Arxiu de la categoria: Sobiranisme

Reflexions en un diumenge d’octubre de l’any passat (2016) per Empar Espí i Auke Zeldenrust

ANNA notícies ha recuperat aquest interessant article publicat en llibertat.cat ara fa un any

On ens trobem?
Reflexions després del Darrer diumenge d’octubre’2016

On ens trobem? Reflexions després del Darrer diumenge d'octubre'2016

31/10/2016 
Per Empar Espí Vidal i Auke Zeldenrust, de la Plataforma pel Dret a Decidir @DaDPV
Hem observat en persones i partits una postura, que ara per ara no busquen la unitat però encara van massa “a la seua”. I pensem que és un bon moment per fer aquestes reflexions.
Des de la pujada al tron d’Isabel i Ferran al final del segle 15 estem sotmesos a una hegemonia castellana, que ha anat profunditzant-se i perpetuant-se. Aguditzant la virulència des de la Nova Planta.
Hem viscut monarquies absolutistes i al segle XIX i XX unes dictadures autoritàries i feixistes, fins a arribar a l’actual època constitucional espanyola amb clar domini castellà. Reflectit en tot un rastre de mesures, decrets i lleis que impedeixen el desenvolupament sobirà del poble valencià.

 
Quins mecanismes ens han mantés fins ara dòcils?

  •  Imposició i omnipresència de la simbologia i llengua de la regió/nació hegemònica (Castella): banderes, escuts, llengua castellana (espanyola). Que fan que ningú es pot escapar de prestar-li atenció.
  • Glorificació de tot allò que és espanyol i la menyspreada de tot allò que és valencià. És, una mena de martingala que dóna una imatge positiva i atractiva, d’un projecte nacional que s’imposa. Aquest procés té com a objectiu substituir: sentir-se valencià per un sentir-se espanyol i fa que la població valenciana es converteix en espanyola. Ja no se cerca un destí propi, però es conformen, s’adapten amb el destí imposat.
  • Manipulació de la memòria històrica. Els fets històrics abans de la integració del poble valencià en el projecte hegemònic ja no tenen importància, fins i tot es neguen. Un bon exemple és el tractament que es dóna a la Confederació Catalana-Aragonesa, el caràcter català de la Reconquesta, i elements nacionals en la revolta de les Germanies. Tot el passat està reinterpretat i posat al servei del projecte “Espanya”
  • Domini i monopoli dels mitjans de comunicació forans. En l’època moderna s’afegeix una eina de control ideològic que és la premsa, la televisió, la radio, la Xarxa, que és en llengua castellana i porta un missatge unificador, espanyolista i cura de transmetre el missatge dels valors antivalencians i proespanyols i espanyolitzadors
  • Aquesta rentada de cervell, du finalment al buidament de la identitat valenciana i fa que es crea una mena de síndrome d’Estocolm col·lectiu (pel que fa al poble valencià) i personal (pel que fa a la persona). L’individu en aquestes circumstàncies ja no és capaç de pensar per si mateix, és poruc, insegur, molt fàcil de manipular i se sotmet a la situació. De manera anàloga, el poble, buidat de la seua identitat, supleix la pèrdua d’aquesta, assumint la identitat imposada. Hi ha una substitució identitària, que fa que un poble deixa el seu propi projecte nacional i assumeix el projecte imposat. Aquest procés el qualificarem de «procés de desestructuració nacional».

Les Dues vies de la política valenciana
1. La desestructuració nacional ens porta a buscar solucions pels nostres problemes a fora, a Madrid, al qui ens ha segrestat políticament. Com els segrestats amb síndrome d’Estocolm, que demanen favors, i es juga a ser obedient amb la falsa esperança d’obtenir favors. Malauradament és allò que vegem en l’actual política del Govern Valencià quan tracta de demanar un millor finançament, quan ells mateixos saben que estem sofrint un espoli. Un exemple l’hem tingut en el PSPV que “abstenint-se”, vota a favor d’un govern que consagra l’espoli.
2. Però també hi ha una altra via: sortir d’aquesta situació de segrest perquè el poble valencià es posi a treballar per a assumir el seu autogovern i que la decisió vinga del poble valencià. Aquesta via, és la via per a vertebrar el nostre país de Vinaròs a Oriola.

 
El que cal fer per
Per a capgirar l’actual situació de submissió al projecte “Espanya” necessitem un moviment civil fort i ben organitzat. Que sigui capaç de mantenir una pressió constant al nostre govern, perquè compleixi el mandat electoral de canvi del poble que els ha posat en els llocs de la política al servei del poble valencià.
Estar alerta, davant d’aquells partits “messiànics” que alliberaran de “tots els mals”, perquè altra vegada no ens deixen el nostre destí en les nostres pròpies mans, ans al contrari, volen solucionar els nostres assumptes dins d’un context espanyol. Mentre allò que cal és que prenem el destí en les nostres mans.
Cal estendre un Moviment Civil, que capgire la desestructuració del País en una reestructuració d’un País lliure. Això vol dir: fomentar un projecte polític valencià, que es base en la identitat dels valencians, i que busca solucions ací i no en Espanya. Que assumisca un projecte propi i transversal de País, on tots tenen cabuda. Que defènga els nostres drets, que aglutine i impulse altres forces polítiques, que analitze de manera crítica l’actualitat i vetlle per la democràcia i la participació ciutadana.
Cal que ens ocupem de la nostra memòria històrica. El poble valencià ha de saber en quines lluites ha estat, per a trobar la dignitat. Si coneixem el nostre passat, ens organitzarem millor en el present i sabrem millor com ha de ser el nostre futur: vertebrar el País, de manera sobirana.
 
Empar Espí Vida i Auke Zeldenrust
Membres de la Plataforma pel Dret a Decidir, @DaDPV

Les albaes sobiranistes valencianes republicanes de la versadora Mariàngels de l’Horta, cantades hui a l’ermita de Sant Jordi a El Puig

Hui El Puig ha despertat
Molt ple de valenciania.
Amb orgull hem caminat
Demanant sobirania
Pel nostre poble estimat.

Molts segles i molta història
Avalen el sentiment.
Conservem a la memòria
Els Furs com a fonament
D’una lluita meritòria

Un poble que és sobirà
És el que pot decidir
Si acceptar o no voldrà,
Si voldrà o no eixir,
Si anirà o tornarà.

Marxa al Puig sobiranista
Que hui resulta convulsa
No hem de perdre el nord de vista
I mantindre la repulsa
A la trama espanyolista

Hem vingut de bona gana
Per cridar com els Maulets
Terra lliure i sobirana,
Ni Borbons ni botiflers
València Republicana

República han proclamat
Els nostres cosins germans.
La senyera ja han alçat.
Nosaltres els valencians
Sentim solidaritat.

Ni espanyols ni catalans,
Cap domini és oportú.
Per damunt dels valencians
No volem tindre a ningú
Som lliures i sobirans!

Farem ja l’última albà
Que es hora de despedida
Un futur millor vindrà
Tots junts trobarem l’eixida
Visca el País Valencià!

Marxa a peu des de la porta de Serrans a l’ermita de sant Jordi, del Darrer Diumenge d’Octubre. L’alcaldessa d’El Puig (PSOE) tanca el recinte de l’ermita als independentistes valencians republicans i les albaes sobiranistes s’han hagut de cantar fora el recinte


En arribar a l’ermita Sant Jordi els marxadors de la Marxa del darrer Diumenge d’Octubre s’han trobat amb la sorpresa que per primera vegada el recinte enjardinat de l’ermita se l’han trobat tancat i inaccessible pels marxadors. L’ermita Sant Jordi del que és propietari l’Ajuntament de València que presideix el senyor Joan Ribó és gestionat baix un conveni per l’Ajuntament del Puig, que presideix la susanista Luisa Salvador del PSOE. Els independentistes valencians republicans, organitzadors de l’acte, havien demanat sol·licitud, com tots els anys als dos Ajuntaments, i en la resposta de l’Ajuntament d’El Puig on es nega l’accés s’addueix la clàusula tercera del conveni que diu: “El Ayuntamiento del Puig de Santa Maria destinarà la Ermita de San Jordi a finalidades culturales i turísticas…”.
Davant d’aquest fet sense precedents els marxadors en arribar a l’ermita de sant Jordi han tingut que fer els parlaments i els cants d’albaes en l’exterior del recinte.

L’alcaldessa d’El Puig (PSOE) aplica ‘el 155’ als independentistes valencians republicans i els tanca l’ermita de Sant Jordi i les albaes sobiranistes s’han hagut de cantar fora el recinte


En arribar a l’ermita Sant Jordi els marxadors de la Marxa del darrer Diumenge d’Octubre  s’han trobat amb la sorpresa que per primera vegada el recinte enjardinat de l’ermita  se l’han trobat tancat i inaccessible pels marxadors. L’ermita Sant Jordi del que és propietari l’Ajuntament de València que presideix el senyor Joan Ribó és gestionat baix un conveni per l’Ajuntament del Puig, que presideix la susanista Luisa Salvador del PSOE. Els independentistes valencians republicans, organitzadors de l’acte, havien demanat sol·licitud, com tots els anys als dos Ajuntaments, i en la resposta de l’Ajuntament d’El Puig on es nega l’accés s’addueix la clàusula tercera del conveni que diu: “El Ayuntamiento del Puig de Santa Maria  destinarà la Ermita de San Jordi a finalidades culturales i turísticas…”.
Davant d’aquest fet sense precedents els marxadors en arribar a l’ermita de sant Jordi han tingut que fer els parlaments i els cants d’albaes en l’exterior del recinte.

Marxa de València al Puig 2017 dels sobiranistes valencians republicans.

NOTA DE PREMSA
Darrer Diumenge d’Octubre
Marxa de València al Puig 2017 dels sobiranistes valencians republicans

Delegació de Govern garanteix la seguretat de l’acte

Com tots els anys el sobiranisme valencià republicà representat per Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, han convocat el Darrer Diumenge d’Octubre, el dia 29, la Marxa a peu que eixirà a les 8:30 des de la porta dels Serrans (plaça dels Furs a València), fins a aplegar a les 13:30 a l’ermita de Sant Jordi en El Puig, on es faran uns breus parlaments.
El lema d’aquest any en línia amb els anteriors és:
– PER DAMUNT DELS VALENCIANS NINGÚ
– PER LA SOBIRANIA VALENCIANA
Enguany, i donada la situació política, els organitzadors han rebut garanties per part de la Delegació del Govern i en concret del Subdelegat senyor José Vicente Herrera, que l’acte comptarà amb el desplegament governatiu escaient per al seu normal desenvolupament des del seu inici fins al seu acabament.
Adjuntem cartell anunciador i justificant de la presentació de la comunicació.