Mentre que les candidatures dels valencians assimilats per l’Espanya indissoluble i indivisible (existència, que com la de Déu, no és motiu de votació), del PPCV i del PSPV, no tenen cap problema de com s’han de presentar el 20-D i ja tenen el plat del dinar en la taula;  els altres valencians, els demòcrates del ‘dret a decidir-ho tot’ (que mentre les contradiccions territorials no estan aguditzades, barregen a EUPV, Podemos, Compromís -BLOC±IdPV-, independentistes de la ‘nació sencera’ i verds diversos),  d’una part i d’altra, els valencians del sobiranisme republicà (compte! de la República Valenciana), tots aquests encara    estan pendents de saber com es presentaran el 20-D i encara estan fent bullir el puxero. Uns, els primers,  participant directament i els altres, una part, observant-los per si els deixan participar.  I  tots a l’espera d’ablanir els fesols i els naps, perquè encara no estan en el seu punt.
El cas de la direcció del BLOC la situació arriba ja a ser entranyable; derrotada com ha estat en totes les votacions per la seua militància, que es resisteix a anar amb/en Podemos, ara de nou i de manera ja una mica còmica, ha convocat una altra votació per veure si “de derrota en derrota”, pot arribar per fi, “a la victòria final”.
Un altre cas, també entranyable, és el de la neoconversa ERPV, recent batejada per ENV per a llevar-li el ‘pecat original’. ERPV que sempre ha aspirat a ser acceptada per Compromís i que precisament per ser ‘moreta’ era rebutjada, ara que ja pot presumir que no ho és, renova de nou (segons informa el Levante-EMV) la seua aspiració, sempre beneïda pels de dalt, per a ser acceptada. Però ha d’anar en compte, perquè per un costat té a ENV, amb la que té un acord signat que pot esdevenir en coalició,  i si aquesta no es materialitza ja i, per contra, està pendent de l’altra coalició, la del ‘puxero’, en aquesta situació, d’estar mirant a un costat o a un altre, pot patir un seriós problema d’estrabisme.