El més important és mantenir els mercats exteriors. Aquesta és la recomanació del número tres de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, per les seves sigles en anglès), Georges Baur, sobre la capacitat competitiva d’un estat català. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Baur, assegura -que una Catalunya independent seria “viable” si garantís el manteniment dels seus mercats exteriors i les condicions d’exportació que té actualment.
Si bé Baur adverteix que ser fora de la Unió Europea podria dificultar les coses a Catalunya sobretot en l’àmbit institucional, si bé no tant a escala comercial, ja que la rigidesa que a vegades presenten les institucions sovint queda “diluïda” pels interessos econòmics dels estats membres. En cas que la UE tanqués la porta comercial, diu Bauer, una alternativa seria formar part d’altres associacions com l’EFTA, l’associació integrada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein, quatre estats que són fora de la Unió Europea i que treballen per mantenir llaços comercials amb els 27.
Bastió industrial
Baur, com a secretari general adjunt de l’EFTA, reconeix que Catalunya és un “bastió industrial” dins l’estat espanyol. En aquest sentit, assenyala, a la resta de països europeus, sobretot als veïns com França, tampoc els interessaria trencar les relacions comercials amb els catalans sigui quina sigui la situació política. Així, considera que la resta d’estats probablement valorarien que “no tindria sentit” trencar els llaços econòmics amb Catalunya.
El liechtensteinès subratlla que ser fora de la UE podria posar Catalunya en una situació “difícil” perquè els estats petits, com el seu, tenen “dificultats per introduir-se al mercat”. Precisament per aquest motiu treballa l’EFTA. L’alternativa a la UE, manté, és la mateixa EFTA o altres associacions internacionals com l’EA (l’associació per a la cooperació europea per l’acreditació). De fet, el Regne Unit es planteja tornar a adherir-se a l’EFTA en cas que acabi sortint de la UE.
País petit i cooperació
Mantenir els mercats exteriors de Catalunya, doncs, seria clau per al seu èxit, assegura Baur. No només per al teixit comercial i industrial, sinó també per al sector financer, exposa. Per a la supervivència dels petits estats -segons algunes definicions, són aquells que tenen menys de 10 milions d’habitants-, és clau tenir “accés al lliure mercat”, assenyala Baur, que prové d’un petit país amb una població de 36.000 persones.
El número tres de l’EFTA assegura que els estats petits com el seu tenen un gran “sentit de la cooperació”, ja que la necessiten per sobreviure. Leichtenstein, per exemple, no té exèrcit i, tot i no formar part de la UE, ha subscrit diversos tractats internacional com el de Schengen. A més, està fent passos per abolir el secret bancari i deixar de ser un paradís fiscal.