ESPANYA (ESTAT ESPANYOL/REINO DE ESPAÑA) UN MAL NEGOCI PELS VALENCIANS D’ORIOLA A VINARÒS
Arxiu de la categoria: Politica
PER UNA PRIMAVERA VALENCIANA REPUBLICANA… UNA ALTRA REPÚBLICA (TAMBÉ) ÉS POSSIBLE: LA VALENCIANA!!!
Ompli el calendari amb un acte en el teu municipi per “Una altra república (també) és possible: la valenciana!!!” envia’ns dia, lloc i hora a correu@republicavalenciana.org , ens desplaçarem!!!
Presentació de la COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA: “Una altra república (també) és possible: la valenciana!!!”
> CASTELLÓ DE LA PLANA, dimecres 6 d’abril a les 19:00 · Associació La Flama, carrer Sanahuja, 9
> ALCOI, dissabte 9 d’abril a les 11:00 (am) · Bar Bristol, carrer del camí, 63
> PICASSENT, dimecres 13 d’abril (pendent lloc)
> VALÈNCIA, dijous 14 d’abril a les 19:00 · Societat Coral El Micalet, carrer Guillem de Castro, 73
> BENICARLÓ, dissabte 16 d’abril a les 18:00 · Edifici Gòtic, carrer Major, 11
> ORIOLA (pendent dia)
> RIOLA (pendent dia)
CASTELLÓ, ALCOI, PICASSENT, VALÈNCIA, BENICARLÓ… PRESENTACIÓ DE LA CPLRV
Presentació de la COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
CASTELLÓ DE LA PLANA, dimecres 6 d’abril a les 19:00 · Associació La Flama, carrer Sanahuja, 9
ALCOI, dissabte 9 d’abril a les 11:00 (am) · Bar Bristol, carrer del camí, 63
PICASSENT, dimecres 13 d’abril
VALÈNCIA, dijous 14 d’abril a les 19:00 · Societat Coral El Micalet, carrer Guillem de Castro, 73
BENICARLÓ, dissabte 16 d’abril a les 18:00 · Edifici Gòtic, carrer Major, 11
BONIG, ATACA!!!
DIJOUS 14 D’ABRIL A VALÈNCIA I DISSABTE 16 D’ABRIL A BENICARLÓ, PRESENTACIÓ DE LA CPLRV
ANTONIO BAÑOS COMENTA EL LLIBRE D’ADA COLAU
Dret a no decidir-se
Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés és forçar la màquina i un referèndum dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”
per Antonio Baños 26 de Març 2016
Del llibre d’en Joan Serra Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres) m’ha fet pensar un passatge en el qual parla d’això del dret a decidir i que, tot i que Colau està a favor, afirma que és una cosa fatal. ‘Ho visc tràgicament” diu. “És fotut per a molta gent com jo, la gent dels matisos, la gent republicana, que no entenem aquesta polarització”.
En primer lloc, crida força l’atenció que la gent de matisos sigui “la gent republicana”. Suposo que la gent de matisos són aquells republicans que no tenen cap pressa en proclamar la república i viuen confortablement sota el Borbó. Com diu més endavant: “El meu ideal és una república catalana federada amb una república espanyola, però no podem forçar la realitat, perquè això només són vots per a Ciutadans i el PP.” És fascinant pensar en la idea d’una rebel·lió que no vol forçar la realitat. Revolucionaris en el relat, prudents amb la realitat, bo i seguint aquell consell d’en Prim “Catalans, no correu tant que podríeu caure” (Per cert, Prim també va creure en la reforma d’Espanya i va morir escanyat).
És molt sorprenent que una de las Joana d’Arc de la inquisició que va separar “la gente” de la “casta”, pateixi ara pel frontisme: “Quan es tensen les coses, hi ha molta gent que se sent dividida, gent que té molts vincles a una banda i l’altra, i que no vol triar un bàndol” És obvi que això només passa si es tracta de catalans i si la tria és la independència. Tot i així resulta ser una frase irritant. Com si els independentistes no tinguéssim “vincles a una banda i l’altra”. Com si no ens hagués costat molt a molts arribar a aquesta conclusió. Com si prendre partit ens allunyés dels afectes i emocions.
Però anem al moll de l’os. El que sanciona el text de Colau és l’existència de moltíssima gent que, en realitat, defensa el dret a no decidir-se. Volen (com tots) solucions als problemes catalans i al desastre social. Volen (com tots) recuperar drets i llibertats. Volen (com tots) viure en una altra mena de país. Això sí, sense decidir quin ha de ser. Volen viure en una monarquia-republicana. Viure el canvi des de la continuïtat. Viure en l’Espanya de Lorca y Machado y en la Catalunya d’en Cobi. El sí que es pot, però ara no toca.
Tenen tot el dret i són sens dubte, un sector de la ciutadania que els independentistes hem d’atendre. Però el que resulta física, metafísica i ontològicament impossible del seu argument és demanar un referèndum i estar en contra de triar un bàndol. Què és un referèndum sinó una escenificació irreversible i contingent de l’existència de dos bàndols i d’un sol guanyador?
Estranyíssim pensament el de qui considera que el Procés (lent, madurat, en debat, popular, constituent) és forçar la màquina i un referèndum (tot o res en un sol dia) dóna tranquil·litat a qui es troba “dividit”.
A no ser…Que s’entengui el referèndum com l’única possibilitat de cauteritzar la ferida catalana. Que es tingui el convenciment que, com a Escòcia i Quebec, ha de guanyar i guanyarà el no. Recordeu el que deia el “compañero valiente” de l’Ada, el Subpresidente Iglesias: “quando gobernemos, la mayoría de los catalanes no querrá irse” El referéndum de la nova política no és un acte de determinació. És doncs, la vacuna a l’autodeterminació. Els defensors del dret a no decidir-se trien, de facto, quedar-se. La monarquia i l’autonomia. Amb molts matisos, això sí.
RAFA CARBONELL REUNEIX DUES-CENTES PERSONES A XÀTIVA
per engrandir cliqueu damunt
Xavier Pérez / València /La Veu del PV
Dimarts Sant, la Casa de la Cultura de Xàtiva es va omplir per a escoltar la proposta política de l’equip de Rafa Carbonell en una sessió de treball. A la sala, diputats com Jordi Juan o Tere Garcia, alcaldes com el d’Oliva, David González o la regidora de l’Ajuntament de València, Consol Castillo, junt amb aproximadament 200 persones més escoltaren l’argumentari de Carbonell amb dos idees molt clares. D’una banda, “fer un Bloc més fort per a fer més Compromís” i, de l’altra, la ferida oberta en l’organització després del pacte amb Podemos: “Volem que es respecte la voluntat dels militants”.
Aquest corrent ja refermat dins del Bloc, amb posicionaments més nacionalistes, inclús sobiranistes, vol arribar al Congrés després de fer “una gran tasca durant molt de temps. Hem recorregut el País i hem fugit de presentacions mediàtiques”, afirmava un dels membres de l’equip de Carbonell.
I és que aquest acte de Xàtiva no va ser publicitat a nivell mediàtic, “sols a nivell de comunicació amb els militants”, i encara que sorprenga la capacitat de convocatòria, l’equip del candidat afirma que “després del que ha passat l’últim any i dels desenganys i descontent generalitzat, estàvem segurs que les bases volien escoltar Rafa Carbonell”.
“Hem de preguntar-nos si el nacionalisme polític és necessari o no i, en cas que siga així, repensar el seu pes dins de Compromís”. “Democràcia a sang freda, gestió conjunta amb les bases i respecte escrupolós a les seues decisions, i construir un Bloc fort per a fer un Compromís millor”. “Compromís funciona bé a la majoria de pobles i comarques, però no per dalt”.
Aquestes són declaracions de Rafa Carbonell al setmanari El Temps en l’article publicat per Víctor Maceda, ‘De la confluència a la divergència’ i que reflecteix les idees principals que es van pronunciar a l’acte de Xàtiva.
Xavier Pérez / València /La Veu del PVDimarts Sant, la Casa de la Cultura de Xàtiva es va omplir per a escoltar la proposta política de l’equip de Rafa Carbonell en una sessió de treball. A la sala, diputats com Jordi Juan o Tere Garcia, alcaldes com el d’Oliva, David González o la regidora de l’Ajuntament de València, Consol Castillo, junt amb aproximadament 200 persones més escoltaren l’argumentari de Carbonell amb dos idees molt clares. D’una banda, “fer un Bloc més fort per a fer més Compromís” i, de l’altra, la ferida oberta en l’organització després del pacte amb Podemos: “Volem que es respecte la voluntat dels militants”.
Aquest corrent ja refermat dins del Bloc, amb posicionaments més nacionalistes, inclús sobiranistes, vol arribar al Congrés després de fer “una gran tasca durant molt de temps. Hem recorregut el País i hem fugit de presentacions mediàtiques”, afirmava un dels membres de l’equip de Carbonell.
I és que aquest acte de Xàtiva no va ser publicitat a nivell mediàtic, “sols a nivell de comunicació amb els militants”, i encara que sorprenga la capacitat de convocatòria, l’equip del candidat afirma que “després del que ha passat l’últim any i dels desenganys i descontent generalitzat, estàvem segurs que les bases volien escoltar Rafa Carbonell”.
“Hem de preguntar-nos si el nacionalisme polític és necessari o no i, en cas que siga així, repensar el seu pes dins de Compromís”. “Democràcia a sang freda, gestió conjunta amb les bases i respecte escrupolós a les seues decisions, i construir un Bloc fort per a fer un Compromís millor”. “Compromís funciona bé a la majoria de pobles i comarques, però no per dalt”.
Aquestes són declaracions de Rafa Carbonell al setmanari El Temps en l’article publicat per Víctor Maceda, ‘De la confluència a la divergència’ i que reflecteix les idees principals que es van pronunciar a l’acte de Xàtiva.
Rafa Carbonell en la seua intervenció a l’acte de Xàtiva.
Carbonell, a l’acte de la capital de la Costera, deixà clar, i segons ha pogut saber La Veu, que el Bloc “ha d’augmentar la militància” i, per una altra part, “tindre unes excel·lents relacions en organitzacions sobiranistes i, com no, amb Iniciativa i Els Verds”. Però, sobretot, aquest equip vol “un respecte pulcre de les decisions de la militància, el que no està a favor del vot telemàtic, no està a favor del vot universal”, un dard enverinat que llancen a la candidatura d’Àgueda Micó.
Però l’aspecte organitzatiu del partit també preocupa, i molt, a aquest corrent. “Durant el mandat d’Àgueda Micó com a secretària d’Organització s’ha produït un afebliment del Bloc. Nosaltres no volem convertir-nos en un altre PSPV, inclús la seu de Sant Jacint pràcticament no té vida; han buidat de continguts el nostre partit”, assenyalen des de l’equip de Carbonell.
D’aquesta forma, comença una carrera cap al futur de Bloc amb dos candidats: Àgueda Micó i Rafa Carbonell. Els militants tindran l’última paraula.
Però l’aspecte organitzatiu del partit també preocupa, i molt, a aquest corrent. “Durant el mandat d’Àgueda Micó com a secretària d’Organització s’ha produït un afebliment del Bloc. Nosaltres no volem convertir-nos en un altre PSPV, inclús la seu de Sant Jacint pràcticament no té vida; han buidat de continguts el nostre partit”, assenyalen des de l’equip de Carbonell.
D’aquesta forma, comença una carrera cap al futur de Bloc amb dos candidats: Àgueda Micó i Rafa Carbonell. Els militants tindran l’última paraula.
LA CPLRV EL DIJOUS 14 D’ABRIL A LA SOCIETAT CORAL EL MICALET
14 D’ABRIL 2016, UNA ALTRA REPÚBLICA (TAMBÉ) ÉS POSSIBLE…
El Partit Valencianiste Europeu davant el 14 i 25 d’Abril del 2016
El PVE davant del 14 i el 25 d’Abril del 2016
El Partit Valencianiste Europeu, membre de la Coordinadora per la República Valenciana, davant de les significatives dates del 14 i del 25 d’abril vol transmetre als valencians, residents des d’Oriola a Vinaròs, el seu posicionament polític:
Davant el 14 d’Abril del 2016
El 14 d’Abril de 1931, dia en que es va proclamar pacíficament la II República espanyola, va ser per a la immensa majoria dels valencians un dia d’alegria i d’esperança. Culminava per als valencians un gran anhel. Des que el 18 de maig de 1869, José Franch en representació dels valencians del Partido Republicano Democrático Federal, va signar el Pacto de Tortosa amb aragonesos i catalans, en la primera expressió pràctica de federalisme pactista entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i de la mà de l’homenot que va ser el republicà federal Vicente Blasco Ibáñez, els valencians havíem aconseguit trencar des del 1892 el caciquisme de la primera restauració monàrquica i des de 1898 el republicanisme valencià ja era una realitat amb poder polític, tant a València com a Madrid.
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana. Era la segona oportunitat que es presentava, la primera va ser en 1812, per a poder superar la ignomínia borbònica del decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707, pel qual el Regne de València era esborrat del mapa d’Europa i els valencians esdeveníem súbdits del Regne de Castella, amb l’única base jurídica del “derecho de conquista”. Aquesta Constitució republicana de 1931 va renunciar a superar aquest fet, va renunciar a l’Estat federal, va desaprofitar l’ocasió per refundar una Espanya lliurement acceptada i, com totes les demés constitucions anteriors i posteriors, era hereva directa del decret de 1707 i la unitat de la Nació espanyola que totes elles proclamen, tenia i té com a base jurídica un acte impositiu i violent, producte d’una conquesta, contra els valencians.
El caràcter caïnita i guerracivilista espanyol, que malauradament sovint aconsegueix arrossegar-nos als valencians, va fer que l’alegria i l’esperança de la benvinguda República, de mica en mica anara desapareixen fins avocar-nos, una vegada més, a una guerra civil que se prolonga fins a l’actualitat en les formes irreconciliables dels polítics espanyols. L’alçament franquiste de les dretes espanyoles va tenir la seua contrarèplica en el poder anarquista primer i estaliniste després de les esquerres espanyoles que va ofegar i segrestar al republicanisme espanyol.
La II República va ser un nyap tant pels unitaristes espanyols com Azaña com per als valencianistes com a Marco Miranda i Bosch Morata als que se’ls va impedir, amb l’excusa de la guerra civil, aprovar l’Estatut d’Autonomia.
Davant d’aquest 14 d’Abril de 2016, el Partit Valencianiste Europeu, adscrit al sobiranisme valencià republicà, reitera allò dit pel manifest de la Coordinadora per la República Valenciana quan diu: “Considerem que l’alternativa és la REPÚBLICA VALENCIANA, la creació d’un marc de referència alternativa republicana i d’àmbit de País Valencià a nivell organitzatiu, polític, electoral i sense més subordinacions a Madrid”. Un Estat valencià, afegim nosaltres, amb una Constitució valenciana que ens permeta tenir les claus de la caixa i de la casa, per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar o per a poder tornar.
Així doncs proposem per aquest 14 d’Abril, el següent lema: “14 d’Abril 2016, NO HI HA MÉS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA” Continua la lectura de El Partit Valencianiste Europeu davant el 14 i 25 d’Abril del 2016