Embolica que fa fort!!! El sopar en ca Roures…
Arxiu de la categoria: Política catalana
Per al que vulga entendre…
ESTAT VALENCIÀ fa una crida als valencians i valencianes residents i ciutadans de Catalunya a votar SÍ el pròxim 1 d’Octubre en el Referèndum d’Independència
El Separatisme Català enfront de la Revolució. Publicació de juliol de 1917
Fa 100 anys
El juliol de 1917 l’Imperi Rus estava entre la Revolució de Febrer i la d’Octubre i Catalunya estava en una situació molt fluida: “separatistes”, sindicalistes i republicans preparaven el canvi de règim i d’Estat. Les revistes polítiques no només informaven el públic sinó que vehiculaven la discussió entre els protagonistes del carrer.
Independència o República Federal? Segons el vent, les veles, diu aquesta revista-pamflet del 17 de juliol de 1917.
Pau Gasol a favor de votar en el referèndum català… I Iceta convençut que la -adés insubmisa- Colau no farà res de il·legal
Anna Gabriel a Domènech: “Xavi, per què no has aplaudit a aquest senyor?”
L’encesa defensa de l’1-O d’un activista dels comuns que incomoda Xavier Domènech
‘Vull ser ciutadà d’una república, i no súbdit d’una monarquia imposada per una dictadura’, va exclamar en un debat de la UPEC
VILAWEB.-Els assistents ahir al debat ‘L’esquerra a la cruïlla’ que es va fer en el marc de la Universitat Progressista d’Estiu van aplaudir amb força d’una intervenció feta des del públic, feta per l’activita Ricardo Huelamo que es va adreçar als representants dels partits que hi participaven: Xavier Domènech (Catalunya en Comú), Anna Gabriel (CUP), Marta Rovira (ERC) i Núria Parlón (PSC). ‘Jo l’1 d’octubre aniré a votar, i sense ser cap crossa del PDECat, intentant lligar-ho amb una sèrie de mesures socials i econòmiques per als sectors més colpejats. I a més vull ser ciutadà d’una república, i no vull ser súbdit d’una monarquia imposada per una dictadura’.
Amb aquestes paraules l’home s’adreçava especialment a Domènech i Parlon, que van ser els únics dels conferenciants que no van aplaudir la intervenció: Domènech prenia nota sense mirar-lo i Parlon somreia. Gabriel i Rovira sí que van aplaudir, i de fet se sent com la diputada de la CUP demana a Domènech com és que no aplaudeix una intervenció com aquella.
L’home afegia: ‘Davant dels que volen votar i els que no volen que es voti nosaltres no som neutrals; tenim el dret d’expressar-nos (…). No sé si sortirà la independència, però pot ser el pas cap a altres solucions, a la federal i a la confederal. Vosaltres heu estat trenta anys en el govern: què heu fet per a avançar cap al model federal? Res. No heu fet res. Ni reforma de la constitució. Si no esteu ni pel referèndum, com heu de defensar el federalisme?’
Xavier Domènech a Pilar Rahola: “La República? «chits», ara no toca” (article en valencià i en castellà, pa que to er mundo lo entienda)
Els actuals republicans catalans (hui en majoria al Parlament català) i en votació per unanimitat de tots els parlamentaris han declarat il·legals els sumaris franquistes (vegeu llistat complet).
Els iaios (Petra Alled i Pasqual Subias) i els oncles materns (Serafín i Rogelio Subias) i un de patern (Blas Baeta) d’un dels fundadors de República Valenciana/PVE i autor del llibre ‘Per la República Valenciana’, Víctor Baeta Subias (que va dedicar el seu llibre a la seua iaia Petra) apareixen per fi (entre 66.590 persones més) redimits gràcies als republicans catalans.
per a engrandir cliqueu damunt
Per a consultar tota la llista cliqueu ACÍ
Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978)
D’acord amb la Llei 11/2017 l’Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars (sumaríssims)
07/07/201700:07
En aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco.
La Llei del Parlament, aprovada per unanimitat (129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció), declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
La Dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. I per anorrear i eradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia franquista, va crear institucions amb finalitats exclusivament repressives, com ara els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar), el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, entre d’altres. La repressió va ser sistemàtica i transversal: homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions… van ser represaliats.
Des dels seus inicis, l’any 1980, l’Arxiu Nacional ha treballat per preservar testimonis documentals de la repressió, facilitar l’accés a les fonts i difondre’n el contingut. És el cas de la catalogació dels procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Entre 2003 i 2013, arran d’un conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar i el Memorial Democràtic, l’Arxiu Nacional va tractar els expedients instruïts amb finalitats repressives (consells de guerra, diligències prèvies, depuracions i d’altres). La Guia de la sèrie documental procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980,publicada el 15 d’octubre de 2015, resumeix el treball fet, ofereix informació estadística, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975.
Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista, si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament. La majoria són persones físiques. La darrera pàgina inclou 15 persones jurídiques. Hi ha persones a les quals ess va instruir més d’un procediment.
La relació inclou cognoms i nom de la persona repressaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades. Per facilitar la consulta de la documentació original que es conserva a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, s’hi inclou una referència numèrica.
La llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme es publica en format PDF i és recercable. Tanmateix, per a qualsevol dubte o aclariment adreceu-vos a anc.cultura@gencat.cat
Amb la publicació d’aquesta relació de víctimes, l’Arxiu Nacional contribueix a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició que, seguint l’informe del Relator Especial de la ONU Pablo de Greiff, du a terme el Parlament de Catalunya.
Informació relacionada:
- Notícia del Parlament
- Legislació sobre Drets Humans
- Disposicions Franquistes
- Guia de la sèrie Procediments Judicials Militats (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona
- Real Decreto-Ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre restablecimiento provisional de la Generalidad de Cataluña
La llista inclou 66.590 persones afectades i 15 entitats
El parlament català restitueix la legalitat republicana per unanimitat
El parlament anul·la per unanimitat els 63.961 judicis franquistes en una decisió històrica. El parlament fa un gest de sobirania contra una legalitat imposada
29.06.2017 16:56
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, una norma que declara il·legals els consells de guerra a Catalunya i anul·la els 63.961 judicis franquistes entre el 1938 i el 1978. Just després d’aprovar-se la llei, diputats i representants de les entitats de memòria històrica han entonat Els Segadors.
La norma considera il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació –posteriorment anomenat Auditoria de la IV Regió Militar– perquè eren contraris a la llei i vulneraven les exigències del dret a un judici just. A més, constata la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra.
Pel que fa al llistat que podria elaborar l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre sentències i condemnes, la llei diu que hi constarà ‘el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada’. El text també preveu que l’Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya.
‘Justícia, memòria i reparació’
El PP hi ha votat a favor tot i que el 2007 va votar al congrés espanyol en contra la llei de memòria històrica que va declarar il·legítims els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat Fernando Sánchez ha defensat el vot a favor ‘per respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició’.
La relatora de la ponència, Montserrat Palau (JxSí), ha assegurat que la llei no busca revenja, sinó veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. Palau també ha felicitat Cs i el PP per votar-hi a favor i els ha instat a traslladar el seu vot favorable al congrés espanyol i a altres lleis que s’aprovin al parlament sobre memòria històrica. ‘Hem tardat però cap indiferència, ni silenci ni oblit’, ha dit.
El diputat de Cs Matías Alonso ha argumentat que el congrés espanyol ha de fer un pas endavant com el que ha fet el parlament: ‘Les condemnes de tribunals injustos i il·legítims, de paròdia de justícia, ja són nul·les’, ha comentat. Ferran Pedret (PSC) ha afirmat que la llei és un acte de justícia i reparació: ‘Avui també honorem la lluita de moltes persones que han intentat impulsar iniciatives i que no han arribat a veure aquest dia’, ha emfatitzat.
El diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet ha comparat l’atorgament del congrés espanyol d’una medalla a Rodolfo Martín Villa amb l’aprovació de la llei: ‘Avui el parlament fa honor a les víctimes del franquisme retornant part de la dignitat robada; […] no és que la perdessin, és que els la van robar’, ha dit.
Mireia Boya (CUP) ha defensat que la votació ha estat un ‘acte de ruptura’ amb els règims del 1936 i del 1978. ‘Avui és un dia que durarà anys’, ha celebrat. I ha afegit: ‘Guardem-lo a la nostra memòria, aixequem el cap i el puny perquè avui hem guanyat en dignitat, justícia i llibertat.’
Abans de començar el debat, el parlament ha ovacionat els familiars de les víctimes i els impulsors que han lluitat pel record i reparació de les víctimes del franquisme.
