Arxiu de la categoria: Política estatal

MANIFEST REPUBLICÀ, 14 d’Abril del 2017

MANIFEST REPUBLICÀ
14 d’Abril del 2017
dels partits republicans sotasignats

En aquesta emblemàtica data del 14 d’Abril, els partits republicans que coosignem aquest escrit, mirem al futur però no deixem de valorar el passat i el present. I ho fem dirigint-nos a tots els demòcrates, súbdits del Regne d’Espanya, es consideren republicans o no, siguen de dretes o d’esquerres, amb creences religioses o sense elles, amb identitats culturals diverses i siguen els que siguen els subjectes de sobirania al que aspiren a ser lleials.

Ens dirigim a tots els demòcrates que per sobre de diferències ens uneix el ser súbdits d’un Estat que té la seua última data de reelaboració jurídica (la primera va ser en 1812), en el retocat decrete nº 138, publicat el 30 de setembre de 1936, de l’auto denominada Junta de Defensa Nacional dels generals revoltats el 18 de juliol d’eixe any, autèntic subjecte, aquesta Junta, del poder constituent actual. Des de llavors i amb una sèrie de lleis concatenades, sense cap mena de discontinuïtat, entre elles:

– Llei de 7 de juny de 1947 per la qual Franco restaura la monarquia;

– Llei de 22 de juliol de 1969 per la qual es designa a Juan Carlos com a successor del Dictador

s’ha arribat a l’actual i última llei fonamental publicitada com a Constitució del 78 pels que la van consensuar. En aquests vuitanta anys el règim ha disposat de tres ‘Caps d’Estat’ a-democràtics, no electes democràticament: Franco, Juan Carlos de Borbó i Felipe de Borbó.

Açò és el que ens uneix a tots els demòcrates: formar part d’un Estat, l’actual Regne d’Espanya, que sense precedents en l’Europa democràtica, té un origen espuri.

Encara que no ens enganyem. Reconeixem la realpolitik dels súbdits del Regne, que adoctrinats per tota la classe política institucional i no institucional, s’han manifestat majoritàriament en les urnes, fins ara, per considerar intranscendent els orígens d’aquest Estat i han valorat que els compensava mantenir-ho.

Però l’edifici sorgit en 1936, ara en el 2017, té serioses esquerdes que amenacen la seua existència. A la corrupció sistèmica, a la inexistència de la divisió de poders, al sistema sancionador que recapta fins a per respirar i a la demagògia insofrible de tota la classe política en els últims anys, s’ha sumat ara la ruptura del consens dels sectors catalans conservadors que van donar suport a l’última llei fonamental del règim sorgit en 1936: la Constitució de 1978. La unitat d’aquests sectors moderats catalans amb Esquerra Republicana de Catalunya, formació sense compromisos per no haver participat en el pacte i consens de 1978, ha possibilitat una majoria republicana en el parlament català amb el mandat per part de l’electorat d’iniciar un procés constituent per la República Catalana.

Davant aquesta situació els demòcrates tenim una oportunitat.

És ara quan els republicans hem d’iniciar un moviment pacífic i democràtic per una refundació democràtica de l’Estat. És el moment en què els demòcrates ens hem de coordinar, tant a nivell estatal com a autonòmic, per a guanyar amb àmplies majories els parlaments respectius: l’estatal i, també, els autonòmics, per a la causa republicana.

Entenem que el deteriorament de l’actual règim i a la vista de la ruptura que s’ha iniciat a Catalunya, ens reclama a la resta de demòcrates solucions/propostes que partisquen de la, no promulgada, Constitució Republicana Federal de 1873.

Ara és el moment.

Sogorb, 14 d’abril de 2017.

Unión Republicana, Esquerra Nacionalista Valenciana, Tierra Aragonesa, ARDE, República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, Sobirania i República, Bloque Aragonés, Acción Republicana de Guadalajara

Per a adherir-se: info@coordinadorarepublicana.org

 


Manifiesto republicano
14 de Abril 2017

MANIFIESTO REPUBLICANO

14 de Abril del 2017

de los partidos republicanos abajo firmantes

            En esta emblemática fecha del 14 de Abril, los partidos republicanos que coofirmamos este  escrito, miramos al futuro pero no dejamos de  valorar el pasado y el presente. Y lo hacemos dirigiéndonos a todos los demócratas, súbditos del Reino de España, se consideren republicanos o no, sean de derechas o de izquierdas, con creencias religiosas o sin ellas, con identidades culturales diversas y sean cuales sean los sujetos de soberanía al que aspiren a ser leales.

Nos dirigimos a todos los demócratas que por encima de diferencias nos une el ser súbditos de un Estado que tiene su última fecha de reelaboración  jurídica (la primera fue en 1812), en el retocado decreto nº 138, publicado el 30 de septiembre de 1936, de la autodenominada Junta de Defensa Nacional de los generales sublevados el 18 de julio de ese año, autentico sujeto, esa Junta, del poder constituyente actual. Desde entonces y con una serie de leyes concatenadas sin atisbos de discontinuidad, entre ellas:

– Ley de 7 de junio de 1947 por la que Franco restaura la monarquía;

– Ley de 22 de julio de 1969 por la que se designa a Juan Carlos como sucesor del Dictador

se ha llegado a la actual y última ley fundamental publicitada como Constitución del 78 por los que la consensuaron. En estos ochenta años el régimen ha dispuesto de tres ‘Jefes de Estado’ a-democráticos, no electos democráticamente: Franco, Juan Carlos de Borbón y Felipe de Borbón.

Esto es lo que nos une a todos los demócratas: formar parte de un Estado, el actual Reino de España,  que sin precedentes en la Europa democrática, tiene un origen espurio.

Aunque no nos engañamos. Reconocemos la realpolitik de los súbditos del Reino, que adoctrinados por toda la clase política institucional y no institucional, se ha manifestado mayoritariamente en las urnas, hasta ahora, por considerar baladí los orígenes de este Estado y han valorado que les compensaba mantenerlo.

Pero el edificio surgido en 1936, ahora en el 2017, tiene serias grietas que amenazan su existencia. A la corrupción sistémica, a la inexistencia de la división de poderes, al sistema sancionador que recapta hasta por respirar y a la demagogia insufrible de toda la clase política en los últimos años, se ha sumado ahora la ruptura del consenso de los sectores catalanes conservadores que apoyaron la última ley fundamental del régimen surgido en 1936: la Constitución de 1978. La unidad de estos sectores moderados catalanes con Esquerra Republicana de Catalunya, formación sin compromisos por no  haber  participado en el pacto y consenso de 1978, ha posibilitado una mayoría republicana en el parlamento catalán con el mandato por parte del electorado de iniciar un proceso constituyente por la República catalana.

Ante esta situación los demócratas tenemos una oportunidad.

Es ahora cuando los republicanos hemos de iniciar un movimiento pacífico y democrático por una refundación democrática del Estado. Es el momento en que los demócratas  nos hemos de coordinar, tanto a nivel estatal como autonómico, para ganar con amplias mayorías los parlamentos respectivos: el estatal y, también, los autonómicos, para la causa republicana.

Entendemos que el deterioro del actual régimen y a la vista de la ruptura que se ha iniciado en Catalunya, nos avoca al resto de demócratas a soluciones/propuestas que partan de la, no promulgada, Constitución Republicana Federal de 1873.

Ahora es el momento.

Segorbe, 14 de abril de 2017.

 Unión Republicana, Esquerra Nacionalista Valenciana, Tierra Aragonesa, ARDE, República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, Sobirania i República, Bloque Aragonés, Acción Republicana de Guadalajara.

[para adherirse: info@coordinadorarepublicana.org ]

Homs: no caminaràs sol…

El proper dilluns dia 27 caldrà tornar a acompanyar un càrrec electe fins a les portes del jutjat a Madrid. En Francesc Homs, que el 9 de novembre del 2014 era portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, serà jutjat per prevaricació i desobediència per haver organizat el procés participatiu del 9N. Per haver posat unes urnes i que poguéssim parlar els catalans pel seu futur.

EL SILENCI DELS ‘DEMÒCRATES, DE L’ESQUERRA I DELS REPUBLICANS ESPANYOLS’ SOBRE EL CAS JOAN COMA

No s’hauria iniciat cap procediment judicial contra el regidor de Vic si no hagués defensat el projecte independentista

 EL PERIÓDICO – Dimarts, 27 de desembre del 2016 –
És tan xocant que en un Estat europeu democràtic es detingui un càrrec electe per haver expressat les seves idees en un Ple, que els qui encara creuen en l’esperit democràtic de l’Espanya Constitucional s’han afanyat a buscar una explicació per no haver de reconèixer que és un atac flagrant a la llibertat d’expressió.
L’argument tranquil·litzador de consciències democràtiques és que Joan Coma no ha estat detingut per les seves idees sinó per no haver acudit a declarar. I això no és cert. No és cert i fa mal: converteix la víctima en culpable i desvia l’atenció del problema de fons.
Fem memòria: qui va denunciar Joan Coma va ser l’ultradretà Josep Anglada, exlíder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya, que va activar la investigació amb una denúncia a la Guàrdia Civil i es va personar com a acusació particular del cas.La Fiscalia ho va “afinar” i se’l va imputar per presumpta incitació a la sedició, un delicte que, segons el fiscal, el regidor de Vic hauria comès en un ple municipal l’any 2015 quan va dir que “per fer una truita primer s’han de trencar els ous”.

CROADA JUDICIAL

Anglada dispara i les clavegueres de l’Estat fan la resta, com en una pel·lícula dolenta de lladres i serenos: el magistrat Ismael Moreno, expolicia franquista que va saltar a la fama per detenir titellaires, apareix en escena i recull el guant, i guanya punts apuntant-se a la croada judicial de les institucions espanyoles contra càrrecs electes sobianistes.
Diguem les coses pel seu nom: no s’hauria iniciat cap procediment judicial contra Coma ni hauria estat mai cridat a declarar si no hagués defensat el projecte polític de l’independentisme. I aquí rau el perquè de tot plegat: que Coma vagi o no vagi a declarar és un tema procedimental menor, el que és gros de debò és que sigui perseguit per expressar les seves idees, siguin quines siguin.
Dient que Coma és culpable de la seva pròpia detenció, no només ignorem la causa real de la denúncia sinó que estem fent el joc a la ultradreta, i alhora cobrim la mala salut democràtica d’un Estat que fa temps ha perdut la brúixola entre jutjats i tribunals.

VÍCTIMES I BOTXINS

No oblidem que la justícia que jutjarà Joan Coma va absoldre el seu denunciant, Josep Anglada, d’un delicte d’incitació a l’odi racial per la distribució de 3.000 pamflets xenòfobs en les eleccions municipals del maig de 2007. Víctimes convertides en botxins i botxins en víctimes.
Sí, aquest dimecres, el regidor de Vic Joan Coma serà traslladat a l’Audiència Nacional i no és una innocentada; un regidor escollit democràticament a les urnes ha estat detingut només per expressar les seves idees en un ple municipal com a representant electe. És per això que tots els demòcrates, i més si encara es creuen això de l’Operació Diàleg, han d’anar tots a la una per evitar que es debilitin encara més els fonaments de la democràcia espanyola.

DOS CATALANS DE LA CUP VENEN A DIR-NOS ALS VALENCIANS COM HA DE SER LA REPÚBLICA VALENCIANA (POSICIONAMENT DE RV/PVE)

per engrandir cliqueu damuntbotranfusterrv

Crida de RV/PVE als valencians, d’Oriola a Vinaròs, que reivindiquen com un fi en si mateix la República Valenciana

Aquesta és un crida dirigida a tots els valencians, residents d’Oriola a Vinaròs, que aspirem a la República Valenciana, lliure i sobirana, com un fi en si mateix i no condicionada a cap altra aspiració sucursalista. És una crida a tots ells, als que ja la fan seua de manera pública i als que la mantenen en la seua privacitat. És una crida a tothom, malgrat que l’objectiu, ara per ara, es contempla inversemblant i fora de tota expectativa.

Els que això reivindiquem, sobiranistes valencians republicans de tota mena, amb múltiples contradiccions entre nosaltres, però units pel ciment que afirma que PER DAMUNT DELS VALENCIANS NINGÚ! ―diem que, qui reivindica la nostra República com un fi en si mateix― cal que ens agrupem i ens coordinem. Ni les ortografies, ni el nom del territori, ni les banderes, ni el caràcter caïnita i guerra-civilista carpetovetònic que ens exporten, han d’impedir la nostra coordinació política sobiranista. Hem de superar els paranys que al llarg dels anys, interessos forasters, s’han encarregat de conrear entre nosaltres els valencians per mantenir-nos dividits i enfrontats.

Ara l’Estat espanyol pateix d’una crisi sense precedents i joves nacionalistes espanyols d’esquerra i de dreta volen refundar-ho. També en l’horitzó un nou Estat, el català, s’albira. I en mig els valencians. Per a ells, per als més nacionalistes i identitaris, som una peça de caça; ens volen valencians d’una regió espanyola o valencians d’una regió catalana. Els valencians per a ells o hem de ser políticament espanyols o hem de ser políticament catalans, però mai políticament valencians, lliures i sobirans.

Aquesta setmana ens visiten dos importants polítics catalans de la CUP. Venen a reivindicar que ens incorporem al seu projecte de Països Catalans, eufemisme de Nació catalana, on els valencians, per a ells, en formem part.  Els valencians per a ells som catalans, de Nació catalana. De la mateixa manera que per als espanyols som de Nació espanyola. L’avantatja per aquests darrers és que a l’estar supeditats al seu Estat, un de realment existent des de 1707, la seua afirmació sobre la nostra espanyolitat, és imperativa i legal.

Davant de tot l’exposat cal una reflexió. Si estem d’acord que la llengua valenciana es perdrà fonamentalment si els que la parlem deixem de fer-ho, de la mateixa manera si els sobiranistes valencians renunciem a exercir políticament de valencians, renunciem a reivindicar la República Valenciana, lliure i sobirana, llavors indefectiblement, els uns i els altres, amb la seua acció política faran que aquesta República esdevinga impossible.

En les nostres mans, ―en les dels sobiranistes valencians que ja ho fem públic, que som minoria, però i fonamentalment en la d’aquells que encara no ho fan i que són majoria―, està el futur per avançar cap a la República Valenciana, cap un Estat valencià, lliure i sobirà, i perquè la seua bandera onege a la seu de les Nacions Unides.

Secretariat de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu

País Valencià, 2 d’octubre del 2016

EL BNG RESISTEIX L’EMBAT D’EN MAREA I MANTÉ EL GRUP PROPI


pontonLa candidata del BNG a la presidència de la Xunta, Ana Pontón, va fer una valoració positiva del resultat, malgrat que els sis diputats aconseguits suposen una pèrdua d’un escó respecte als comicis autonòmics del 2012, però mantenen el grup propi. “Desmuntem les enquestes i demostrem la fortalesa d’una organització que fa trenta anys que està treballant amb una base sòlida en aquest país”, va manifestar Pontón, que va afegir que el resultat és un “punt d’inflexió” per a l’alternativa nacionalista.