ANNA NOTÍCIES AMB VICENT FLOR…
Mostra totes les entrades de ANNA
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I EL 25 D’ABRIL DEL 2016
(Versió en castellà)
Ante el 14 y el 25 d’Abril del 2016
Manifiesto de la ‘Coordinadora per la República Valenciana’
(Texto base redactado por el partido ‘Canviem entre tots’ i enmendado ligeramente por el resto de organizaciones de la CplRV: RV/PVE, ACR Constantí Llombart i AIVCAM; pendiente de aprobación por Los Verdes Ecopacifistas)
NO HAY MÁS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA
La situación política en el Estado español y especialmente en el País Valenciano, víctima del espolio, la infrafinanciación y la corrupción, es de un nivel tal de pudrimiento que no deja alternativa.
El abandono a que somete el Estado español a los valencianos y el bombardeo diario de noticias sobre la corrupción del PPCV es de tal calibre que no deja opción. Pero lo grave es que todo ello era sabido por miles de personas y funcionarios que callaban, asimismo es triste el papel de buena parte de los medios de comunicación y fuerzas políticas.
Además, las denuncias de los sectores implicados en la economía productiva sobre el abandono a que nos somete el Estado y las fases judiciales con el levantamiento del secreto de los procesos judiciales dejan en evidencia que tanto el espolio como la corrupción son endémicos y están enquistados hasta tal nivel que sin un cambio radical será imposible erradicarlos. Es urgente exigir ya la ilegalización del Partido Popular en la Comunitat Valenciana por organización criminal y reivindicar ya la soberanía política de los valencianos.
El Estado español está podrido, lo está desde las más altas instancias como la Monarquía, pasando por la Comunidades autónomas aprobadas en sendas LOE’s, hasta las unidades administrativas más pequeñas como los ayuntamientos con sus formas de financiación. La corrupción de este Estado es estructural y solo vemos la punta del iceberg. Pero todo ello tiene un origen: la segunda restauración monárquica de la mano de Franco en 1969 y su correlato la Constitución de 1978, que vino a dar garantías de impunidad a torturadores y asesinos y respetó a las fortunas acumuladas en base al robo, especulación, el mercado negro, etc., que dejo sin resolver el tema de las reparaciones a las víctimas del franquismo, olvido al que colaboró entusiásticamente el PSOE y el PCE. Hay que exigir una auditoria de la deuda pública en TODOS los ayuntamientos valencianos y exigencia de responsabilidades penales y civiles.
Tenemos una Casa Real española presuntamente implicada en el caso Noos- Aizon hasta las cejas, con una monarquía que ha pasado a ser una de las fortunas del mundo pese a que teóricamente iba a presupuestos. Cómo acumuló su fortuna sigue siendo un tema tabú que los ciudadanos, y mientras los valencianos dependamos de ese Estado, tenemos derecho a conocer caiga quien caiga. Debe investigarse y depurarse así como su verdadero papel en el golpe del 23 F. Todo ello presuntamente.
Pero es que la nueva reina y rey muestran sus simpatías por un corrupto presunto pero imputado en el tema de las tarjetas black y otras corruptelas calificando al país de “Merde”. Cabría decírselo en el mismo idioma: “MERDE C’EST TOI¨. Una vez más los Borbones demuestran su verdadera catadura siguiendo las tradiciones de sus antecesores.
El gobierno del PP, que se niega al control del Parlamento, que respalda un pacto sobre los refugiados que es la vergüenza del Reino de España. Que recorta libertades y derechos que es el máximo representante de lo más rancio y reaccionario de la sociedad.
Un PSOE que mira a otro lado cuando la corrupción estalla en sus filas; lo mismo en Ciudadanos, ambos se empeñan en presentarse como una alternativa de progreso. Será de SU PROGRESO, porque el PSOE no es ajeno al espolio, a la infrafinanciación, a la corrupción, a las puertas giratorias, a la privatización de lo público, etc.
Por el contrario Podemos, que intentó apropiarse de la imagen del 15M y de las banderas de la rebeldía, está demostrando su falta de talla, su centralismo e incapacidad de manejar la situación política. No en vano en realidad está al margen de la mayoría de movimientos sociales que simplemente intenta rentabilizar, todo su discurso sobre los círculos, la democracia de base, etc. se ha demostrado que esta vacío. Su centralismo españolista esta fuera de toda duda visto como ha ninguneado las coaliciones con fuerzas de ámbitos nacionales. Por lo demás pretender dar la imagen de que el PSOE es una organización progresista y los reyes borbones unos chicos simpáticos es mentir y engañar a la población. Un Gobierno PSOE-Podemos seguirá haciendo la política neoliberal de la UE, con matices, pero sin cuestionar lo esencial.
De EUPV, los Lara, Garzón etc. no vale la pena ni hablar. Su absoluta incapacidad para cambiar y adaptarse a la nueva realidad sociopolítica los ha dejado fuera de juego y sin capacidad de reacción, preocupados sólo por salvar las poltronas y los sueldos que mantienen la estructura organizativa o por agradar a los Podemitas a ver si les hacen un huequecito.
Por ello en estos momentos el debate ya no es tal o cual punto del programa social. Es la ineludible necesidad de romper con el actual sistema monárquico español capitalista centralista.
Por todo ello consideramos que la alternativa es la REPÚBLICA VALENCIANA, la creación de un marco de referencia alternativa republicana y de ámbito de País Valenciano a nivel organizativo, político, electoral y sin más subordinaciones a Madrid. Que los compas del resto del Estado se muevan. Aquí tenemos una realidad concreta y para lidiar con ella lo único que no necesitamos son directrices foráneas que nos digan lo que los valencianos, des de Orihuela a Vinaròs, tenemos que hacer.
País Valenciano, d’Orihuela a Vinaròs, 16 de marzo del 2016
MANIFEST LIGHT D’ACPV. DE NOU A LA PLAÇA DE BOUS DE LA MÀ DEL PSOE I PERQUÈ EL VALENCIANISME POLÍTIC I SOBIRANISTA NO ALCE EL CAP ELECTORALMENT EN SA VIDA
ACPV de la mà del PSOE tornarà a celebrar el 25 d’abril a la plaça de Bous de València, 16 anys després, amb quadribarrades (bandera cultural), estelades roges (bandera dels PPCC o de la Nació catalana ) i esguitades de tricolors republicanes espanyoles (bandera de la proposta política perquè ‘una altra Espanya és possible’) i roges (bandera partidària) i tot amb l’objectiu d’amarrar el vot dels ‘nacionalistes culturals valencians’ per a les esquerres espanyoles i per a procurar que el ‘valencianisme polític’ i el ‘valencianisme sobiranista’ no alcen electoralment el cap mai en la seua vida.
per engrandir cliqueu damunt la imatge
Manifest
Després de vint anys de malgovern, la llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt llarga i no cal repetir-la ací. Han sigut uns anys en què uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió. Ja ho deia Fuster i tenia raó: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Malauradament aquesta és la realitat que hem viscut.
Ara que hem aconseguit fer fora els qui durant dues dècades han procurat el nostre malestar com a poble. Ara que ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un aire enrarit. Ara, ens toca a nosaltres i és urgent que posem fil a l’agulla. Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot.
Malgrat que no hem deixat mai de treballar, és l’hora que ens posem de valent a construir el país que volem. Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc que els correspon. No és tampoc massa complicat. Es tracta, senzillament, de treballar pel benefici dels valencians, de tots els valencians des del respecte i la coneixença del que som i del que hem sigut. I ja sabem com es fa. Ho hem estat fent durant aquestes dècades d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts sotracs a què ens ha sotmès el malgovern. I ho hem fet des de l’esforç que causa trobar-se en una posició precària però també amb la il·lusió i l’esperança que, en algun moment, aquells que poden defensar els nostres interessos col·lectius accedirien a les institucions que ens regeixen, i que el projecte del País Valencià modern que hem anat conservant i alimentant assumiria l’entitat que li correspon. Sembla que aquest moment ja ha arribat.
La primavera passada obrí un temps que pot ser diferent, que ha de ser necessàriament diferent. No ens podem permetre perdre més temps. Ja n’hem perdut prou. És menester que treballem col·lectivament. El nostre govern ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys. I així aconseguirem un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià.
VÍDEO ELECTORAL DE HILLARY CLINTON
MENÚS DE LA SETMANA DE FALLES DE LA REPÚBLICA VALENCIANA -CAU D’ENCONTRE-
La República Valenciana, cau d’encontre
tel 963329074
MENÚS DE LA SETMANA DE FALLES
DIMARTS 15 i DIMECRES 16
Comencem compartint:
– Amanida de cítrics amb fruits secs i reducció dolça.
– Creïlles amb salsa de beicon i orenga.
– Rebolicat de botifarra i panses.
Continuem elegint:
– Secret de porc amb reducció de Pedro Ximènez i ruca.
o
– Lluç a la planxa amb salsa mery i verdures.
o
– Arrós negre amb all-i-oli.
BEGUDA, PA I POSTRE O CAFÉ.
16 euros.
Menú individual 12 euros (Un entrant + plat principal)
————————
DIJOUS 17 i DIVENDRES 18
Comencem compartint:
– Amanida de formatge de cabra amb vinagreta de pipes de carabassa.
– Ales de pollastre amb teriyaki i sèsam daurat.
– Rebolicat de gambes amb alls tendres.
Continuem elegint:
– Rellom amb salsa de mostassa al vi blanc amb creïlles.
o
– Abaetxo a la planxa amb parrillada de verdures.
o
– Paella de pollastre i bolets.
BEGUDA, PA I POSTRE O CAFÉ.
16 euros.
Menú individual 12 euros (Un entrant + plat principal)
————————-
DISSABTE 19 de falles (Dia del pare)
(LOCAL COMPLET AL MIGDIA)
Comencem compartint:
– Amanida de peixos en conserva amb vinagreta de quicos.
– Coca de carabasseta, tomaca i formatge de cabra.
– Calamars rebossats amb favetes i pernil ibèric.
Continuem elegint:
– Fideuà de Gandia amb all-i-oli.
o
– Paella valenciana de conill i pollastre amb faves
i carxofes.
o
– Arrós negre amb all i oli.
BEGUDA, PA I POSTRE O CAFÉ.
22 euros.
——————————
Totes les nits de falles 15, 16, 17, 18 i 19 març sopars a la carta
———————————-
LA MESA DE LES CORTS TRANSMET ALS GRUPS PARLAMENTARIS LA PETICIÓ DE LA COORDINADORA PER LA REPÚBLICA VALENCIANA
Document presentat per la Coordinadora per la República Valenciana a tots els grups parlamentaris presents a les Corts Valencianes i al seu Molt Excel·lent President sobre EL COMPLIMENT DEL DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE LA CAM EN ALLÒ QUE RESPECTA A LES QUOTES PARTICIPATIVES. Per llegir-los cliqueu damunt dels titulars
QUINES PENQUES!!! QUINA BARRA!!! LA SENYORA BLANQUER!!!
Quines penques!!! Molta barra demostra la senyora Blanca Blanquer responsabilitzant als quatre diputats valencians de Compromís i exonerant als vint-i-vuit restants diputats valencians asseguts al Parlament de Madrid (11 del PP, 7 del PSOE, 5 de Podemos i 5 de Ciudadanos), perquè en l’acord PSOE-Ciudadanos no es facen càrrec en el seu programa del deute històric valencià, de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana, de l’oblit del Corredor Mediterrani, de la falta d’infraestructures, del tercermundisme de la xarxa de rodalies, etc. etc. etc. … aquesta senyora no coneix la vergonya i té un morro que se’l xafa!!!
[… amb tot Baldoví/Oltra/Compromís, única formació que apareix com a valenciana al Parlament de Madrid, haurien de prendre nota sobre el seguidisme a la formació estatal espanyola de Podemos o de qualsevol altra… si aquests quatre diputats valencians, els únics valencians en eixe parlament amb lleialtat valenciana, ja que tots els altres es deuen a altres lleialtats, no defensen els interessos dels valencians per damunt de tot, no ho farà ningú més. ]
Heus ací els 32 diputats valencians en el Congrés
Un total de 15 representants per la província de València, 12 per la d’Alacant i 5 per la de Castelló
Elena Bastidas, PP. (Alzira, 1969) Ha estat alcaldessa de la seua ciutat natal durant dotze anys, presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i diputada provincial. Aposta renovadora de la líder dels populars valencians, Isabel Bonig.
Belén Hoyo, PP. (València, 1984) Diputada en el Congrés durant la legislatura passada, coordinadora del PP a la província de València i vicesecretària nacional de les Noves Generacions. És llicenciada en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de València.
Rubén Moreno, PP. (Castelló, 1958) Diputat i portaveu del PP en la Comissió de Sanitat del Congrés durant la legislatura passada, també ha estat secretari general del Ministeri de Sanitat. És doctor en medicina per la Universitat de València i ha ocupat diversos càrrecs en l’Administració nacional i en l’autonòmica.
José María Chiquillo, PP. (Sumacàrcer, 1964) Llicenciat en Dret, ha estat diputat en el Congrés amb Unió Valenciana, cambra a la qual torna al cap de més d’una dècada, ara amb el Partit Popular, grup polític que va representar com a senador. Coordinador a Espanya del Programa de la UNESCO de la Ruta de la Seda.
Juan Vicente Pérez, PP. (Benissanó, 1963) Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Cardenal Herrera – CEU, és empresari de l’hosteleria en una empresa familiar i professor associat de la ‘Escuela Internacional de Protocolo de València’. Ha estat regidor a l’ajuntament de la seua localitat natal i ha exercit diverses responsabilitats a la Diputació de València. Diputat al Congrés des del mes de gener passat, que va substituir Ignacio Uriarte.
Joan Baldoví, Compromís-Podemos. És el moment. (Sueca, 1958). Va estudiar Magisteri a la Universitat de València i ha estat mestre. Va ser regidor i, posteriorment, alcalde de Sueca entre el 2007 i el 2011 i ha estat diputat al Congrés per Compromís-Equo.
Ángela Ballester, Compromís-Podemos. És el moment. (València, 1980). Llicenciada en Història per la Universitat de València i graduada en Relacions Internacionals i Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és secretària de Coordinació en l’executiva estatal de Podem.
Enric Bataller, Compromís-Podemos. És el moment. (València, 1965) Doctor en dret i llicenciat en Geografia i Història, és advocat i professor del departament de Dret Civil de la Universitat de València des del 1998. Militant d’Iniciativa del Poble Valencià, va ser candidat al Senat per Compromís en les eleccions generals del 2011.
Rosanna Pastor, Compromís-Podemos. És el moment. (Alboraia, 1960) Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic de València (ESAD). L’actriu valenciana ha protagonitzat diverses pel·lícules per a cine i televisió i ha obtingut diversos guardons, entre els quals destaca el Goya del 1995 per la seua actuació en Terra i llibertat, de Ken Loach.
Txema Guijarro, Compromís-Podemos. És el moment. (Madrid, 1965). Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid, ha destacat com a especialista en sociologia del consum i recerca de mercats a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat també assessor del departament de recerca de mercats de Telefónica de España.
Ana Botella, PSOE. (València, 1958) Llicenciada en Geografia i Història, és funcionària de carrera de la Generalitat Valenciana des del 1987. Ha estat delegada del Govern i directora general de l’Institut Turístic Valencià, i actualment és cap d’àrea de Foment de la Competitivitat de l’Impiva de la Generalitat Valenciana.
José Luis Ábalos, PSOE. (Torrent, 1959) Professor de primària. Membre de l’executiva del PSPV i secretari general del PSOE a la província de València, ha estat regidor i portaveu socialista a l’Ajuntament de València, i també diputat provincial. Des del 2009 és diputat al Congrés.
Maria Such, PSOE. (València, 1990) Filla de l’històric Toni Such, aquesta advocada és secretària general dels Joves Socialistes de la Ribera del Xúquer.
Vicente Ten, Ciutadans. (València, 1966) Economista que treballa com a funcionari d’Hisenda, sense passat polític. Ha estat director financer en el sector privat i també empresari en una pime del sector industrial.
Toni Cantó, Ciutadans. (València, 1965) Aquest actor valencià, després de començar en Ciutadans, va fer el pas a la primera fila de la política nacional el 2011, en ser elegit diputat al Congrés sota el guiatge de Rosa Díez en UPyD. Després de mantenir discrepàncies amb la direcció del seu partit per la renovació de la formació i la confluència amb Ciutadans, es va donar de baixa d’UPyD i es va integrar en el partit d’Albert Rivera.
Alacant
José Manuel García Margallo, PP. (Madrid, 1944) Doctor en dret per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i inspector tècnic fiscal de l’Estat. Ha estat diputat a les Corts Generals entre el 1977 i el 1994, europarlamentari des del 1994 fins al 2011 i ministre d’Afers Exteriors durant la legislatura passada en el Govern de Mariano Rajoy.
Loreto Cascales, PP. (Santa Pola, 1977) Llicenciada en Filologia Anglesa, ha treballat com a cap de departament en empreses internacionals. Regidora de l’Ajuntament de Santa Pola i exdiputada provincial.
Joaquín Albaladejo, PP. (Torrevella, 1973) Llicenciat en Dret per la Universitat d’Alacant, és agent de la propietat immobiliària. Regidor a l’Ajuntament de Torrevella –on ha estat delegat d’Hisenda i portaveu de l’equip de govern entre el 2009 i el maig de 2015– i exdiputat provincial de Turisme.
Gerardo Camps, PP. (Barcelona, 1963) Llicenciat en Dret per la Universitat de València, ha estat diputat a les Corts Generals en les V, VI i VII legislatures, secretari d’estat de la Seguretat Social amb José María Aznar com a president del Govern, diputat a les Corts Valencianes i conseller d’Economia i Hisenda i vicepresident segon del Consell que va presidir Francisco Camps entre el 2007 i el 2011.
Rita Bosaho, Compromís-Podemos. És el moment. (Malabo, Guinea Equatorial, 1965) Llicenciada en Història per la Universitat d’Alacant i màster en Identitats i Integració a l’Europa Contemporània, treballa en la sanitat pública. Entre altres col·lectius en què ha participat, Bosaho ha presidit l’Associació de Mediadors Socials Interculturals de la Comunitat Valenciana (Conviure).
Ignasi Candela, Compromís-Podemos. És el moment. (Crevillent, 1987) Llicenciat en Economia per la Universitat d’Alacant, actualment cursa el màster en Economia Internacional i Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid. Militant d’Iniciativa del Poble Valencià, ha estat membre del Consell General de Compromís.
Rubén Martínez, Compromís-Podemos. És el moment. (Teulada, 1970). Doctor en Dret i professor titular de Dret Constitucional a la Universitat de València, és autor de diverses publicacions sobre dret constitucional.
Julián López, PSOE. (Almansa, 1971) Llicenciat en Econòmiques i professor universitari d’Economia. Diputat a les Corts Valencianes durant la legislatura passada. Ha estat secretari autonòmic de Model Econòmic i Finançament a la Generalitat actual.
Patricia Blanquer, PSOE. (Alcoi, 1973) Llicenciada en Econòmiques i Empresarials i professora a la Universitat Politècnica de València. Va ser portaveu del grup socialista a l’Ajuntament d’Alcoi i candidata a l’alcaldia el 2007. Diputada al Congrés des del 2012.
Herick Campos, PSOE. (la Vila Joiosa, 1976) Llicenciat en Sociologia i Expert Universitari de Dret del Turisme per la UNED. Diputat al Congrés des del 2004.
Marta Martín, Ciutadans. (Valencia, 1972) Doctora en Comunicació per la Universitat de Navarra i catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat d’Alacant, experta en ètica i deontologia publicitària. Ex d’UPyD, partit amb què va ser candidata durant les eleccions europees passades amb el número 15.
José Cano, Ciutadans. (La Nucia, 1979) Llicenciat en Dret i Especialitat d’Empresa per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, és expert en franquícies, vendes i màrqueting. Premi Menció Honorífica de la Cambra de Comerç d’Alacant en el sector turístic.
Castelló
Miguel Barrachina, PP. (Sogorb, 1969) Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, treballa com a interventor tresorer de l’Administració local. Ha estat regidor, diputat provincial, diputat autonòmic, diputat al Congrés entre el 2004 i el 2011 i director general de Foment de l’Economia Social i del Fons Social Europeu del Ministeri de Treball entre el 2002 i el 2004.
Óscar Clavell, PP. (Vall d’Uixó, 1978) Llicenciat en Història per la Universitat de València, és edil a la localitat castellonenca des del 2004; en va ser alcalde des del 2011 –quan Isabel Bonig va abandonar el càrrec per a formar part del Consell– fins al 2015.
Artemi Rallo, PSOE. (Castelló, 1965) Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló. Va ser diputat a les Corts Valencianes des del 1987 fins al 1995.
Marta Sorlí, Compromís-Podemos. És el moment. (Alcalà de Xivert, 1986) Treballadora social especialitzada en mediació familiar i drets humans i estudiant de Dret. Membre activa de Dones amb Compromís i portaveu comarcal de Compromís Maestrat-els Ports, i també consellera general i secretària general d’Organització dels Joves PV-Compromís.
Domingo Lorenzo, Ciutadans. (Mandin, Verin-Orense, 1954) Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, on també va estudiar Criminologia. Ha estat funcionari del Cos Nacional de Policia fins al 1995, director gerent d’El Corte Inglés.
POLDARK: L’ARISTÒCRATA D’ESQUERRES
AVUI DILLUNS OBERT EL RESTAURANT LA REPÚBLICA VALENCIANA -CAU D’ENCONTRE-
PER QUÈ ARA TOTS EXIGEIXEN EL PLA MUSEOLÒGIC PER AL SAN PÍO V DE VALÈNCIA?
Per què ara tots exigeixen el Pla Museològic per al San Pío V de València?
Reflexions d’Antonio Marín Segòvia, portaveu de l’ACR Constantí Llombart.
Resulta summament gratificant poder llegir “De espectadores a ciudadanos: los públicos de los museos en el País Valenciano”, doncs resulta una anàlisi rigorosa i assenyat sobre el sentit que tenen i han de tenir els museus al País Valencià, allunyat de les consignes “oficials” i de l’oportunisme i les efímeres modes imperant i imposades pel “mercat”.
Des d’ací, vull agrair a Vicent Flor que tinga el valor d’exposar amb tanta lucidesa i sensatesa el que molts altres han estat “ignorant” i ocultant sistemàticament, màxima quan eren i segueixen responsables institucionals i acadèmics de renom.
Lamentablement ni els partits polítics ni les institució universitàries i resta del teixit associatiu han volgut qüestionar i denunciar en el seu moment, l’erràtica política museística i cultural oficial, per temor a perdre certs privilegis i prebendes.
És just reconèixer que se salven alguns mitjans de comunicació, que a través de la tenacitat i valentia d’alguns periodistes, s’han qüestionat les “ocurrències” en la gestió cultural pública.
Però ara assistim a un altre nou i trist espectacle, doncs els mateixos que van ser còmplices del desmantellament i abandó museístic i cultural quan governava el PP en totes les institucions valencianes, ara ofereixen plans museològics, sabent que no existeixen ni existiran les condicions financeres i recursos humans escaients per a fer-los realitat.
L’actual nau senyera dels museus valencians i, suposadament la segona pinacoteca d’Espanya, el San Pío V de València, porta dues llargues dècades sumit en una profunda i dramàtica crisi, gràcies a la passivitat i negligència de les institucions, amanida per l’absència d’un teixit social combatiu, capaç de denunciar amb valentia, determinació i de manera eficient els “oblits” i l’absència de planificació, que permeten recuperar els museus i el Patrimoni Cultural Valencià, com una mica més que espais expositius o monuments emblemàtics que visitar per un grup de turistes avorrits en les seues estones d’esplai i oci.
Avui hem conegut gràcies a l’article que apareix en el diari Levante-EMV, que la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos reclama un major protagonisme, alguna cosa que ens sembla correcte, encara que haguérem considerat molt més encertat i oportú que açò que ara exigeixen, ho hagueren denunciat amb major entusiasme quan governava el PP.
A pesar que l’any 2005 el Ministeri de Cultura va exigir formalment als responsables de la Generalitat Valenciana, la redacció del preceptiu Pla Museològic per al Sant Pío V, no ha sigut fins a fa uns dies que hem pogut conèixer l’esborrany del citat document. I tot açò gràcies a l’esforç de José Ignacio César Pinazo, en aquell temps director provisional des de fa pocs mesos.
Convé ressaltar que el San Pío V segueix patint una inadmissible falta de personal, mancant del suport financer adequat per part del Ministeri de Cultura, que és el titular del bé, a fi que el museu puga disposar d’un present i una programació digna, atès que és la segona millor pinacoteca d’Espanya.
I les causes d’aquests ja crònics problemes estructurals, d’espai, de personal, de liquiditat financera… que arrossega el nostre millor museu valencià des de fa ja vint anys, és la falta d’una societat civil, capaç de denunciar el maltractament que rep per part del govern de Madrid i la indecent desídia dels anteriors responsables institucionals.
Malgrat tot, donem la benvinguda a la iniciativa de la Real Acadèmia de Belles arts de San Carlos, que com sempre arriba a València, arriba tard, molt tard.
Però hem de ressaltar que els principals responsables de la deterioració en els nostres museus i béns culturals, té moltes causes, que alguns pretenen ignorar maliciosament.
Sí, hi ha moltes causes, i una d’elles i més evident és que els que ara ofereixen i exigeixen amb tanta contundència soluciones, han sigut els que durant molts anys han sigut actius copartícips de l’abandó, desgovern i degradació dels nostres béns culturals, dels nostres monuments, dels nostres espais expositius.
Senyors Manuel Muñoz Ibáñez i Joan J. Gavara, vostès fan bó el refranys: “Després de caiguda la pedregada, toquen a temps”
Una altra vegada, tinguen vostès el valor d’atrevir-se a parlar quan toca i denunciar en el moment oportú, com uns altres portem sempre fent.
Antonio Marín Segòvia, portaveu de l’ACR Constantí Llombart