


Ara mateix l’Estat espanyol intentant eliminar políticament Torra per a forçar les eleccions a Catalunya






Una veu valenciana
per Joaquim Auladell
Passades les eleccions estatals, hi ha valencians decebuts i n’hi ha d’indignats pel bombardeigs per l’Estat amb tòpics que no els interessen, i hi ha valencians serenament conscients i actius, que no poden parlar i decidir les opcions centrades sobiranament.
Aquí va una història d’idees expressades amb imatges, no és un conte de fades, és pura realpolitik: hi havia tres presidents, que representaven i simbolitzaven, més o menys, tres Estats. Un era demòcrata, els altres dos no, i van sacrificar-lo (fer-lo màrtir) a la glòria i el benefici dels seus Estats. Un dels dos no demòcrates, al cap de cinc anys se suïcidà arrossegant el seu Estat (i els seus territoris) al desastre, amb grans esforços als Estats més o menys demòcrates, que el van execrar per sempre. L’altre va quedar arraconat però acceptat per fer el joc a les dictadures. Va morir trenta-cinc més tard i es va mantenir la seva essència pestífera, camuflada d’«Estat de dret».
Ara el nostre Estat ens va oferir el darrer espectacle: el canvi de lloc de la Mòmia amb tota pompa, amb helicòpter i corresponsals estrangers, mentre les seves víctimes, reduïdes a pols anònima a la glòria del Caudillo. Nosaltres, reduïts a espectadors obligats a aplaudir. La Memòria Històrica falsejada, els morts de les vores del camins i de les clapes dels boscos han de descansar en pau. Una apoteosi del franquisme.
L’Estat espanyol està en crisi, el seu joc de partits (el bipartidisme) ja no enganya la gent. El que sí funciona discretament és el món político-econòmic de les finances fantasmals de l’IBEX i de les Corporacions de la UE que estan dins i fora de la UE, portat per un equip de comediants que fan de «liberals», de «socialdemòcrates» i de «conservadors». Mireu què ha passat: hi havia els Ciudadanos liberals-centristes-franquistes, uns titelles, l’Amo els ha despatxat i ha posat un papu nou, Vox, disfressat de falangista, de nazi sud-europeu. A la República Francesa, per exemple, perquè no guanyi l’ultra dreta, la dreta aplica la política de l’ultra dreta. Al Regne d’Espanya, el PSOE vol restaurar el bipartidisme PSOE-PP, franquisme pur, en lloc d’intentar un reformisme ERC-Iglesias. D’aquí a un any i mig potser PSOE i PP intentaran reconstruir el pol bipartidista sense Compromís (quin nom!), sense Ciudadanos.
El dilluns va semblar que guanyava l’opció principal a base de carregar-se la seva gràcia, l’aparença d’oposició, base de la seva alternança. El dimecres vam saber que havia guanyat la Coalició Progressista (pròpiament Regeneracionista) amb forces provincials o neo-tribals (Euskadi, canaris, càntabres, asturs o asturians, terolencs (de ciutat, comarca o província), es pensen que són espanyols, però tenen voluntat d’arrelament a la terra.
Hi ha el Moviment Sobiranista català, que amb el Full de Ruta o sense, s’acosta a la majoria electoral i social. Que tingui sort.
Tornem als valencians. Els indignats que es palpin el cos a veure quants ossos tenen trencats, que reprenguin la consciència i el domini del seu cos i del paisatge, que es mirin els uns als altres i emprenguin una reflexió col·lectiva i comencin a caminar, a poc a poquet, sense genialitats. Només per ells podem tenir esperança.
Els que ja estan aclarits sobre Sobirania, República Valenciana, Estat valencià i bandera valenciana estan bé, tenen raó, però han de fer-se entendre pels seus conterranis, amb humilitat i, sobretot, fer-se entendre amb un llenguatge dels interlocutors.
Amb qui tindreu difícil d’entendre-us és amb els il·lusionats o il·lusos per decidir-ho tot (o gairebé tot, tot menys allò que importa). Són uns predicadors que volen vendre no sé quina salvació. Són els responsables de endarreriment polític del País Valencià. Refugiar-se el «mal menor» és autonegar-se.
I amb els valencians que se somien espanyols, federalistes d’una federació que no existeix (la passada setmana hi va haver eleccions generals, quants diputats, quants vots federalistes hi va haver?). Són més de fiar els regionalistes o localistes de la resta de territoris espanyols, es diuen espanyols però en el fons en dubten.
Després hi ha els que es confessen contraris a les coses valencianes. I els que ho demostren, són el PSOE i el PP i ara, VOX, de llarga tradició (Aznar). Hi ha els que baladregen i els que fan mal. Fins i toto a aquests valencians cal tractar-los amablement i clara. Si ells han renegat de qualsevol traça de valencianisme, si tots els punts de referència són Madrit, ells s’han exclòs. Jo sóc català (estrafaig la cançoneta «Yo soy español, español, español»). Discrepo, i molt, de Ciudadanos, però sempre estic disposat a parlar amb el Rivera o l’Arrimadas, perquè són catalans, viuen aquí i parlen català, però no estic disposat a aguantar les impertinències d’una Cayetana .
Els habitants dels territoris del Regne d’Espanya han d’acceptar la sobirania valenciana. Hi ha, demòcrates, «espanyols bons», però, ara com ara fan poca remor.
Se sent una veueta dels desperts i dels aclarits.
Sobirania i dues Repúbliques!


VALÈNCIA. Intersindical Valenciana ha anunciat que no acudirà a la cadena humana convocada per la Plataforma per un Finançament Just el pròxim 22 de novembre i ha acusat les organitzacions que lideren la Plataforma de “vetar la resta” d’associacions i sindicats “de la presa de decisions i la participació, que s’arroguen en un protagonisme excloent”.
Intersindical Valenciana no forma part d’aquesta plataforma, “que funciona de manera exclusivista”, perquè “poques organitzacions decideixen sobre el seu funcionament i iniciatives”. En aquest sentit, el sindicat “va proposar que totes les organitzacions tingueren veu i vot per a prendre totes les decisions, proposta que va ser rebutjada per una minoria d’organitzacions”, segons ha expressat en un comunicat.
A més, Intersindical també va expressar en el seu moment que l’estratègia seguida era “erràtica” perquè “no marcava un vertader full de ruta davant una situació tan greu per als interessos valencians” i va manifestar que calia organitzar un “potent moviment social, des de la base, per a aconseguir obligar el govern espanyol a seure a negociar un finançament valencià”. Tampoc va ser tinguda en compte aquesta proposta, raó per la qual Intersindical Valenciana va deixar de participar en la Plataforma, segons han explicat.
Intersindical ha considerat que “fa falta la màxima unitat de la societat valenciana” per a “donar una resposta” a l'”espoli fiscal, a l’infrafinançament i al deute històric”. “Aquest desig xoca de ple amb l’actuació excloent de les organitzacions que lideren la Plataforma per un Finançament Just, que veten la resta a poder prendre decisions i a participar i s’arroguen en un protagonisme excloent”, han afegit.
A més, han denunciat que “darrere d’aquesta manera de funcionar s’amaga un intent de controlar qualsevol mobilització que puga produir-se amb el tema del finançament”. Per això, han optat per “accions de baixa intensitat”, és a dir, “molta foto, moltes reunions i poca organització social i mobilització als carrers, més enllà de la manifestació de fa un parell d’anys”.
“No és coherent”
Intersindical Valenciana tampoc entén com “partits que qüestionen l’estat de les autonomies, la transferència de competències en matèries d’educació o sanitat, o que són contraris a la nostra llengua i cultura també participen en les accions convocades per la Plataforma”.
Sobre aquest tema, han censurat que “no és coherent que en els últims dies un d’ells haja votat contra la recuperació del dret civil valencià”. “Mentrestant, al nostre sindicat, que aposta clarament per una sobirania fiscal, per la condonació del deute històric, ja que aquesta serà l’única manera d’aconseguir una solució real a un problema històric que afecta greument l’autogovern se l’exclou de la possibilitat de treballar en igualtat de condicions en el marc de la Plataforma per un Finançament Just”.
Finalment, des del sindicat, donada la importància d’aquest assumpte, han fet una crida “als partits polítics, especialment als del Botànic II, i a altres entitats a la reflexió” per a “bastir ponts” amb l’objectiu d'”aconseguir la màxima unitat de totes les organitzacions sindicals, socials i polítiques que defensen un finançament just per les valencianes i valencians”.
Mossos estan desallotjant el vestíbul de Sants. Els moments de més tensió, quan han tret per la força a una dona gran pic.twitter.com/uweb8LwGUQ
— Pau Rodríguez (@paurodra) November 16, 2019
https://twitter.com/FossasJosep/status/1195574846605971456?s=20
Boníssim pic.twitter.com/hYMMlcNswC
— Josep Rosell Fossas (@FossasJosep) November 16, 2019
L’ACORD PSOE/PODEMOS DARRER INTENT PER SALVAR L’EMPASSADA DEL RÈGIM DEL 78/39
Les figures de Felipe González i Santiago Carrillo que van fer possible que en 1978 els franquistes es disfressaren de demòcrates i ens imposaren la segona restauració monàrquica, ara, trencat el consens per part dels republicans catalans –consens que mantenia l’empassada que va ser la Constitució de 1978/39-, trencament que ha fet que el règim haja entrat en una profunda crisi, ara, el règim -l’oligarquia espanyola- ens presenta el tàndem Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, com les millors figures amb capacitat d’engany per prolongar l’empassada de 1978 i per a millor gestionar l’agudització de la crisi econòmica que se’ns ve damunt.
República Valenciana / Partit valencianiste Europeu, partit sobiranista valencià republicà, reivindica la ruptura democràtica amb un règim que endinsa els seus orígens en el 29 de juny de 1707 quan, en el Buen Retiro, el borbó Felipe V va signar el decret de Nueva Planta, pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i amb l’única base legal del “justo derecho de conquista”, decret concatenat amb totes les constitucions espanyoles, des de la primera en 1812 que consagra el caràcter imperial de la monarquia hispànica, passant per la republicana de 1931, fins a l’actual dinàstica i neofranquista del 78/39.
L’acord anunciat hui entre PSOE i Podemos és, per als sobiranistes valencians republicans, el darrer intent perquè ens empassem, amb mil subterfugis i xantatges, el règim del 78/39/1707. Cridem als diputats republicans catalans i bascs, a falta de valencians, presents al Congrés de la Metròpoli, a que no participen en aquesta farsa i continuen lluitant sense defallir per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la ruptura democràtica, els processos constituents i les repúbliques.
Comitè Executiu de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 12 de novembre de 2019