‘Cavalls sense carro’ per Víctor Baeta

‘Cavalls sense carro’

 

Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguérem, dues vegades. Però es va oblidar d’agregar: una vegada com a tragèdia i l’altra com a farsa.

(“Der Achtzehnte Brumaire des Louis Bonaparte”. 1852 Karl Marx)

 

Aquesta frase ben bé es pot aplicar als fets que succeeixen a Catalunya i que al País Valencià sempre hi ha valencians disposats a reproduir-los de manera mimètica. De normal -no sempre- el que allà és una tragèdia ací és una farsa.

 

A la veïna Comunitat autònoma de Catalunya en les seues darreres eleccions (A-2012) quatre formacions: CiU, ERC, CUP i SI,  es van presentar davant l’electorat dient que si els votaven, en ser majoria en el parlament català, promourien una consulta a tot el poble català per esbrinar si els catalans volien esdevenir un Estat independent o bé si volien continuar sent una Comunitat autònoma espanyola. Dues formacions, PSC i ICV-EUiA, van presentar-se als electors dient que una vegada dins del parlament, els seus diputats no mourien ni un dit per promoure aquesta consulta, però que en el cas que foren majoria els partidaris de la consulta, com a demòcrates, no s’oposarien a la decisió d’aquesta majoria per convocar-la. Finalment dos partits: PPC i Ciutadans, blasmant la seua lleialtat constitucional espanyola van dir al presentar-se que en ser elegits, farien costat a l’Estat espanyol per impedir dita consulta.

 

Els catalans van ser convocats per exercir el seu dret a decidir per elegir els diputats segons el seu posicionament sobre el tema plantejat: uns a favor de la consulta, altres renuents a la consulta i, uns altres, en contra obertament a la consulta. Els electors exercint el seu dret van decidir,  d’un total de 135 diputats, la següent composició del parlament català:

 

CiU, 50

ERC, 21

PSC, 20

PPC, 19

ICV-EUiA, 13

Ciutadans, 9

CUP, 3

 

És a dir 74 diputats a favor de la consulta; 33 renuents i finalment 28 contraris obertament a la consulta. El 55 % dels representants tenen el manament per convocar la consulta; un 24 % tenen el manament de no promoure-la però, al mateix temps i si no hi ha més remei al ser convocada, de respectar-la i, finalment, un 21 %, tenen el manament d’oposar-se a la convocatòria de la Consulta. D’acord doncs amb el manament que els electors pel dret a decidir que varen exercir, aquest parlament català té la majoria i l’obligació de convocar la Consulta.

 

Arribats a aquest punt l’Estat espanyol vol impedir que es face la consulta. En resposta a aquest impediment ha sorgit un impressionant moviment català reivindicant el dret que tenen els catalans per a decidir sobre la pregunta plantejada. Un moviment pel dret a decidir si els catalans volen esdevenir un Estat independent. Un dret a decidir que fins ara han anat exercint els catalans en totes les convocatòries electorals a les que han estat convocats. Un dret a decidir en funció dels programes que se’ls oferia. Doncs bé, ara, aquest dret a decidir és negat per l’Estat espanyol. En aquesta situació aquest impressionant moviment català té tota la raó de ser per esperonar als seus representants a complir amb el manament pel qual van ser elegits.

 

Fins ací la ‘tragèdia’ i ara ve la ‘farsa’.

 

Ací a la Comunitat Valenciana sols una formació, la coalició ENV-RV/PVE s’ha presentat a les eleccions plantejant als electors que en ser majoria promouran una consulta al poble valencià per esdevenir un Estat independent. Cap altra formació planteja a nivell programàtic aquest compromís electoral independentista per a ser complit en ser elegits. Cap de la resta de formacions planteja, en els seus programes electorals, modificar la dependència de la Comunitat Valenciana, o statu quo actual, amb l’Estat espanyol.

 

En les darreres eleccions (A-2011), els electors valencians exercint el seu dret van decidir, d’un total de 99 diputats, la següent composició de les Corts valencianes:

PPCV, 55

PSOE, 33

Compromís, 6

EUPV, 5

 

Així doncs el 100% dels representants elegits en la darrera convocatòria electoral pels electors valencians que van exercir el seu dret per a decidir els que volien portar a les Corts, per fer allò que les distintes formacions plantejaven en els seus programes, diem que aquesta totalitat de representants, no planteja cap consulta per a ser formulada als valencians. I en aquest sentit l’Estat espanyol no té la necessitat d’impedir la realització de cap consulta als valencians per la senzilla raó que en la Comunitat Valenciana, a diferència de la Comunitat Catalana, on sí està plantejada una consulta, ací al no entrar en les Corts la coalició ENV-RV/PVE, res s’ha plantejat, ni hi ha perspectives que cap dels partits del parlament valencià plantegen res.

 

Llavors, a què ve, ací a València, promoure una plataforma que porta per nom ‘El País Valencià pel dret a decidir’. Quan l’Estat espanyol ha negat, en els darrers temps, que els valencians decidiren lliurement? És aquesta, ens preguntem, una reivindicació genèrica de demòcrates valencians preocupats per la falta de llibertat en altres pobles, com el català, per decidir si volen un Estat català independent? Perquè el que sí està clar és que aquesta reivindicació, com manifestació general de principis, està bé, però no te res a veure amb cap reivindicació, ara per ara, sobiranista valenciana, ja que l’única formació independentista valenciana que podria plantejar una consulta sobiranista, la coalició ENV-RV/PVE, ni tan sols ha arribat a entrar al parlament valencià per fer la proposta a la resta de representants.

 

Ens diuen els promotors de la plataforma que és un moviment per fer possible el dret d’autodeterminació, un dret veritablement democràtic, però preguntem, on estan en les Corts valencianes els que han estat elegits per exercir-lo, per plantejar una consulta, per trencar el statu quo dels valencians amb l’Estat espanyol? Perquè allò evident és que tots els partits parlamentaris valencians són unionistes, cap d’ells ha plantejat, en el seu programa, proposar una consulta als valencians a favor de l’Estat valencià en ser majoria en les Corts valencianes.

Sembla com si els promotors d’aquesta plataforma ens plantejaren un acudit. Ens plantejaren un tiro i arrastre amb cavalls, però sense cap carro per arrastrar. Els promotors s’avancen. Abans que qualle el moviment sobiranista valencià, el nostre carro, ja es munten les bases per justificar la inacció, la falta de propostes plantejades amb claredat als valencians i passar, mentre, la pilota a l’Estat espanyol, que davant d’aquest acudit sols pot esbossar un somriure. Tal vegada la plataforma pot servir per fer-se una foto coral aquells que encara no han estat acceptats per ser incorporats a l’entramat electoral per assolir la derrota del PPCV. Tal vegada tingue aquest objectiu. Tal vegada.

 

Sent positius el més que poden agrupar els promotors d’aquesta plataforma són a persones demòcrates, però que arribat el moment la majoria dels actuals firmants, no mourien un dit, com passa a Catalunya amb el PSC i ICV-EUiA  per impulsar cap consulta, serien renuents a cap consulta, encara que ara ho dissimulen signant el manifest.

 

El que ens cal ara no és fer crides als ‘demòcrates’, el que ens cal és fer crides als ‘sobiranistes valencians’ per agrupar-nos i fer propostes electorals sobiranistes; perquè com diu la nostra Declaració per unes candidatures sobiranes valencianes republicanes

 

“… cada vegada que som cridats a les urnes ens autodeterminem en base a les propostes electorals que sens plantegen. La veu i el vot el tenim però ens calen propostes, candidatures sobiranistes que plantegen sense ambigüitats la proclamació unilateral de l’Estat valencià en el parlament valencià en ser majoria.

Que volem votar candidatures sobiranistes valencianes i republicanes que no s’amaguen en demandes impossibles ‘pel dret a decidir’ dels valencians a l’Estat espanyol i que marquen sense ambigüitats l’objectiu sobiranista dels valencians: candidatures que en el seu programa electoral manifesten que en ser majoria en el parlament valencià proclamaran l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure, sobirana i independent a Europa i el món.”

 

És bo fer pedagogia als ‘unionistes valencians’ perquè esdevinguen ‘demòcrates’, però ara i ací al País Valencià el que ens cal als ‘independentistes valencians’ es agrupar-nos per portar la nostra veu a les institucions i per, quan abans millor, assolir la majoria.

 

Víctor Baeta, independentista valencià.

València, 26 setembre del 2013

28 de setembre >> Xerrada "Ideologies: valors i interessos que defensen"

El proper dissabte 28 de setembre, a les 12:00, la llibreria Ramon Llull de València, situada al carrer que té el mateix nom, al número 4, acollirà una xerrada “Ideologies: valors i interessos que defensen”. Aquesta xerrada forma part d’un de formació política que està impulsant l’Assemblea d’Algirós del 15-M.

L’acte serà dinamitzat per Toni Infante, militant de la CUP d’Almàssera (Horta Nord) i de l’MDT.

Contra les beatificacions neofranquistes

JesúsL’Arquebisbat de València, sota el mandat del reaccionari Agustín García Gasco, començà la construcció de la parròquia santuari dels Beats Màrtirs valencians1 el 2007. S’alça al lloc on, durant anys, eren les naus en ruïnes de l’antiga fàbrica Cross, a la nova zona de l’Albereda i Avinguda de França. L’arquebisbat rebé aquests terrenys de l’Ajuntament a canvi de l’espai arqueològic de l’Almoina.

Es construí a per a honorar els 226 valencians morts per l’odi a la fe2, durant la Guerra civil, i beatificats per Joan Pau II l’11 de març de 2001, fruit de l’allau de causes iniciades per García Gasco.

Continua la lectura de Contra les beatificacions neofranquistes

Aivcam /NEM Sabadell informa

Preguntas y respuestas
(a la altura de Castellón, camino de Valencia, contestando desde el Euromed de Barcelona a Alacant)

From: impositors CAM
Sent: Tuesday, September 24, 2013 12:03 PM
To: joaquin santos
Subject: Re: cuotas participativas

Amigo Joaquin.

Estamos hablando de clientes de la antigua CAM que tenían perfil conservador y que en su vida se les había pasado por la cabeza comprar ‘acciones’. Si estos antiguos clientes tienen ‘cuotas (acciones raras)’ es porque se las ‘endosaron’ con argucias y de manera ilegal. Però como esta ilegalidad se hizo con el consentimiento del BdE i de la CNMV, ES DECIR DEL ESTADO ESPAÑOL, la causa la tenemos perdida. AIVCAM renunció a gastar dinero con abogados para no pegarse contra el muro de granito que es el Estado. Acertamos, en no gastarnos más dinero,  por lo que hemos visto por los resultados de las otras asociaciones que optaron por la via judicial. Nuestra táctica consistió en ‘negociar’ con el Banco que se quedaba el Banco CAM, que se podria resumir en: “Si me tratas bien me quedo, sinó me voy”

 

Las ‘cuotas’ al igual que las ‘preferentes’ (sobre todo en otros bancos) ha sido un auténtico ‘corralito’ pero en plan ‘sofisticado’.
Con las ‘cuotas’ como sólo los ‘tontos’ y encima, posteriormente, vapuleados dirigentes de la CAM fueron los únicos que hicieron caso a la propuesta de Guindos (antes de ser ministro) para que nos acogiéramos a las ‘cuotas’, ya que ninguna otra Caja las emitió, luego cuando vino el ‘corralito’ generalizado en todo el Estado, pensaron a estos -valencianos y murcianos- que les den ‘morcilla’, echaremos toda la ‘mierda’ que podamos y más a sus dirigentes como únicos resposables y como -piensan ellos- los valencianos y los murcianos son muelles, lo aguantarán todo. La Generalitat no puede resolver el tema de las cuotas. Tal vez como sumisión a Madrid les obliguen a que la Generalitat reconozca que valen ‘cero’, cosa que ninguna ‘autoridad’ hasta ahora ha reconocido, con lo que ni siquiera podemos desgravar en Hacienda. En este caso a la Generalitat valenciana le han pasado la ‘patata caliente’ de las cuotas, y han sido, como no, los ‘listos’ del BdE y del FROB (Estado español). Los mismos que no decidieron nada sobre las cuotas cuando ellos eran responsables directos, en el último periodo. Una vez más piensan: que los ‘valencianos y murcianos’ se las apañen.
Respecto a las ‘preferentes’ como abarcaba al resto de súbditos del Reino (aparte de a los valencianos y a los murcianos), sí que les dieron una salida. En nuestro caso, es mi punto de vista personal, la propuesta de canje que hizo con nosotros el Sabadell, no sin la lucha para poderles arrancar al final el ‘bicarbonato’ del 6% en cuatro años, para digerir el ‘sapo’ del 2,3 euros/acción, digo que según mi punto de vista, ha sido de los mejores canjes si lo comparamos con el realizado por otras entidades.

 

Nos podemos preguntar: què cal fer (què es necesario hacer)?
 
Lo siguiente. Aprovecharnos que nos han hecho accionistas para ejercer como tales a través del NEM Sabadell y hacernos presentes en las Juntas de Accionistas. Los que mejor saben del potencial que representamos son ellos. Lo que hace falta es que nosotros seamos conscientes de ello. Y mientras, entre Junta y Junta, seguir ‘negociando’ para que aunque sea a ‘cuentagotas’ los antiguoas clientes de la CAM, ahora del Sabadell, todavía ‘desafectos’ dejen de serlo, como es tu caso. Estás en la lista de ‘desafectos’, AIVCAM no va a abandonar y el Banco Sabadell (su dirección) lo sabe: que estás/estais en la lista y que no vamos a abandonar.

 

Un saludo.

 

VBS
 

Continua la lectura de Aivcam /NEM Sabadell informa

L'EFTA assegura que una Catalunya independent és viable


El més important és mantenir els mercats exteriors. Aquesta és la recomanació del número tres de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, per les seves sigles en anglès), Georges Baur, sobre la capacitat competitiva d’un estat català. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Baur, assegura -que una Catalunya independent seria “viable” si garantís el manteniment dels seus mercats exteriors i les condicions d’exportació que té actualment.

Si bé Baur adverteix que ser fora de la Unió Europea podria dificultar les coses a Catalunya sobretot en l’àmbit institucional, si bé no tant a escala comercial, ja que la rigidesa que a vegades presenten les institucions sovint queda “diluïda” pels interessos econòmics dels estats membres. En cas que la UE tanqués la porta comercial, diu Bauer, una alternativa seria formar part d’altres associacions com l’EFTA, l’associació integrada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein, quatre estats que són fora de la Unió Europea i que treballen per mantenir llaços comercials amb els 27.

Bastió industrial

Baur, com a secretari general adjunt de l’EFTA, reconeix que Catalunya és un “bastió industrial” dins l’estat espanyol. En aquest sentit, assenyala, a la resta de països europeus, sobretot als veïns com França, tampoc els interessaria trencar les relacions comercials amb els catalans sigui quina sigui la situació política. Així, considera que la resta d’estats probablement valorarien que “no tindria sentit” trencar els llaços econòmics amb Catalunya.

El liechtensteinès subratlla que ser fora de la UE podria posar Catalunya en una situació “difícil” perquè els estats petits, com el seu, tenen “dificultats per introduir-se al mercat”. Precisament per aquest motiu treballa l’EFTA. L’alternativa a la UE, manté, és la mateixa EFTA o altres associacions internacionals com l’EA (l’associació per a la cooperació europea per l’acreditació). De fet, el Regne Unit es planteja tornar a adherir-se a l’EFTA en cas que acabi sortint de la UE.

País petit i cooperació

Mantenir els mercats exteriors de Catalunya, doncs, seria clau per al seu èxit, assegura Baur. No només per al teixit comercial i industrial, sinó també per al sector financer, exposa. Per a la supervivència dels petits estats -segons algunes definicions, són aquells que tenen menys de 10 milions d’habitants-, és clau tenir “accés al lliure mercat”, assenyala Baur, que prové d’un petit país amb una població de 36.000 persones.

El número tres de l’EFTA assegura que els estats petits com el seu tenen un gran “sentit de la cooperació”, ja que la necessiten per sobreviure. Leichtenstein, per exemple, no té exèrcit i, tot i no formar part de la UE, ha subscrit diversos tractats internacional com el de Schengen. A més, està fent passos per abolir el secret bancari i deixar de ser un paradís fiscal.