Mostra totes les entrades de ANNA

BENS DELS DIPUTATS ESPANYOLS: TARDÀ MÉS RIC QUE HOMS

El Congrés fa pública la declaració de béns dels seus diputats
La superhipoteca de Rivera, el Peugeot 205 d'Errejón i els terrenys de Baldoví

EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dijous, 4 de febrer del 2016 – 16:28
Molts dels diputats del Congrés tenen bona part del seu capital invertit en totxo. Abunden també els plans de pensions i no tots tenen cotxe. Almenys així consta en la declaració de béns que ses senyories han entregat al Congrés.
Així, el president de la Cambra, Patxi López, declara 100.584 euros en dipòsits bancaris i 11.421 euros en un pla de pensions, 34.787 euros en accions d’entitats bancàries, dels quals 20.561 corresponen a títols de la BBK i 14.226 del BBVA. Posseeix a més una vivenda a Biscaia i un pis a Cantàbria, tots dos en règim de participació en els guanys.
El seu antecessor, Jesús Posada, té 83.800 euros en comptes corrents, 200.349 euros en fons de pensions, així com accions de bancs i empreses valorades en 279.087 euros. Té una vivenda habitual, una altra d’estiueig, locals comercials i prats a Sòria, tots heretats, així com una finca a Ciudad Real, també heretada. Com a curiositat destaca que compta amb una acció del Numància Club de futbol valorada en 576,97 euros, i que no té vehicle propi.
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, declara que disposa de 794.837, entre comptes corrents (20.462 euros) i fons d’inversió (401.940 euros), a més de 226.503 euros en accions que cotitzen en Borsa i 145.932 euros en plans d’estalvi.
A més de la seva vivenda habitual a Madrid, el líder del PP posseeix un apartament amb plaça de garatge i una oficina a Pontevedra així com un altre apartament a Madrid. A aquests tres immobles se suma el 25% d’un apartament a les Canàries, comprat també en règim de participació en els guanys.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, disposa de 17.902 euros en dipòsits bancaris i 5.980 euros en accions, a més de 86.316 en un pla de pensions i 14.525 euros en un pla de previsió social de les Corts. A més, posseeix un cotxe, una vivenda i el 50% d’una altra, així com un garatge i la meitat d’un altre.
El secretari general socialista està pendent d’amortitzar 113.234 euros d’un préstec hipotecari de Bankia, que aquesta entitat li va concedir el 2008 per un import total de 159.300 euros.
Pablo Iglesias, líder de Podem, ha declarat al Congrés que posseeix 112.432 euros en comptes corrents. Segueix amb els mateixos béns que quan va accedir com a eurodiputat al Parlament Europeu: una vivenda rústica a Àvila, valorada en 13.487 euros, i una motocicleta de 2.670 euros. El seu company de partit, Iñigo Errejón, constata 57.334,19 en comptes corrents, dipòsits i fons d’inversió, i un automòbil Peugeot 205 de color negre.
El diputat canari de Podem Alberto Rodríguez, conegut per l’atenció que van suscitar les seves rastes en la sessió constitutiva del Congrés, únicament declara un saldo al seu compte corrent de 10.228 euros, sense béns immobles, vehicles o altres possessions.
Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va guanyar 74.845 euros com a diputat del Parlament, als quals va sumar 3.225 euros pel lloguer d’una vivenda i 1.500 en concepte de drets d’autor. Posseeix el 50 % de dues vivendes a Barcelona, un Volkswagen Golf i una moto Yamaha FZ-1, i deu 361.800 euros en hipoteques. El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, és dels pocs que no posseeixen una vivenda en propietat. El seu saldo bancari va ser el 2015 de 21.759 euros i té dos préstecs personals, pels quals deu 117.887 euros, i un BMW 525 dièsel.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, disposa de 189.426 euros en un fons de pensions, així com 167.209 euros en comptes corrents i imposicions a termini fix i el 50% de dues vivendes i una plaça de garatge a Barcelona. Té un Toyota Corol·la de l’any 2008 i no té deutes, segons fa constar en la seva declaració de béns.
El cap de files de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ressenya en la seva declaració un saldo bancari de 14.632 euros, la seva casa de Barcelona, de la qual és propietari en un 50%, i una hipoteca de 165.000 euros, dels quals li falta pagar 77.348 euros. No té cotxe propi.
Alexandra Fernández, portaveu d’En Marea, la confluència gallega de Podem, només disposa d’un saldo en dos comptes corrents per valor de 1.678,94 euros, i tampoc té casa ni vehicle propi.
En canvi, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, té 22.433 euros en el banc, dos cotxes -un Renault Scenic de 2006 i un Dacia Docker de 2014- i posseeix part de diversos béns immobles.Es tracta de tres vivendes, un traster i un solar a València, així com un camp de tarongers, un altre d’arròs i un tercer de palmeres a la mateixa província, encara que no té la totalitat d’aquestes propietats.Compta amb dues hipoteques, de les quals li falta per pagar 5.686 euros i 83.585 euros, respectivament.
La publicació dels béns permet també conèixer els d’un dels parlamentaris que van generar més polèmica a l’inici de la legislatura, el del Grup Mixt Pedro Gómez de la Serna, elegit en les llistes del PP. Declara 464.834 euros per la propietat del 51 % de la societat Scardovi i posseeix un automòbil BMW 525, dues parcel·les a Càceres -de 44.000 i 27.000 metres quadrats-, el 51% d’un cèntric pis a Madrid i la sisena part d’altres dos, així com el 51% d’una vivenda rústica a Basardilla (Segòvia).

HOMENATGE A VIRTUDES CUEVAS

virtudesVIRTUDES CUEVAS

Lluitadora republicana que s’exilià a França en finalitzar la Guerra Civil espanyola, s’incorporà a la ressistència contra els nazis en el país veí, i acabà deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on fou companya i amiga de Geneviève de Gaulle, neboda del general. Poc abans de morir, Virtudes deixà en herència al poble de Sueca una casa amb la finalitat que aquesta es convertira en un museu antifeixista: la principal i primera raó de ser del Fòrum és precisament fer que la seua voluntat s’acomplisca:
http://www.forumvirtudescuevas.org/p/inici.html

AMADO GRANELL

Va ser un militar valencià del segle XX. Va participar en la Guerra Civil Espanyola enquadrat en l’Exèrcit Popular de la República i va passar després al nord d’Àfrica, on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va encapçalar la columna de vehicles de la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, va ser la primera unitat militar aliada que va entrar en París després de la seva ocupació per la Wehrmacht.[1] Com a tal, va aparèixer en la portada del diari Libération l’endemà de l’Alliberament de París, reunit amb els líders de la resistència francesa:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amado_Granell_Mesado

HEMEROTECA: ELS ESPANYOLS I L’ARTICLE 99 DE LA CONSTITUCIÓ

Els espanyols i l’article 99 de la Constitució
mapa1812Els espanyols –no confondre, diguem-ne, amb asturians, castellans o andalusos– , és a dir les persones que voluntàriament s’adscriuen, amb emoció o indiferència, a un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identitat espanyola’, tenen feliçment per a ells, des de 1812, un nom que els identifica: Nació espanyola i un subjecte de sobirania que pretén ser-ho, però que com veurem més endavant per l’article 99 de la Constitució de 1978, no ho és: el ‘poble espanyol’. Continua la lectura de HEMEROTECA: ELS ESPANYOLS I L’ARTICLE 99 DE LA CONSTITUCIÓ →

RECORDANT CONSTANTÍ LLOMBART

cllombart
Constantí Llombart, bust en bronze, obra de Ramón Andrés Cabrelles (1869-1957), realitzat en 1928 per la Societat de Amadors de les Glòries Valencianes. Promogut per la Societat “Lo Rat Penat” de la qual va ser fundador per a commemorar el 50 aniversari de la seua fundació. El seu nom autentique era Carmelo Navarro Llombart (1848-1893). Cabrelles va realitzar un retrat real del personatge. El bust apareix sobre un pilar i davant un respatler de pedra. En el pedestal figuren en bronze un rat penat i l’escut de València. Porta la següent inscripció: “Tot s’ho mereix València. Per València tot. Fon són lema”. La citada escultura de l’activista i escriptor valencià Constantí Llombart es troba en el Jardins del Real – Vivers de València. Foto d’Antonio Marín Segovia

“La preparació de Llombart no era certament la més adequada per a encarar tots els treballs que dugué a terme, perquè en els estudis regulars no havia passat de les primeres lletres. Així, era molt fàcil als seus opositors, que el menyspreaven sempre, mirar-lo per damunt del muscle. … El que hem de valorar, ara mateix, és l’energia del personatge, la seua decisió d’enfrontar-se sense recursos propis, gairebé sense ajut de ningú, amb una situació adversa. I d’enfrontar-s’hi continuadament, amb tenacitat.
Fou un home d’una tenacitat envejable, que només es veié recompensada pel bon record que va deixar entre alguns joves que van rebre de LLombart una influència o altra”
Vicent Ventura

CONTRA LA MARGINALITAT: PARTITS VALENCIANS DE DRETA, DE CENTRE O D’ESQUERRA!!!

Plorar ja no serveix…  mai ha servit. Els valencians, d’Oriola a Vinaròs, hem de defensar-nos, hem d’organitzar-nos, hem de revoltar-nos.
Els valencians, d’Oriola a Vinaròs, necessitem partits nostres, partits valencians de tot el ventall ideològic, ja siguen de dretes, de centre o d’esquerres, però VALENCIANS!!! Partits amb les direccions a casa nostra, que defensen els interessos valencians, davant l’Estat espanyol i la UE; partits que no siguen delegacions d’altres, partits sense intermediaris que sols serveixen per a millor neutralitzar-nos, marginar-nos i espoliar-nos.
(…)
Amb la possible desaparició del PPCV caldrà que sorgisca un partit valencià que represente als sectors econòmics que fins ara confiaven en el PPCV.
(…)
Respecte al  PSPV, aquesta delegació del carpetovetònic PSOE,  ha d’esdevindre com la coalició Compromís, que és l’única formació institucional actual, valenciana i només que valenciana.
(…)
Respecte als partits emergents que han aterrat mediàticament a la Comunitat Valenciana i que s’han introduït en les nostres cases a través de les televisions madrilenyes, són les enganyifes neó-dinàstiques per recollir els vots descontents del PPCV i PSPV i poder així, des de Madrid, continuar rient-se i pixant-se damunt dels valencians, des d’Oriola a Vinaròs.
corredor2