En una carta RV/PVE proposa a PSPV, Compromís, Podemos, EUPV, ENV i ERPV anar junts a les properes eleccions generals
Mostra totes les entrades de RVPVE
RV/PVE proposa que l’Acord del Botànic ampliat a EUPV, presente una candidatura valenciana a Madrid
Segon comunicat de RV/PVE sobre les eleccions estatals
Segon comunicat de RV/PVE sobre les eleccions estatals
Davant les eleccions estatals, en un comunicat anterior (06/07/2015) RV/PVE proposavem que PSPV, Compromís i Podemos haurien d’anar junts en una candidatura valenciana de progrés per a formar un grup propi a Madrid i al mateix temps que el PPCV i Ciudadanos haurien de fer el mateix pel seu costat amb un grup propi valencià de caire conservador i tots, conservadors valencians i progressistes valencians, defensar ensems els interessos de la Comunitat Valenciana. Evidentment la proposta era inversemblant, però a l’igual que els nostres objectius, l’assoliment de l’Estat valencià i de la República valenciana, que ara estan fora de tota expectativa, la vàrem voler fer perquè, per damunt d’ideologies, reals o fictícies, és allò que pensem interessa als valencians per defensar els nostres interessos allà on es ventilen les decisions que ens afecten.
Sembla que ni PSPV, ni PPCV, ni Ciudadanos, estan per la faena de trencar amb les seues direccions estatals. Les seues lleialtats queda clar que encara no són valencianes, les seues lleialtats –cadascú d’ells sabrà les seues raons- ara per ara, són unes altres.
L’única formació que té clar que els valencians necessitem un grup propi al parlament espanyol és Compromís.
En el cas de la formació neo-dinàstica Podemos estan pactant amb els unionistes-federals catalans d’ICV i EUiA, una candidatura que tindria un grup propi a Madrid. Aquesta concessió tal vegada la fa el grup regeneracionista espanyol per reforçar en Catalunya el front lerrouxista que defensa la unitat de la Comunitat de Catalunya amb l’Estat espanyol i que disfressen amb un atac esquerranista cap a Artur Mas i la defensa demagògica d’un inconcret ‘dret a decidir’ dels catalans.
Al si de Compromís s’ha encetat una polèmica sobre si cal o no pactar amb la delegació valenciana de Podemos per anar junts en una mateixa candidatura per fer un grup propi a Madrid.
[Una formació política, pot formar grup parlamentari a partir de 5 diputats i amb un 15% dels vots corresponents a las circumscripcions on s’hagen presentat, la qual cosa permet que si els valencians no arribem als 5 diputats o al 15%, podem rebre l’ajuda d’altres formacions per prestar-nos algun diputat i/o completar el percentatge necessari.]
Davant de la polèmica suscitada al si de Compromís, RV/PVE planteja el següent:
Cal saber abans que res els objectius polítics que els diputats valencians pensen defensar a Madrid, cal saber en qualitat de que demanen el vot.
– Si l’objectiu és coadjuvar a un “cambio emancipatorio que está fuera del bipartidismo tradicional” al si de l’Estat espanyol i els diputats de Compromís/Podemos o Podemos/Compromís, contemplen la solució dels problemes dels valencians dins d’un nou encaix en una futura Espanya regenerada, plural o federal, sense cap reivindicació sobiranista, llavors aquesta aliança pot ser positiva per assegurar un grup propi valencià .
– Sí l’objectiu és assolir un grup propi sense cap dependència a les estratègies de confrontació entre els dinàstics espanyols, entre els conservadors i els progressistes, i amb plena sobirania per defensar els interessos dels valencians per damunt de qualsevol altra consideració, llavors els suports parlamentaris per arribar a un grup propi, amb 5 diputats i/o el 15%, caldria cercar-los entre els grups sobiranistes (PNV, CDC, ERC, etc.) presents al parlament de la metròpoli.
Llavors la polèmica suscitada en Compromís pensem que està mal plantejada.
– Si Compromís no reivindica la sobirania política dels valencians, com és el cas, i la seua acció política és coadjuvar a una regeneració d’Espanya, aleshores el seu lloc està al costat de Podemos i fins i tot al costat d’EUPV, (que no oblidem a l’igual que Compromís, EUiA, ICV o CHA i altres, tenen la personalitat jurídica pròpia que exigeix Podemos, com a única força estatal, a les forces regionals per pactar amb elles. Aquesta aliança pot garantir assolir un grup propi valencià de caire progressista regional dins del parlament de l’Espanya, que desitgen i aspiren, plural. La polèmica del nom de la candidatura regional valenciana, de qui va davant o darrere, no deixa de ser secundària, una qüestió d’orgull.
– Ara, si els opositors de Compromís per anar al costat de Podemos plantejaran, cosa que no fan, que els diputats de Compromís al parlament de Madrid haurien de reivindicar la sobirania dels valencians per defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altre interés, sense estar lligat a cap estratègia, fora de l’estricta defensa dels interessos dels valencians, llavors tindria sentit la seua oposició. Tal vegada amb aquesta decisió les dificultats per formar grup propi serien molt més grans, però cara al futur les hipoteques no existirien. A més un grup reduït en el grup mixt i fins i tot una sola persona amb caràcter i empenta, recordem a González Lizondo parlant en defensa dels valencians i sols dels nostres interessos, coordinada amb el treball des de la Comunitat Valenciana en les Corts valencianes i amb el Consell, podria jugar un important paper.
La polèmica no hauria de ser si anar o no anar amb Podemos. Per als sobiranistes valencians republicans de RV/PVE, allò important és saber que pensen fer els valencians de Compromís elegits: si volen assegurar un grup regional per coadjuvar a la regeneració d’Espanya o ser més ambiciosos i promoure uns representants estrictament valencians amb clau sobiranista sense cap hipoteca que ens condicione el futur.
Assemblea de República Valenciana /Partit Valencianista Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 de juliol del 2015
El nou Coordinador de RV/PVE lliura una carta al nou President de les Corts Valencianes
LA NOTÍCIA A EUROPA PRESS / 3/07/2015 – 14:45
República Valenciana pregunta a Morera si el restaurante de Corts también tendrá las puertas abiertas a los ciudadanos
República Valenciana Partit Valencianista Europeu ha enviado una carta al nuevo presidente de las Corts, Enric Morera, para que “confirme” si la política de “puertas abiertas” que se ha iniciado tanto en el Ayuntamiento de Valencia como en la Generalitat y el parlamento, incluye el “acceso normal de cualquier ciudadano” al restaurante de la cámara autonómica.
VALENCIA, 3 (EUROPA PRESS)
El coordinador de República Valenciana, Ernest Vayà, plantea esta posibilidad para que los ciudadanos puedan “disfrutar del menú a 5,65 euros” del que disponen los diputados de las Corts “gracias a la subvención de 118.000 euros al año que recibe”, según le traslada a Morera.
Además, en la carta ha expresado la “sincera felicitación” de su grupo por el nombramiento de Morera y le desean “el mayor acierto para unir a los diputados”, por encima de divisiones partidarias, en “defensa de los intereses de los valencianos”, desde “Orihuela hasta Vinaròs”.
Hui, 29 de juny, es recorda com en 1707, amb el Decreto de Nueva Planta el Regne de Castella va esborrar del mapa polític d’Europa al Regne de València
DECRETO DE NUEVA PLANTA DE 1707
Real Decreto del 29 de junio de 1707 de derogación de los Fueros de Aragón y Valencia y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, signat per Felipe V de Castilla
“Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tal liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos dos Reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión: y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia; he juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbres hasta aquí observadas en los referidos Reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón igualmente mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los aragoneses y valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción, facilitando yo por este medio a los Castellanos, motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los Aragoneses y Valencianos recíproca e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban antes, y ahora quedan abolidos. En cuya consecuencia he resuelto, que la Audiencia de ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en éstas, sin la menor distinción ni diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de Jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla, porque en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en consecuencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar. Tendrase entendido en el Consejo de Aragón para su ejecución y cumplimiento.
En Buen Retiro a 29 de junio de 1707.
Al Conde de Frigiliana”
————————
Totes les constitucions espanyoles són hereves directes del ‘Decreto de Nueva Planta’
Als valencians, d’Oriola a Vinaròs, no ens aprofita la reforma de la Constitució espanyola. Encara més, als valencians no ens aprofita la Constitució espanyola de 1978. Però encara cal dir més, als valencians des del Decreto de Nueva Planta que va signar Felip V de Castella en el Buen Retiro, amb el nom de Real Decreto del 29 de junio de 1707 de Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, que té com a única base jurídica “el derecho de conquista”, amb que el decret justifica la desaparició del Regne de València del mapa polític d’Europa, diem que des de llavors cap carta magna vinguda de ponent no ens aprofita als valencians. Totes són hereves d’aquest decret de 1707. Totes. Des de la primera, la Constitución de Cádiz, de 19 de marzo de 1812 , on es va consagrar el nom de Reino de España com a ens polític, eufemisme que des de llavors substitueix el nom de Reino de Castilla i que els espanyols, tant els anomenats d’esquerres com els de dretes, ens la refreguen amb el seu castís nom de “la Pepa” per refermar el seu “derecho de conquista” sobre els valencians de 1707; així com la Constitución de 1876 de Cánovas del Castillo que instaurava la primera restauració monàrquica amb Alfonso XII i el caciquisme bipartidista que els valencians van aconseguir trencar amb el republicanisme de Blasco Ibáñez; així com també l’espanyola Constitución republicana del 9 de desembre de 1931, que per a res anul•la el decret de 1707, fins a la darrera, l’actual Constitución de 1978, que instaura la segona restauració monàrquica de la mà de la dictadura franquista. Totes aquestes constitucions són hereves directes del Decreto de Nueva Planta de 1707 i en conseqüència l’única condició d’espanyols que se’ns permet és la de españoles asimilados, súbdits d’una colònia útils només per a pagar i ser espoliats. Som espanyols assimilats per ser espoliats, perquè es beneficien els espanyols homologats de la resta de l’Estat.
Una alternativa: la Constitució valenciana i la República Valenciana
Llavors és inútil per als valencians esperar res del Reino de España , eufemisme del Reino de Castilla . Som una colònia on els empresaris, els autònoms i els treballadors som espoliats econòmicament de manera sistemàtica per l’Estat espanyol. Sols el silenci, la submissió i el col•laboracionisme dels polítics valencians amb representació institucional i també de la majoria que no tenen representació, fa que la Comunitat Valenciana no siga percebuda com una de les darreres colònies del terminal Imperi espanyol. A més l’esquerra espanyola valenciana contribueix a aquesta espoliació incidint exclusivament en la corrupció, en les contradiccions de classe i en l’espoli que els bancs i les lleis del capitalisme global realitzen als treballadors, però tot i ser certa aquesta qüestió, silencien que el conjunt dels valencians patim una espoliació per part de l’Estat espanyol molt més gran que la que fa la corrupció i el capitalisme financer. Els valencians anticapitalistes com ‘nosaltres’ podem contribuir amb la resta de la humanitat a lluitar per una altra forma de producció que la capitalista, però no està exclusivament en les nostres mans assolir aquest canvi global. El que sí està en les nostres mans és despenjar-nos del Reino de España i assolir la República Valenciana, un Estat valencià lliure i sobirà, amb una Constitució valenciana, per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, on la riquesa que, d’Oriola a Vinaròs, les forces productives valencianes generem no siguen espoliades per un altre Estat.
Els valencians no podem perdre el temps en canviar una Constitució espanyola que mai renunciarà a espoliar legalment els valencians. Allà els espanyols amb els seus problemes actuals. El que hem de començar a redactar és la Constitució valenciana, unes noves regles del joc per un nou Estat d’Oriola a Vinaròs, lliure i sobirà, a Europa i el món. La redacció i discussió d’una Constitució valenciana, al voltant de la qual els valencians ens hauríem d’unir per assolir el poder polític i assolir democràticament la República Valenciana.
RV/PVE nomena Coordinador del partit a Ernest Vayá
El ‘canvi’ és un ‘relleu’ dissenyat pels nous guionistes dinàstics
El ‘canvi’ els hi va anar molt bé…cliqueu damunt les imatges per engrandir-les
… ara, amb el ‘recanvi-relleu’ volen tornar a fer la jugada amb actors distints
Ni ‘canvi’, ni ‘recanvis-relleus’. Els que prediquen ‘canvis’ que plantegen ruptures. L’única ruptura plantejada a l’Estat espanyol és el procés sobiranista català encapçalat per Artur Mas.
Logo de RV/PVE
Afilia’t a RV/PVE
Junts per un nou País. Guanye qui guanye, siguen els ‘uns’ o els ‘altres’, la caixa la trobaran buida (i amb deutes) pel saqueig de l’Estat espanyol a la Comunitat valenciana. La ‘corrupció local de la dreta ‘ que pregona l’esquerra valenciana és una broma al costat d’aquest saqueig de l’Estat als valencians.
3. JUNTS per administrar la riquesa pròpia: per l’Agència Tributària Valenciana
La riquesa pròpia és la que generem, ara i en el futur, els valencians d’Oriola a Vinaròs.
Des del decret de Nova Planta, 29 de juny de 1707, som súbdits d’un Estat que tutela i disposa de la riquesa que generem. Totes les constitucions d’aquest Estat han corroborat, i corroboren, aquesta dependència. Ara, a començaments del segle XXI, endinsats com a part de la Unió Europea, plantegem que cal definir una nova relació, civilitzada i pactada, entre l’Estat i els valencians en la que es considere a la Comunitat Valenciana com a subjecte polític amb capacitat normativa i recaptadora de tots els tributs generats pels valencians i acordar racionalment amb l’Estat la nostra aportació a les despeses compartides amb ell i la Unió.
Aquests és l’acord al que s’ha arribat en la coalició Junts.
Però cal dir que RV/PVE reivindica un Estat valencià i no confia per a res que l’Estat espanyol estiga disposat a acceptar aquest punt com es comprova amb com actua amb la Comunitat autònoma Catalana.
Però fet que tots els partits valencians, des del PPCV a Compromís, estan d’acord que el finançament valencià és inacceptable i, a excepció dels partits sobiranistes valencians republicans, confien en la bonhomia de l’Estat espanyol per pal·liar aquest fet, des de Junts es proposa la unitat d’acció amb un acord en el sentit que proposa Junts, per part de ‘tots’ els representants polítics valencians per negociar amb el regne d’Espanya.