NOTÍCIA RELACIONADA
Joan Fuster entrevistat per Montserrat Roig a TV1 al 1977, per Partal i Enguix a La Vanguardia, en 1991 i un article relacionat de Víctor Baeta
Mostra totes les entrades de ANNA
Tal dia com avui de l’any 1766, el poble valencià es rebel·la contra el règim senyorial borbònic
El poble valencià es rebel·la contra el règim senyorial borbònic
Marc Pons| Dimarts, 13 d’abril de 2021. 00:00
Tal dia com avui de l’any 1766, fa 255 anys, en el context de la terrible crisi econòmica de les dècades centrals del segle XVIII, esclataven un seguit de revoltes arreu del País Valencià, amb epicentre a les viles i ciutats del sud del territori: Crevillent, Elx, Albatera, Catral i Almoradí. Segons les fonts documentals, l’inici de la revolta es va produir a la vila de Sant Joan del Raval, actualment situada al sud de la trama urbana de la ciutat d’Elx. Segons les mateixes fonts, els mil cinc-cents revoltats de Sant Joan del Raval (anomenats avalotats en la documentació de l’època) van ser dirigits per Baptista Blasco, anomenat popularment el Batiste, el venerable vell.
A Sant Joan del Raval, la protesta anava dirigida contra l’alcalde Ricardo Sánchez, un personatge imposat a dit per Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d’Aranda, capità general de València (és a dir, màxima autoritat política, militar i judicial del règim borbònic al País Valencià); i anys més tard secretari d’estat (equivalent a primer ministre) del rei Carles IV. L’alcalde i oligarca Ricardo Sánchez (com la resta d’alcaldes del País Valencià) pretenia arrendar als intermediaris la farina del blat acumulada als almodins senyorials i destinada als forns locals, que hauria posat en mans dels acaparadors i dels especuladors el subministrament i el preu del pa.
Segons les fonts documentals, els avalotats van assaltar l’edifici consistorial de Sant Joan del Raval, van destrossar tot el mobiliari i van arrencar els pals de les banderes situats a la façana. Tot seguit, es van dirigir a Elx, i amb el suport de la gent de la ciutat, van assaltar l’edifici consistorial i van obligar Tomás Andrés de Guseme, alcalde major, a publicar un ban que recollia les reivindicacions populars: abolició dels monopolis senyorials (principalment el monopoli de la farina dels cereals) i la restitució dels saladars (les finques productores de sal) als antics petits propietaris, que havien estat confiscats pel règim repressiu borbònic després de la Guerra de Successió (1705-1715).
CAMPIONES EUROPEES!!!! Reyer Venezia 81-82 Valencia Basket Club SAD – Full Final Game – EuroCup Women 2020-21
🎥 ¡¡EXPLOSIÓN DE ALEGRÍA MÁXIMA EN LA PISTA!! 🎉
Este equipo es la LECHE 🤩🍊
QUE SOMOS CAMPEONAS DE EUROPAAAAAAAAA 🏆@REYER1872 81
🆚 @ValenciaBasket 82
🏆 Final #EuroCupWomen#EActíVate pic.twitter.com/GWnrF9xaKc— Valencia Basket Club (@valenciabasket) April 11, 2021
Aaaaahhh. Equipàs! Enhorabona dones de @valenciabasket
Què gran @raquelcarrera_ 19 anys i com ha aguantat la pressió. Enhorabona a eixa MVP @Queralt_casas
Què grans totes i cadascuna. Enhorabona!!!! pic.twitter.com/PXxgcwOqCC
— Puri Naya (@PuriNaya) April 11, 2021
València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021
Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82
Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).
Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.
Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).
Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.
nota de premsa València Basket
BLACK IS BELTZA
Joan Fuster entrevistat per Montserrat Roig a TV1 al 1977, per Partal i Enguix a La Vanguardia, en 1991 i un article relacionat de Víctor Baeta
L’entrevista es fa en Barcelona, cal tindre-ho en compte perquè quan en l’entrevista parla d’ací s’està referint a Catalunya, que ell anomena Principat.
Siga blanc o negre el gat, l’important és que cace ratolins…
La famosa frase de Deng Xiaoping: “és igual que el gat siga blanc o negre, l’important és que cace ratolins”, pronunciada en 1960, bé es pot aplicar per a els senyals que reivindiquen la República Valenciana, lliure i sobirana.
Arran de la cançó ALACANT del grup BACORA on en un vídeo clip, de caràcter humorístic, treuen una bandera independentista d’Alacant, des d’ANNA notícies els oferim uns dissenys de banderes per reivindicar la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs, a partir del seu disseny i de la històrica d’Esquerra Valenciana, coneguda com la de Dubon. 
Alacant independent…
LLETRA “Alacant”
Massa prop de Múrcia, cap persona il·lustre.
No té massa coses, no és molt especial.
Plan Rabasa i màfia, plouen quatre gotes.
Despreciada, sempre el segon plat.
Ja n’hi ha prou, pagareu el preu.
Ara és el moment, tindrem el poder.
Tabarca serà la tomba del feixisme…
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Les vostres falleres, nyenya pa Fogueres.
No teniu tardeo al Cap i Casal
Pa la independència no mos cal València
Tastareu la fúria de la Santa Faç
El Negre Lloma vencerà
Terra Mítica, Helados Alacant.
Ja hi ha prou de tanta opressió, ni que fórem Castelló
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Països Alacants, independència o no
Perdre el nord per trobar el sud
Stanbruck, Ciutat de la Llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem
Perdre el nord per guanyar el sud
Manta al coll, Ciutat de la llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem, perquè som i serem
Alacant: la gran capital.
CRÈDITS:
Intèrpret – Ilion trebicka
Direcció i guió – Ricard ‘Tàpera’
Agraïments – Casal Popular Tio Cuc
Gravat a la ciutat d’Alacant i muntat als SarvatStudio, CA. baix la producció d’EAR Records.
BACORA
Doc: veu
McAvy: bateria
Keta: guitarra i veu
Troll: baix
Fenwich: guitarra
Àlbum enregistrat a SP Estudios
Producció: Bacora
Mescla i postproducció: Sergio Perió i Rubén del Clot
Producció i arranjaments: Bacora
Màstering: SP Estudios
Disseny gràfic: Natxo Sarvatxo
L’Estat espanyol es pixa damunt de tots els valencians, estiguen adscrits voluntàriament o no, a eixe Estat.
El cristianisme i ICV són els referents de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant nascuda a finals dels anys 70 i sense cap pas previ per l’Esquerra Independentista, ni pel moviment independentista, té la seua base ideològica anant de cristiana del “Regne de Déu” (sic, minut 3:30 del vídeo) i treballant a les ordres del sempre a l’òrbita del món ICV Arcadi Oliveres a Justicia i Pau (entitat de l’arquebisbat de Barcelona), com es pot veure en estos vídeos de Catalunya Religió.
Comunicat de la Colla blanc-i-negra contra el Racisme
Davant l’agressió racista patida per Mouctar Diakhaby i els fets ocorreguts en els vestuaris a continuació, durant el partit contra el Cadis CF, la Colla Blanc-i-negra vol manifestar que:
1. Volem donar tot el nostre suport a Diakhaby. Com sempre hem fet i farem, denunciem i condemnem l’agressió racista, fet intolerable en un partit de futbol. El racisme no té cabuda ni al futbol ni a la societat.
2. Denunciem el xantatge i coacció que han rebut els jugadors del València CF per fer-los tornar a jugar. Se’ls ha posat en la tessitura d’haver de triar entre la solidaritat amb el company agredit i l’amenaça de perdre els punts i una possible sanció. Este xantatge ha fet que la responsabilitat de continuar a jugar o no, caiguera sobre la víctima. La víctima al final ha demanat als companys de tornar al terreny de joc. Trobem a faltar una junta directiva del València CF amb valentia, disposada a prendre les responsabilitats pertinents per a defensar els seus jugadors fins a les últimes conseqüències.
3. És intolerable, i molt preocupant alhora, que fins ara l’únic precedent de suspensió d’un partit a l’estat espanyol haja sigut el cas de Roman Zozulia, (jugador a qui se li va dir nazi) i no per una agressió racista, com les que ha patit Diakhaby ara i altres jugadors abans. No entenem com els àrbitres poden defendre jugadors relacionats amb ideologies totalitàries d’odi i no actuar contra l’odi i el racisme al futbol.
4. Demanem contundència contra el racisme per part de la Lliga de Futbol i la Reial Federació Espanyola de futbol i valentia al València CF en la lluita contra el racisme. Cal prendre accions reals, establir un protocol d’actuació per part de Lliga i clubs, i aplicar-lo, perquè les víctimes de les agressions no siguen les que hagen de prendre la decisió de continuar jugant o no.
Estimem el València CF, rebutgem el racisme!
Amunt València!