Arxiu de la categoria: Política europea

FRANÇOIS FILLON VOL RECOMPONDRE LES RELACIONS AMB RÚSSIA

filloniputin
François Fillon amb Vladimir Putin

François Fillon
L’actual alcalde de Bordeus té un discurs centrista, prudent, que no captiva a la dreta més radical avui lliurada al FN. Primer ministre entre 2007 i 2012, ministre sis vegades i en llocs polítics des dels 23 anys, Fillon transmet als seus 62 anys el discurs propi d’un dirigent dur i ferm davant el terrorisme o la migració i liberal en les seues receptes econòmiques.
L’home amb grans possibilitats de ser el pròxim president de la República vol un reforma laboral donant major protagonisme als acords interns en les empreses. En el seu afany per aprimar el pes de l’Estat, pretén reduir en 100.000 milions d’euros la despesa pública (avui en el 54,6% del PIB, un dels més alts del món) o eliminar mig milió de llocs de funcionaris (hi ha 5,6 milions). Els que queden hauran de treballar almenys 39 hores per setmana, quatre més que ara. També vol retardar fins als 65 anys l’edat de jubilació (ara situada en els 62).
Proposa rebaixar i suprimir impostos i càrregues socials a les empreses perquè s’estalvien 50.000 milions d’euros en cinc anys. En l’actual legislatura socialista, la rebaixa ja ha aconseguit els 40.000 milions.
Enfront del jihadisme i l’islamisme radical, la mà dura és la fórmula de Fillon. Vol expulsar de França a tot sospitós amb doble nacionalitat i prohibir el retorn als francesos que hagen anat a combatre a Síria o l’Iraq. També és partidari de prohibir el burkini, a pesar que el Consell d’Estat rebutja aqueix veto.
En política exterior, François Fillon pretén recompondre les relacions amb Rússia. No veu amb bons ulls les sancions imposades per l’annexió de Crimea i vol una aliança amb Moscou, i fins i tot amb el règim de Bashar al-Ásad, per a acabar amb l’Estat Islàmic, una tesi similar a la de Donald Trump. Millorar les relacions amb Vladímir Putin és un punt comú entre Fillon i Marine Le Pen, però el primer resulta més creïble tenint en compte que bona part del finançament del Front Nacional prové de Moscou.
El nou líder dels Republicans pel que fa a la política europea planeja un referèndum sobre el repartiment de refugiats entre els països de la Unió Europea, com el d’Hongria el mes passat. Igualment planteja consultes populars sobre la reducció d’escons parlamentaris, la reforma territorial, la desaparició de règims especials de jubilació o la introducció en la Constitució d’un necessari equilibri pressupostari.
Catòlic practicant, fill de militants conservadors i pare de cinc fills, Fillon s’ha mostrat molt comprensiu amb Manif pour Tous el reeixit moviment de la dreta contra el matrimoni homosexual. Per açò, es proposa prohibir l’adopció per parelles gais, avui legal a França.
En el terreny catòlic arrossega més simpaties que Marine Le Pen, que es va despenjar de la Manif pour Tous i va triar a diversos homosexuals declarats entre els seus més directes col·laboradors.

RIAD INVERTEIX 8.000 MILIONS A DIFONDRE L’ISLAM MÉS SECTARI I DEL PERQUÈ EUROPA ÉS TAN INDULGENT AMB L’ARÀBIA SAUDITA

9782221195956Les aliances a l’Orient Mitjà i del perquè USA/Europa són tan indulgents amb l’Aràbia Saudita. Pierre Conesa, ex-alt funcionari del Ministeri de Defensa francès i autor del llibre DR. SAOUD ET MR. DJIHAD. La diplomatie religieuse de l’Arabie saoudite, ho denuncia: “RIAD INVERTEIX 8.000 MILIONS A DIFONDRE L’ISLAM MÉS SECTARI” i Europa mira cap un altre costat.

, París. Corresponsal LA VANGUARDIA

Els saudites van aportar el contingent de combatents estrangers més gran, 5.000 homes, a la guerra contra els soviètics a l’ Afganistan; 15 dels 19 terroristes de l’11-S, 115 dels 611 presoners de Guantánamo. Avui els saudites són majoria en el col·lectiu estranger de l’ Estat Islàmic que combat a Síria i l’ Iraq: 2.500 persones. Tot i això, després de l’11-S els Estats Units no van assenyalar l’ Aràbia Saudita, sinó l’ Iran, l’Iraq i… Corea del Nord, i van envair l’Afganistan i l’Iraq. Quinze anys després Obama veta –i té problemes per fer-ho– una llei que persegueix judicialment l’Aràbia Saudita. La UE li comunica per carta, el 21 de setembre, el seu suport al veto, per por que excessos occidentals puguin ser portats a judici: “La immunitat d’un Estat és un pilar del dret internacional, tota excepció a aquest principi s’arrisca a provocar represàlies d’altres estats”, diu la carta. L’ Aràbia Saudita propaga també, des de fa dècades, la versió més sectària, misògina, homòfoba, racista i antisemita de l’islam: el wahhabisme. Riad s’hi gasta una fortuna: “8.000 milions de dòlars anuals”, una quantitat semblant a la que es gasta per comprar armes i ingressa en la peregrinació als llocs sants de l’islam. Una enormitat. A Espanya han finançat amb 6,5 milions d’euros el Centre Cultural islàmic de Madrid ( Mesquita de l’M-30) i a Málaga un centre islàmic de 3.842 metres quadrats. Així a tot Europa. La Universitat de Medina ha format “25.000 o 30.000 quadres” que propaguen tot això des de fa dècades. Ho diu Pierre Conesa, ex-alt funcionari del Ministeri de Defensa francès, que acaba de publicar un llibre fonamental sobre la diplomàcia religiosa de l’Aràbia Saudita (Dr. Saoud et Mr. Djihad) que il·lumina el forat negre d’aquesta indulgència escandalosa.

Com es pot explicar?
Al vuitanta Anglaterra va vendre 120 Tornado al regne, el contracte Yamamah, que va salvar British Aeroespace. Una associació va descobrir que el 30% del contracte se’n va anar en comissions i va apel·lar al Tribunal de Comptes. Tony Blair va vetar la investigació. Això ve de lluny. Cal explicar el nociu forat negre que és l’ Aràbia Saudita.

Quin és la dualitat que expressa el títol del seu llibre?
Aquest règim es compon de dues famílies: els Saud i els Al-A sh Xeic, descendents d’ Abd el-Wahhab. Els primers representen la façana de país aliat a la guerra freda, amb la seva cohort de quadres sofisticats encarregats de les finances, la defensa i el control de les elits a través de la seva compra. Els segons s’encarreguen de la dimensió integrista, amb les qüestions religioses i l’educació a les seves mans. Tots dos es necessiten mútuament i actuen en paral·lel. A l’ Afganistan Occident només mirava la dimensió Est/ Oest, mentre que alhora ells finançaven les madrasses wahhabites. Els resultats els veiem avui.

Aquesta dualitat no és alhora la seva debilitat?
Sí, cada vegada que els Saud necessiten els occidentals, han de donar explicacions als ulemes, que a canvi els demanen més poder. Per exemple, el 1979, quan els radicals prenen la gran mesquita de la Meca i els Saud criden els policies francesos per alliberar-la, han de transferir més poder als religiosos per compensar; es tanquen tots els cinemes de Riad i s’obliga les dones estrangeres a portar vel. El 1991, quan Bin Laden proposa de defensar l’ Aràbia Saudita contra Saddam Hussein i els Saud prefereixen apel·lar a 100.000 soldats americans, es produeixen els primers atemptats, que mostren el desacord amb l’apel·lació als “infidels”. I avui tenim l’ Estat Islàmic, que és un producte del salafisme que contesta a l’ Aràbia Saudita i s’hi posa per sobre. És una debilitat, perquè veiem com estan sent superats pels monstres que van crear.

Pierre Conesa
Pierre Conesa

La diplomàcia religiosa va néixer en reacció a Nasser?
Al món àrab hi havia un discurs molt potent contra les monarquies, així que es va oposar el panislamisme al panarabisme de Nasser. Se’n va anar a buscar els estudiants de la Universitat Al-Azhar del Caire per portar-los a Medina amb beques. Anys després això va tenir conseqüències devastadores, que nosaltres coneixem bé a la zona del Sahel; avui tots els responsables de les grans organitzacions musulmanes del Senegal, Mali, Níger, etc. són gent que ha passat per la Universitat de Medina.

I què passa?
Doncs, per exemple, que el cap del Consell musulmà de Mali s’oposa al dret familiar, discrimina les dones i afavoreix la concepció salafista. Allà aquests quadres de Medina s’imposen; poden llegir l’Alcorà, mentre que els Nurid al Senegal, els Tidjanitah de Mali o els Peul no parlen àrab. Ells es presenten com a veritables musulmans i partidaris d’un islam igualitari, no compromès amb els règims locals establerts, cosa que els dóna una aurèola revolucionària… Per tot això hi ha hagut un augment del salafisme a tota la regió subsahariana: una conseqüència de 30 anys de diplomàcia religiosa. I hi ha una cosa que crida l’atenció: als contractes que firmen els becaris estrangers de Medina hi figura l’obligació de tornar als seus països així que acaben els estudis. Recordi la Universitat Lumumba de Moscou. La idea era crear quadres per escampar-los pel Tercer Món. És una mica la mateixa lògica, però avalada per molts més diners: fins a 8.000 milions anuals, sis o set vegades el que l’URSS feia servir en propaganda en els millors anys. Per fer-se una idea, el pressupost anual del Vaticà de l’any 2011 va ser de 245 milions.

Quant determina la venda d’armes la política exterior de França?
Molt. L’ Aràbia Saudita és el nostre millor client des de fa, almenys, 25 anys. Amb la importància d’Airbus, Thalès, Dassault, etc. és evident que es cuida el client, cosa que porta a situacions ridícules com les lliçons que es dóna a l’ Iran per coses que són molt pitjors a l’ Aràbia Saudita. Valls sempre respon dient que tenim 10.000 milions en contractes amb l’ Aràbia Saudita. I a més el regne ha contractat les quatre agències de relacions públiques franceses més importants per gestionar la seva imatge.

La Xina també és un gran client i això no impedeix la ximpleria d’enviar vaixells francesos a patrullar el mar de la Xina.
Gairebé tot el petroli del Golf va a Àsia. El dia que els xinesos hi posin un vaixell al·legant el seu subministrament es parlarà d’ ingerència inadmissible. La crisi més mortífera des del final de la Segona Guerra Mundial ha estat la del Congo: 2,5 milions de morts. Qui decideix que Síria és més important que el Congo? Se’ns diu que França hi té “responsabilitats històriques”. Si ho diuen pel pla Sykes-Picot, seria millor callar. A l’opinió publica se li ven que nosaltres som el bé i ells el mal. A la campanya electoral francesa ningú no es planteja la qüestió de fons: com és que els nostres soldats allà no hi moren, mentre que aquí els civils són assassinats? Després dels atemptats del gener del 2015 tothom reflexionava sobre com contrarestar la radicalització. L’únic ministeri que no va fer cap autocrítica va ser el ­d’ Ex­teriors.

LA JUSTÍCIA EUROPEA AVALA LA PROHIBICIÓ DE PORTAR VEL ISLÀMIC A LA FEINA

La justícia europea avala la prohibició de portar vel islàmic a la feina. L’advocada general del Tribunal de la UE creu que està justificat vetar el hijab per respectar la “neutralitat religiosa” de l’empresa. Encara no hi ha sentència definitiva.
LAIA FORÈS | Brussel·les 31/05/2016
Fora de la UE és habitual veure dones amb vel a la feina, fins i tot a la televisió /AFP
Fora de la UE és habitual veure dones amb vel a la feina, fins i tot a la televisió /AFP
Pot prohibir una empresa a una treballadora portar el vel islàmic? Segons l’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sí. La magistrada, Julianne Kokott, ha emès aquest dimarts la seva opinió sobre el cas d’una treballadora belga a qui la seva empresa va acomiadar quan va anunciar que portaria el hijab a la feina. Kokott considera legal la prohibició sempre que s’emmarqui en un context de política de neutralitat religiosa de l’empresa.
Segons els arguments de l’advocada general, un empresari no pot prohibir el vel si la decisió està basada en prejudicis contra una religió concreta, però sí que estaria justificat si la política empresarial és la de prohibir símbols religiosos, polítics o filosòfics, siguin quines siguin les creences dels treballadors. És a dir que Kokott deixa clar que és lícit demanar als treballadors que deixin els símbols religiosos a casa i fer-los fora si no compleixen la norma.
Acomiadament a Bèlgica
El cas ha arribat a la justícia europea després que un tribunal belga preguntés al Tribunal de la UE si es pot considerar discriminatòria la prohibició del hijab a la feina. La treballadora, de religió musulmana, feia tres anys que treballava a una empresa de seguretat i no va tenir cap problema mentre no portava vel. Quan va comunicar que volia posar-se’l, va ser acomiadada al·legant que estava prohibit portar de forma visible símbols religiosos, polítics o filosòfics a la feina.
Julianne Kokkot admet que la religió és important per a moltes persones i forma part de la seva identitat, però considera que ha de prevaler el dret de l’empresari a exigir neutralitat religiosa als seus treballadors quan es troben a les instal·lacions de l’empresa. L’opinió de la magistrada és el pas previ a la sentència definitiva, que en el 80% dels casos respecta el veredicte de l’advocat general.

La intel·ligència austríaca assegura que Estats Units paga a les màfies per inundar Europa de refugiats

Les màfies que controlen el tràfic de migrants i refugiats libis i sirians a Europa estarien cofinançades per organitzacions nord-americanes, segons un agent del servei d’intel·ligència militar d’Àustria.migr2

La revista austríaca “Info-Direkt” (publicació nacionalista amb fonts en les forces armades) va desvetlar el passat 5 d’agost que l’Österreichischen Abwehramts (el servei d’intel·ligència militar d’Àustria) disposava d’informacions que proven que organitzacions d’Estats Units paguen a les màfies que porten a Europa milers de refugiats.
Un empleat del servei secret que va voler mantenir l’anonimat va assegurar que “organitzacions nord-americanes han creat un model de cofinançament per a contribuir amb quantitats substancials al que cobren els contrabandistes. No tots els refugiats del nord d’Àfrica disposen d’11.000 euros en efectiu Ningú pregunta d’on ve els diners?”.
El ministeri de l’Interior d’Àustria va obrir excepcionalment la frontera durant la fi setmana del 4 al 6 de setembre, per la qual van passar 15.000 refugiats sirians en trànsit des d’Hongria cap a Alemanya. Solament 90 persones van demanar asil a Àustria.
Mig milió de refugiats
La citada revista apunta que “en els cercles policials d’Àustria i Alemanya que s’ocupen diàriament de les condicions d’asil, és ben conegut el que cobren (les màfies) per portar als refugiats”.
En el marc de la seua estratègia geopolítica Estats Units estaria implicat en aquest procés que fins avui ha inundat Europa amb més de 500.000 migrants i refugiats.
En la informació l’Estat Islàmic obté 500 milions d’euros pels refugiats que arriben a Europa, Mil21 desvetlava el negoci de les xarxes del tràfic humà que cobren forts summes als refugiats per les travessies a Itàlia i Grècia.
Mantenir el tràfic de persones
La denúncia del servei d’intel·ligència militar d’Àustria publicada per “Info Direkt”, que no ha sigut desmentida per cap estament oficial d’aqueix país, obri un insospitat capítol al drama dels refugiats.
D’una banda, famílies senceres lliuren a les màfies els estalvis d’anys de treball per a fugir dels seus països en guerra; d’un altre costat, organitzacions nord-americanes, molt probablement sostingudes amb fons de la CIA o altres agències d’intel·ligència, financen a les xarxes mafioses amb importants summes de diners perquè el tràfic de persones no decaiga i, finalment, de tots els diners recaptats una part va a parar a les mans del terrorista Estat Islàmic.
Estats Units tracta d’impedir que la Unió Europea supere a l’economia nord-americana
De confirmar-se la denúncia del servei d’intel·ligència austríac, la pregunta sorgeix per si sola: què objectiu persegueix Washington finançant l’arribada massiva de migrants i refugiats?
Europa, dependent d’Estats Units
Analistes i politòlegs vinculen l’escenari d’inestabilitat que la migració està causant en el vell continent amb una doble estratègia nord-americana: En primer lloc, impedir que en els pròxims anys la Unió Europea arribe a superar l’economia d’Estats Units. En segon lloc, evitar que una Europa forta es plantege un canvi d’aliances. És a dir, un acostament a Rússia i Xina en detriment d’Estats Units.
El problema migratori que pateix Europa seria, doncs, una mesura de pressió. Una aixeta a obrir o tancar a conveniència.
———————

Estats Units finança el tràfic d’immigrants a Europa. Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa.mar.jpg_1718483346Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa. | Foto: Reuters

Un analista va argumentar que es tracta d’una estratègia d’EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
Una filtració del servei d’intel·ligència d’Àustria va revelar que organitzacions nord-americanes gasten altes sumes de diners per a pagar als contrabandistes que porten a Europa de forma il·legal a milers de refugiats diàriament.
D’acord al diari austríac Infi-Direkt, els traficants no traslladen gratis als immigrants als països europeus, en dependència de la regió el preu per aquest viatge pot variar de 7 mil fins a 11 mil euros.
“No tots els refugiats del nord d’Àfrica tenen 11.000 euros en efectiu. Ningú es pregunta d’on ixen els diners?”, qüestiona el mitjà Infi-Direkt.
Macedònia tanca frontera amb Grècia per crisi migratòria
El periodista francés, Nicolas Bonnal, va analitzar per al diari Boulevard Voltaire la declaració de l’agent de la intel·ligència austríaca i va argumentar que aquest sistema s’usa per EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
L’autor fa paral·lelismes amb la intervenció d’EUA a Líbia, Síria i l’Iraq. Els conflictes militars en aquests països es van cobrar la vida de milions de persones, mentre que moltes altres van quedar sense llars i es van veure obligades a cercar refugi a Europa.
Migrants en el Mediterrani: entre l’espasa i la paret
En el seu article, Nicolás Bonnal va assenyalar que des dels temps de Woodrow Wilson (president d’Estats Units entre 1913 i 1921) amb el suport de França i del Regne Unit, “EUA sense parar està organitzant les intervencions, basant-se en el seu messianisme agressiu i una moneda de reserva (..) Solament queda reconèixer amb admiració que els mags nord-americans s’ixen amb la seua i sense pagar les conseqüències”.
Bonnal va agregar que “després d’haver sumit a Àfrica en el caos i organitzat la invasió a Europa amb l’ajuda dels seus polítics lleials com Renzi, Hollande i Merkel, els nord-americans posen en pràctica els principis neomaquiavèl·lics de Leo Strauss i dels estrategues a l’estil de Wolfowitz. Aquests trotskistes fallits desitgen governar mitjançant el caos els països, en privar-los de les realitats humanes i històriques, convertir-los en bases, terres buides, nius de drogoaddictes i centres de refugiats”.
Aquest contingut ha sigut publicat originalment per teleSUR