‘Dia històric’ per Pilar Rahola
Arxiu mensual: gener de 2014
L’investigador Joaquim Auladell ens porta noves notícies sobre Armengou i Fuster
per engrandir cliqueu damunt les imatges
Ximo Puig (PSPV-PSOE): «frente a la visión de los nacionalismos centralista y periféricos, empeñados en romper puentes, los valencianos apostamos por un proyecto de España como identidad de indentidades, enriquecido por nuestras afinidades y por nuestras diferencias». «No queremos limitarnos a estar en España, sino a hacer España».”
El secretario general del PSPV, Ximo Puig, ayer. :: IRENE MARSILLA
Puig pide crear «el problema valenciano» para sacar a la Comunitat de la invisibilidad
El líder del PSPV apuesta por que los valencianos ganen peso en España y recela de nacionalismos periféricos «empeñados en romper puentes»
14.01.14 – 00:16 –
M. HORTELANO | VALENCIA.
Del ‘problema catalán’ al «problema valenciano». El secretario general del PSPV, Ximo Puig, apuesta por romper la invisibilidad de la Comunitat en España, «aunque sea creando el problema valenciano». Eso sí, alejado del nacionalismo catalán «empeñado en romper puentes». La causa valenciana de la que habla Puig pasa por «decidir en España» porque la Comunitat «no tiene salida sin España ni España sin Europa».
Nasty Boogie aquest divendres a La República Valenciana – cau d’encontre –
Carta de Gent de Compromís: quan no hi ha ideologia i sols hi ha pastís… hi ha embolic
Estimats companys i companyes:
Per la present, el Grup de Treball de Gent de Compromís vol informar a tota la militància de l’acord finalment subscrit i ratificat per les respectives executives del Bloc i d’Iniciativa del Poble Valencià quant al reglament de primàries que s’aplicarà a les properes eleccions europees.
Aquest acord, que serà remès a l’Executiva Nacional de Compromís del proper dilluns per a la seua aprovació final i elevació al Consell General, estableix finalment una quota de pluralitat de partit per als llocs parells (2, 4 i 6) que ocuparien per ordre de pes jeràrquic dintre de la coalició i que escollirien els propis partits mitjançant mecanismes interns que no s’hi especifiquen. Creiem que això no s’ajusta a l’esperit democràtic i transformador del projecte de Compromís on el que importen són les persones i totes compten per igual.
Volem remarcar el fet que aquest reglament, que es va portar a la Comissió Negociadora de Primàries en un estat avançat de negociacions entre les dues formacions, Bloc i Iniciativa, i amb el beneplàcit dels Verds – Esquerra Ecologista, deixa fora de l’anomenada ‘quota de pluralitat’ els militants de Gent de Compromís, tot i ser aquesta organització la tercera en nombre total de militants.
L’argument per a aquesta decisió, que el Grup de Treball interpreta com a excloent, és que Gent de Compromís no és part constitutiva de Coalició Compromís, això malgrat que la militància independent en la figura de l’Adherit forma part des del principi de les Bases i Normes que regulen el funcionament de la coalició, i com a tals, la nostra militància és membre de ple dret de l’organització en peu d’igualtat amb la resta de militants que pertanyen a algun dels tres partits polítics que la integren.
Si bé és cert que els representants de GdC a la Comissió Negociadora de Primàries conegueren en el seu moment la proposta de reglament i traslladaren el resultat de la darrera reunió al Grup de Treball, en cap moment no van acceptar aquesta proposta (i així ho manifestaren en repetides ocasions), encara que contribuïren a ella en aquells aspectes en què l’Assemblea Nacional de GdC s’havia mostrat d’acord.
Aquesta manca d’acord en el reglament final ve motivada per la ferma aposta que des del primer moment va fer GdC amb el seu manifest ‘Per un Compromís de futur’ en favor d’un reglament de primàries pures, és a dir, sense cap quota de partit. Aquest manifest fou aprovat per unanimitat el darrer 6 de juliol (adjunt). Els representants de la nostra organització a la Comissió Negociadora portaven un mandat clar de l’Assemblea en favor d’aquesta posició i actuaren en tot moment com a portaveus de la mateixa.
En aquest sentit i davant l’opinió favorable d’una part significativa de la militància de Coalició Compromís de totes les sensibilitats envers un sistema de primàries pures, l’Assemblea de GdC va elevar una proposta a dita comissió de sotmetre a referèndum de tota la militància de Compromís la qüestió de la pluralitat per tal de desblocar el procés d’elaboració del reglament. Aquesta iniciativa que va ser desestimada sense al·legar cap raó. Això malgrat que la majoria d’assemblees comarcals (totes llevat de tres) es posicionaren favor del sistema pur i el darrer Consell Nacional del Bloc, celebrat el 14 de desembre, també va aprovar aquest sistema.
Així mateix i davant el blocatge del procés de primàries, alguns consellers generals de GdC, a títol personal, encapçalaren una recollida de signatures entre la resta de consellers per tal de convocar un Consell General Extraordinari on es portara una proposta de reglament a votació (adjunta). La recollida va superar el 30% dels avals necessaris per a celebrar tal convocatòria, tal i com estipulen les Bases i Normes (Títol 4t, Cap. I, Norma 21). Aquesta convocatòria, que s’hauria d’haver produït automàticament en ser consignades les signatures, encara no ha tingut lloc, com tampoc no s’ha celebrat el segon Consell General Ordinari que marquen les Bases.
En definitiva, el Grup de Treball de Gent de Compromís vol remarcar la seua absoluta disconformitat amb el resultat del procés i l’aprovació d’una proposta de reglament que no té en compte les 463 persones que creuen en el projecte de Compromís des del primer dia i que des del primer moment han fet una aposta ferma i decidida per la seua pluralitat i els seus valors.
Aprofitem l’ocasió per renovar una vegada més la nostra confiança en el projecte amb el nostre compromís de transparència i horitzontalitat. Per això mateix, continuarem informant a la militància a mesura que tinguem novetats sobre aquestes decisions.
Per un Compromís de futur, per un Compromís de tots i totes!
València, a 10 de gener de 2014.
Grup de Treball de Gent de Compromís
Centre Pare Tosca informa
Benvolguts amics,
Ens posem en contacte amb vosaltres per a comunicar-vos els actes organitzats amb motiu de la festivitat de Sant Vicent. Hi esteu convidats. En el document adjunt (SantVicent2014.pdf) teniu el cartell amb els horaris dels actes del dia 18 de gener (Peregrinació ecumènica i Ofici ecumènic de la Resurrecció “Lux in via”) i del dia 20 de gener (Conferència Els drets humans a l’Egipte dels coptes”).
Així mateix, el 22 de gener, diada del sant, tindrà lloc la celebració de l’Eucaristia segons el ritu hispànic. Serà a les 18.30 h. en la Presó de Sant Vicent, dita del Pouet (vora el C/ de la Mar, a espatles de la Plaça de la Reina), que és la Capella municipal vicentina.Vos adjuntem el document “Setmana Unitat 2014.docx” amb una selecció d’actes programats a la ciutat de València amb motiu de la Setmana de Pregària Universal per la Unitat dels Cristians.
Enviem adjunt també un article del P. August Monzon titulat ‘Ecumenisme romà i ecumenisme de base’. I els nostres bisbes?”.
Que el Senyor de l’Església i únic Salvador del món beneïsca tots els actes programats per a la Setmana de pregària per la unitat dels cristians 2014!
Per últim vos enviem informació sobre la conferència d’Emili Altur al SEMINARI DE FORMACIÓ I CULTURA POLÍTICA. PERSONALISME I PROBLEMES ACTUALS. Ha canviat de data i tindrà lloc el proper 27 de gener.Cordialment,
Centre Pare Tosca-Amics de l’Oratori
Centre Pare Tosca. Amics de l’Oratori
Plaça de Sant Felip Neri, 11 baix
46021 València
Rita i Rus, foteu fora aquest mamó
DEMOSTRACIÓ DE FORÇA
article de Carles Chovi
José Antonio Monago governa en minoria Extremadura gràcies a l’abstenció de Izquierda Unida. Alberto Fabra en canvi, ho fa a València amb una majoria heretada, però absoluta.
El primer és president d’una comunitat subsidiada i amb una població que no arriba a la de l’àrea metropolitana de València, mentres que el segon representa a més de cinc milions de valencianes i valencians que paguem més de lo que rebem.
Monago és un xiuaua d’eixos que lladren insistentment sense que la seua reduïda grandària li impedisca ser un milhòmens. Fabra és un gos de porcellana, tan decoratiu com inútil, a qui la seua naturalesa impedix alçar la veu.
Ambdós militen i representen al mateix partit i ambdós han escenificat esta setmana la guerra que sobre la llei de l’avortament s’ha obert en el si del PP.
Em va sorprendre, no puc negar-ho, que algú que ha donat tantes mostres de tindre poca sang en les venes com Fabra, botara amb tanta contundència davant del desmarcatge del president extremeny. El nostre president per accident no s’ha caracteritzat mai per buscar protagonisme més enllà de les nostres fronteres, ell sempre s’ha sentit còmode aponat per a no cridar l’atenció.
Va disparar Fabra contra Monago i ho va fer amb la fanfarroneria d’un mitjagaltada de discoteca. “Vorem si aquells que han alçat la veu sobre algunes decisions són capaços d’alçar-la en un comité executiu”. Allò va sonar com un “això no m’ho dius en el carrer” i Monago li ho va dir en el carrer i a la cara (en el comité executiu s’entén) i a més va guanyar la partida; perquè davant de la defensa tancada i acrítica del valencià (que pena d’home, escolte) que reivindicava “els principis de lleialtat, compromís i defensa de valors que representa el partit”, la realitat és que de la reunió dels populars, Gallardón va eixir amb l’encàrrec de consensuar la seua llei amb els barons crítics. M’imagine a Monago al final de la partida dient-li a Fabra, ¿Què? ¿T’he tocat o t’he fet aire?
Per a una volta que obri la boca creient que amb això guanyava punts davant els qui manen en el partit i li aventen dos hòsties que li giren la cara del revés. La primera el president extremeny i la segona amb tota la mà oberta li l’ha pegat el ministre Montoro.
No havien passat ni 48 hores des que Fabra anunciara que exigiria al govern central la creació un fons de 1.500 milions per a compensar el dèficit de finançament que patim els valencians i ix el ministeri d’Hisenda a dir que “en cap cas hi haurà mesures de finançament addicional a les existents fins hui” deixant en res tan elaborat discurs.
De res ha servit que Fabra traguera pit per Gallardón, ni que es reunira en privat amb el ministre Montoro. Ser un llepaculs sempre serà menys eficaç que ser un xiuaua lladrador. Que li ho pregunte a Monago.
El 9 de novembre de 2014, o consulta o eleccions
Concentració avui davant del Palau de Justícia de València en solidaritat amb Vicent Mauri, de la Intersindical Valenciana
Ahir, joves sobiranistes valencians republicans de XXR (Xics i Xiques Republicanes) d’esplai per la Calderona. En el Castell de l’Alt del Pi de Serra amb la bandera que reivindica l’Estat valencià i la República Valenciana. Bandera que ha d’onejar en la seu de les Nacions Unides si la Constitució valenciana així ho inclou
El Castell de Serra (Camp de Túria, País Valencià), també denominat Castell de l’Alt del Pi és una fortalesa d’origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre de la població que li dóna el seu nom, des d’on es dominava la vall del Túria i l’accés a la Serra Calderona. Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d’Olocau.
Estatuts de RV/PVE
Art. 13: Organització Juvenil.
Es crea la Secció Juvenil del partit, denominada XICS I XIQUES REPUBLICANES (XXR), per a promocionar la participació dels joves en la vida interna del mateix. Elaborarà els seus propis estatuts i reglaments, així com l’elecció dels seus òrgans, ajustant-se als principis polítics i d’organització dels presents estatuts, si bé aquells seran confirmats pels òrgans de direcció del partit. Podrà afiliar-se qualsevol jove major de 18 anys d’edat i menor de 30. Els afiliats seran també afiliats del partit quan arriben a la majoria d’edat, adquirint els drets i deures conforme a l’establit en els presents estatuts.