosa.
Cuando algunos defendemos un Estado ligero y un predominio de la sociedad civil y de la iniciativa privada, se nos tacha de neoliberales, en una simple demostración de ignorancia y mala fe. Yo siempre he creído que hay dos capítulos cruciales en una sociedad libre y democrática: la sanidad y la educación. Y que estos capítulos han de estar en manos de un Estado, libre y democrático a su vez. El resto son subsidiarios. La alta, media y baja burocracia no hace más que impedir el flujo natural de la vida. En la actual coyuntura, la prestación y el compromiso de los sanitarios son extraordinarios, nunca superados desde la guerra civil. Como contraste, vemos a diario las trabas del entramado estatal para que el equipamiento llegue con facilidad a los servicios interesados. Son los médicos y sus ayudantes los que tienen que dar el visto bueno a las unidades de apoyo, y no los funcionarios que se aferran al procedimiento porque es su alimento natural. El “vuelva usted mañana” de Larra es la respuesta condicionada de esta perniciosa fauna.
Y en medio del desconcierto, el alto funcionario Sánchez, en su calidad de jefe de gobierno del Estado español, propone una renovación de los “pactos de la Moncloa”, como una especie de llamamiento a la unidad nacional, llamamiento al que han acudido presurosos sus colegas Casado y Arrimadas, siempre dispuestos a sacar tajada de cualquier evento. Por favor, un mínimo de seriedad y de rigor. Guarden sus cantos emotivos en el baúl de los recuerdos y traten de gestionar el tema de manera objetiva y racional.
Y permítanme recordarles, si es que no lo saben, que los “pactos de la Moncloa” fueron una versión light del “timo de la estampita”, aquella vieja estafa en la que un par de cómplices se aprovechan de las ambiciones de un “primo”, al que acaban timando de manera grosera. En aquella época el “primo” fue la sociedad española, el “tonto” la izquierda oficial, que luego cogió cuotas de poder, se institucionalizó y ha vivido ricamente a partir de entonces, y el “listo” fue el aparato franquista, que bajo la capa de la renovación vendió un falso relato que ha llegado hasta ahora.
Los “pactos de la Moncloa” fueron parte de la “Transición”, que fue más una transacción interesada que otra cosa.
¿O es que creen que porque estamos confinados acabaremos siendo todos unos perfectos gilipollas?
