Jo votava Iniciativa

Companyes i companys:
Com bé sabeu, al mes de novembre o primera quinzena de desembre, tindrem eleccions al Congrés i Senat. Una cita que hauria de confirmar el canvi iniciat al mes de maig als ajuntaments i la Generalitat amb la fi del govern del PP i Rajoy. Són unes votacions dins d’un nou cicle polític multipartidista, sense majories clares, de cooperació de tres o més partits per constituir coalicions de govern, un moment polític on tots els escons són importants i necessaris.
Allò que representa Compromís després del 24M són persones i vots que en un sistema parlamentari es traduiran en escons. I per això és normal que hi haja forces que s’hagen dirigit a la nostra coalició per interessar-se o per plantejar fórmules de cooperació electoral. També és normal que Compromís siga el centre de l’atenció dels mitjans pel seu potencial i per la importància de les decisions que pren. Els nostres escons a les Generals podrien ser fonamentals per conformar un nou govern. O les nostres demandes, per investir-lo, determinants per canviar la vida de milers de persones, i especialment el futur dels valencians i valencianes.
El valencianisme polític, el BLOC, té un repte plantejat després del resultat del 24M vinculat amb Compromís, amb les persones i amb el País: liderar, en clau valenciana, la segona transició o la primera de veritat, si hi ha un canvi de govern. La mateixa reflexió que ens ha portat a participar al govern de la Generalitat. Els nostres vots traduïts en escons ho poden canviar tot. Per això i per més coses han vingut a parlar amb nosaltres i en parlen, de Compromís i les eleccions de la tardor. No anirem a autorepresentar-nos a Madrid, anem a totes també. A fer política per un nou finançament, un nou model territorial, constitucional, econòmic i social. I per aconseguir els nostres objectius també necessitem aliats, no ho oblidem tampoc, que compartisquen els nostres valors i respecten allò que som.
Al si de l’Executiva de Compromís vàrem decidir que liderar eixa voluntat de canvi significa escoltar a qui demana conversa, que et reconeix com a actor polític. També perquè qui demana parlar sap llegir el resultat del 24M i per tant, no pot exigir res que no estiga en consonància amb allò que representem: la primer força política d’estricta obediència valenciana amb un programa i valors clars a defensar, sense subordinacions de cap tipus, ni territorials ni polítiques. Una opció que vol un grup propi per fer visible un País i la seua gent. Però, el lideratge s’ha d’exercir escoltant també a partits amb qui hem signat acords importantíssims. Com el del Botànic, que va permetre la conformació del govern de canvi. No té sentit anar a la taula només quan ens convé per fer govern als ajuntaments o la Generalitat. Dialogar sempre, acordar si toca i pactar perquè té coherència.
Rebudes les primeres visites, amb les opcions que han manifestat voluntat de cooperació, els vàrem expressar quins són els nostres objectius: constituir una veu valenciana potent i determinant en clau de País. I no ha estat oberta cap negociació electoral ni s’obrirà fins que no ens diguen que reconeixen les nostres demandes. Que, a més, són lògiques amb allò que he expressat. Repetisc, perquè quede clar: no hi haurà cap negociació que no estiga en estes coordenades. I a més, encara que les accepten, ho sometrem a referèndum intern perquè ho legitime el màxim nombre de persones. Una exigència més ampla a allò que marquen els nostres estatuts (el Consell Nacional i Consell General de Compromís). Pensem que tampoc no seria just no deixar que s’expresse la militància. En un sentit o en un altre.
Subscric, paraula per paraula, un manifest que demana suport estos dies. És allò que pense i crec que també l’executiva del BLOC. Per això, vàrem proposar la celebració d’un referèndum intern que volem que siga de tota la coalició. “Donem suport a l’articulació d’una candidatura valenciana liderada per Compromís a les pròximes eleccions que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les Corts Generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d’un grup parlamentari valencià” diu el seu text. Contesta la consulta que volem realitzar i amb allò que personalment votaria.
Estes són les nostres demandes que faig públiques, compartides també pels partits que conformem Compromís. Les que són prèvies a qualsevol negociació. Per damunt de qualsevol desig, interpretació, crònica o fins i tot, noms d’hipotètiques aliances.

Sobre la culminació o no de la refundació d’ERC

A partir de 1990 ERC va operar una mutació que va tocar aspectes d’ideologia, vagues i inconcrets, i del territori de referència on ha d’exercir la seva acció política. Els territoris són inerts, els republicans pensem que allò que actua són les persones, el poble i els militants.
Els dirigents Colom i Puigcercós van fer una bona tasca, adequant els Estatuts del partit a la realitat, però van deixar inacabada la refundació d’un partit que havia doblat el territori i ha d’adequar els seus plantejaments al servei del poble/població, començant pel nom, que actualment només expressa una part del territori.
La solució és ben fàcil, i ja s’ha posat en pràctica entre els republicans: Esquerra Republicana per a les coses generals, afegint si cal la llista de les parts, i afegir “de Catalunya”, “del País Valencià” o alguna altra especificació orgànica autoritzada, si es fa referència a quelcom concret. Els Estatuts (Art. 1) parla de “Nació Catalana” o de “Països Catalans”, queda solemne però els que no compareixen aquesta concepció no s’hi donen per al·ludits.
El que és una mica més difícil és fer política, política de poder, amb parlamentaris. En quinze anys només s’ha tret algun regidor a comarques i un diputat obtingut amb vots del Principat. El mal és que tot l’esforç s’abocava a l’esquerra espanyolista o al culturalisme català i contra el PP.
S’ha desplaçat el PP i continuem igual, políticament. Hi va haver un intent de fer política-política valenciana per valencians (“Per la República del País Valencià”) que va arribar a sortir a les publicacions centrals d’ERC, però va ser ofegat pels senyors i senyores de Barcelona, que confien a Compromís la gestió de l’activitat dels republicans valencians.
Estic molt il·lusionat perquè al Congrés podré saludar els delegats País Valencià.
Joaquim Auladell

Segon comunicat de RV/PVE sobre les eleccions estatals

Davant les eleccions estatals, en un comunicat anterior (06/07/2015) RV/PVE proposavem que PSPV, Compromís i Podemos haurien d’anar junts en una candidatura valenciana de progrés per a formar un grup propi a Madrid i al mateix temps que el PPCV i Ciudadanos haurien de fer el mateix pel seu costat amb un grup propi valencià de caire conservador i tots, conservadors valencians i progressistes valencians, defensar ensems els interessos de la Comunitat Valenciana. Evidentment la proposta era inversemblant, però a l’igual que els nostres objectius, l’assoliment de l’Estat valencià i de la República valenciana, que ara estan fora de tota expectativa, la vàrem voler fer perquè, per damunt d’ideologies, reals o fictícies, és allò que pensem interessa als valencians per defensar els nostres interessos allà on es ventilen les decisions que ens afecten.

Sembla que ni PSPV, ni PPCV, ni Ciudadanos, estan per la faena de trencar amb les seues direccions estatals. Les seues lleialtats queda clar que encara no són valencianes, les seues lleialtats –cadascú d’ells sabrà les seues raons- ara per ara, són unes altres.

L’única formació que té clar que els valencians necessitem un grup propi al parlament espanyol és Compromís.

En el cas de la formació neo-dinàstica Podemos estan pactant amb els unionistes-federals catalans d’ICV i EUiA, una candidatura que tindria un grup propi a Madrid. Aquesta concessió tal vegada la fa el grup regeneracionista espanyol per reforçar en Catalunya el front lerrouxista que defensa la unitat de la Comunitat de Catalunya amb l’Estat espanyol i que disfressen amb un atac esquerranista cap a Artur Mas i la defensa demagògica d’un inconcret ‘dret a decidir’ dels catalans.

Al si de Compromís s’ha encetat una polèmica sobre si cal o no pactar amb la delegació valenciana de Podemos per anar junts en una mateixa candidatura per fer un grup propi a Madrid.

[Una formació política, pot formar grup parlamentari a partir de 5 diputats i amb un 15% dels vots corresponents a las circumscripcions on s’hagen presentat, la qual cosa permet que si els valencians no arribem als 5 diputats o al 15%, podem rebre l’ajuda d’altres formacions per prestar-nos algun diputat i/o completar el percentatge necessari.]

Davant de la polèmica suscitada al si de Compromís, RV/PVE planteja el següent:

Cal saber abans que res els objectius polítics que els diputats valencians pensen defensar a Madrid, cal saber en qualitat de que demanen el vot.

– Si l’objectiu és coadjuvar a un “cambio emancipatorio que está fuera del bipartidismo tradicional” al si de l’Estat espanyol i els diputats de Compromís/Podemos o Podemos/Compromís, contemplen la solució dels problemes dels valencians dins d’un nou encaix en una futura  Espanya regenerada, plural o federal, sense cap reivindicació sobiranista, llavors aquesta aliança pot ser positiva per assegurar un grup propi valencià .
– Sí l’objectiu és assolir un grup propi sense cap dependència a les estratègies de confrontació entre els dinàstics espanyols, entre els conservadors i els progressistes, i amb plena sobirania per defensar els interessos dels valencians per damunt de qualsevol altra consideració, llavors els suports parlamentaris per arribar a un grup propi, amb 5 diputats i/o el 15%, caldria cercar-los entre els grups sobiranistes (PNV, CDC, ERC, etc.) presents al parlament de la metròpoli.

Llavors la polèmica suscitada en Compromís pensem que està mal plantejada.

– Si Compromís no reivindica la sobirania política dels valencians, com és el cas, i la seua acció política és coadjuvar a una regeneració d’Espanya, aleshores el seu lloc està al costat de Podemos i fins i tot al costat d’EUPV, (que no oblidem a l’igual que Compromís, EUiA, ICV o CHA i altres, tenen la personalitat jurídica pròpia que exigeix  Podemos, com a única força estatal,  a les forces regionals per pactar amb elles. Aquesta aliança pot garantir assolir un grup propi valencià de caire progressista regional dins del parlament de l’Espanya, que desitgen i aspiren, plural. La polèmica del nom de la candidatura regional valenciana, de qui va davant o darrere, no deixa de ser secundària, una qüestió d’orgull.

– Ara, si els opositors de Compromís per anar al costat de Podemos plantejaran, cosa que no fan, que els diputats de Compromís al parlament de Madrid  haurien de reivindicar la sobirania dels valencians per defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altre interés,  sense estar lligat a cap estratègia, fora de l’estricta defensa dels interessos dels valencians, llavors tindria sentit la seua oposició. Tal vegada amb aquesta decisió les dificultats per formar grup propi serien molt més grans, però cara al futur les hipoteques no existirien. A més un grup reduït en el grup mixt i fins i tot una sola persona amb caràcter i empenta, recordem a González Lizondo parlant en defensa dels valencians i sols dels nostres interessos, coordinada amb el treball des de la Comunitat Valenciana en les Corts valencianes i amb el Consell, podria jugar un important paper.

La polèmica no hauria de ser si anar o no anar amb Podemos. Per als sobiranistes valencians republicans de RV/PVE, allò important és saber que pensen fer els valencians de Compromís elegits: si volen assegurar un grup regional per coadjuvar a la regeneració d’Espanya o ser més ambiciosos i promoure  uns representants estrictament valencians amb clau sobiranista sense cap hipoteca que ens condicione el futur.

Assemblea de República Valenciana /Partit Valencianista Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 de juliol del 2015

Oltra: “En este momento solo tenemos financiación para cubrir el 85% de sanidad y educación”

Publicado Por: Valencia News 22 julio, 2015