Els sindicats de bombers denuncien el desgavell de l’Administració

Els bombers de València demanen la dimissió del director d’Emergències pel “desastre” i “caos” de gestió durant l’incendi de Llutxent

Els sindicats majoritaris han denunciat que van haver de fer front a les flames amb menys personal i mitjans del que precisava l’incendi. Asseguren que hi ha risc de tornar a patir una altra catàstrofe similar si no es milloren les seues condicions.
Els representants de diversos sindicats de bombers

Per escoltar la notícia en À punt cliqueu damunt
Representants de sindicats de bombers valencians han exigit aquest dilluns la dimissió del director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Angel, i han denunciat el “desastre” i “caos” en la gestió de l’incendi declarat dilluns passat a Llutxent (València), amb “més coordinadors que treballadors”. “Es va crear l’agència per a unificar els cossos de bombers i s’ha convertit en un nou mas i una agència de col·locació”, han lamentat.

Així ho han explicat als mitjans de comunicació portaveus del Sindicat Professional de Policia Local i Bombers (SPPLB), CGT, Intersindical Valenciana, CSIF i Sindicat Valencià Republicà. Minuts abans, el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, ha mantingut una breu reunió amb alguns dels representants, en la qual s’ha compromès a celebrar una pròxima trobada amb els sindicats.

El delegat d’Intersindical, Ian García, ha criticat que, malgrat la creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, encara no hi ha un cos unificat de bombers”, objectiu amb el qual es va crear, i en canvi “s’ha convertit en un nou mas en comptes de tancar els que ja hi havia”.

García ha denunciat els problemes de coordinació en l’incendi forestal de Llutxent, controlat a les 20 hores d’aquest diumenge després d’arrasar en una setmana 3.270 hectàrees de les comarques valencianes de la Vall d’Albaida i la Safor.

Segons el representant d’Intersindical, “hi havia 14 cossos diferents treballant en l’incendi”, que no tenien “moltes vegades ni les mateixes comunicacions ni els mateixos procediments ni els mateixos vehicles”. “És un desastre”, ha remarcat, abans d’assegurar que “amb la mateixa despesa, a dia d’avui, sense pujar un euro, es pot unificar els cossos i que deixe d’haver-hi aqueixa descoordinació”.

Preguntat per si aquesta situació ha impedit la ràpida extinció, ha afirmat que sí. “Un comandament no pot parlar directament amb la gent que té al seu servei, la gent que té sota, és molt complicat de coordinar perquè no hi ha un cos únic, per a parlar has de fer tres trucades. Fa falta que quan hi haja un gran sinistre, un gran servei, estiga procedimentat, que hi haja vehicles, que hi haja emissores. No n’hi ha”, ha insistit.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el president del Sindicat Valencià Republicà, Ximo Cunyà, que ha posat el focus en la “quantitat de vehicles” que hi havia en el lloc de comandament (PMA), que ha qualificat “de luxe”, “de gent que està coordinant” i que fins i tot assegura que impedien aparcar. “No fa falta gent per a coordinar. A Europa no hi ha 14 cossos que coordinar, hi ha un cos d’Emergències únic, ací tenim 14 i no necessitem coordinadors, necessitem gent treballant”, ha reclamat.

Així mateix, ha criticat que els vehicles forestals del Consorci Provincial de València van eixir a l’incendi “l’endemà” que es declarara el foc, perquè no hi havia personal i “amb dos homes”. “Algú pensa que un conductor i un bomber en un camió poden afrontar flames de 20 metres? És impossible”, ha remarcat.

“Fins al dimecres no es van dotar” els vehicles forestals del Consorci Provincial “amb quatre homes, quan caben sis en un vehicle””, ha dit, en un moment en el qual l’incendi “ja no es podia apagar”. Al seu judici, la negativa de desplaçar més vehicles i efectius es va deure a la intenció de “estalviar-se uns euros”. “Després mobilitzen 20 o 30 avions, amb el que val una hora d’avió, si el teu apagues l’incendi al principi, després no vas a necessitar avions”, ha assegurat.

El CELS denuncia la poca sensibilitat dels ajuntaments en bàndols i pregons

El Centro Estudios de la Serranía denuncia la poca sensibilitat dels ajuntaments en bàndols i pregons
Tan sols l’Ajuntament de Xelva va manifestar consideració a la supressió de melodies amb tint masclista, xenòfob, feixista o sexista

Malgrat la insistència que el CELS harealizado per segon any consecutiu en relació a les melodies musicals que precedent o tanquen els bàndols i pregons municipals, tan sol l’Ajuntament de Xelva resulte ser la primera i única corporació municipal de la comarca de la Regió muntanyenca, que va ser sensible a la denúncia realitzada per a retirar els fragments musicals que cotengan tints fascistes, fenófobos, masclista o sexistes.
Fa ara un any que només la corporació de Xelva va respondre a l’escrit remès a tots els ajuntaments de la comarca i també a les dues mancomunitats que ofereixen serveis en ella, i des d’aquell requeriment i fins avui cap altre consistori ha tingut a bé realitzar un estudi dels fragments musicals que antecedeixen i finalitzen els citats bàndols, amb la finalitat d’evitar seqüències que puguen ferir la sensibilitat de la ciutadania.
Però a més d’açò, el CELS s’ha tornat a frecer perquè, en cas de no sentir-se capacitat l’ajuntament per a realitzar aquesta acció correctora sobre els fragments musicals que s’emeten, va proposar llavors i manté ara, que s’organitze una comissió de persones expertes i de representants del teixit ciutadà local, perquè es millore la qualitat d’aquests continguts musicals.
Novament es proposa que, fins a estudiar la idoneïtat dels fragments musicals que s’emeten, s’aconsella evitar fragments musicals d’alt contingut sexista, així com de cantants solistes o grups, que se’ls haja condemnat per alguna acció delictiva i siga de públic coneixement, segmente est, que ja va anar molt bé acollit per la corporacion presidida per David Cañigueral Belmonte.
Des del CELS, es proposa la utilització de fragments musicals de música clàssica, exempts de drets d’autor i s’apunta que per als pregons de caràcter associatiu o procedents d’una associació, grup o entitat, se’ls pregunte la melodia que volen utilitzar i que es corresponga amb textos que no puguen ferir cap sensibilitat social, política, cultural o cívica.

Els cops d’Estat per mutació interpretativa, article d’Elisenda Cremades

Els cops d’Estat per mutació interpretativa

El 23-F, un cop d’Estat que va tindre èxit

En plena transició del règim del 39 al del 78, quan estaven fent-se els estatuts  d’autonomia, ara ja és sabut per tothom que el cop d’Estat del 23-F va ser instigat pel llavors rei Juan Carlos I, i en eren còmplices els principals partits del règim (el PP, llavors AP, i el PSOE). Aquella maniobra va servir d’avís i en va tindre conseqüències, per exemple, el País Valencià, que tenia que ser autonomia de primera, va esdevindre autonomia de segona categoria, i la primera llei que es va aprovar després d’aquest cop d’Estat va ser la LOAPA, la primera llei harmonitzadora.

Contràriament al que es pensa, aquell cop d’Estat va estar necessari per a l’Estat perquè la  monarquia, hereva del franquisme, obligada a pactar amb el catalanisme moderat per a poder legitimar-se, no va tindre mes remei que fer alguna concessió, i tenia por de que la constitució del 78 fos interpretada massa generosament. Aquell cop d’Estat va servir al seu propòsit de portat a tots els territoris novament a la cleda, va servir per a que les forces centrípetes poguessen contindre les forces centrífugues. El rei va esmenar la voluntat popular infonent por als ciutadans, i en eixe sentit, encara que es va crear una situació jurídicament intolerable, el cop d’Estat va tindre èxit.

Cap a un altre escenari

Però el 23-F també va tindre una altra conseqüència, la constatació de que ja no es podia anar per Europa a punta de pistola. Ja no era possible sostenir un Estat mitjançant cops d’Estat militars. De cara al futur, calia pensar una altra estratègia diguem-ne, més sibil·lina, més encoberta i indetectable per a sostenir l’Estat centralista. En el futur era necessari controlar el Tribunal Constitucional (endavant TC) per poder fer cops d’Estat per mutació interpretativa.

I així va ser quant el TC va deixar sense ànima l’Estatut català en derogar els articles més importants d’eixa llei orgànica. De tots es sabut que la composició d’aquell TC va estar alterada en negar-se el PP a renovar els membres en les legislatures de Zapatero per a poder portar a terme un cop d’Estat en tota regla.

El lector es preguntarà, mira aquesta, ¿com s’atreveix a qualificar de cop d’Estat una sentencia del TC?. Doncs eixe es el propòsit d’aquest article, desembolicar i explicar perquè considere que el que va fer el TC va ser un autèntic cop d’Estat, un canvi de rumb per mutació interpretativa, ja que la nova interpretació era, i es, del tot il·legal, va contra els principis del dret, i tenint en conter que tots els membres d’eixe tribunal son juristes, no es pot pensar una altra cosa que ho van fer a posta i sabent, es a dir, van prevaricar per alterar i fer impossible la voluntat popular del poble de Catalunya.

Que es un cop d’Estat per mutació interpretativa?

Imagine el lector la següent contradicció jurídica: una llei ordinària contradiu a una altra llei ordinària. Per exemple, la Llei General Tributaria estableix que les deutes tributàries que no es paguen en el període voluntari de pagament, es constrenyeran. Per una altra banda, la Llei Concursal, que també es una llei ordinària, estableix que les deutes d’aquelles persones jurídiques que es troben en concurs de creditors no podran ser constrets. Veieu la contradicció?. Us haveu adonat que una llei ordinària diu una cosa i una altra llei ordinària diu la contraria?

Si  fóssiu una funcionaria que es troba davant d’aquest dilema, que faríeu? quina llei aplicaríeu? Fixeu-vos que les dos lleis tenen el mateix estatus, en teoria cap preval sobre l’altra. Les dos son lleis ordinàries, les dos tenen el mateix rang.

Doncs aquesta aparent contradicció la jurisprudència ho ha resolt donant preponderància a la llei especial o específica sobre la llei general, es a dir, en l’exemple que estem estudiant, tindríem que interpretar que la Llei General Tributaria es una llei general, mentre que la Llei Concursal es una llei especial, o específica per a un cas concret. Llavors la llei especial, o específica, en el seu àmbit d’aplicació, te preponderància sobre la llei general. S’aplica la Llei tributaria ordinàriament excepte en aquells casos en que una llei específica la contradiu, en el cas estudiat, quant una persona jurídica està en situació de concurs de creditors.

Això no es una invenció meua, això passa moltes vegades en dret, que una llei contradiu una altra, per exemple, quan la Llei sobre el Procediment Sancionador contradiu la Llei de Procediment Administratiu, les dos son lleis procedimentals, les dos tenen el mateix rang, però en matèria sancionadora preval la primera per ser específica, i no la segona, que es una llei general que s’aplicaria en els altres procediments administratius diferents del procediment sancionador.

Bé, hem donat un pas per comprendre com deuen interpretar-se i engranar-se les lleis. Ara anem a aplicar el mateix criteri però no sobre lleis ordinàries, sinó sobre les lleis que componen el bloc constitucional, però abans he d’explicar que es això del bloc constitucional.

La Constitució del 78 es una constitució oberta, no defineix un model territorial, no diu en cap lloc que tinguen que haver-hi lleis harmonitzadores, no condiciona els estatuts mes enllà de les competències que son exclusives de l’Estat. En teoria el model territorial queda indefinit en espera del que pacten els parlaments autonòmics amb les Cortes Generales. Això es el que constitucionalistes de prestigi com ara Javier Pérez Royo, defineixen com a bloc constitucional, que integra la constitució i els estatuts d’autonomia, que són lleis pactades entre dos parlaments, amb majories qualificades, i referendades per la població del territori implicat. Com que la Constitució del 78 no defineix un model territorial, queda oberta al que pacten els diversos parlaments autonòmics amb les Cortes Generales, i eixe, en teoria, es el model territorial de cada territori o Comunitat Autònoma.

La interpretació que ha de fer-se, la mes coherent des de un punt de mira jurídic, es que la Constitució es una llei general, mentre que els Estatuts d’Autonomia són lleis especifiques, i que totes elles formen part del bloc constitucional, i son les lleis autonòmiques les que defineixen, per a cada territori, el model territorial que no defineix la constitució. Com pot apreciar aquí el lector, no hi ha contradicció, perquè la Constitució no defineix cap model territorial, i a més, parla de regions i nacions. És una Constitució oberta en la que queda per definir l’estructura territorial en espera de que ho faça, per a cada territori, un pacte entre el parlament autonòmic i el central.

A més, d’acord amb la jurisprudència, les lleis especifiques prevalen sobre les lleis generals, es a dir, un Estatut d’Autonomia, jurídicament parlant, te preponderància sobre la pròpia Constitució, ja que es un pacte entre dos parlaments.

Una vegada aprovat per els dos parlaments i referendat per la població del territori implicat, eixe Estatut passa a formar part del bloc constitucional, i si contradiu la Constitució en algun article, deu prevaldre, en eixe territori específic, l’Estatut  per sobre la Constitució, que regirà ordinàriament per a la resta de territoris.

La derogació parcial de l’Estatut català va ser un cop d’Estat per mutació interpretativa de la llei, alterant la manera natural de interpretar-la. Una vegada aprovat l’Estatut català pel parlament central i referendat pels catalans, passa a ser bloc constitucional i el TC no es ningú per contradir la voluntat popular definida pels dos parlaments. Si a Madrid no els agradava l’Estatut català, doncs no haver-lo aprovat, però una vegada aprovat, el que tenia que haver fet el TC es, per a Catalunya, reinterpretar la constitució de tal manera que quedés integrat l’estatut aprovat pels dos parlaments i pel poble de Catalunya.

Altres cops d’Estat per mutació interpretativa

Una vegada el TC s’ha desviat del seu camí, ja no pot parar, a cada cop va a pitjor. A l’interpretar políticament l’Estatut català, s’ha vist obligat a admetre un 155 que també és clarament inconstitucional, i cada vegada la bola és més grossa.

La Constitució diu: “la soberanía reside en el pueblo español, del que emanan todos los poderes”. Com que al Rei no l’ha votat ningú, no pot esdevindre un poder, com a molt deuria ser un òrgan, però no mai un poder, i en canvi actua como si fos el centre de poder de l’Estat.

Una vegada l’Estat ha començat a donar cops d’Estat ja no pot parar, perquè ja s’ha trencat la cadena de la sobirania i de la legitimació, que en principi deuria ser del “pueblo español”, i que ara ja és del rei, novament per mutació interpretativa. Ahí és on està deslegitimat l’Estat.

Amb el judici als presos polítics catalans, ara ja també s’ha afegit el Tribunal Suprem, que està prevaricant contra membres d’un parlament. És quelcom molt evident, a Espanya fer un referèndum, encara que no fos legal, no és un delicte.

L’Estat ha demostrat que no està al servei de tots i que la única solució, vist que no ens podem fiar de les forces centrípetes que sempre hi seran, sols queda la desintegració d’aquest Estat per a obtindre la llibertat dels pobles ibèrics.

La deriva es molt destructiva, perquè el TC ha assumit un rol que no li correspon. S’ha convertit en un òrgan que limita la sobirania popular.

Com queda demostrat, la Constitució del 78 no es un text jurídicament brillant, mes bé al contrari. Ara ja podem assegurar que no estava “todo atado y bien atado”, sinó que més bé ho han tingut que “ir arreglando” sobre la marxa i de mala manera. Eixe és un altre camí per a  explorar.

Elisenda Cremades des de Borriana, Plana Baixa