Sis d’Octubre
Ochenta años después, la fracasada rebelión catalana de 1934 -no separatista- sigue ofreciendo lecciones de interés
Política | 06/10/2014 – 03:17h | Última actualización: 06/10/2014 – 03:33h
Enric Juliana Madrid
Política | 06/10/2014 – 03:17h | Última actualización: 06/10/2014 – 03:33h
Enric Juliana Madrid
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) anunció ayer que no acudirá al acto institucional de entrega de las altas distinciones de la Generalitat del 9 d’Octubre después de que el Consell del PP “lo haya convertido en electoralista y de exaltación monárquica” con la concesión de la Alta Distinción al rey Felipe VI, un premio que a su juicio “no tiene ninguna justificación”.
En un comunicado, la formación explicó que se trata de un Rey que, “además de no tener legitimidad democrática, aún no se le conoce ningún mérito en relación a los valencianos”. “Y ni tan siquiera él, ni ninguno de sus predecesores han pedido perdón por la anulación manu militari de nuestros derechos como pueblo hace 300 años”, agregó la Comisión Ejecutiva de la coalición, en alusión a la abolición de los fueros valencianos tras la Guerra de Sucesión en 1707.
EUPV señaló que, “reconociendo los méritos indiscutibles de algunos de los distinguidos”, lamenta que estas distinciones “no se correspondan con políticas efectivas en defensa de la cultura, el deporte, la inversión en investigación, desarrollo e innovación y la defensa y promoción del campo y el mundo rural”.
“Además, resulta intolerable distinguir a una entidad acientífica y secesionista en el campo del idioma como es la Real Academia de Cultura Valenciana, demostrando el carácter electoralista que el Partido Popular da a su último 9 d’Octubre al frente de la Generalitat”, concluyó la coalición de izquierdas.
La entrega de las distinciones de la Generalitat centra la celebración oficial del 9 d’Octubre. Es el acto en el que el jefe del Consell pronuncia su discurso anual.
De Salonique à Benisaf combien de routes ont-ils croisé nos grands parents, leurs fiancés ? combien de doutes de sacrifier ? pour qu’un jour notre amour…
Combien de « non », de « on ne veut pas de vous », ma mère mon père, par terre, cachés.
L’avenir rêvé, liberté sacrée de rendez vous dans les soirs d’été, pour qu’un jour notre amour… se doutait-il qu’a Ménilmontant ce soir d’avril, ma bouche sur mes dents, un bar louche, nous dedans, la pluie à torrent mélangea nos bassins impatient.
De Benisaf à Salonique, une notre ville, la mer attend, Paris par cœur, vieillards en turbans, accent d’ailleurs se disaient ils, qu’un jour notre amour, combien de lieux, de « vos papiers monsieur », la nuit, dehors, des regards méfiant, et puis maman et ses cheveux d’or, tu dors doucement, il fait chaud dedans, un beau jour notre amour… se doutait il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche, sur mes dents, un bar louche , nous dedans la pluie à torrent, mélangea nos bassins, impatient. De Benisaf à Salonique, combien de temps sera-t-il passé pour que la peur tout au fond cachée de qui notre bébé sera l’étranger, jusqu’ au jour ou l’amour..”
La reunió de la Generalitat amb els partits favorables a la consulta sobiranista del 9 de novembre continuarà a la tarda. Sense acord definitiu sobre com garantir la cita amb les urnes (quines mesures reactivar, com han exigit ERC i la CUP), el conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, ha llegit un comunicat en què s’ha referit a la possible continuació de la reunió fins i tot al llarg del cap de setmana.
Els acords a què ha arribat de moment la reunió eren previsibles: mantenir l’aposta pel 9-N, reclamar al Tribunal Constitucional (TC) que aixequi la suspensió de la convocatòria de la consulta i de la llei de consultes amb la mateixa “celeritat” amb què va executar la suspensió de la iniciativa, i finalment seguir negociant entre les diferents forces polítiques (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) “com garantir en les millors condicions la convocatòria del 9 de novembre”.
La cimera amb què el president Artur Mas intenta aquest divendres salvar la imatge d’unitat del bloc proconsulta té lloc després que la postura del Govern català davant la suspensió del 9-N per part del Tribunal Constitucional (TC) hagi obert esquerdes en el front a favor del dret a decidir i després del malestar que a ERC, l’aliat parlamentari de CiU, i la CUP va provocar el plantejament de Mas d’eleccions anticipades com a alternativa a la consulta, com va informar EL PERIÓDICO. Junqueras i Fernàndez van deplorar aquest dijous la “marxa enrere” de la Generalitat, que va paralitzar la campanya institucional per la consulta, i el diputat de la CUP va avançar fins i tot que, si el president parlava d’eleccions a la reunió d’aquest divendres, s’aixecaria i marxaria de la reunió.
També aquest divendres ha entrat en vigor, amb la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el decret de nomenament de la comissió de control de la consulta, que Mas va firmar aquest dijous a la nit en virtut de la seva aprovació al Parlament amb els vots dels partits favorables a la consulta del 9 de novembre. Un decret que el PPC i el Govern tenen previst impugnar la setmana que ve.
A més de Mas, participen en la reunió el portaveu del Govern, Francesc Homs, i la vicepresidenta, Joana Ortega. Per part de CiU, hi participa el president del grup parlamentari, Jordi Turull, que ha subratllat a l’entrar en la reunió la “unitat” de les forces pro consulta; el secretari general de la federació i número 2 d‘Unió, el conseller Ramon Espadaler, i la portaveu adjunta al Parlament, Mercè Jou.
Per part d’ERC, a més de Junqueras a la reunió hi ha la secretària general, Marta Rovira. En declaracions als periodistes, Rovira ha dit que esperava “sortir-ne amb un acord”. Per ICV-EUiA, el portaveu adjunt al Parlament, Joan Mena. Iniciativa ha demanat “fermesa”, “unitat” i “serenitat”, així com que “no hi hagi càlculs” partidistes.
Fernàndez, per la seva banda, ha insistit a apostar per “l’audàcia” i “intel·ligència” i per “posar les urnes” al carrer el 9 de novembre.
Última actualización: 03/10/2014 – 08:51h Enric Juliana Madrid
Las crónicas que analizan tres meses políticamente apasionantes en los que se ponen a prueba las cuadernas de la política española y los muelles de la sociedad catalana
2/10/2014 – Qué hacer
1/10/2014 – El balcón embrujado
30/09/2014 – Atención a los dos tercios
29/09/2014 – La Brigada Aranzadi
28/09/2014 – El Partido Alfa, en la almena
27/09/2014 – El cráter
26/09/2014 – El Rey y el catalán
25/09/2014 – Soraya en Roma
24/09/2014 – Los principios de Arriola
23/09/2014 – ‘Che nessun dorma a Pekín’
22/09/2014 – El derecho a decidir a los 65 años
21/09/2014 – Devolución
20/09/2014 – Una lección, una gran lección
19/09/2014 – El ‘no’ silencioso se impone en Escocia
19/09/2014 – Cuando dices que nos vamos, la gente va y vota
18/09/2014 – Enric Miralles preside Escocia
17/09/2014 – La culpa es de John Smith
16/09/2014 – El combate de judo CDC-ERC
15/09/2014 – En defensa de Pasqual Maragall
14/09/2014 – La Assemblea de Catalunya, reencarnada
13/09/2014 – Vitamina V para la España inquieta
12/09/2014 – Cuándo dirá Rajoy: “vosotros los catalanes”
11/09/2014 – Las dos banderas de la Calle Sant Rafael
10/09/2014 – El paso atrás de los Aznar
9/09/2014 – Escuece Escocia
8/09/2014 – Londres relanza la tercera vía
7/09/2014 – El pacto que lo habría cambiado todo
6/09/2014 – La imposible coalición antisoberanista
5/09/2014 – Una inesperada reunión en Moncloa
4/09/2014 – “Y si gana Esquerra, mejor”
3/09/2014 – El nuevo eslogan: soberanismo es corrupción
2/09/2014 – Andorra entra en la historia de España
1/09/2014 – Código 11-9-11
Amb la pèrdua de la CAM, Bancaja i el Banc de València, sense un potent teixit industrial, amb un atur que supera el 28% i amb un deute que supera els 40.000 milions d’euros, amb la creixent emigració de mà d’obra qualificada i una corrupció generalitzada en tots els nivells institucionals es fa difícil de creure que, sense un canvi de perspectiva, sense un canvi de model i de mentalitats, siga possible encarar els reptes de la nostra societat amb garanties d’èxit.
Sense una superació dels marcs ideològics i polítics dominants durant les darreres dècades -fruits d’una “batalla de València” saldada amb vencedors i vençuts- es farà impossible dotar-se d’un instrumental conceptual adequat per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem. Les conseqüències polítiques, socials i econòmiques derivades d’una ideologia dominant basada en l’odi a tot allò català o catalanista, com a ideologia autoritària i excloent, que justifica fins i tot la violència física contra aquelles organitzacions que la professen o són sospitoses de professar-la, han estat nefastes per al nostre País, tant des del punt de vista econòmic com cívic i social, generant una societat trencada en dues meitats irreconciliables.
Correspon al conjunt del valencianisme -en tant que ideologia transversal que abraça totes aquelles organitzacions i persones per a les quals el subjecte polític del seu discurs som els valencians- superar aquest estadi, posant les bases d’un nou valencianisme que, sense estèrils discussions simbòliques i identitàries, genere amplis consensos. Un nou valencianisme estructurat a partir de demandes polítiques, democràtiques i ciutadanes i no només en preceptes ètnico-culturals o identitaris.
És en aquest marc on la reivindicació de la República del País Valencià es visualitza com l’horitzó polític al qual hauria d’apuntar la societat valenciana per superar l’actual estadi autonomista de l'”Espanya plural” (d’altra banda, ben singular) deslliurant-la de la subordinació política a la “nació espanyola” i dotant la ciutadania del País Valencià de l’status de “comunitat política” amb capacitat de decidir democràticament i lliure el seu futur; on la lluita per recuperar els drets i serveis de l’estat del benestar es situen en el punt de partida per la conquesta de nous drets; on acabar amb l’espoliació fiscal, a la qual ens sotmet l’Estat espanyol, es fa imprescindible i necessària per tal de recuperar instruments i polítics i econòmics que facen possible la refeta de la nostra societat. Esperança? Tota !!! Possibilitats, moltes !!!. Però totes passen per la decisió col·lectiva, política, de no deixar-se enlluernar per les granadures, collars i espillets de l'”amo blanco”, assolir la majoria d’edat i agafar amb fermesa i determinació les regnes del nostre destí.