Partits sobiranistes de tot l’Estat firmen un manifest per la llibertat dels presos i l’autodeterminació

ARA.CAT | Barcelona 25/10/2019 | QUIM BERTOMEU

Declaració de la Llotja de Mar de 25 d’octubre de 2019.

Aquest és el text que han firmat aquest divendres 12 forces sobiranistes balears, catalanes, basques, gallegues i valencianes. En concret, ho han fet Més per Mallorca, Més per Menorca, JxCat, la Crida Nacional, PDECat, ERC, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu.
La declaració es mostra crítica amb la sentència del Tribunal Suprem i es converteix en un “acord polític” de tots els signants per reclamar conjuntament la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació dels seus respectius pobles. També fa una apel·lació final a la comunitat internacional “a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”. En plena polèmica pels aldarulls que hi ha hagut a Catalunya des que es va donar a conèixer el veredicte judicial, el text també reivindica el sobiranisme com un moviment de “caràcter democràtic i pacífic” i assumeix el compromís de desenvolupar “polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés” dels respectius pobles. Finalment, la declaració remarca el compromís de tots els signants per “la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític” que catalans, bascos, valencians, gallecs i balears “mantenen en el si de l’estat espanyol”.

Crítica a l’Estat

Més enllà de formular aquestes demandes, la declaració és mostra crítica amb l’Estat, al qual acusa de no ser “plenament democràtic”. “L’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu”, conclou. Els partits que defensen el text carreguen també contra “la retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional (TC)” i lamenten “les detencions arbitràries de líders polítics i socials”.

Entre els assistents a l’acte, ha destacat la presència del vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; la candidata de JxCat a les generals, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el president del PDECat, David Bonvehí. Per part de la CUP l’han firmat Natàlia Sànchez i Núria Gibert; per part de Demòcrates, Toni Castellà i Titón Laïlla; i per part de la Crida Nacional, Toni Morral i Pilar Calvo.

Absències: ni PNB ni Compromís

L’acte, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, ha destacat també per algunes absències. Ni el PNB ni Compromís han firmat la declaració, malgrat que en el passat s’han mostrat partidaris d’algunes de les tesis que reflecteix el text. Fonts del partit basc citades per Europa Press han argumentat que no s’han sumat a l’acte “per la inoportunitat del moment i la manca d’esperit constructiu” i han assenyalat que la declaració se subscriu a escassos dies del començament de la campanya electoral i en “un clima polític enrarit”. A més, el partit nacionalista ha destacat que el manifest “incideix, quasi de forma exclusiva, en la denúncia i en una projecció d’una visió negativa de la realitat actual en l’Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu”. Malgrat tot, el partit del lehendakari Urkullu ha assegurat que té “plena disposició” a treballar més endavant “en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords”. Ha apostat, per exemple, per actualitzar o reeditar la Declaració de Barcelona de 1998, que llavors van firmar CDC, Unió, el BNG, i el propi PNB per treballar en una proposta de reforma plurinacional a l’Estat.

La Declaració de la Llotja de Mar d’avui s’ha firmat a una setmana de l’inici de la campanya de les eleccions generals, que també servirà per mesurar el suport que tenen entre l’electorat les demandes que avui s’han formulat.

Darrer Diumenge d’Octubre 2019
El darrer diumenge d’Octubre de 1964 un grup de valencians van fer la marxa de la Ciutat de València al Puig per demostrar que eren vius i que volien viure, anaven encapçalant per la bandera valenciana.
Els anys següents també ho van fer entre prohibicions.
Era el franquisme.
Els anys 70 es constituí un aplec de cultura popular, de música, literatura i arts plàstiques. Recordem Al Tall i el Sifoner.
Els anys 90, per iniciativa del BLOC, es mantingué l’Aplec a l’esplanada.
La segona dècada del nou mil·lenni els sobiranistes republicans mantingueren la Marxa.
Potser és el moment d’evitar un Darrer Diumenge d’Octubre cultural i dotar-lo de contingut polític i fer una marxa no només al Puig, sinó a moltes ciutats i viles valencianes.
———————
Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre ens servirà de reflexió mirant endarrere i endavant a tot el valencianisme. I al cap de deu dies hi ha unes eleccions a l’Estat.
Em sap molt greu però em sembla que bona part del valencianisme és una forma vergonyant d’espanyolisme. La més abrandada defensa (teòrica) de la llengua, la més exigent reivindicació del pressupost no és coherent amb demanar el vot per els responsables del l’espoli, dels que silencien la defensa de la llibertat dels presoners catalans que els tenen con a ostatges i dels que poden i fan de nous.
Votar PSOE i adlàters es votar el règim de la Constitució de1978 amb l’apèndix de l’Art. 155 que serveix d’Estat d’excepció encobert.
Demòcrates, valencianistes, autodeterministes i sobiranistes no poden votar  el PSOE i els seus adlàters. No són el mal menor, és escollir allò simplement negatiu. Haurien de rebutjar la política que es fa. El vot en blanc expressarà que hi ha una esperança i una  voluntat de reeixir en el sobiranisme.
L’abstenció no ens agrada a uns demòcrates que sempre hem defensat les urnes i als que volem constituir el bloc valencià republicà.
Joaquim Auladell, per la República Catalana i per la República Valenciana.