L’alcaldessa d’Alacant assegura que els socialistes van realitzar una transferència a la seua direcció per al pagament de serveis jurídics i que el grup que lidera Pavón ingressa la subvenció municipal en el compte del partit

sylvia escribano 29.11.2014 | 03:27 |INFORMACIÓN d’Alacant
L’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, va deixar a un costat el silenci de les últimes setmanes per a acaparar el ple amb polèmiques i extenses intervencions, en les quals va acusar als grups municipals del PSOE i EU de desviar diners de l’Ajuntament als seus partits i assegurar que, actuacions similars dins del PP, serien qualificades com a finançament il·legal o malversació de fons públics. La regidora va esclatar carregant contra els grups de l’oposició per «vendre» la seua imatge com la de «la gran corrupta» a nivell nacional. En un clar alleujament, la regidora va al·ludir a enquestes que, segons va dir, li garantirien una majoria absoluta fins i tot estant imputada. Es va ratificar, no obstant açò, en què no encapçalarà la llista del PP, però no va aclarir si formarà un partit propi.

per engrandir cliqueu damunt
PER LLEGIR LA VERSIÓ EN VALENCIÀ D’AQUEST ARTICLE CLIQUEU ACÍ

En una llarga entrevista a Catalunya Ràdio parlant de la proposta d’Artur Mas i de la futura República Catalana, sobre la llista unitària Sala-i-Martín ha dit: “Els independents de la llista unitària seran un ésser molt perillós per a l’Estat. Sense futur polític, la societat civil que vagi a aquesta candidatura “saltarà la tanca passi el que passi”, segons l’economista”

Text integre de la conferència d’Artur Mas.
Per llegir-lo cliqueu ACÍ

La valoració de LA VANGUARDIA

La proposta del president en 15 frases

El #presidentMas ha proposat una llista mixta amb societat civil i partits que tingui un mandat d’any i mig i després convoqui un referèndum. A més ha assegurat: “Puc encapçalar la llista, hi estic disposat. Però també puc ser l’últim i tancar-la”.

1. Cal completar el procés polític iniciat ara fa dos anys i centrat en l’exercici del dret a decidir del poble català perquè interessa a tots, tant els que van votar sí-sí, sí-no i no.
2. Sempre he posat les urnes abans de prendre grans decisions.
3. No es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent perquè s’ho ha guanyat.
4. El 9N Catalunya va trencar l’status quo. El dia 10 Catalunya era un país més lliure i més segur de si mateix, mentalment i anímicament més preparat per a construir el seu futur i per posar en marxa les seves altes potencialitats.
5. A Catalunya hi ha una fórmula guanyadora: societat civil organitzada+ institucions públiques implicades +civisme + urnes= èxit de país; i d’aquests ingredients no en pot fallar ni un.
6. Hi ha pocs moments en què cal saber difuminar l’ombra de la ideologia pròpia perquè brilli la llum de l’ideal comú. I a Catalunya estem en un d’aquests moments.
7. Ha arribat l’hora de fer servir l’únic instrument que ens queda per poder fer la consulta que se’ns nega: les eleccions. No és el millor dels instruments, però no n’hi ha cap altre.
8. Només avançaré les eleccions si són per fer la consulta, si es volen eleccions per canviar el govern o la representació de cadascú al Parlament no hi haurà avançament.
9. Hi ha d’haver una pregunta i un programa clar, que no doni discussió sobre què es vota: saber si es vol que Catalunya sigui un estat independent o no.
10. Proposo configurar una llista que compti amb el suport dels partits que s’hi vulguin sumar amb persones representatives de la societat civil, professionals experts i proposades pels partits que en formin part i que hauran d’acceptar no repetir en les eleccions següents. Es presentarien com un acte de servei al país.
11. El mandat parlamentari seria curt, màxim d’un any i mig. Al final es promouran unes noves eleccions catalanes constituents i convocaran un referèndum perquè els ciutadans proclamin el nou estat.
12. No estem en condicions normals i per això hem de prendre decisions diferents i tenir actituds diferents.
13. Si em correspon encapçalar la candidatura i guanya sí a la consulta, no em tornaré a presentar com a candidat.
14. Puc encapçalar la llista, però també la puc tancar, puc ser el primer però puc ser l’últim.
15. És temps de decisions i de sumes i no de condicions personals.

Mas comença avui l’endemà del 9-N

El president presentarà la seva proposta de candidatura de país en una conferència a l’auditori del Fòrum
El president de la Generalitat, Artur Mas, revelarà avui el seu full de ruta per a donar una resposta política i institucional als més de dos milions de vots del 9-N. Pronunciarà la conferència ‘Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar’, a dos quarts de vuit del vespre a l’auditori del Fòrum, davant uns tres mil assistents, entre els quals representants de la societat civil i de partits polítics. És un discurs molt esperat, en què fixarà les condicions que considera idònies per a encarar el darrer tram del procés d’independència.

Precisament, ara farà set anys de la conferència que Artur Mas, aleshores cap de l’oposició, va pronunciar al Palau de Congressos per impulsar la Casa Gran del Catalanisme.

El president arriba a aquest punt després d’anunciar fa uns dies que dedicaria un parell de setmanes a la reflexió, una reflexió que incloïa una ronda de contactes amb ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i CiU, és a dir, els partits favorables al dret de decidir i que van votar a favor de la llei de consultes al parlament.

Proposta de llista de país

Segurament Mas farà una proposta de llista de país, unitària, amb vista a unes eleccions que podrien ser avançades i que caldrà veure si seran a començament d’any, abans de les municipals del maig, o bé després. Això sí: sembla poc probable que la legislatura arribi fins al 2016.

Des del govern asseguren que la gran novetat de la conferència del president, que ha escrit ell mateix i que és la seva visió estrictament personal, no serà tant la data de les eleccions, sinó una proposta diferent, fora dels esquemes habituals de la política. Hi defensarà una fórmula que es basi en la unitat per arribar a la part final del procés i, doncs, intentarà mantenir el consens que hi ha hagut en algunes altres fases, com per exemple a l’hora de pactar la data i la pregunta del 9-N. Precisament, considera que la relació entre els partits és la ‘baula més feble’ de tot plegat, com ja ha dit en qui-sap-les ocasions quan hi ha hagut discrepàncies entorn de la consulta.

Mas va sortir molt reforçat del 9-N i la querella interposada en contra seu per l’estat sembla haver-lo decidit més a encarar la nova etapa. Avui farà una proposta bo i sabent que ERC s’oposa a una llista unitària amb Convergència i que Oriol Junqueras proposa fórmules com ara les candidatures separades amb un nom compartit que deixi clar l’objectiu comú de la independència. I bo i sabent també que d’ací a vuit dies Junqueras farà la seva conferència al Palau de Congressos i que dissabte l’Assemblea Nacional Catalana farà la Declaració de Novembre, en què fixarà una posició, en cerca de ‘la màxima unitat possible’ en les eleccions plebiscitàries.

Entre els rumors que han circulat i que s’han publicat fins ara sobre la proposta del president ha pres força l’opció de proposar una candidatura de país encapçalada per ell, però deixant de banda els noms dels partits i fent-hi entrar personalitats de la societat civil.

Les altres incògnites són, principalment, quan es faran les eleccions, com s’imagina que serà el govern que en surti i quins passos hauria de seguir en el procés constituent.

Assistents

Tots els membres del govern acompanyaran Mas en aquesta presentació, i també hi haurà la presidenta del parlament, Núria de Gispert. Per part dels partits, Josep Rull, coordinador general de CDC, encapçalarà la delegació convergent, i UDC hi serà representada per membres del govern, com ara Ramon Espadaler —secretari general del partit—, Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí. En nom del PSC hi anirà Àngel Ros, president del partit; ICV-EUiA delegarà en David Companyon, mentre que ERC encara no ha concretat qui hi assistirà. Per part de la CUP, ja han dit que no hi prendran part, perquè ho consideren un acte electoral. Tampoc no hi anirà ningú de Ciutadans ni del PP.

De la societat civil, han confirmat l’assistència Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i Muriel Casals, d’Òmnium Cultural. Per part d’UGT de Catalunya hi acudirà el vice-secretari general, Diego Martínez, mentre que CCOO ha optat per no anar-hi. Sí que hi farà cap el president de PIMEC, Josep González, i el de Cecot, Joaquim Gay de Montellà.