Instal·lat encara en temps de patiment i dificultats per a tanta gent, el nostre país viu no obstant un moment d’esperances. Som a la recta final d’un procés d’independència que marcarà, també, l’inici d’un procés constituent. Ambdós apunten a la mateixa finalitat: el canvi vers un nou país. L’independentisme, les esquerres i els moviments de regeneració democràtica són les tres forces que mouen el país en aquesta direcció. La majoria de la societat catalana es troba, de fet, a l’espai on totes tres conflueixen. Un espai que va del liberalisme social fins a l’esquerra transformadora, passant per la socialdemocràcia, i que conflueix en els objectius de la independència, la justícia social i la regeneració democràtica. Un espai ple de bona gent que pateix i que demana, a crits, que li sigui retornat el control sobre el seu país, sobre els seus governs i, en definitiva, sobre les seves vides.

Per això, crec que és crucial que els catalans i les catalanes tinguin l’oportunitat de sumar-se a una opció de canvi en tots tres àmbits, que pugui esdevenir hegemònica en el cicle que obriran les eleccions plebiscitàries i constituents que tindran lloc el proper 27 de setembre. Una Aliança per la República Catalana en la qual, al meu parer, ERC haurà de tenir un paper central, però que haurà d’ultrapassar sigles i etiquetes tot basant-se, únicament, en un compromís compartit per bastir un país lliure, just i plenament democràtic, i en la voluntat d’afermar grans consensos al voltant d’aquest compromís. Un compromís que des del meu punt de vista reuniria els següents mínims programàtics.

1. Independència, República i procés constituent. Compromís inequívoc amb la independència del nostre país, en el marc de la unitat d’acció amb la resta de l’independentisme, i amb l’objectiu que el procés constituent que en resulti tingui un fort component participatiu. Un procés constituent que, al seu torn, desemboqui en el naixement d’una República independent on tota la ciutadania disposi de poder participatiu real que complementi, i controli, les institucions representatives.

2. Tolerància zero amb la corrupció i el frau. Transparència total del pressupost i els recursos de l’Aliança. Netedat absoluta de tots els candidats i compromís a respectar un codi ètic exigent. Enduriment de la lluita contra la corrupció i el frau, mitjançant: (1) l’eliminació de la prescripció dels delictes de corrupció; (2) l’obligació, per als corruptes, de respondre amb el seu patrimoni pels seus delictes, i (3) l’increment dels recursos destinats a la lluita contra el frau fiscal, per tal de situar-lo als nivells mitjans de la UE15.

3. Lluita contra l’atur, la pobresa, la desigualtat, el fracàs escolar i la precarietat. Només qui té garantida una existència digna, pot viure una vida lliure i responsable. Caldrà, doncs, que el govern de la República: (1) estimuli la creació de riquesa, feina i oportunitats; (2) garanteixi a tothom uns mínims vitals bàsics (d’energia, alimentació, habitatge…); (3) posi la inversió en sanitat pública, gradualment, als nivells mitjans de la UE15; (4) estableixi un nou model de relacions laborals, inspirat en els millors exemples nòrdics, tot combinant els principis de flexibilitat, seguretat, cogestió i igualtat de gènere; (4) doni prioritat a l’educació de 0 a 3 anys (màxima generadora d’igualtat d’oportunitats) tot garantint gradualment l’accés universal a l’escola bressol pública, i (5) garanteixi el dret a una formació professional, i una universitat, públiques i de qualitat.

4. Desenvolupament eficient i sostenible. La prosperitat de la República dependrà de l’emprenedoria, la innovació i la sostenibilitat, així com d’una planificació racional de les infraestructures i el territori. Per això cal: (1) bastir un estat emprenedor, que inverteixi en innovació i, alhora, en garanteixi un retorn favorable al bé comú; (2) apostar pel corredor mediterrani; (3) facilitar l’autoocupació i l’emprenedoria, acabant amb l’asfíxia fiscal a autònoms i emprenedors, i agilitzant els tràmits necessaris per a la creació d’empreses; (4) deixar d’abocar recursos a projectes basats en l’explotació de mà d’obra barata, l’especulació, el mercadeig amb les lleis i la destrucció del territori, com ara Eurovegas o BCN World, i (5) acabar amb els privilegis de què gaudeixen grans empreses (per exemple, energètiques) que han viscut del BOE durant dècades.

5. República laica, plural i cohesionada. La República ha d’assegurar la llibertat de consciència i la plena igualtat de drets entre creients de tota confessió i no-creients. Així mateix, caldrà que desterri la xenofòbia i promogui la integració de la immigració. En aquest sentit, el paper del català com a llengua comuna de la ciutadania ha de ser un dels fonaments de la República, sens menyscapte del reconeixement d’altres llengües plenament arrelades al nostre país, com ara el castellà.

Estic fermament convençut que una àmplia majoria de la societat catalana comparteix aquestes idees, així com els valors, tan històrics com vigents, en què es basen: Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Valors que no brollen de cap etiqueta ideològica ni de cap sigla de partit, sinó de l’amor fraternal a la gent i entre la gent. Perquè estimar un país és, sobretot, estimar-ne la gent. Cal que aquesta majoria s’organitzi i faci pinya durant aquests anys crucials que ens esperen, perquè els reptes són immensos i mai no sobraran mans fraternals que ajudin a empènyer. L’Aliança que defenso ha d’esdevenir el seu pal de paller: una vertebradora de grans consensos entre totes les forces de canvi del país. Per això, destinaré tots els meus esforços, des d’ara fins al 27-S (i més enllà), a bastir aquesta Aliança i treballar pel seu triomf: el naixement d’un nou país lliure, just i plenament democràtic. La República Catalana per la qual tants compatriotes, germans nostres, han lluitat durant tantes generacions i que nosaltres, finalment, tenim a tocar.