ENRIC MORERA NO DESCARTA OPTAR A LA REELECCIÓ I ASSEGURA QUE CAP DELS ALTRES POSSIBLES ASPIRANTS, MICÓ I CARBONELL, L’HAN TRANSMET LLUR INTENCIÓ DE PRESENTAR-SE

Enric Morera, líder del bloc: “El traje de Compromís se ha quedado pequeño y obsoleto: es irreversible avanzar”

Enric Morera, líder del Bloc, durant l’entrevista. EVA MÁÑEZ

El líder del Bloc no se descarta para optar a la reelección y asegura que ninguno de los otros posibles aspirantes, Micó y Carbonell, le han transmitido su intención de presentarse

22/02/2016 – Ximo Aguar | valenciaplaza

VALENCIA. El presidente de Les Corts y secretario general del Bloc, Enric Morera (Oliva, 1964), no rehuyó en el encuentro con Valencia Plaza los asuntos orgánicos relacionados con la formación que lidera. Así, aunque no se descartó para la reelección en el cargo, se mostró favorable a acotar incompatibilidades entre los puestos institucionales y los de dirección del partido.

Morera, además, profundizó en el futuro de Compromís, explicando su visión de una organización “unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases”. Así, criticó en la entrevista el “patriotistmo de las siglas” y aseguró que, a su juicio, avanzar es “irreversible”.

-¿Cómo ve el próximo congreso del Bloc? Una de las grandes preguntas es si usted se presentará a la reelección…
-Yo participaré de la configuración de la nueva etapa y veremos cómo y de qué manera. Creo que el congreso será de renovación con componentes de experiencia. Va a ser un cónclave muy positivo.

-Se aprobó en el Consell Nacional la incompatibilidad de cargos orgánicos e institucionales pero esto debe ratificarse de cara al congreso. De ser así, usted no podría ser reelegido secretario general.
-Hemos de delimitar el ámbito de las incompatibilidades. Es evidente que los cargos ejecutivos de la dirección deberían tener una dedicación al 100%. Me parece bien porque hemos crecido mucho: la sensación es que el traje se nos ha quedado pequeño y hay que buscar uno más amplio. Ahí entran muchas posibilidades.

-Habrá escuchado algunos de los nombres que suenan para liderar como Rafael Carbonell y Àgueda Micó. ¿Por quién se inclinaría si usted no se presentara?
-Lo he leído en los medios pero nadie me ha comunicado que vaya a presentarse. He hablado con Àgueda y hemos decidido que sea la responsable en la gestión de las negociaciones de la posible investidura de Pedro Sánchez. Además, hemos hablado mucho con ella de visión de futuro respecto al camino que hemos de seguir pero no hemos comentado nada sobre esto.

-¿Y con Rafa Carbonell ha hablado de ello?
-No. La verdad es que si va a presentarse no me lo ha comentado. Él está en la Ejecutiva pero de este tema no me ha dicho nada y soy el secretario general del partido.

 EVA MÁÑEZ

-¿Hacia dónde va Compromís?
-Yo lo tengo muy claro: a ser el gran partido de los valencianos. Una organización unitaria, diversa, más democrática y que cuente más con la decisión de las bases. El Bloc está preparado, y lo hemos hecho, para avanzar a fórmulas que superen la situación de los partidos. Es lo que yo desearía porque el instrumento debe estar en las mejores condiciones y pienso que debemos pasar de la fórmula de coalición a lo que marcaban las normas y bases de hacer una organización unitaria y diversa que cuente con una gran demoracia interna. Ese es mi deseo pero no depende solo de mi voluntad o la del Bloc.

-¿Cree que debería cambiar el papel de Gent de Compromís porque existe un desajuste con ellos?
-Efectivamente. Entiendo su malestar perfectamente y opino que deberían tener un papel en igualdad de derechos y obligaciones que los militantes de los partidos que formamos parte de Compromís. Hay que recordar que son los segundos más importantes en número de afiliaciones. Por eso me inclino a avanzar en formas democráticas y superar el ámbito de los partidos.

 EVA MÁÑEZ

-¿Considera que el final del camino de Compromís puede ser el Bloc presentándose en solitario e Iniciativa y Oltra más cerca de Podemos? ¿Eso puede ocurrir?
-Creo en las organizaciones como instrumentos al servicio de ideas y de valores. No soy del patriotismo de las siglas, por eso estoy en condiciones de decir que me gustaría que Compromís fuera un único instrumento más democrático y participativo. Voy a trabajar en eso. Lo que hemos demostrado de facto es que hemos podido hacer grandes cosas bajo la fórmula de la coalición, dentro de la unidad en la diversidad. Hemos hecho cosas sorprendentes, que nadie ha hecho antes, como unas primarias abiertas a la ciudadanía desde una coalición. Lo que me preocupa es que no sigamos avanzando en ese camino y que exista una parálisis en lo que es la mejora del instrumento.

-¿Se refiere a las reticencias de Iniciativa y Verds en este avance que usted explica al ser más minoritarios que el Bloc?
-Entiendo que esto es irreversible y refugiarse en el patriotismo de las siglas no conduce a nada, solo a la parálisis.

-¿Cree entonces que es el final de una etapa?
-Como decía, el traje se nos ha quedado pequeño y obsoleto también en Compromís. No quiero hacer tres o cuatro pequeños trajes sino un gran traje más inclusivo, integrador y de todos.

L’INTERMINABLE VIA JUDICIAL. PLANTEGEN QUE L’IMPORT DEL MOSTREIG DE QUOTAPARTÍCIPS S’INCLOGA EN LA CONDEMNA EN COSTES

Plantean que el importe del muestreo de cuotapartícipes de la CAM se incluya en la condena en costas. Recurre la decisión de anular un estudio al no aportar nadie la provisión de fondos de los peritos

mercedes gallego |20.02.2016 | 05:54 | INFORMACIÓN
Plantean que el importe del muestreo de cuotapartícipes se incluya en la condena en costasEl abogado de cerca de un millar de afectados por la compra de cuotas de la caja plantea una alternativa, incluirlo en las costas.
No le parece bien a Diego de Ramón, el abogado que como acusación popular representa en la Audiencia Nacional a cerca de un millar de afectados por la compra de cuotas participativas de la CAM, que la juez que instruye el proceso por la emisión y comercialización de estos productos haya desistido de que se haga un muestreo sobre el perfil de los compradores. Una decisión que la magistrada acaba de comunicar a las partes después de que ninguna se haya avenido a aportar parte o la totalidad de los 10.000 euros que han solicitado como provisión de fondos los peritosdesignados por el Colegio de Economistas para realizar el informe.
De Ramón ha presentado un recurso contra el auto de la magistrada Carmen Lamela en el que informaba del desistimiento de la prueba, una diligencia que él considera básica para probar que sus clientes no sabían en realidad lo que estaban comprando cuando la CAM les vendió las cuotas con el objetivo de obtener la liquidez que necesitaba y sin tener en cuenta los escasos conocimientos financieros de la mayoría de los clientes que compraron estos valores, sin valor alguno en la actualidad.
En el recurso, el letrado murciano señala que «no pretende desconocer el derecho a la retribución del trabajo de dichos peritos» pero plantea para salvar el escollo de la provisión de fondos que los emolumentos se incluyan en la condena en costas del procedimiento. En el supuesto de que la magistrada persista en su idea de desistir en la realización del informe, De Ramón elevará el recurso en apelación a la sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, que será la que al final determine si se realiza o no la pericial.
Ante el problema suscitado por la falta de fondos para abonar el trabajo de los peritos, el fiscal señaló que «la pericia no ha sido propuesta por ninguna parte sino que ha sido acordada de oficio por el instructor, por lo que debería ser el propio instructor quien valorase la necesidad de conceder o no la provisión de fondos solicitada y, en su caso, determinase con qué medios se debe hacer frente a la misma».
La juez optó por desistir después de no tener respuesta tras trasladar la petición de los peritos a todas las partes personadas en la causa: la Fundación CAM y el Banco Sabadell, citados en este procedimiento como responsables civiles subsidiarios, y todos los investigados en la pieza principal (la que indaga el presunto falseo de las cuentas de la entidad) que son los mismos que los de esta causa, cuya acumulación a la primera acaba decidir la juez para evitar un «enjuiciamiento paralelo». En el proceso están imputados (ahora investigados) el último presidente de la caja, Modesto Crespo, los exdirectores generales Roberto López Abad y María Dolores Amorós, y los exdirectores Vicente Soriano, Teófilo Sogorb, Francisco Martínez, Juan Luis Sabater y Salvador Ochoa.

LLIURATS A TOTS ELS GRUPS POLÍTICS DE LES CORTS VALENCIANES I DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA LES PETICIONS DE LA COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

Document presentat a tots els grups municipals  i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN i que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs. 

Document presentat a tots els grups parlamentaris presents a les Corts Valencianes i al seu Molt Excel·lent President sobre  EL COMPLIMENT DEL DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA CAM EN ALLÒ QUE RESPECTA A LES QUOTES PARTICIPATIVES.

Per llegir-los cliqueu damunt dels titulars.

 

grupsparlamentajunt2ATITULACIONS COMISSIOCAM

BALLESTER ES COMPROMET PEL FINANÇAMENT: “VOLEM UN TRACTE IGUALITARI PER A GARANTIR ELS SERVEIS SOCIALS”

ballesterLa portaveu de l’Agrupació Parlamentària Valenciana, Àngela Ballester, participa de la trobada organitzat pel President de la Generalitat, Ximo Puig

La portaveu de l’agrupació parlamentària valenciana de Podemos en el Congrés, Àngela Ballester, ha assistit a la convocatòria del President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per a demanar el compromís de tots els diputats, diputades, senadors i senadores en la reivindicació d’un nou finançament valencià. “Parlem d’un nou model territorial com una de les prioritats d’esta legislatura, i això suposa revisar d’arrel el model de finançament de les autonomies. El poble valencià no demana cap tracte privilegiat, només un tracte igualitari”, ha expressat Ballester després d’escoltar les peticions de la Generalitat Valenciana per a la pròxima legislatura.
Ballester ha assistit a la invitació de Ximo Puig al Palau de la Generalitat Valenciana acompanyada de les diputades de l’agrupació valenciana, Rita Bosaho, Rosanna Pastor i Rubén Martínez Dalmau, i de la senadora territorial, Pilar Lima; on s’han trobat amb al resta de representats valencians a les institucions de l’estat.
“Celebrem que, per fi, tots els partits valencians arribem a un acord per a la millora del nostre finançament. En el passat, el PP i el PSOE han tingut la possibilitat, des del govern de l’estat, de corregir l’anomalia democràtica que suposa l’incompliment del Principi de Solidaritat contemplat en la Constitució”, ha assenyalat Àngela Ballester. “Som una Comunitat amb un PIB per càpita 10 punts per baix de la mitja, i paguem a l’estat com una comunitat rica, tenim un dèficit fiscal acumulat de 12.000 milions en 10 anys”.
La portaveu valenciana de Podemos en el Congrés també ha destacat la col·laboració ja iniciada entre tots els diputats de la candidatura Compromís – Podemos – És el Moment per a desenvolupar una proposta sobre el finançament valencià. “La sintonia amb els companys de Compromís és total. I creiem que és un fet valuós que la resta de partits coincideixin en la necessitat de resoldre el finançament valencià. Si es així, estarem encantades de treballar conjuntament”, ha finalitzat.

CINC ORGANITZACIONS, PROU HETEROGÈNIES ENTRE SI -COM HO ÉS EL PAÍS-, HAN CONSTITUÏT LA COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA

En la seua primera reunió aproven presentar dos peticions de caràcter social, una a l’Ajuntament de València i una altra a les Corts valencianes, que podeu llegir al final d’aquesta nota.
tres

En la seua primera reunió aproven presentar dos peticions de caràcter social, una a l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN.

I una altra a les Corts valencianes sobre  PETICIÓ ALS GRUPS PARLAMENTARIS DE LES CORTS VALENCIANES PER AL COMPLIMENT DEL DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA CAM EN ALLÒ QUE RESPECTA A LES QUOTES PARTICIPATIVES.

Per llegir-les cliqueu damunt dels titulars.

ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT

homedestat2bPodemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada

Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política

En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.

ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT

homedestat2bPodemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada

Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política

En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.