UNA ANÀLISI https://twitter.com/javitremp/status/1185336079420928001
Esta pancarta, finançada per l’ACR Constantí Llombart, membre de la plataforma republicana ‘Sobirania Valenciana’, es va estrenar el 15 d’abril del 2007 a Alacant, on la CPVR va organitzar el primer tren republicà i la segona manifestació de País per la República, i pocs dies de les eleccions autonòmiques que es van celebrar el 23 de maig.
Torra ha obert el curs polític en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent. Hi ha proposat deu punts per a recompondre el full de ruta de l’independentisme: tornar a prendre la iniciativa; ser constructius; actuar amb unitat i aturar la batalla entre independentistes; arriscar-se per guanyar; recuperar la confiança i acceptar les crítiques; desobeir lleis injustes i obeir la pròpia sobirania; confrontar-se democràticament a l’estat espanyol; debatre, avançar i construir; i que la sentència sigui la condemna de l’estat espanyol.
El president ha demanat que la diada de l’Onze de Setembre signifiqui la ‘recuperació de la confiança i la iniciativa per a fer valer el projecte de la República per damunt de la repressió’. ‘Enmig d’aquesta repressió –ha dit–, hem de ser capaços de continuar caminant. Conjurem-nos per a una etapa nova, posem-nos en marxa una altra vegada. Tenim la responsabilitat cívica i democràtica de tornar-ho a fer.’
Torra no ha fet cap referència a un possible avançament de les eleccions al parlament com a resposta a la sentència del Suprem. Una possibilitat a què al·ludí ahir Oriol Junqueras, president d’ERC, i que ha rebut el suport de dirigents com ara Joan Tardà, que ha demanat un govern de concentració amb tots els partidaris del referèndum.
Torra ha arribat a Prada somrient. Era la primera intervenció pública després de les vacances i tenia ganes de parlar i d’intentar marcar el ritme de les setmanes vinents. El president farà una segona conferència el 5 de setembre a Madrid, pocs dies abans de l’Onze de Setembre i amb la vista posada a la sentència del Suprem.
La repressió ha planat sobre la sala. En el discurs, ha dit que s’havia d’acabar l’etapa defensiva i començar-ne una en què l’independentisme recuperés la iniciativa en positiu, un factor que segons ell fa que el moviment sigui reeixit. ‘La sentència serà un abans i un després’, ha dit. A parer seu, l’estat espanyol es condemnarà a si mateix.
Per a obrir aquesta nova etapa, i definitiva, Torra ha fet autocrítica, referint-se a les batusses d’aquests últims mesos entre els partits independentistes, especialment greus entre ERC i JxCat. Ha fet una crida a la unitat, que entén com la suma de la diversitat de l’independentisme, i a deixar de banda les divisions i baralles entre partits i dirigents.
També ha advertit els partits que no poden conformar-se a gestionar les competències autonòmiques. ‘Jo no sóc un president per a gestionar l’autonomia. És per a fer la República que vaig anar en una llista electoral el 21-D’, ha recordat. Ha assegurat que aquest és el seu deure com a president de la Generalitat. ‘Que ningú no compti amb mi per a convertir l’1-O en un record malenconiós’, ha afegit, frase que ha arrencat un gran aplaudiment.
Torra ha demanat a l’independentisme que es mentalitzi per als mesos vinents. ‘Ens haurem d’arriscar molt si volem aconseguir que el nostre projecte independentista arribi a bon port’, ha dit. Ha fet una crida a les tres institucions que formen la Generalitat de Catalunya –parlament, govern i president– a comprometre’s.
‘Els mesos vinents han de viure l’esclat del debat constituent’, ha dit. I ha afegit que manté el compromís perquè Carles Puigdemont torni a ser investit president. ‘Restitució i constitució, aquests dos compromisos, van rebre la confiança de la cambra’, ha dit Torra, referint-se a la seva investidura. ‘No penso abdicar ni defallir en cap cas fins a aconseguir-ho’, ha reblat.
També s’ha referit al paper que han de tenir els partits independentistes a Madrid. Segons Torra, s’ha de votar no a qualsevol proposta del PSOE –investidura i pressupost espanyol inclosos– si no hi ha una oferta que inclogui un diàleg per a l’autodeterminació de Catalunya.
En acabat, el públic l’ha aplaudit, dempeus, i enmig de crits d’independència. Un grapat d’assistents se n’han anat de l’auditori, però el president s’ha mantingut al seu lloc per a escoltar la resta de ponents de la cloenda de la commemoració dels cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu: Joan Becat, secretari del Patronat de la Fundació UCE; Jordi Casassas, president de l’UCE; i Joandomènec Ros, president de la Fundació UCE i de l’Institut d’Estudis Catalans. Torra ha pres la paraula per a cloure l’acte i agrair la tasca que ha fet l’UCE durant tots aquests anys.
Al cor de Catalunya Nord, Torra ha volgut agrair la solidaritat del centenar de batlles, inclòs el de Perpinyà, que van signar un manifest per les llibertats. ‘Aquestes terres del nord de Catalunya han estat sempre refugi de la llibertat, i avui les sentim més a prop que mai amb la solidaritat amb els presos polítics i els exiliats’, ha dit.
Abans d’arribar a Prada, ha visitat la tomba d’Antoni Rovira i Virgili al Pertús. Ha reivindicat la figura i la importància d’aquest polític i periodista i li ha dedicat la conferència, tot recordant l’exili dels republicans. També ha reivindicat el desè aniversari de la consulta popular d’Arenys de Munt, que es compleix al setembre.
Ací teniu el discurs del president Torra, tot sencer.
Publiquem aquest article publicat en La Veu el 8 de setembre del 2014, i que en aquests moments per raons desconegudes no es pot accedir al seu contingut.
Sobre la contradicció principal, ací i ara
L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana, actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.
Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.
L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic, o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.
Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español, se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.
Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.
Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians, la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.
Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.
Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.
No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.
Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
– aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.
– refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Valènci 8 setembre 2014
