Podemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada
Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política
En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.

Podemos reclama que els valencians voten sobre la seua relació amb Espanya
Antonio Montiel assenyala que la Comunitat ha de redefinir la seua vinculació amb l’Estat a través d’una reforma de l’Estatut i un posterior referèndum
LAS PROVINCIAS | S. P. | VALÈNCIA | 18 febrer 201607:25
Podemos a la Comunitat ha decidit adherir-se a les tesis dels seus companys de Madrid i, sobretot, de Catalunya, després de mesos sense voler pronunciar-se sobre assumpte territorials. Antonio Montiel, secretari general del partit en terres valencianes i síndic del grup parlamentari en Els Corts, considera que l’exigència dels independentistes catalans de celebrar una consulta és traslladable a la Comunitat «amb la finalitat de redefinir les nostres relacions amb l’Estat», segons va assenyalar ahir en declaracions a la Cadena Ser. El podemites valencians entren, d’aquesta manera, en un assumpte que no consideraven prioritari durant la passada campanya electoral, quan la seua principal candidata, l’actual diputada en el Congrés Ángela Ballester, eludia el tema reiteradament adduint que aqueixa no era una prioritat per als valencians: «Podemos a la Comunitat Valenciana s’ocupa dels assumptes dels valencians».
Aqueixa era la contestació recurrent, i respecte al dret a decidir dels catalans oferia un tallant argument: «Estem a favor del dret a decidir on vol estar cada territori, però també del dret a decidir en què s’ha d’invertir els nostres diners». Aqueixa separació entre el procés independentista català i la situació dels valencians s’ha mantingut inalterable. Fins ara.
«Els valencians ens hem perdut totes les oportunitats al dret a decidir», va explicar ahir Montiel, per a qui a la Comunitat, els valencians «també tenim dret a pronunciar-nos sobre el nostre model de relació amb la resta del país. Si s’aborda una reforma de la Constitució, aspire a redefinir les nostres relacions amb l’Estat a través de l’Estatut, i que açò siga ratificat mitjançant un referèndum a la ciutadania».

Equidistància alterada
Els dirigents de Podemos es van mantenir durant mesos, des de la formació del partit (febrer de 2014) fins a les eleccions municipals del passat (maig de 2015), al marge del debat, en una posició equidistant entre els promotors de l’independentisme català i les posicions més contràries a aqueix procés. No obstant açò, una vegada el partit morat va concretar la seua aliança a Catalunya amb En Comú, els podemites van adoptar un discurs més implicat amb el model territorial, alguna cosa que a la Comunitat no s’havia concretat. Fins ara.
Montiel va assenyalar ahir que els valencians «no vam poder votar ni l’estatut del 82 ni la reforma de l’estatut en el 2006», de tal manera que, si al llarg de la present legislatura, tal com reclamen bona part dels partits polítics amb representació en el Congrés, s’aborda una reforma constitucional «per a construir col·lectivament un nou país», els valencians haurien de tenir la possibilitat de pronunciar-se.
En relació a la consulta reclamada per Pablo Iglesias com un punt imprescindible perquè el seu partit recolze la investidura del socialista Pedro Sánchez, el portaveu en les Corts de Podemos a la Comunitat insisteix que el referèndum català haurà de fer-se més tard o més d’hora, perquè «recuperar la cohesió del país passa per garantir el dret a decidir de territoris com el català». I ací situa als valencians, ja que el síndic podemita entén que l’actual model d’Estat, engegat a través de la Constitució de 1978, «ha complit un cicle», i que es deuria redissenyar a través d’una reforma de la Constitució.
No obstant açò, Montiel, va assenyalar en les seues declaracions, que va realitzar en els passadissos del parlament valencià durant la sessió plenària d’ahir, que la consulta «no seria un referèndum d’independència», i a partir d’ací ofereix una definició pròpia del que considera que suposaria aqueixa consulta: «Una relació més ordenada, més cooperativa, entre Catalunya i Espanya».
Fuentes de Podemos a la Comunitat van interpretar les paraules de Montiel com el seu desig d’insistir que la reforma de l’Estatut valencià haurà de ser confirmada amb una consulta a la ciutadania. No obstant açò, el portaveu podemita va centrar la seua intervenció en la reforma constitucional vinculada a un nou model territorial.

Vinculació política
En qualsevol cas, per al principal responsable de Podemos a la Comunitat, no existeix cap tipus de problema per celebrar a Catalunya una consulta perquè, si s’apliquen les regles constitucionals, la pregunta del referèndum no podria ser independència sí o independència no, la qual cosa suposaria que el resultat que es donara, el pronunciament dels ciutadans «seria vinculant en termes polítics, però no en termes jurídics».
L’aproximació de Podemos cap a les tesis més afins a les consultes sobre el model d’Estat es va poder comprovar en el tram final de la carrera electoral dels comicis del 20 de desembre. En el míting de tancament de campanya, en una candidatura conjunta amb els nacionalistes de Compromís, els dirigents nacionals de Podemos, especialment Íñigo Errejón, va realitzar reiterades picades d’ullet a la «plurinacionalitat» interpretada des dels valencians. El terme ‘País Valencià’ es va utilitzar profusament durant les intervencions dels participants, tant els membres de Compromís com els de Podemos.
Les declaracions de Montiel suposen un nou gir de rosca en el debat a nivell nacional, ja que fins ara sembla que la resistència entre podemites i socialistes se centrava en el conflicte donat a Catalunya. No obstant açò, l’extensió del suposat problema a la Comunitat, tal com ho planteja el síndic podemita, no s’havia plantejat obertament per cap partit amb representació en les Corts. Encara que Compromís haja donat suport obertament la celebració d’una consulta a Catalunya, i en ocasions els socialistes (amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, al capdavant) també recolzaren la posició dels seus companys del PSC (defensors d’una consulta i de l’inici d’un debat que desembocara en un nou estatus per als catalans), la compromesa situació dels veïns del nord no s’hi havia trasllat a la Comunitat. Fins ara.