Companyes, companys:
Una salutació fraternal i republicana a totes i a tots.
Una salutació especial, si m’ho permeteu, per als diputats, senadors, alcaldes i regidors que vos heu adherit hui a la Declaració Republicana del 13 de Maig de 2018. Sabem i reconeixem, especialment hui, el significat i la valentia del gest. 2018: enguany es compliran 40 anys de la vigent Constitució borbònica, continuitat històrica dels “Principios Fundamentales” i del “Fuero de los Españoles”, que es van promulgar per la dictadura franquista l’any 1939, com a resultat d’un colp d’estat feixista i militar contra una república que representava la legitimitat democràtica.
Hui estem ací, a les Alquerietes de Sagunt, per recordar un altre pronunciament militar, el del general Martínez Campos, que en 1874 ací mateix condemnava una altra república i restaurava també la Monàrquia dels Borbons.
Ja ho veieu com es de trist i miserable el periple històric de la Monarquia espanyola: pronunciaments militars, feixisme, sang i foc contra el poble. I això és així des de 1707 a casa nostra, al País Valencià.
Hui estem ací per fer neteja, per abstergir aquest espai de tanta putrefacció i misèria moral. Però no sols per això. Estem ací per confabular-nos. Per confabular-nos sí. Per comprometre’ns a no parar fins proclamar de nou la República a casa nostra.
Jo vull que hui ens reclamem fills dels “Intransigents” d’aquella I República del segle XIX, que tenien clar que només es podria fer república de baix a dalt, des de la llibertat de cada poble, perquè només els pobles lliures poden agermanar-se.
Hui me n’aniria amb l’ànima trencada si no dedicarà un record especial per als presos polítics i els exiliats catalans per haver gosat plantar cara al règim del 39-78 i haver obeit la voluntat expressada pel seu poble: fer república. Me n’aniria amb la consciència intranquil·la si no recordarà hui ací als ja centenars d’encausats per haver fet ús de la seua llibertat d’expressió, d’opinió, de manifestació, de vaga i de defensa dels seus drets socials i civils, i de votar i decidir en llibertat el seu futur. No esteu sols, vos retornarem a casa i vos retornarem la llibertat. Perquè la vostra llibertat és també la nostra.
No anem a parar fins que la bandera dels Borbons acabe en el museu de la Història, fins que la sobirania dels pobles i les llibertats i els drets dels ciutadans siguen de nou els principis rectors fonamentals de la República, fins recuperar la dignitat que ens correspon com a ciutadans i traure’ns de damunt les cadenes dels súbdits: aquest és el compromís que proclamem hui.
Visca el País Valencià lliure i sobirà!
Visca la República!
Paraules pronunciades per Joan S. Sorribes a l’Acte d’Afirmació Republicana i de la Declaració Republica del 13 de Maig a Sagunt
Víctor Baeta va acomiadar l’acte, aquestes són les seues paraules:
Bé, m’ha tocat fer l’acomiadament.
Però això no és el final de res.
Ben al contrari és el començament.
Aquesta ‘Declaració republicana de Sagunt’ a la que en pocs dies ja s’han adherit més de cinquanta càrrecs institucionals valencians, és el tret d’eixida d’un moviment democràtic per conquerir els parlaments i els ajuntaments per a la República, per superar democràticament el regim del 78/39.
Però això dit així no deixa de ser un brindis al sol
El company Velasco, sobiranista/independentista valencià republicà com jo, em va fer l’observació.
Per a fer possible guanyar els parlaments, i el primer el nostre, el valencià, ens cal que els partits valencians que es reclamen republicans, que estan en el parlament amb els nostres vots, amb els vots dels republicans, esdevinguen de veritat políticament republicans o el que és el mateix que en el seu programa electoral aparega en primer lloc que en ser majoria les forces republicanes al parlament valencià proclamaran la República.
Hui ací a Sagunt ens hem conjurat perquè la ‘Declaració republicana de Sagunt’ s’estenga de dalt a baix del País Valencià, des d’Oriola a Vinaròs.
Valencianes i valencians; republicans i republicanes.
Cal eixir hui d’ací conjurats per anar a la conquesta democràtica de les institucions, dels Ajuntaments valencians, del Parlament valencià i, també, a coadjuvar per a guanyar qualsevol altre parlament de l’Estat.
Cal guanyar-los tots per a la República.
Però ací, és la nostra responsabilitat, cal guanyar el nostre per a la República d’un País Valencià, lliure i sobirà.
HUI ACÍ , A LES ALQUERIETES HEM NETEJAT EL CAMP BOTIFLER.
HUI ACÍ EL LLOC ESDEVE JA PER SEMPRE TERRITORI MAULET I REPUBLICÀ. I darrera d’ell tot el país, perquè el
PAÍS VALENCIÀ, SERÀ REPUBLICÀ!!!
(Tothom)
PAÍS VALENCIÀ SERÀ REPUBLICÀ!!!
