Una entrevista al diputat de la CUP Albert Botran (I)
per Sal·lus Herrero
La presentadora Lídia Heredia, als Matins de TV3, el dia 10 de novembre, entrevistava a Albert Botran, diputat de la CUP al parlament de Catalunya, just a l’endemà de l’aprovació de la resolució de l’inici de la desconnexió. Li preguntava si estava d’acord amb el que havia afirmat Mas en el sentit que “sense la seua investidura el procés s’encalla”. El diputat Botran replica que “és la mobilització qui ha dut el procés fins ací”, allò important és la gent que va eixir al carrer… I té prou raó. No obstant, sense un president de la Generalitat que haguera escoltat el que la gent demanava, sense un president concret, que duu el nom d’Artur Mas i Gabarró, que ha sabut moure els fils davant l’estat per a fer un procés participatiu el 9-N de l’any passat i sense avançar dues vegades les eleccions, i passar de la consciència de l’autonomisme a l’independentisme, no estaríem on estem. Continua la lectura de Una entrevista al diputat de la CUP Albert Botran (I)→
Més de 100 morts en una onada d’atemptats yihadistes a París
La Policia irromp en la sala de festes Bataclan on diversos terroristes mantenen segrestats prop de mig centenar de persones | El ministeri de l’Interior puja la xifra de ferits a un centenar | Els autors de dos dels atacs comesos cridaven “Alahu Akbar” (“Al·là és el més gran”) mentre disparaven amb armes automàtiques
Consol Castillo i Jordi Sebastià, entre altres crítics de Compromís, demanen un congrés extraordinari del BLOC i un congrés constituent de Compromís. No deixa de ser una paradoxa que passats quinze anys, en 1999, varen ser precisament Pere Mayor i Jordi Sebastià (reconciliats en un viatge a Galícia, després de la desafecció patida en el Congrés de l’Eliana), els més aferrissats opositors a celebrar el Congrés Constituent del BLOC, protagonitzant algun que altre afer de guerra bruta amb els seus promotors. Estem segurs -amb una certesa absoluta per part de l’actual direcció que encapçala Enric Morera- que ells, ara promotors, no patiran de l’actual direcció del BLOC o de Compromís, el que altres patiren en el seu moment.Consol Castillo i Jordi Sebastià en el centre del grupELS CRÍTICS DEL BLOC DEMANEN A MORERA I OLTRA QUE DEIXEN ELS SEUS CÀRRECS ORGÀNIC
Roda de premsa de Jordi Sebastià i Consol Castillo.
Divendres, 13 Novembre 2015 17:28 |Crònica de Diario Serpis
L’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, i càrrecs dimitits de l’executiva del Bloc com les diputades autonòmiques Teresa García i Mònica Álvaro, la regidora a l’Ajuntament de València Consol Castillo i l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, han criticat este divendres les “carències democràtiques” de Compromís i han qüestionat que no s’hi haja escoltat les bases en el procés que ha arribat a la confluència de la coalició amb Podemos per a les eleccions generals, malgrat que dos terços dels qui van participar en els diferents referèndums es van inclinar per participar com a Compromís.
Estos càrrecs han impulsat un manifest, amb el títol ‘Amb tu, #MésCompromís’, que ha rebut ja més de 500 suports, amb el qual planteja un calendari que, amb un “parèntesi” en la campanya electoral, que han recalcat que no volen “boicotejar”, desemboque en un Congrés Extraordinari del Bloc i un Constituent de Compromís, perquè la coalició “està viva” i és el moment de consolidar-la, tot i que “sense compartiments”, després de l’èxit de les eleccions autonòmiques.
Sobre esta qüestió, han aclarit: “no abandonarem el vaixell” i s’ha declarat “a mort amb Baldo”, referint-se a Joan Baldoví, cap de llista de la coalició Compromís-Podem per València.
Així ho han explicat en una roda de premsa en la qual han estat acompanyats per altres càrrecs del partit com regidors, alcaldes -el de Sagunt, Quico Fernández-, o que han ocupat càrrecs en l’executiva com Josep Melero. Alhora, proposen separar els càrrecs orgànics dels institucionals, el que implica que consideren que el president de les Corts, Enric Morera, no pot ser el secretari general del Bloc, donat el seu lloc de responsabilitat actual. També creuen que ha d’ocórrer el mateix en Compromís.
Sebastià ha posat èmfasi que si s’analitza de manera crítica el procés de consultes per a determinar la confluència davant del 20D, “des del primer moment hi ha hagut una certa ambigüitat i trampa” perquè “una força política no sol preguntar-se de cap manera com anirà a les eleccions perquè anirà com a tal”. Així, ha indicat que consideren que ja des d’este moment hi ha hagut “una certa adulteració” de la voluntat de les bases de Compromís.
A partir d’ací, sostenen que no ha estat un procés “amb garantia democràtica” ja que els resultats de les consultes han estat majoritàries cap a anar a les eleccions “com a Compromís”, amb dos terços a favor. Segons la seua opinió, “escoltava millor jo des de Brussel·les” que s’ha escoltat des de València.
“Podia ser un error tàctic però era la voluntat de la gent”, ha manifestat, pel que considera que decidir anar únicament amb una altra sola formació posa de manifest que Compromís “té una sèrie de carències democràtiques importants” que sosté que porten el seu origen en la mateixa estructura de la coalició, amb tres partits –Bloc, Iniciativa, Els Verds més Gent de Compromís– “que es respecten i intenten arribar a consensos i no que el més gran passe per damunt dels interessos dels altres”.
En esta línia, ha expressat l'”absoluta indefensió” de la Gent de Compromís, que es van adherir “sense tenir una estructura política darrere, i que s’ha vist sense ser tinguda en compte”, el que “resta una credibilitat que podria ser definitiva per al projecte”.
L’alcalde de Tavernes ha insistit a anar “més enllà” d’enfocar la polèmica en el pacte amb Podem. “S’està qüestionant la democràcia interna en el si de Compromís. Volem que siga democràtic de veritat, amb estatuts clars que s’apliquen sempre”, ha defensat, i no, per exemple, “ara faig primàries ara no, ara convoque un congrés, ara no”. “En política és molt important ser coherent i creïble. No es pot anar a eleccions parlant de l’encoratjament de la ciutadania i després no fer-ho a casa nostra, i més de la manera que s’ha fet”, ha manifestat.
Tot i això, han volgut aclarir que han dimitit “com a senyal de protesta” però que no abandonen “el vaixell” ni “boicotejaran” el procés electoral. “Anem a mort amb Baldo -Baldoví- de sempre”, han manifestat, per a afegir que no els agrada que s’haja utilitzat com a “arma llancívola” i que es troba en una situació “complicada”. De totes maneres han assegurat que es deixaran “la pell en la campanya”. “No som la cinquena columna”, ha precisat Sebastià.
Referint-se al congrés extraordinari, han assegurat que d’estes veus crítiques no eixirà una candidatura. El seu propòsit és que es faça este Congrés “la cosa més ràpid” possible perquè, segons Juan l’executiva del Bloc “no funciona com a tal” i la situació és “insostenible”. El que volen és que hi haja una estructura “forta” davant del procés constituent. Preguntats per si de cas en esta situació subjau el fet que el pacte haja estat amb Podemos, Sebastià ha ressaltat que això “ara no toca”, mentre que Castillo ha subratllat que el fet és la “falta de democràcia” que podia haver-se donat amb una altra situació com les primàries.
En 1999 Pere Mayor (UPV) i Pepa Chesa (PVN) es resistien a convocar el Congrés que tenia que convertir la coalició BNV en una organització amb el mateix nom (al final publiquem la crònica d’aquell moment de divisió). La coalició BNV formada per partits valencianistes (UPV-PVN-Nacionalistes d’Alcoi) es volia unificar en una sola organització, també, valencianista. I així va ser com el 22-23 de gener del 2000 es va celebrar el Congrés Constituent del BLOC.
Ara en el 2015 hi han diverses veus que demanen transformar la coalició Compromís (BLOC-IdPV-Verds) en una organització. Però el punt de partida no serà igual. Si en el 1999 una coalició valencianista es transformava en una organització, també, valencianista, ara en el 2015, no succeeix el mateix, fet que en la coalició Compromís, de les tres organitzacions, sols el BLOC és valencianista.
A més, totes aquestes veus demanant fer una organització de l’actual coalició Compromís, es produeix en un moment de crisi del BLOC. Crisi alentada per sectors tacticistes que, amb l’excusa d’oposar-se a un pacte electoral amb Podemos per al 20-D, promouen o aprofiten les diferències sorgides en el si de l’organització per llançar desqualificacions i presentar dimissions per millor debilitar a l’actual direcció cara al proper Congrés del BLOC, procés congressual que està previst iniciar-lo en desembre per a ser realitzat en maig del 2016.
Des d’ANNA notícies, com a sobiranistes valencians republicans, pensem que no es pot debilitar a l’actiu institucional més important que fins ara ha tingut el valencianisme polític com és el BLOC, amb enfrontaments que poden esdevenir com els que es van produir en un moment clau per al valencianisme polític com va ser en 1999; és per aquest motiu que ens fem ressò del comunicat que ha fet públic el BES (Bloc d’Esquerres Sobiranista), corrent del BLOC, que a continuació reproduïm: COMUNICAT DEL BES
Reunida la Comissió Permanent del BES i, davant de les circumstàncies excepcionals que està vivint tant el BLOC com el conjunt de Compromís, volem manifestar públicament el següent: Per un Compromís més democràtic
Des del BES ja fa molt de temps que venim exigint que Compromís avance en la conformació d´una estructura política democràtica que siga el reflex dels milers de militants i simpatitzants que en formen part, que vaja molt més enllà de la simple suma de tres partits polítics i que s’acoste, en fi, a la realitat d´una organització que en les seues bases és cada vegada més Compromís, d´acord també amb el Compromís que la ciutadania ha avalat amb la seua enorme confiança en forma de vots. És un repte absolutament necessari per a poder assolir un futur amb garanties. Assegurar l’estabilitat del nostre Govern
D’altra banda, tots i totes sabem com de traumàtic ha resultat el procés per a determinar de quina manera ens presentem a les eleccions espanyoles. Tots i totes tenim una manera de veure’l i de valorar-lo. És normal, i és evident que les coses s’haurien pogut fer molt millor.
Tanmateix, volem recordar que el País Valencià acaba d’eixir d’una etapa de més de vint anys de govern del PP. No cal que ens detinguem en els detalls del que ha suposat tot aquest llarg període de les nostres vides, del que ha suposat per a la gent senzilla, per a l’economia, per al territori, per a la nostra cultura …
L’esforç compartit, l’encert en la nostra aposta estratègica i diverses circumstàncies que hi han jugat a favor ens han oferit l’oportunitat de capgirar aquesta situació formant part del Govern de la Generalitat, de la nova majoria política que pot transformar el País Valencià. Tot el que somiàvem és possible de fer. Tenim una ocasió per governar des d’ací per al nostre poble, per al nostre país.
Seríem ingenus si no tinguérem ben present que hi ha molta gent poderosa maldant per tal que fracassem. Ho sabem. Només cal repassar la nostra història: la més recent -la mal anomenada “batalla de València”-, i una mica més enllà: tot el segle XX sense anar més lluny.
Respectem tots els criteris i opinions. Caldrà que passe un temps perquè torne la serenor que ens cal després de tots els debats que siguen necessaris.
Però hi ha una cosa que no pot esperar: la necessitat que tothom, cada vegada que parlem, cada vegada que actuem, ho fem sabent que mai hem de posar en perill l’estabilitat del Govern valencià. Un Govern que és el nostre, del qual tant i tant esperem nosaltres i tant i tant esperen els centenars de milers de persones que ens hi han donat suport. Crida a la responsabilitat davant de la contesa electoral
Lamentem que una sèrie de companys i companyes, en aquests moments crítics, a poques setmanes d’unes eleccions crucials, hagen decidit abandonar les seues responsabilitats orgàniques de forma orquestrada, encetant un procés que pot posar en perill el Govern de la Generalitat Valenciana i el propi projecte polític.
Aquestes dimissions afecten la nostra imatge política i poden afectar el comportament electoral més immediat. Per aquests motius fem una crida enèrgica a la responsabilitat de totes i tots, principalment dels qui ostenten responsabilitats orgàniques o de caire representatiu.
No és moment d’encetar dinàmiques incontrolables. Recuperem l’entusiasme transformador que ens ha dut a ser una de les principals forces polítiques en el conjunt del País Valencià i, sobretot, evitem que la política que fem nosaltres no siga també contra nosaltres mateixos i, per tant, contra el nostre país.
Les recents declaracions afirmant que en el PSPV hi havia més valencianistes que en Podemos, de la regidora de Compromís a València, Consol Castillo, en el moment que annunciava que dimitia de l’executiva del BLOC, han tingut ràpid ressò en forma de “reconeixement i suport” per “la seua coherència” per part del PSPV-PSOE en una carta publicada hui al Levante -EMV.
Les declaracions de la regidora i la seua dimisió van ser recollides per ANNA notícies en aquesta entrada.
Els tacticismes dins del BLOC, explicitats públicament en aquests moments, a pocs dies d’unes eleccions històriques per a l’advenir de l’Estat centraliste, esdevenen criminals per als interessos dels valencians i del valencianisme. Alguns, no tots -altres no són gens innocents-, faciliten el camí cap l’infern aportant les seues rajoles carregades de bones intencions. En l’actual partida d’escacs que està jugant el BLOC (obviem les legítimes partides, però intranscendents, de parxís d’altres): la divisió del valencianisme treballa, una vegada més, a favor del vot útil al PSOE, un partit, no ho oblidem, dinàstic i negador del dret a decidir dels catalans.
Que distints sectors crítics, fins ara amb Enric Morera, defenguen en aquesta tesitura la seua lleialtat i responsabilitat davant els atacs tacticistes, hauria de fer pensar al conjunt d’aquesta organització de la necessitat per a tancar files davant el 20-D.
La derrota que s’albira pot ser terrible: la més dura, per més inesperada i per pròpia, per haver estat provocada per la nostra gent. La CUP és l’espill fosc que reflexa la misèria de la nostra historia, la historia d’un poble vençut, degradat, colonitzat, un poble venut, un país amb una classe política patètica i ignorant, un poble caïnita que amb prou feines manté un mínim de dignitat. Un poble incapaç de sumar, una gent que aplaudeix el botxí abans de fer costat als germans.
En breu el gran protagonista serà la CUP. El programa principal esta clar: “Abans espanyols que avançar al costat d’en Mas i els convergents. Que visquin les cadenes!”. Un programa que lluny de debatir propostes i idees s’ha centrat en tallar el pas al presidenciable de la coalició més votada. L’actitud de la CUP, i la monstruosa traïció que prepara, no tenen precedent a la història del país. Infiltrats fins les orelles per serveis de seguretat diversos, exercint les pitjors maneres de la enginyeria holística-utòpica (en el sentit popperià), incapaços de llegir el present i de sumar cara al futur exhibeixen amb desvergonya la seva brutal prepotència ignorant. Ni un bri de cultura democràtica, just com pertoca a la nostra covarda, pobra, bruta i tan salvatge terra.
Avui, com lleons, i acaronats pel poder, bramen contra allò possible i demà, consumada la victòria de l’Estat mantindran amb justificatius miolets de gat la necessitat de continuar la lluita (just com la FAI al 33). Rajoy, l’Estat, ha guanyat amb sublim mestratge, utilitzant la CUP per destrossar el procés i mantenir Catalunya dins la lògica estatal. En fi les coses són com són i el país es el que és (i que aviat deixarà de ser). No tingueu cap dubte la derrota pot ser terrible i voldria equivocar-me. Sembla que aviat començarem una etapa d’exili interior.
per Abelard Saragossà escrit el 13 juliol 2015
Entre els valencians que volem potenciar l’ús del valencià, hi ha esperança pels aires que vibren en la Generalitat i en tants ajuntaments. Els qui desitgem que hi haja més identificació entre el poble valencià i la seua llengua pròpia tenim molta il•lusió per un futur que volem més favorable a l’ús del valencià i a la identitat valenciana.
Siga quina siga la ideologia política de cada membre de Taula de Filologia Valenciana, estem convençuts que l’ús del valencià augmentarà en les Corts Valencianes. Volem que el nou govern valencià estiga al costat del valencià per a tractar-lo com es mereix: una llengua que, per la marginació social que ha patit des de la destrucció del Regne de València, els valencians no parlem amb seguretat. Per això necessitem mitjans audiovisuals en què els valencians pugam identificar-nos com a parlants i com a valencians. La futura radiotelevisió pública i la societat valenciana haurien de ser carn i ungla.
També necessitem que l’escola valenciana continue practicant cada dia una estima immensa cap als alumnes i cap a la societat. I necessitem que els pares valencians miren l’escola amb adhesió i amb confiança. Els valencians necessitem augmentar la cohesió de la nostra societat, necessitem incrementar la nostra autoestima. L’escola valenciana i els pares dels alumnes s’han d’ajudar mútuament per a que els valencians sigam més solidaris entre nosaltres i tingam una vida més plena i més satisfactòria.
En Taula de Filologia, pensem que la millora material i la formació en valors ètics deuen anar unides. La societat valenciana està preocupada per la indústria, per la desocupació, pels salaris, per la corrupció, per la contaminació. Si la superació de les necessitats econòmiques va unida a la dignificació del poble valencià, hi haurà més solidaritat interna, serà més factible que les necessitats personals i les comunitàries es conjuminen i es reforcen mútuament.
Els valencians hem de recuperar la confiança en nosaltres com a poble. Caldrà dialogar, caldrà tindre confiança en els qui no pensen com nosaltres, sense sectarismes. Taula de Filologia intuïx que en el govern valencià hi ha il•lusió i voluntat de regeneració social, ètica, econòmica… I esperem que potenciarà amb decisió l’ús social del valencià. Eixes actituds ens omplirien de satisfacció. Ens trobem davant d’un canvi històric, encara que només serà efectiu si debatem molt, si ens coordinem molt, si reflexionem molt sobre els efectes positius i els negatius de les nostres accions.
Taula de Filologia s’oferix a col•laborar amb el govern valencià, sobretot per una docència constructiva (mai negativa, repressora), la qual ha de potenciar el model lingüístic que els valencians necessitem. Un model que no volem elitiste (actitud incompatible amb l’esquerra), sinó elaborat pensant en totes aquelles dones i aquells hòmens que cada dia treballen, conviuen i s’estimen en el territori que va de Vinaròs a Oriola. Un model identificador com a valencians, humaniste, democràtic. I, justament per això, assimilable i practicable per a la immensa majoria de valencians. Abelard Saragossà
———————
COMENTARI
Benvolgut professor:
Sóc traductor de la Generalitat des de fa 30 anys en la Conselleria d’Educació i n’he vistes de tots colors. Però en qüestió de normativa lingüística el nou govern, per desgràcia, fa més o menys igual que l’anterior i que el d’abans. Han passat de “prohibir” unes formes a prohibir-ne unes altres per la via dels fets. Donant instruccions verbals, no siga que…, i sense arguments. Només heu de mirar el diari oficial. Per exemple, en la morfologia dels incoatius. De la flexió en i+s o i+x que havia deixat el PP, hem passat a la vella proposta de Lacreu que mescla i/e i s/x, avalada per l’IEC i per l’Acadèmia i que prompte introduiran en el SALT. En els demostratius ara escrivim els reforçats, excepte eixe, que alguns deixen tal qual i altres canvien per aquest o aqueix. Etcètera. Tot això és certament frustrant a nivell professional i lingüísticament ens porta al caos. És com si haguérem tornat una altra volta als anys 80. No sé si rebotar-me i que em diguen “blavero” (com ja feia algú) i em facen a part o passar de tot i no crear-me problemes.
Moltes gràcies per la claror de les vostres aportacions, encara que siga predicar en el desert.
Manuel Planells Castelló.
Benvolgut professor:
Sóc traductor de la Generalitat des de fa 30 anys en la Conselleria d’Educació i n’he vistes de tots colors. Però en qüestió de normativa lingüística el nou govern, per desgràcia, fa més o menys igual que l’anterior i que el d’abans. Han passat de “prohibir” unes formes a prohibir-ne unes altres per la via dels fets. Donant instruccions verbals, no siga que…, i sense arguments. Només heu de mirar el diari oficial. Per exemple, en la morfologia dels incoatius. De la flexió en i+s o i+x que havia deixat el PP, hem passat a la vella proposta de Lacreu que mescla i/e i s/x, avalada per l’IEC i per l’Acadèmia i que prompte introduiran en el SALT. En els demostratius ara escrivim els reforçats, excepte eixe, que alguns deixen tal qual i altres canvien per aquest o aqueix. Etcètera. Tot això és certament frustrant a nivell professional i lingüísticament ens porta al caos. És com si haguérem tornat una altra volta als anys 80. No sé si rebotar-me i que em diguen “blavero” (com ja feia algú) i em facen a part o passar de tot i no crear-me problemes.
Moltes gràcies per la claror de les vostres aportacions, encara que siga predicar en el desert.
Manuel Planells Castelló.