En la seua primera reunió aproven presentar dos peticions de caràcter social, una a l’Ajuntament de València i una altra a les Corts valencianes, que podeu llegir al final d’aquesta nota.

Mostra totes les entrades de ANNA
ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT
Podemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».
Equidistància alterada
Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.
Vinculació política
En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.
ANTONIO MONTIEL, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ… DINS DEL REGENERACIONISME ESPANYOL DEL SEU PARTIT
Podemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».
Equidistància alterada
Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.
Vinculació política
En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.
FRAN FERRI: “ÀGUEDA MICÓ ES INCANSABLE: TÉ L’ENERGIA I VALENTIA PER A LIDERAR EL BLOC”
“Àgueda Micó es incansable: té l’energia i valentia per a liderar el Bloc”
El síndic en Les Corts, quien se descarta para liderar el Bloc, fue uno de los primeros en reivindicar un congreso constituyente de Compromís. Asegura, además, que no contempla un escenario de ruptura en la coalición: “Somos necesarios para los valencianos”
VALENCIA. El portavoz de Compromís en Les Corts, Fran Ferri, miembro destacado del Bloc, también habló para Valencia Plaza del importante cónclave que afronta la formación nacionalista el próximo mes de mayo y del futuro de la coalición.
Así, el parlamentario no rehuyó admitir su preferencia por la actual secretaria de Organización del partido, Àgueda Micó, para liderar el Bloc y reflexionó sobre la situación que afronta Compromís en esta legislatura, insistiendo en su posición de que la coalición camine hacia un congreso constituyente.
-Suenan dos candidatos de momento para liderar el Bloc, Àgueda Micó y Rafa Carbonell. ¿Por quién se inclina más?
-Son dos nombres que están sonando aunque todavía no lo han anunciado oficialmente. Desde siempre en el Bloc he tenido la sensación de que las mujeres han tenido un papel secundario y además son una parte inferior númericamente en la militancia. Creo que le empezaríamos a dar la vuelta a esto si en nuestra próxima etapa lidera una mujer. Aparte de esto, en el caso concreto de Àgueda, he visto su trabajo incansable en la Ejecutiva como secretaria de Organización y creo que tiene la energía y valentía necesarias para ser la líder.
-Hay quien dice que Micó puede estar un poco ‘desgastada’ después de las negociaciones con Podemos. ¿Qué opina usted? ¿Cree que puede afectarle?
-Desgaste puede haber tenido físico por las horas que le ha dedicado, pero no político. Además, es todo un éxito que Compromís se haya mantenido en el Grupo Mixto porque se está teniendo más visibilidad posiblemente de la que se hubiera logrado con Podemos y estamos influyendo en las negociaciones.
-¿Qué papel cree que jugará Enric Morera en este Congrés del Bloc?
-A Enric hay que reconocerle que estamos donde estamos porque ha sabido hilar muy fino en Compromís para conseguir ciertos acuerdos que nos han llevado hasta aquí. Ahora está jugando un papel muy institucional que, políticamente, desvincula mucho de lo que debería ser la dirección de un partido. Además, en el Bloc estamos en la tendencia de separar cargos orgánicos de institucionales -algo que deberá ratificarse antes del congreso- por lo que veo bastante improbable que Enric pueda o vaya a presentarse, puesto que veo mucho más importante su papel como presidente de Les Corts.
-Aunque en el pasado ha habido tensiones entre Morera y el llamado G-7, ¿ve al presidente de Les Corts apoyando a Micó?
-No lo sé. La idea es ir hacia una candidatura en la que el Bloc salga reforzado: lo más fuerte y unitaria posible, más aún cuando va a ser un congreso asambleario, muy participativo. Por tanto, todo el mundo puede caber en esa candidatura y toda aportación es buena. Así que tanto si Enric como otro destacado dirigente quiere apoyar una candidatura como la de Àgueda sería muy positivo.

Fran Ferri durante la entrevista. EVA MAÑEZ-¿Dado que usted es diputado y síndic del grupo en Les Corts, también queda descartado para optar a liderar al Bloc en este escenario de incompatibilidades?
-Debería dejar mis puestos para presentarme y estoy muy centrado en mi tarea parlamentaria. Compaginar estos cargos lo veo complicado, por lo que no tengo intención de presentarme a liderar el Bloc.
-Este congreso es fundamental para el futuro del Bloc pero también para el futuro de Compromís. ¿Cómo cree que va a afectar a la coalición? ¿Dónde piensa que debe de estar Compromís al final de esta legislatura?
-Yo siempre he pedido que fuera una organización unitaria. Lo que se ha evidenciado con el paso del tiempo es que hay determinadas partes de Compromís que no quieren llegar a ese punto. Aún así tenemos que hablar de qué modelo queremos y repensar Compromís: qué decisiones se toman, cómo se toman y quién las toma. A partir de ahí montar la estructura necesaria para que tenga una base legal. Repensar también el papel de Gent de Compromís dentro de la coalición. Creo que entre todos se puede hacer un congreso constituyente que tampoco tiene necesariamente que implicar una unificación en un partido, aunque para mí sería lo ideal, pero sí dejar claras las reglas del juego para que Compromís siga avanzando. Compromís no puede descomponerse porque es la herramienta que los valencianos necesitaban.
-¿Tras las últimas negociaciones con Podemos, no piensa que muchos intuyen que el Bloc terminará solo e Iniciativa y Mónica Oltra más cerca de la formación morada?
-Ni se me pasa por la cabeza que deba pasar porque no le veo beneficio por ninguna parte. Al final, Compromís con todas sus partes es mucho más completo de lo que aportan sus partes por separado. Ni contemplo ese escenario.
FRAN FERRI: “ÀGUEDA MICÓ ES INCANSABLE: TÉ L’ENERGIA I VALENTIA PER A LIDERAR EL BLOC”
“Àgueda Micó es incansable: té l’energia i valentia per a liderar el Bloc”
El síndic en Les Corts, quien se descarta para liderar el Bloc, fue uno de los primeros en reivindicar un congreso constituyente de Compromís. Asegura, además, que no contempla un escenario de ruptura en la coalición: “Somos necesarios para los valencianos”
VALENCIA. El portavoz de Compromís en Les Corts, Fran Ferri, miembro destacado del Bloc, también habló para Valencia Plaza del importante cónclave que afronta la formación nacionalista el próximo mes de mayo y del futuro de la coalición.
Así, el parlamentario no rehuyó admitir su preferencia por la actual secretaria de Organización del partido, Àgueda Micó, para liderar el Bloc y reflexionó sobre la situación que afronta Compromís en esta legislatura, insistiendo en su posición de que la coalición camine hacia un congreso constituyente.
-Suenan dos candidatos de momento para liderar el Bloc, Àgueda Micó y Rafa Carbonell. ¿Por quién se inclina más?
-Son dos nombres que están sonando aunque todavía no lo han anunciado oficialmente. Desde siempre en el Bloc he tenido la sensación de que las mujeres han tenido un papel secundario y además son una parte inferior númericamente en la militancia. Creo que le empezaríamos a dar la vuelta a esto si en nuestra próxima etapa lidera una mujer. Aparte de esto, en el caso concreto de Àgueda, he visto su trabajo incansable en la Ejecutiva como secretaria de Organización y creo que tiene la energía y valentía necesarias para ser la líder.
-Hay quien dice que Micó puede estar un poco ‘desgastada’ después de las negociaciones con Podemos. ¿Qué opina usted? ¿Cree que puede afectarle?
-Desgaste puede haber tenido físico por las horas que le ha dedicado, pero no político. Además, es todo un éxito que Compromís se haya mantenido en el Grupo Mixto porque se está teniendo más visibilidad posiblemente de la que se hubiera logrado con Podemos y estamos influyendo en las negociaciones.
-¿Qué papel cree que jugará Enric Morera en este Congrés del Bloc?
-A Enric hay que reconocerle que estamos donde estamos porque ha sabido hilar muy fino en Compromís para conseguir ciertos acuerdos que nos han llevado hasta aquí. Ahora está jugando un papel muy institucional que, políticamente, desvincula mucho de lo que debería ser la dirección de un partido. Además, en el Bloc estamos en la tendencia de separar cargos orgánicos de institucionales -algo que deberá ratificarse antes del congreso- por lo que veo bastante improbable que Enric pueda o vaya a presentarse, puesto que veo mucho más importante su papel como presidente de Les Corts.
-Aunque en el pasado ha habido tensiones entre Morera y el llamado G-7, ¿ve al presidente de Les Corts apoyando a Micó?
-No lo sé. La idea es ir hacia una candidatura en la que el Bloc salga reforzado: lo más fuerte y unitaria posible, más aún cuando va a ser un congreso asambleario, muy participativo. Por tanto, todo el mundo puede caber en esa candidatura y toda aportación es buena. Así que tanto si Enric como otro destacado dirigente quiere apoyar una candidatura como la de Àgueda sería muy positivo.

Fran Ferri durante la entrevista. EVA MAÑEZ-¿Dado que usted es diputado y síndic del grupo en Les Corts, también queda descartado para optar a liderar al Bloc en este escenario de incompatibilidades?
-Debería dejar mis puestos para presentarme y estoy muy centrado en mi tarea parlamentaria. Compaginar estos cargos lo veo complicado, por lo que no tengo intención de presentarme a liderar el Bloc.
-Este congreso es fundamental para el futuro del Bloc pero también para el futuro de Compromís. ¿Cómo cree que va a afectar a la coalición? ¿Dónde piensa que debe de estar Compromís al final de esta legislatura?
-Yo siempre he pedido que fuera una organización unitaria. Lo que se ha evidenciado con el paso del tiempo es que hay determinadas partes de Compromís que no quieren llegar a ese punto. Aún así tenemos que hablar de qué modelo queremos y repensar Compromís: qué decisiones se toman, cómo se toman y quién las toma. A partir de ahí montar la estructura necesaria para que tenga una base legal. Repensar también el papel de Gent de Compromís dentro de la coalición. Creo que entre todos se puede hacer un congreso constituyente que tampoco tiene necesariamente que implicar una unificación en un partido, aunque para mí sería lo ideal, pero sí dejar claras las reglas del juego para que Compromís siga avanzando. Compromís no puede descomponerse porque es la herramienta que los valencianos necesitaban.
-¿Tras las últimas negociaciones con Podemos, no piensa que muchos intuyen que el Bloc terminará solo e Iniciativa y Mónica Oltra más cerca de la formación morada?
-Ni se me pasa por la cabeza que deba pasar porque no le veo beneficio por ninguna parte. Al final, Compromís con todas sus partes es mucho más completo de lo que aportan sus partes por separado. Ni contemplo ese escenario.
BALDOVÍ, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ, EN DEFENSA DELS INTERESSOS DE LA VALENCIANA GENT D’ORIOLA A VINARÒS…

Baldoví: “La consulta catalana no és la nostra línia roja”
El diputat valencià defensa “el dret dels pobles a decidir” però insisteix que el major objectiu de Compromís “és que el PP no governe”
16.02.2016 | 12:47 | Julia Ruiz | València
El diputat Joan Baldoví ha destacat avui que la consulta que Podemos exigeix celebrar a Catalunya per a donar el seu suport al socialista Pedro Sánchez en la investidura “no és una línia roja per a Compromís”, malgrat que el seu partit “defensa el dret dels pobles a decidir”.
Baldoví ha realitzat aquestes declaracions durant la seua compareixença a València després d’assistir al conclave de diputats i senadors valencians organitzat pel president del Consell, Ximo Puig, per a unificar postures sobre el finançament autonòmic i reclamar a l’Executiu central un canvi de model que supose majors ingressos estatals per a la Comunitat Valenciana.
“Compromís , ha subratllat Baldoví, és un partit d’obediència valencianista”i, per tant, es desmarca així de les condicions que el líder *podemista Pablo Iglesias planteja al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, per a donar-li el seu suport a l’hora de formar Govern.
“És un moment històric que hauríem d’aprofitar”, ha ressaltat el diputat valencià. “Per a *Compromís, el referèndum no és una línia roja perquè l’única línia roja que té és que el PP no torne a governar”.
ARA MÉS QUE MAI… AMUNT VALÈNCIA!!!
REFUNDACIÓ DEL PPCV… ALGUNS REIVINDIQUEN A LUÍS LUCIA.
Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València
1.- Sobre el Jardí Botànic:
Entenem que el complex del Botànic ha de tenir un tractament integral on convisquen societat i universitat, ciutat i cultura. El jardí històric és una de les joies de la botànica valenciana i europea, per la qual cosa mereix especial valoració. L’entorn urbà confrontant és d’una qualitat també excepcional: l’església de Jesuïtes, Sant Sebastià amb la cúpula el Pare Tosca i el propi Jardí de les Hespèrides, premi de Paisatgisme de la Comunitat Valenciana i assenyalat en totes les guies estatals i estrangeres com un dels jardins hesperidis més atractius, envolten al Botànic i ho qualifiquen espacialment.
Continua la lectura de Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València
I SI HI HAGUERA NOVES ELECCIONS? L’OPINIÓ D’UN AFILIAT AL BLOC
I si hi haguera noves eleccions?
Foto: RTVE
Diria que ens hem felicitat, i amb raó, en vore ahir a Mónica Oltra i a Joan Baldoví reunir-se amb el candidat socialista a president, Pedro Sánchez, i presentar-li una agenda política valenciana i un model d’actuació: l’acord del Botànic. Si finalment Sánchez reïsquera i poguera esdevindre president, tinc la corada que superarà les expectatives que hi teníem depositades –probablement perquè en cap moment no van ser excessivament altes.
Ens n’hem felicitat, deia, perquè, de sobte, sense estar-hi gens acostumats, hem assistit a un fet que podem qualificar d’inèdit: una força estrictament valenciana és fonamental per a la governabilitat de l’estat espanyol. Això és possible, sens dubte, gràcies a la decisió que va prendre Compromís de convertir-se en el cap del grup mixt, en comptes d’ajupir-lo –el cap– i ser cua –compartida amb gallecs i catalans, una tricoàlia, si se’m permet la broma a partir de bicefàlia– del grup d’Iglesias.
L’estatus, doncs, que atresora Compromís a hores d’ara és molt sòlid: amb un PP en descomposició vertiginosa al País Valencià, s’han erigit, amb els seus 4 diputats (juntament amb Baldoví, Marta Sorlí, Enric Bataller i Ignasi Candela) i gràcies a la convicció que han mostrat, en l’antítesi d’eixe partit corrupte –presumptament, és clar– que de tanta podridura –presumpta– cau a trossos mentre ho empudega tot. És a dir, hui dia, a Espanya, hi ha dos visions dels valencians, dos visions genèriques que es contraresten, com una fotografia i el negatiu: Compromís, com a símbol de la dignitat; i el PP, com a símbol de la decrepitud.
Són símbols, insistisc, perquè en el terreny de la dignitat també hi juga, i amb gran solvència, eixa Esquerra Unida representada per Ignacio Blanco i que ha permés il·luminar esta vergonya que és l’operació Taula i que hauria de ser el sepeli del PP durant dècades o per sempre més. O també eixe PSPV de Ximo Puig, que tan distant i distint em sembla de totes les rèpliques socialistes del sud, les que parlen per boca de Page, de Vara o de Díaz i són nacionalistes –espanyoles, i tant–, catòliques fervents i admiradores de l’statu quo –que tant rèdit els donava i que aspiren llegament a conservar.
Atesa, doncs, esta confrontació entre les dos visions valencianes: Compromís d’una banda, el PP descompost de l’altra –ausades, una reductio in terminis en tota regla, però que pareix funcionar–, cal fer-se la pregunta amb què titulem este article. I si es repetiren les eleccions? Què? El terrabastall al País Valencià deu ser d’una magnitud tal que no pareix forassenyat intuir una hecatombe per al partit –presumptament– podrit –per molt que els nostres conciutadans sempre estan en disposició de sorprendre’ns–. Davant d’eixa tessitura, què hauria de fer Compromís? Repetir coalició amb Podemos?
Eixa hipòtesi no es pot descartar, més si tenim en compte que dins de Compromís hi ha opinions legítimes molt sòlides tant en un sentit, com en l’altre. Tot i això, cal exposar un detall: si bé des de les files valencianistes s’ha evitat en tot moment de catalogar com a traïció l’espantada dels diputats de Podem de la coalició És el Moment, des d’ací no puc evitar llançar esta reflexió: si Podemos no ha sigut capaç de complir el que va firmar davant de notari, hem de creure que sí que complirà les seues promeses?
Si més no, l’experiència ens fa ser-hi escèptics, encara que això, al meu parer, no ha de ser determinant a l’hora de reeditar –o no– el pacte preelectoral. En encertada comparació del vicealcalde de Castelló, Enric Nomdedéu, això era com el blablacar, una manera d’anar a Madrid compartint cotxe i, després, cadascú faria via pel seu compte. Al bell mig de la diana.
Per això, si ara Sánchez no poguera constituir govern, no sembla dolent –almenys, no sembla més dolent que al desembre– refer la coalició, això sí, amb un parell de matisos que caldria preestablir:
- Que la sucursal valenciana de Podemos es registrara jurídicament de manera independent (no sé, PodemPV?) i això evitaria, sí o sí, cap dubte d’interpretació del reglament del Congrés per a constituir grups parlamentaris.
- Que la distribució dels llocs de la candidatura es fera d’acord amb el resultat de les eleccions autonòmiques, de manera que el 5é lloc de València corresponguera a Compromís –i no a un paracaigudista que no ha eixit ni en les fotos de grup–; i que a Alacant s’alterara la cremallera i els llocs imparells foren de Compromís i els parells de Podem.
Al costat d’això, caldria polir algunes qüestions, com la incorporació d’Esquerra Unida a la candidatura o la inclusió de la papereta del Senat en el mailing –que no es va fer al desembre i, ben probablement per això, els quarts senadors de Castelló i Alacant no van correspondre a Compromís–. Amb estes premisses, el pacte generaria menys reticències i, certament, acabaria sent molt més efectiu.



