[Tret d’un grup de whatsapp de simpatitzants de Compromís-BLOC]
– Els votants de Compromís contents amb el “regim”, i molt a prop del psoe per no dir tocant al q seria votant de PSPV
– possibilitats: o el PSOE ens menja o els mengem…
– O com el pspv en 1978: fusió
– M’ha sorprès no voler tindre més autogovern.
– És un ” deixa que així ja estem be” guarda les banderes
– El votant de podemos “castellà ” vol més autogovern que nosaltres!!
– ¿Vols dir que els nostres professionals de la política ja estan bé com estan? No em puc creure que s’hagen fet pragmàtics tan ràpidament
Arxiu de la categoria: General
Intervenció d’ENV en el Congrés Valencianisme 2018
[tret de la pàgina d’ENV] -26/11/2018
Per falta de temps, la Taula Política que tancava les intervencions del Congrés Valencianisme 2018, no pugué tindre l’extensió que s’havia previst, per lo qual les opinions dels diversos partits presents sobre temes importants quedaren en el tinter.
Per això, a continuació transcribim les preguntes que estaven previstes, i les correspondents respostes d’ENV.
* ¿Quín pensen que es el factor essencial que impedix la coalicio de tots (o casi tots) els partits d’estricta obediencia valenciana? ¿Diferencies ideologiques, diferencies estrategiques, personalismes o algun atre?
En el cas d’ENV, lo que ha impedit que acceptara i fora acceptada en cap coalició d’este tipo han sigut diferències ideològiques i estratégiques. Hi ha que recordar que quan se fundà ENV va ser l’únic partit valencianista durant bastant temps, fins que, per motius ideológics es va separar d’ell UV; a partir d’aleshores, pensem que en moltes de les formacions i divisions posteriors han pesat més els personalismes, perque no s’apreciaven diferències ideológiques importants que ho motivara.
* ¿Per qué els partits valencianistes no apleguen a l’electorat?
En el cas d’ENV, fa ya 20 anys que optarem per seguir la via de reclamar l’independencia per a Valéncia, curiosament ya en aquella época a través d’un referéndum vinculant, i en el nostre poble no hi ha apenes sobiranistes, i els que hi ha están atrapats en atres formacions per allò del vot útil.
I respecte a la resta de partits valencianistes, des de la nostra óptica, per dos raons:
Primera, que la image que proyecten del producte que oferixen no te públic. Un producte que s’aprecia enormement centrat en la cultura, més encara, en la llengua, i, encara més en l’ortografia. I gran part del públic al que s’oferix que és el que se preocupa per l’estat actual i futur de la llengua, han estudiat en l’escola atra visió i, per tant consideren esta inculta, quan no una forma de continuar potenciant el castellà. I a la resta de l’electorat no l’importa.
I segona, allò que defenen ho han fet seu, en gran mesura, per lo manco de cara a l’electorat, els espanyolistes de dretes, siga el pp, ciudadanos o Sentandreu. Es un mensaje que no sona “modern”, i que no s’apercibix com que vullga canviar res del model social, polític o econòmic actual, i per això ya estan els partits estatals.
* ¿Quína es la seua postura respecte a l’estrategia a seguir per a conseguir la recuperació de la llengua valenciana en l’ambit oficial i en el sistema educatiu?
Si per “llengua valenciana” es referix a escriure en normes del Puig, no crec ya que hi haja cap estratègia que puga tindre éxit.
Si se referix a continuar denominant a lo que parlem “llengua valenciana”, en unes normes pactades i elaborades des de Valéncia i per valencians, l’estratègia passa per que des del valencianisme es faça una defensa real de l’us del valencià, inclús independent de com estiga escrit, denunciant qualsevol mesura que vaja a favor del predomini del castellà i respectant qualsevol atra que potencie el valencià.
És precís per eixemple que es definisca si està per que el coneiximent del valencià passe de ser un dret a ser un deure, cosa que és fonamental per a la seua recuperació, pero que comporta un canvi en la constitució espanyola
L’opocició al requisit llingüístic, l’atac a l’educació en valencià en l’escusa de “ser català”, o l’utilisació del castella, o del bilingüisme, en molts dels escrits que fan alguns “valencianistes”, no ajuda a que esta opció siga percebuda com a defensora de una cultura i llengua pròpies, sino més be com escusa perque lo castellà siga sent predominant, deixant aixina als partidaris de l’unitat llingüística i usuaris de la normativa unitària com als únics defensors del valencià.
* ¿Estan preparatats per a afrontar una provable reforma constitucional que pot canviar el model actual de les autonomies? Se parla de reconeixer nacionalitats. ¿Pot interpretar-se com que determinades comunitats hui autonomes s’integren en macrocomunitats de les que ya se parla sense cap classe de pudor: euskalerria, països catalans…?
ENV està, com a primer escaló, perque espanya es constituisca en una confederació on, cada autonomía que vullga puga constituirse en estat, en la capacitat de separarse en el moment que ho desidisca, i les que no ho desigen queden formant un atre. Pero de cap manera defendrem que Valéncia forme un estat juntantse en ninguna atra nacionalitat. És més, en estos moments pensem que no hi ha cap grup de certa entitat que defense que espanya quede dividida en 4 o 5 grans estats, un dels quals siga els pp.cc. perque els habitants de Valéncia i les Illes no ho acceptarien, aixina com Navarra tampoc acceptaria formar un junt al Pais Basc. Pensem que estos rumors estan fets per a ficar por als valencians sobre un futurible estat confederal i defensen l’actual status quo constitucional que tan de mal nos fa.
* Pareix que l’actual model de les autonomies estiga sent qüestionat, en uns casos se prete la seua reversio a un model mes centraliste, en uns atres assistim inclus a aspiracions separatistes. ¿Com encaixen els seus partits Valencia dins l’Estat i d’Europa?
Per supost que l’actual model autonòmic està, no ya qüestionat, sino caducat. Les diferències de finançament i d’inversions del govern central entre les autonomies no poden soportarse més i, particularment en Valéncia, està arruinant-nos. I la solució, obviament, no està en llevar el poc de poder que ya li queda a les autonomies, potenciant el govern central, sino crear un estat on les distintes parts tinguen una gran independencia econòmica i legislativa i pacten en condicions d’igualtat la colaboració de cadascuna d’elles al manteniment dels servicis comuns.
No obstant, eixe no és l’objectiu a llarg termini d’ENV, sino un primer pas per a conseguir ser un estat més dins d’una Europa dels pobles que tinga una estructura confederal.
* ¿Te futur el valencianisme identitari en el segle XXI? ¿Com?
Nosatres pensem que no. Actualment, el percentage de persones que habitant en Valéncia son d’orige valencià ya no és majoritari, i va a manco. En este escenari és molt difícil vendre una política purament identitària. Lo que no vol dir que no se tinga que defensar les tradicions, la forma de vida i, en general, la cultura que caracterisa a la gent que viu en la nostra terra; pero l’eix de una política valencianista ha de basarse en que viuriem millor si vivim com a valencians, perque nosatres coneixem millor les nostres necessitats i interesos i aixina som capaços de gestionar millor els nostres recursos.
* Regne de Valencia, Païs Valencià, Comunitat Valenciana, Valencia. Tenint en conte que, per diferents motius, cada una d’estes denominacions ve acompanyada de polemica. ¿Quína sería la denominacio mes adequada per al nostre territori?
De les possibilitats que poseu i en la circunstància política actual formant part d’espanya, Valéncia és la que més nos agrada. Pero sent objectius, lo que no entenem és que aquells que tan cómodes están en l’actual règim autonòmic i en la constitució, que nega l’existència dels pobles d’espanya, també del valencià, no estiguen còmodes en la de Comunitat Valenciana, que és la més despersonalisadora.
No obstant, nosatres no fem baralla d’això i políticament, com a denominació futura defenem la de República Valenciana.
* ¿Inclure expressions com “Valencia”, “valencians”, o derivats en el nom d’un partit, acaba sent perjudicial?
Lamentablement a nivel electoral pareix ser que si. El centralisme espanyol ha estat desarrollant des de fa molts anys una campanya sistemàtica de provincialisme que ha creat unes imaginàries identitats alacantina i castellonenca que ha calat entre molts electors d’eixes províncies, per lo que reneguen de qualsevol referència a la seua valencianitat i preferixen referenciarse al levante espanyol.
Pero ENV, com a nacionaliste valencià no pot renunciar a la denominació comuna que nos ha identificat per segles, aspirant a convéncer de la bondat de que els habitants de tot el territori se senten i denominen valencians.
* ¿Tindre un “cupo” com el Païs Vasc i Navarra sería la solucio al nostre problema de finançacio? ¿Quína possibilitat hi ha de conseguir-ho? ¿Hi ha alguna atra solucio mes immediata?
El concert basc i navarres és el model econòmic que ENV defensa que haurien de tindre els territoris de l’estat confederal del que parlaven abans, en la diferència de que la negociació del cupo actual és bilateral, mentres que en l’estructura confederal la negociació seria multilateral.
Possibilitat d’aconseguir.ho? cap. Sense canviar l’estructura política actual és impossible que Valéncia o qualsevol atra autonomia puguen accedir a un concert semblant, perque hi hauria que canviar la constitució i la resta de territoris es negarien.
Lamentablement, la solució a curt termini als nostres problemes de finançament passa per aconseguir negociar millor el model de repartiment, primant aquells factors que hui ens penalisen.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens d’infraestructures?
Les que tenim tots en el cap: el corredor mediterrani, la conexión ferroviària en el cantàbric, la gratuïtat de l’autovia A7, l’accés nord al port de Valéncia, la potenciació del conjunt portuari Valéncia-Sagunt-Castelló, l’inversió en l’aeroport de Valéncia o el soterrament de l’Estació del Nord.
Pero a banda d’estes més cridaneres, queda molt per fer en lo que respecta a l’interconexió interna del nostre territori. Infraestructures com el tren de la costa; la conexió ferroviària Valéncia – Alcoi – Alacant; l’electrificació de les línies al sud d’Alacant, entre elles la que li unix en Elig; la conexió de l’aeroport d’Alacant en la xarxa d’alta velocitat; o l’inversió en la xarxa de rodalies son essencials per a la vertebració social i econòmica del territori valencià.
* ¿De quína forma se pot vertebrar millor el territori valencià?
Qualsevol que represente trencar el provincialisme actual potenciat des de Madrid. Probablement el comarcal seria el més pràctic, encara que reestudiant la distribució actual, que està massa fraccionada, i, tal vegada, prenint com a base les antigues governacions.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens de mijambient?
Un dels grans actius del nostre territori és l’entorn natural, tant de la costa com de l’interior, i no només a nivell econòmic, sino perque ha conformat la forma de ser de la gent que ha viscut i viu en esta terra. Per tant una prioritat de qualsevol política valenciana ha de ser la de conservar-ho, pero no a qualsevol preu. La consecució per eixemple de l’independència energètica ha de ser un objectiu estratègic de la nostra política econòmica i ahí una política mijambietal correcta és essencial.
En definitiva, hem d’aconseguir un balanç entre l’aprofitament econòmic i social del territori i la conservació de la seua estructura natural, de manera que este desenroll siga sostenible i lo més respectuos possible en l’entorn.
13/10/18
Articul del colege d’advocats de Sueca al voltant del Dret Civil valencià
Interessantísim articul firmat per Beatriz Gomar, del colege d’advocats de Sueca per la nova galtada que el psoe ens ha donat en el Senat al voltant de la recuperació del nostre Dret Civil.
Tens l’original, ací
i si el vols en pdf, ací
Amàlia Esquerdo cap de llista de Compromís per Alfafar
COMPROMÍS PER ALFAFAR ELEGEIX CAP DE LLISTA PER A LES MUNICIPALS DE 2019 A AMÀLIA ESQUERDO
Amàlia Esquerdo ha estat designada cap de llista de la Candidatura de COMPROMÍS PER ALFAFAR per a les eleccions municipals que es celebraran en maig de 2019, per l’Assemblea Local del col·lectiu realitzada el dijous 29 de novembre de 2018.
La candidatura de consens proposada per l’Executiva Local de la formació política alfafarenca, aplica un criteri de “cremallera” per reforçar el paper de les dones i la perspectiva de gènere, i Joan S. Sorribes, actual Portaveu de la formació, ocuparà el segon lloc de la mateixa, amb Carme Equiza i Josep Maria Tarazona, ocupant els llocs tercer i quart de la mateixa.
María Estrella García Yévenes, Christian Lesaec, Rafa Cariñena i Toni Gimeno, conformaran a continuació els primers llocs d’una candidatura local que es presenta “Per a enfrontar la pròxima campanya electoral amb voluntat d’eixir a guanyar i per a consolidar el valencianisme d’esquerra com a lideratge i alternativa política en Alfafar al PP i al PSOE als quals es pretén disputar l’hegemonia”.
Maig de 2019 serà la tercera vegada que COMPROMÍS PER ALFAFAR es presenta a unes eleccions locals. La primera vegada, en 2011, la formació es quedà a pocs vots d’aconseguir el seu primer regidor, i en 2015 van entrar els dos actual regidors, sent la primera vegada des dels anys de la II República que el valencianisme d’esquerra tornava a l’Ajuntament d’Alfafar, i quedant també a pocs vots de que foren tres els regidors electes de la formació, consolidant una trajectòria continuada de creixement des de la seua constitució en l’any 2010.
En la legislatura 2015-2019, COMPROMÍS PER ALFAFAR s’ha anat consolidant com l’oposició al govern local del PP, liderant la presentació de propostes i mocions d’àmbit local, amb una potent participació i presència en la vida política del poble. Amb aquest bagatge la formació declara: “Tenim la voluntat de governar en Alfafar, de liderar el seu govern municipal i assumim aquesta voluntat des de la responsabilitat. Per això li diguem als nostres veïns i veïnes que l’alternativa al govern de Juan Ramon Adsuara i al PP passa per COMPROMÍS PER ALFAFAR i els convidem a participar d’aquest canvi, a preparar-lo des d’ara amb il·lusió”.
(M) Fly Me To The Moon – Jonny Hepbir Quartet – UK & International Jazz Band Hire
Sobre diacrítics… (restem a l’espera dels articles originals no publicats pel Levante-EMV)
Quan val un mort…? Caldran més…? Caldrà tallar ja la carretera…?
« Un projet européen pour une civilisation européenne »
L’Europe, à peine convalescente de la crise économique qu’elle vient de surmonter, se trouve confrontée à une succession d’événements qui la menacent d’explosion : une vague migratoire de grande ampleur, des actes de terrorisme perpétrés sur son territoire par des fanatiques islamistes, le Brexit aux conséquences économiques et politiques encore mal évaluées et l’élection d’un président des Etats-Unis prônant un protectionnisme économique.
Dans ce contexte, à chaque élection en Europe, les extrêmes et les partis anti-européens progressent à tel point qu’ils deviennent majoritaires en Italie, pays fondateur de l’Union européenne (UE), qui traverse une crise politique d’une extrême gravité. Les peuples européens se détournent de l’Europe, qu’ils accusent d’imposer des contraintes financières et réglementaires accrues sans apporter de protection contre l’insécurité ou la précarité. Le rêve européen s’évanouit peu à peu. L’Europe n’est plus une espérance de progrès.
Face à cette situation nouvelle et inquiétante, certains, refusant de tirer les leçons de ces événements, proposent d’avancer plus vite encore vers un fédéralisme européen ou une « souveraineté européenne » au risque d’aggraver le divorce entre l’Europe et les peuples. D’autres, à l’inverse, proposent de provoquer une sortie de l’euro et de l’Europe aux conséquences financières dramatiques pour les salariés, les épargnants et les retraités en raison de la dévaluation massive qu’elle engendrerait.
Nous, les Républicains, quelles que soient nos sensibilités, sommes profondément attachés à l’Europe par réalisme et conviction. L’Europe n’est pas une option, nous savons que les défis environnementaux, économiques et politiques de notre temps ne seront relevés qu’à l’échelle des continents et qu’il serait problématique de laisser la Chine et les Etats-Unis face à face pour organiser de manière bipolaire le monde à venir.
Nous nous souvenons aussi que les grandes figures historiques de nos familles politiques d’origine ont toutes, à leur manière et dans un contexte politique différent, œuvré à la construction européenne. Elles l’ont fait d’abord pour la paix, mais ensuite et surtout pour défendre un modèle original de démocratie et un idéal de liberté.
Nous sommes conscients de ce que nous a apporté la construction européenne pour protéger notre agriculture au travers de la PAC, dynamiser notre économie et notre compétitivité par le « marché unique », porter de grands projets et assurer une solidarité entre les territoires.
Nous savons aussi que les difficultés que nous rencontrons sont, souvent à tort, imputées à l’Europe alors qu’elles relèvent de la responsabilité des Etats. La surtransposition des textes par la France est, par exemple, issue de la seule volonté des gouvernements.
Cependant, afin de surmonter la crise de confiance qu’elle traverse et subit, l’Europe – qui n’est pas exempte de reproches – n’a pas d’autre choix que de se réformer ou disparaître. C’est pourquoi nous voulons porter un nouveau projet européen.
L’Europe doit d’abord se construire sur la base de frontières sûres et stables. Les frontières extérieures doivent être sûres pour permettre la libre circulation à l’intérieur de l’Union. Pour atteindre cet objectif, il est nécessaire de renforcer les contrôles aux frontières de l’Europe, de s’accorder sur une politique d’immigration commune avec l’ensemble des pays de l’Union et de nouer de nouveaux accords avec les pays africains. A défaut, les nations doivent pouvoir rétablir le contrôle de leurs frontières nationales afin d’assurer, si nécessaire, la sécurité de leurs citoyens.
Les frontières doivent être stables. Il faut mettre un terme à l’élargissement sans fin à d’autres pays qui nuit à la stabilité et à l’approfondissement du projet européen. Les négociations concernant l’adhésion de la Turquie doivent être définitivement arrêtées.
L’Europe doit également protéger ses entreprises et ses emplois. Les décisions protectionnistes prises unilatéralement par certains Etats doivent nous faire prendre conscience de la guerre commerciale engagée au niveau mondial. L’Europe doit donc protéger ses acteurs économiques face à une concurrence souvent déloyale de produits étrangers. Le principe de « réciprocité » doit permettre de fermer nos frontières économiques aux pays qui n’ouvrent pas les leurs aux pays européens et qui ne respectent pas nos normes de production. Il faut désormais s’engager sur la mise en place du principe de la « préférence européenne » afin de renforcer le marché intérieur.
La grande diversité des pays de l’Union européenne en fait sa richesse mais constitue également un handicap quand il est nécessaire de concilier des intérêts divergents. Pour que cette diversité ne soit pas un frein à la dynamique de l’Union, nous devons favoriser la coopération renforcée entre les pays qui souhaitent porter ensemble des projets spécifiques et progresser dans l’harmonisation fiscale et sociale.
Enfin, si nous voulons réconcilier les peuples avec l’Europe, il nous faut changer clairement d’orientation. L’Union européenne doit renoncer à produire toujours plus de normes et doit s’engager sur des projets d’avenir.
Nous devons résolument transformer cette Europe qui apparaît, pour beaucoup, comme une administration désincarnée et déshumanisée, synonyme de règles, de normes et de contraintes.
Nos compatriotes veulent au contraire être fiers d’une Europe qui innove dans les domaines stratégiques culturels, sociétaux et technologiques comme la révolution numérique, l’intelligence artificielle, la transition écologique, les énergies nouvelles et la lutte contre la maladie d’Alzheimer. Nous devons donner une nouvelle espérance à la jeunesse en construisant un vaste projet éducatif en étendant Erasmus aux lycéens et aux apprentis.
L’Europe ne se limite pas à un territoire ou à un projet économique et financier : les peuples ont aussi besoin d’entendre la voix de l’Europe sur la scène internationale.
Nous sommes favorables à une Europe de la défense. La France, unique puissance nucléaire du continent, ne peut continuer à être seule à défendre militairement la démocratie et à exposer ses soldats. Mais l’Europe doit également être porteuse de paix en jouant un rôle majeur dans la résolution des conflits, en particulier au Moyen Orient, grâce à une action diplomatique coordonnée.
L’Europe est, pour les peuples européens, une histoire tragique et des guerres auxquelles ils ont su mettre fin. C’est surtout une culture, des valeurs et un destin partagé de femmes et d’hommes héritiers de la sagesse antique, des valeurs de la chrétienté et de l’humanisme du siècle des Lumières. Ces peuples différents n’ont pas besoin de renier leur nation pour se retrouver dans un projet de civilisation qui défend la liberté, l’égalité des hommes et des femmes et une certaine idée de l’homme et de sa dignité.
Le projet européen est porteur de valeurs, les oublier ou les sacrifier sur l’autel de l’efficacité économique serait une faute. Les réaffirmer sera un puissant ciment de la construction européenne. A nous les Républicains, riches de notre héritage, de nos sensibilités et de nos convictions, de réinventer et reconstruire un nouveau projet européen.
Liste des signataires de cette tribune (par ordre alphabétique) : Damien Abad (3e vice-président, député (LR) de l’Ain, conseiller départemental de l’Ain), Valérie Boyer (députée (LR) des Bouches-du-Rhône, conseillère municipale de Marseille, secrétaire générale adjointe en charge des relations avec la société civile), Alain Cadec, (député (LR) européen, président du conseil départemental des Côtes-d’Armor), François Cornut-Gentille (député (LR) de la Haute-Marne, conseiller municipal de Saint-Dizier, membre du Conseil des sensibilités), Edouard Courtial(sénateur (LR) de l’Oise, conseiller départemental, conseiller politique), Arnaud Danjean (député (LR) Européen), Michel Dantin, (député (LR) européen, maire de Chambéry), Mathieu Darnaud (sénateur de l’Ardèche, conseiller municipal Guilherand-Granges, secrétaire général adjoint en charge des élus locaux), Rachida Dati (ancienne ministre, députée (LR) européenne, maire du 7e arrondissement de Paris, conseillère politique), Marc-Philippe Daubresse (sénateur (LR) du Nord, conseiller municipal de Lambersart, conseiller politique, membre du conseil des sensibilités), Angélique Delahaye (députée (LR) européenne, maire de Saint-Martin-le-Beau), Geoffroy Didier (député (LR) européen, vice-président du conseil régional d’Ile-de-France, secrétaire général délégué à la communication, responsable du porte-parolat), Fabien Di-Filippo (député (LR) de Moselle, conseiller municipal de Sarrebourg, secrétaire général adjoint en charge des Adhésions), Dominique Dord (maire (LR) d’Aix-les-Bains, membre du Conseil des sensibilités), Virginie Duby-Muller (députée (LR) de Haute-Savoie, conseillère départementale de Haute-Savoie, secrétaire générale adjointe en charge des fédérations), Daniel Fasquelle (député (LR) du Pas-de-Calais, conseiller municipal du Touquet-Paris-Plage, trésorier national, membre du Conseil des sensibilités), Annie Genevard (députée (LR) du Doubs, vice-présidente de l’Assemblée nationale, conseillère municipale de Morteau, secrétaire générale des Républicains) , Françoise Grossetête (députée (LR) européenne), Charles Guené (sénateur (LR) de la Haute-Marne, conseiller municipal de Montsaugeon, membre du Conseil des sensibilités), Lydia Guirous(porte-parole des Républicains, membre du Conseil des sensibilités), Brice Hortefeux (ancien ministre, député (LR) européen, vice-président de la région Auvergne Rhône-Alpes, conseiller auprès du président), Marc Joulaud (député (LR) européen, maire de Sablé-sur-Sarthe), Alain Joyandet (ancien ministre, sénateur (LR) de Haute-Saône, conseiller régional de Bourgogne Franche-Comté, conseiller politique), Philippe Juvin (député (LR) européen, maire de La Garenne-Colombes), Guillaume Larrivé (député (LR) de l’Yonne, conseiller municipal d’Auxerre), Jean Leonetti (ancien ministre, 1er vice-président, vice-président délégué, président du Conseil des sensibilités, maire (LR) d’Antibes), Nadine Morano (ancienne ministre, députée (LR) européenne, conseillère politique), Renaud Muselier (ancien ministre, député (LR) européen, président de la région Provence-Alpes-Côte d’Azur, conseiller politique), Guillaume Peltier (2e vice-président, député (LR) de Loir-et-Cher, conseiller régional du Val-de-Loire), Gilles Platret (maire (LR) de Chalon-sur-Saône, porte-parole des Républicains), Sophie Primas (sénatrice (LR) des Yvelines, conseillère municipale d’Aubergenville, secrétaire générale adjointe en charge des relations avec les parlementaires), Franck Proust (président de la délégation française PPE-LR au Parlement européen, adjoint au maire de Nîmes), Didier Quentin (député (LR) de Charente-Maritime, conseiller municipal de Royan, conseiller politique), Laurence Sailliet (porte-parole des Républicains), Anne Sander (députée (LR) européenne), Michèle Tabarot (députée (LR) des Alpes-Maritimes, conseillère municipale du Cannet, conseillère politique, membre du conseil des sensibilités).
Espanya sí que és un Estat Frankenstein
Es crea el corrent «Isaiah Berlin» a RV/PVE
Comunicació de la constitució del corrent «Isaiah Berlin» a Ximo Cunyà, Coordinador de RV/PVE
D’acord amb el l’article 7 apartat 5 dels Estatuts de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, els afiliats Josep Gomis Calatayud i Víctor Baeta i Subias
COMUNIQUEN
- La creació del corrent d’opinió Corrent Republicà «Isaiah Berlin» de RV-PVE que té com a principis fonamentals el laïcisme, el social-liberalisme i el republicanisme.
- El portaveu d’aquest corrent és José Gomis Calatayud.
- Els primers membres que formen este corrent son Jose Gomis Calatayud i Victor Baeta i Subias.
- A continuació desenvolupem el principis del corrent d’opinió «Isaiah Berlin»:
Corrent Republicà «Isaiah Berlin» de RV-PVE
El Corrent Republicà «Isaiah Berlin» de RV/PVE naix amb l’objectiu d’afermar els valors occidentals i europeus de llibertat, justícia i igualtat, al republicanisme del moviment sobiraniste valencià. No pretén afirmar que aquests valors siguen bons o desitjables per a tota la humanitat; simplement pretén agrupar a tots aquells valencians que, mancats d’un Estat, des de la seua autoabnegació individual i llibertat d’elecció per assolir la seua independència, els compartixen per a millor defensar-los.
PROPOSTES DE PRINCIPIS DEL CORRENT REPUBLICÀ «ISAIAH BERLIN» DE RV/PVE
[les propostes poden ser debatudes i esmenades per la majoria dels membres del Corrent]
Principis generals
- Solament els drets dels valencians, i no el poder, poden ser considerats com a absoluts.
- Defensem fronteres dins de les quals els valencians hem de ser inviolables, sent definides aquestes fronteres en funció de normes acceptades per tants valencians i per tant temps que la seua observança entre a formar part de la concepció mateixa del que és un valencià normal
- Defensa de la lliure empresa.
- Contra els oligopolis i els monopolis provocats por privilegis legals o barreres a la lliure competència.
- Per l’auto responsabilitat empresarial i per la disminució de la ingerència estatal en l’economia productiva, però garantint l’Estat les estructures que la facen possible.
- Sols en defensa dels interessos dels valencians es pot limitar la llibertat de comerç i la circulació de persones, capitals i bens.
- Manteniment d’un sistema monetari rígid que impedisca la seua manipulació inflacionària per part dels governants.
- L’establiment d’un Estat de Dret, en el qual tots els éssers humans –incloent aquells que a cada moment formen part del Govern– estiguen sotmesos al mateix marc mínim de lleis enteses en el seu sentit “material” (normes jurídiques, bàsicament de dret civil i penal, abstractes i de general i igual aplicació a tots);
- La limitació del poder del Govern al mínim necessari per a definir i defensar adequadament el dret a la vida i a la propietat privada, a la possessió pacíficament adquirida, i al compliment de les promeses i contractes;
- La limitació i control de la despesa pública, el principi del pressupost equilibrat i el manteniment d’un nivell reduït d’impostos;
- L’establiment d’un sistema estricte de separació de poders polítics (legislatiu, executiu i judicial) que evite qualsevol besllum de tirania;
- El principi d’autodeterminació, en virtut del com qualsevol grup social ha de poder triar lliurement quina organització política desitja formar o a quin Estat desitja o no adscriure’s;
- La utilització de procediments democràtics per a triar als governants, sense que la democràcia s’utilitze, en cap cas, com coartada per a justificar la violació de l’Estat de Dret ni la coacció a les minories;
- L’establiment, en suma, d’un ordre mundial basat en la pau entre totes les nacions de la terra.
Laïcitat
El Corrent Republicà “Isaiah Berlin” de RV/PVE fa seua la cultura política europea de base greco-romana de la que els valencians formem part. El Corrent reconeix que la religió cristiana forma part majoritàriament de la cultura europea i valenciana, religió que a partir dels segles XVII el poder civil va aconseguir superar la seua dependència d’ella, separant de manera nítida, des de llavors, el poder civil del poder religiós. El Corrent constata que a Europa, des de l’aparició de la globalització, s’està introduint la religió musulmana amb el suport de poderosos econòmicament Estats teocràtics musulmans, on el poder civil està supeditat al poder religiós. Està religió de manera agressiva vol tornar a Europa i el món, a l’Edat Mitjana, on el poder civil estava supeditat al poder religiós i compta, malauradament, amb la complaença i frivolitat d’una esquerra europea que veu en el Gihadisme com una variant de la ‘lluita de classes’, en una mena de venjança per apaivagar el seu fracàs alternatiu a la forma de produir capitalista.
És per tot això que el Corrent apostem per un Estat laic. Perquè el poder civil no estigué supeditat ni influenciat per cap religió; apostem pel combat contra els enemics del poder civil que el volen anular des de poders religiosos. El republicanisme del Corrent és laic perquè promou valors cívics comuns integradors que representen a la comunitat en el seu conjunt i no a una part. Aquest laïcisme ho és al marge de les creences particulars religioses, filosòfiques o, fins i tot, les referides a les teories científiques. En aquest sentit defensem la total separació entre l’Estat d’una societat que la volem oberta i no condicionada davant dels sectors particulars adscrits a les religions, a les corrents filosòfiques o als absoluts ideològics. En especial defensem que les persones adscrites a una Religió han de tenir garantida la seua llibertat d’adscripció, però al mateix temps el nostre Corrent defensa que no han de tenir cap privilegi en la societat civil oberta i es tenen que acoblar en pla d’igualtat amb la resta de ciutadans de la societat a la que lliurement també s’han adscrit. Les religions han de restar relegades a l’àmbit personal i privat, a excepció de les manifestacions que per tradició històrica valenciana han transcendit a l’àmbit cultural valencià, com poden ser el Corpus de la ciutat de València, el Misteri d’Elx, la Romeria de les Canyes i els Pelegrins de les Useres a Castelló, les Festes Patronals, etc. En conseqüència defensem que els diners públics, però també, de procedència estrangera no financen cap religió ni la construcció de temples religiosos.
Defensem que a les religions i a les persones adscrites a una religió se les exigisca:
- l’absència total de publicitat de símbols personals, manifestacions i pràctiques religioses en edificis públics i en tots aquells àmbits privats que no accepten donar-les privilegis personals.
- que en les seues accions o manifestacions, personals o col·lectives, privades o públiques, respecten els dret humans, la igualtat entre les persones i no promoguen la invisibilitat de les persones amb indumentàries diverses.
Llengua
El Corrent defensa que el valencià siga la llengua oficial de la República Valenciana i que tots els valencians tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la. El castellà serà també oficial als territoris on històricament es parla.
Recuperació del valencià popular genuí i reforçament d’un estàndard genuí, basat en el valencià tradicional i clàssic. Obligació de nivell progressiu de valencià per a qualsevol lloc de treball. La màxima autoritat en matèria lingüística ha de ser la que determine el parlament valencià, en conseqüència per el Corrent l’autoritat és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Serveis públics
- Per al Corrent Republicà “Isaiah Berlin”, els diners públics obtinguts pels impostos són ‘sagrats’ i no es poden balafiar en subvencions a particulars. Sols es poden utilitzar en serveis públics com l’educació, la sanitat, el transport, infraestructures, etc., i per a mantenir la dignitat dels ciutadans i la igualtat d’oportunitats, on no arriben a cobrir-los la societat privada i els ciutadans.
- Defensem una Educació laica, pública i íntegrament en valencià i anglès, i per allò dit abans de que els diners públics són sagrats, les escoles privades no podran rebre subvencions públiques.
Immigració
El Corrent defensa com a plantejament internacional donar una solució als apàtrides i també que al marge de les lleis del lloc on naix una persona la nacionalitat d’aquesta té que ser la dels seus pares i en el cas de pares de distintes nacionalitats, que el fill tinga doble nacionalitat.
Per als nascuts a la República Valenciana de pares no valencians, el Corrent defensa que tindrà nacionalitat valenciana:
- Si un dels dos progenitors té nacionalitat valenciana.
- Si la mare en el moment de quedar-se embarassada haja viscut legalment en territori valencià un mínim de cinc anys.
Per a tots aquells estrangers que no complisquen els requisits anteriors i vullguen obtindre la nacionalitat valenciana hauran d’haver viscut legalment un mínim de cinc anys ininterrompudament i segons una llei que regularà les condicions per a tindre la nacionalitat.
En la República Valenciana, proposem l’expulsió dels estrangers sense visats de residència i la repatriació sense possibilitat de poder tornar i després de complir la pena, d’aquells que tenint visats o no, hagen comés delictes greus.
Proposta d’afegir als Estatuts de RV/PVE
Article &&. Laïcisme de RVPVE i Pluralisme intern: corrents i grups d’opinió
El republicanisme de RVPVE és laic perquè promou valors cívics comuns integradors que representen a la comunitat en el seu conjunt i no a una part.
Aquest laïcisme ho és al marge de les creences particulars religioses, filosòfiques o fins i tot les referides a les teories científiques.
Per a facilitar la consecució d’aquesta integració cívica republicana, RVPVE promourà el coneixement del pluralisme existent en la societat pel que podran existir en el si de RVPVE corrents i grups d’opinió, tant davant qüestions concretes com de caràcter general, que no necessàriament hauran de ser estables o permanents. Tindran plena capacitat d’expressió pública i podran defensar les seues posicions, sense perjudici del compliment de la política de RVPVE i dels presents Estatuts.
Els corrents i grups d’opinió hauran de respectar les següents condicions:
- a) Al nom del corrent afegiran “de RV/PVE”
- b) Respectar la unitat, principis, estatuts i finalitats específiques de RVPVE.
- c) Respectar els acords presos pels òrgans de RVPVE.
- d) Respectar en el seu si el debat obert i democràtic.
- e) Evitar que en la seua activitat es confonga la seua opinió amb la del conjunt de RVPVE.
Els promotors d’un corrent o grup d’opinió informaran al Coordinador de RVPVE de la seua existència, finalitats, dades organitzatives, de contacte del corrent i de les persones que componen aquest corrent. Es disposarà d’un registre de corrents i grups estables o puntuals. Aquest registre contindrà almenys la informació de les dades organitzatives i de contacte del corrent, i de les persones que componguen els òrgans de direcció. Sense el registre preceptiu no es reconeixeran els corrents o grups d’opinió.
Coordinador del Corrent: JOSEP GOMIS.
Direcció: berlin@republicavalenciana.org
Condicions per afiliar-se al Corrent Republicà “Isaiah Berlin” de RV-PV
- Estar afiliat a RV/PVE.
- Signar la fulla d’admissió de compromís amb el Corrent i que inclourà els seus principis.