Arxiu de la categoria: Notícies
‘Cap a la República del País Valencià’ article d’Agustí Cerdà
9 octubre / Cap a la República del País Valencià
Agustí Cerdà, president d’Esquerra Republicana del País Valencià
El País Valencià ha de fer un pas endavant. Després de trenta anys d’autonomia, gestionada per partits estatals d’un o altre color, aquest sistema político-administratiu, no només s’ha manifestat ineficient per resoldre els problemes de la ciutadania, sinó que a més a més, ha comportat un greu deteriorament de les estructures polítiques, socials i econòmiques del nostre país.Políticament, els pocs avanços aconseguits -en el sentit de l’exercici d’un poder de decisió autònom al de l’Estat espanyol- han estat paulatinament aturats per lleis i preceptes uniformitzadors, que deixen l’autonomia, en poca cosa més que en una mera descentralització administrativa amb molt poc poder de decisió política real. Una autonomia gestionada com a part d’un Estat, sense vida pròpia i limitada financerament per decisions alienes -i sovint contràries- als interessos del poble valencià, ha esdevingut un instrument eficaç de control polític en mans de l’Estat.Durant les darreres dècades, el Producte Interior Brut del País Valencià ha descendit de manera alarmant com a conseqüència del drenatge de capitals -via impostos- des de les nostres terres cap a la metròpoli, sense que aquest es veiera compensat ni amb inversions ni amb un millor finançament. Les conseqüències han estat nefastes per la nostra economia, que ara, agreujada per la crisi sistèmica, es troba sense instruments polítics i financers per fer front a la crisi. Per si fóra poc, els grans beneficis obtinguts amb l’especulació immobiliària, han suposat una forta desinversió -si més no en la indústria- que, amb el deteriorament de les rendes agràries -com a conseqüència de la globalització i de la nefasta Política Agrària Comunitària- deixen el País Valencià abocat a fonamentar la nostra economia en el monoproducte del turisme.
Amb la pèrdua de la CAM, Bancaja i el Banc de València, sense un potent teixit industrial, amb un atur que supera el 28% i amb un deute que supera els 40.000 milions d’euros, amb la creixent emigració de mà d’obra qualificada i una corrupció generalitzada en tots els nivells institucionals es fa difícil de creure que, sense un canvi de perspectiva, sense un canvi de model i de mentalitats, siga possible encarar els reptes de la nostra societat amb garanties d’èxit.
Sense una superació dels marcs ideològics i polítics dominants durant les darreres dècades -fruits d’una “batalla de València” saldada amb vencedors i vençuts- es farà impossible dotar-se d’un instrumental conceptual adequat per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem. Les conseqüències polítiques, socials i econòmiques derivades d’una ideologia dominant basada en l’odi a tot allò català o catalanista, com a ideologia autoritària i excloent, que justifica fins i tot la violència física contra aquelles organitzacions que la professen o són sospitoses de professar-la, han estat nefastes per al nostre País, tant des del punt de vista econòmic com cívic i social, generant una societat trencada en dues meitats irreconciliables.
Correspon al conjunt del valencianisme -en tant que ideologia transversal que abraça totes aquelles organitzacions i persones per a les quals el subjecte polític del seu discurs som els valencians- superar aquest estadi, posant les bases d’un nou valencianisme que, sense estèrils discussions simbòliques i identitàries, genere amplis consensos. Un nou valencianisme estructurat a partir de demandes polítiques, democràtiques i ciutadanes i no només en preceptes ètnico-culturals o identitaris.
És en aquest marc on la reivindicació de la República del País Valencià es visualitza com l’horitzó polític al qual hauria d’apuntar la societat valenciana per superar l’actual estadi autonomista de l'”Espanya plural” (d’altra banda, ben singular) deslliurant-la de la subordinació política a la “nació espanyola” i dotant la ciutadania del País Valencià de l’status de “comunitat política” amb capacitat de decidir democràticament i lliure el seu futur; on la lluita per recuperar els drets i serveis de l’estat del benestar es situen en el punt de partida per la conquesta de nous drets; on acabar amb l’espoliació fiscal, a la qual ens sotmet l’Estat espanyol, es fa imprescindible i necessària per tal de recuperar instruments i polítics i econòmics que facen possible la refeta de la nostra societat. Esperança? Tota !!! Possibilitats, moltes !!!. Però totes passen per la decisió col·lectiva, política, de no deixar-se enlluernar per les granadures, collars i espillets de l'”amo blanco”, assolir la majoria d’edat i agafar amb fermesa i determinació les regnes del nostre destí.
Vídeo sobre la Consulta del 9N a Catalunya prohibit per l’Estat espanyol
Amb Catalunya! 9 de Novembre, Dia de la Ruptura Democràtica!
Els catalans recorren contra la suspensió espanyola de la Llei de Consultes
Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya
Nicolau Colomar, l’autor d’Enfrontaments, valora el llibre Per la República Valenciana d’Oriola a Vinaròs
VISIÓ DE SOBIRANIA
[Nicolau Colomar valora el llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’ de Víctor Baeta. LLIBRES DE L’INDEX, Abril 2014. ISBN 9788494233449]
Prosa austera, rigorosa, exigent, clara, sense subterfugis, efectismes, ni sofisticació de la buidor. Una prosa honesta per a explicar, per a explicar-se i donar testimoni d’una evolució personal, des de la intimitat mateixa fins a la culminació, que suposa la creació i publicació d’esta obra.
Víctor Baeta, un pensador valencià que ha segut valent; un home valent, que davant de la veritat no s’ha amagat. Que davant de la indefugible responsabilitat que suposa estar al món i la refundació constant a la qual els humans estem obligats contínuament, com a éssers no culminats que som, ha optat per dir: “ SÍ! Tinc les mans buides! Tinc el síndrome de les mans buides, i vull que, TOTS, ho sapigueu! No em dol mostrar-ho! Mostrar-me al món!”.
És impossible seguir dignament sense este exercici d’honestedat. No és fàcil. D’altres s’han dedicat a rebolcar-se en els mateixos errors durant dècades i seguiran fins a l’últim dia igual. O a justificar el nihilisme lladre i criminal més descarnat. Era una temptació que Víctor ha hagut de combatre i done fe que així ha segut. La temptació del mal. La temptació d’allò fàcil. “Per què complicar-se la vida a estes hores, home?”.
Però Víctor, no. Això sí, ha pagat. Ha pagat el corresponent preu d’incomprensió, de rebuig i de marginació. Res de nou! Veritat que no Víctor? Era necessari este primer pas d’autoregeneració personal, privada i pública, per a arribar a proposar allò que Víctor vol que la resta d’habitants “d’Oriola a Vinaròs”, com diu el subtítol d’esta obra, escolten: LA PROPOSTA DEL SOBIRANISME VALENCIÀ REPUBLICÀ.
El principi fonamental en què es basa este projecte és extremadament optimista:
LA LLIURE VOLUNTAT DE DECISIÓ. De quí? Dels valencians! Però els valencians volen això? La immensa majoria, no. Aleshores?
Quan l’any 2004 l’autor d’esta obra va pensar en la REPÚBLICA VALENCIANA, la seua intuïció d’home activista i inquiet ja estava advertint-lo que eixe sentiment de malestar que li havia deixat l’experiència de La Transició, durant dècades, com una solució a la fi de la dictadura, eixa necessitat de ruptura, de trencament radical amb un règim de genocides i lladres, junt amb l’esgotament ja manifest del règim oligàrquic de cleptócrates posterior, ara sí, ara era possible albirar un projecte d’autèntica democràcia, o simplement de democràcia. I eixa “autèntica democràcia”, somniada, desitjada i traïda durant molt de temps i substituïda per un succedani de turnisme de consumistes conformes, eixe somni, dic, podia materialitzar-se en la República Valenciana, perquè com li agrada de dir a Víctor i col•loquialment se sol dir al País Valencià: “LA PAELLA PEL MÀNEC”. I quí ha de tindre la paella pel mànec? Un subjecte col•lectiu anomenat: POBLE VALENCIÀ.
Eixe dret a decidir que tant “de moda” està hui en dia no és altra cosa que el principi republicà clàssic de la societat d’hòmens lliures que decideixen el seu destí. Que són amos del seu destí!
República Valenciana, Estat valencià, Constitució valenciana i Declaració d’independència. És d’ahí de la lliure voluntat de decisió dels valencians que ha de nàixer l’única legitimitat per tal de desenvolupar-se com a societat. Sense mirar ni el color de la pell, la parla dels pares, el sexe, ni la procedència. La voluntat de viure en llibertat. Així de simple i així de difícil!
Allò que ha fet Víctor tant en la part de reflexió intel•lectual com en els testimonis fotogràfics i documentals, d’altra banda abundants, és mostrar a la resta de valencians, a TOTS, que per a seguir al món, igual que ell hagué de canviar de pell, d’arriscar, de ser audaç, de dubtar, de renunciar per a guanyar individualment, també és possible fer-ho d’una manera col•lectiva.
Cal intentar-ho, ens diu!
Però no com una opció entre d’altres sinó perquè no tenim més remei si volem: SOBREVIURE AMB DIGNITAT!
Gràcies Víctor!
NICOLAU COLOMAR I LLORET
El Joan Fuster de 1982 (País Valencià Per què?), tal vegada no era ja el mateix que el de 1962 (Qüestió de noms). Caldria que TOTS, i diem TOTS, rellegiren aquest llibre de 1982, que l’autor diu que escriu per:
“raons pràctiques -polítiques, per descomptat- (…)”.Els subratllats són del remitent VBS.
VBS ens remet aquesta reflexió i uns subratllats en la introducció que fa Fuster al seu llibre “País Valencià Per què?”
“De la mateixa manera que ara, en el 2014, el moviment sobiranista català obliga a moure fitxa als ‘fusterians’ valencians; en 1982 la contingència històrica de l’aprovació de l’Estatut català, va obligar al propi Fuster a baixar del ‘cel identitari’ i plantejar-se, de manera ‘pràctica’, la qüestió ‘política’ concreta.
El més segur és que, com alguns ‘fusterians’ ja defensen ara, Fuster en aquests moments reivindicaria la República Valenciana, lliure i sobirana, feta per ‘tots’ i per a ‘tots’ els valencians”
