El plantejament de Compromís sobre la República [notícia amb imatge treta de LA VEU]

Compromís recolza la manifestació per la República d’aquesta vesprada

LA VEU. El representant de Compromís per Castelló en la Junta per la República, Vicent Grau, ha demanat un nou procés constituent que contemple el dret a decidir dels pobles, i ha considerat contradictori amb el sistema democràtic que el cap de l’Estat siga imposat per l’herència.
El representant de Compromís en la Junta per la República a Castelló, Vicent Grau, ha explicat avui que “avui dijous dia, a les 20 hores, a la Plaça Major, hi ha convocada una manifestació amb el lema “Per la República”. Des de Compromís donem ple suport a aquesta convocatòria, ja que formem part de la Junta per la República i treballem, conjuntament amb altres organitzacions polítiques, socials, sindicals i ciutadanes, per tal que tinga el màxim ressò possible”.
Vicent Grau ha apuntat que “a ningú no se li escapa que qualsevol règim republicà és, per definició, més democràtic que cap monarquia. Que el cap de l’Estat siga imposat per herència és contradictori amb un sistema democràtic”.
El representant de Compromís per Castelló ha explicat que “volem una segona transició, un nou procés constituent que contemple el dret a decidir dels pobles, és a dir, el dret a l’autodeterminació. Des de Compromís tenim clar que volem una república que siga no només un model d’estat més democràtic, sinó també un nou model polític i social  basat en els drets i valors com ara la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la justícia i la pau”.
Vicent Grau ha afegit que “és hora que la ciutadania es manifeste per reclamar allò que és de justícia”.

Mas i Urkullu no aplaudeixen al rei d’Espanya

1403172921223EL PERIÓDICO. Els presidents de Catalunya, Artur Mas, i Euskadi, Iñigo Urkullu, no han aplaudit aquest dijous el discurs pronunciat per Felip VI deprés de ser proclamat nou rei d’Espanya en una cerimònia solemne al Congrés dels Diputats. Després d’un primer gest, tots dos s’han mantingut drets mentre la majoria dels presents aplaudien.

Al final de la seva intervenció, els assistents a l’acte s’han posat drets i han brindat un ovació d’un minut i 46 segons al Monarca, un gest que ell ha agraït amb sobrietat.

Els diputats de CiU i PNB tampoc han ovacionat el nou rei, ni tan sols a l’arribar al saló de plens de la Cambra baixa, un moment en què sí que han aplaudit Mas i Urkullu. L’únic parlamentari que sí que ho ha fet en diverses ocasions durant el discurs ha estat el portaveu de la federació nacionalista al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida.

Després d’acabar l’acte de proclamació, Mas ha donat la mà a Felip i han conversat breument.

EUPV saluda la sentència que obliga a mantenir una línia en valencià

Marga Sanz - EUPVMarga Sanz (EU): “Saludem la sentència del TSJ que obliga a la Conselleria d’Educació a mantenir la tercera línia en valencià en el col·legi Pare Català. La consellera ha de cessar immediatament al secretari autonòmic Rafael Carbonell, per vulnerar de manera contínua la Llei d’Ús i Ensenyament en valencià, així com l’Estatut. És la cinquena vegada que els tribunals dictaminen com a il·legal i contrària als drets lingüístics de les famílies les actuacions del senyor Carbonell, cosa que mereix la seua immediata destitució“.

Rita entre els Indignats

Indignados

19.06.2014
Jesús Civera El solar patrio valenciano se cubrió ayer con un manto de indignación. Siempre hay alguien, o algo, que despierta los instintos latentes, o que sirve de coartada para que adquieran un áura de apariencia. El número dos de Montoro desembarcó en Valencia y buceó en las profundidades de la herida «anti Madrid». Uno cree que desde aquel número posmoderno e irreverente de Ajoblanco en el que se fabulaba sobre falleras mecánicas, travestidas y biológicas no se concitaba una alianza de las fuerzas valencianas y valencianistas contra un adversario exógeno y común. Esta vez el anatema está fuera del quiosco, gracias a Dios, y lleva barba: se llama Beteta. Se podría descontar, tal vez, en ese catálogo de unanimidades, el episodio de Mijatovic, cuando se exilió en el Real Madrid. Mijatovic sintetizó en sus carnes una traslación histórica del eje Barcelona/Madrid: desde entonces, las invectivas, aversiones y rencores ascienden mayoritariamente por Motilla del Palancar hacia la meseta en lugar de viajar cruzando el Ebro como era habitual desde la Transición. Antonio Beteta, en su inopia, ha reemplazado a Mijatovic, y sobre su efigie se acumulan ahora las fuerzas en tensión de las jerarquías valencianas para lanzarle huevos al Gobierno. Madrid trata a Valencia con la misma torpeza que a Barcelona. Allá impugnaron en los tribunales el estatuto aprobado por el Parlament y gran parte de los problemas del encaje catalán provienen de ahí. Y aquí han jugado al dominó con el Consell con fichas manejadas desde la Puerta del Sol como si quisieran rehabilitar el trato del imperio romano sobre sus provincias. Algún día la presión tenía que estallar, aunque haya reventado en un carnaval inútil. El motín de hoy es, en gran medida, figurado, porque todo el mundo sabe, a estas alturas, que Barberá no es el Palleter y que a Fabra le viene justito rememorar a Vinatea. Cada cosa en su sitio. Y sin embargo, no habría que despreciar esos gestos de subversión doméstica tras el desafío idiota del Gobierno. Esa sublevación atolondrada sólo quiere decir dos cosas. Que el hartazgo con la imposición económica ya es volcánico y que las autonómicas están cerca. Si el PP contestara a la soberbia con el silencio significaría que desdeña los comicios de mayo. Y que se da por rendido. La amonestación de los empresarios y las críticas de la oposición en el brindis patriótico alimentan la idea de que el motín quizás no sea fugaz.

Alcaldesa de Valencia
Rita Barberá al Gobierno: ‘En educación y sanidad hemos tocado hueso. Aquí no hay más que rascar’
Reclama más financiación
Fabra: ‘Ya no caben más sacrificios por parte de los ciudadanos’