per engrandir la notícia del Levante-EMV, cliqueu damunt
L’article 99 de la Constitució diu:
Article 99
1. Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits constitucionals en què així procedisca, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern.
2. El candidat proposat conforme al previst en l’apartat anterior exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretenga formar i sol•licitarà la confiança de la Cambra.
3. Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgués la seua confiança a aquest candidat, el Rei li nomenarà President. De no aconseguir-se aquesta majoria, se sotmetrà la mateixa proposta a nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior, i la confiança s’entendrà atorgada si obtingués la majoria simple.
4. Si efectuades les citades votacions no s’atorgara la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors.
5. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions amb el confirme del President del Congrés.

En síntesi aquest article ens diu que el Rei espanyol, una persona que no s’exposa per a ser triada democràticament, que no es presenta a les eleccions, aquesta persona de manera unilateral i sense cap mandat, proposa un candidat a les Corts perquè siga triat President del Govern. L’article 99 preveu que el candidat del Rei pot no coincidir amb el candidat que voldrien els parlamentaris, que se suposa posseeixen la suprema ‘sobirania del poble espanyol’. A partir d’aquest desencontre entre el Rei espanyol i els parlamentaris espanyols, l’article 99 regula, en forma i temps, successives votacions –imaginem les pressions per a doblegar la voluntat dels diputats– perquè el candidat, no oblidem sempre el proposat unilateralment pel Rei, siga triat. Si finalment els diputats no dobleguen i el candidat del Rei no és triat, el Rei, una persona que no es presenta a les eleccions, dissol el parlament, la institució on se suposa resideix la ’sobirania nacional del poble espanyol’.