“Hi haurà un dia en què no podrem més i llavors ho podrem tot”.
Són paraules del fill del forner. Del poeta valencià, Vicent Andrés Estellés. Un de tants enamorats de València que ja fa anys ens regalava una afirmació, quasi profètica, que el passat 24 de maig entenguérem com poques vegades havíem fet.
Hui arriba el canvi a l’Ajuntament de València. Un canvi que es concreta ací dins però que és la conseqüència d’un canvi molt més profund que està gestant-se més enllà d’estes quatre parets. Un canvi social que porta anys creixent en els carrers, a les places, i als barris de la nostra ciutat.
Els últims anys hem vist com pràcticament tots els pilars d’aquell món que coneixíem han sigut sacsejats pel terratrémol d’una crisi econòmica, social i de valors que s’ha emportat per davant consensos que consideràvem bàsics; drets, que consideràvem ferms; i la confiança en un futur, cada vegada més incert.
La bombolla esclatà. El vell cicle polític i econòmic acabà per esgotar-se. El resultat és ben conegut fora d’estos murs. És obligació nostra, de les regidores i regidors que ací ens apleguem, obrir bé els ulls i arromangar-nos per no només ser testimonis, sinó també part de la necessària solució. Des de Compromís, així ho assumim. Confiem que totes i tots ho entenguem… d’una vegada per totes.
Hem de ser plenament conscients que al carrer ens espera un reguer de patiments, d’oportunitats frustrades i de vides trencades. Conscients que el teló va caure i que la realitat és molt més cruel que aquella dolça ficció, que fins a temps recents, alguns ens venien de manera insistent.
Els valencians i valencianes hem pagat car l’engany. Ho hem pagat amb un empobriment alarmant, amb taxes d’atur insuportables i amb una precarietat laboral denigrant.
Ho hem pagat amb gent expulsada de les seues cases, amb afectats per dependència desemparats i amb exilis forçosos de molts joves que no saben si riure o plorar quan escolten parlar de mobilitat laboral.
Ho hem pagat amb retallades en servicis públics, amb tancaments d’empreses i amb la pèrdua del nostre sistema financer, que en el millor dels casos, han venut per 1€, com si fóra un producte de basar, a altres entitats d’altres territoris.
Ho hem pagat amb pèrdues en drets i llibertats democràtiques. Ho hem pagat amb deutes públics obscens; amb escàndols i corrupció que taquen dia sí, dia també, la imatge de València en cada portada de diari i en cada pantalla de televisió.
Ho hem pagat, ho estem pagant, en definitiva, massa car.
Però el poble valencià, com tantes i tantes vegades , té l’oportunitat de demostrar quina és la seua capacitat de superació, la seua voluntat de transformació, i la seua fam de dignitat. Els valencians i valencianes sabem molt bé que de les cendres es pot renàixer.
Va ser una primavera, d’ara fa quatre anys, quan la ciutadania valenciana va dir prou i va entendre que calia anar més enllà de la indignació.
Els valencians i valencianes entenguérem que davant les adversitats i les injustícies l’únic canvi real és el que naix de la voluntat de les persones senzilles, de la força incontestable de les persones que es relacionen d’igual a igual i busquen juntes reescriure el seu futur.
I en aquella primavera, Compromís entrà amb força dins d’estes quatre parets gràcies al suport de molta gent.
I des d’aquell dia començàrem a treballar incansablement a les institucions. I des de la humilitat, tractàrem de posar-nos i posar les piles també a uns altres. Perquè aquella primavera molts entenguérem que per a canviar calia treballar més i millor.
Per això, acompanyàrem als qui necessitaren companyia, donàrem veu als qui estaven acallats, i férem més visibles als qui estaven amagats. Als plens, a les juntes de districte, i fins i tot al balcó de l’Ajuntament, la casa de totes i tots.
Treballàrem dur i constantment perquè la indignació es convertira en il·lusió. Treballàrem per millorar València i per fer-ho col·lectivament, com a societat, amb valentia, amb trellat, amb un somriure, i fins i tot amb el comboi més valencià.
I llauràrem l’horta, i d’ella sorgiren les flors i els fruits d’un futur que no ha fet més que començar. Ara i ací.
I ací estem, amb una missió ben clara que ressona –que deu ressonar- a les nostres consciències. Una missió que s’ha de fer visible dins i fora d’estes quatre parets, exercint la representació d’eixa ciutadania que reclama, que exigeix, CANVI, CANVI, CANVI.
Una veu que ressona potent a les nostres oïdes . Una atronadora mascletà de veus del carrer que ens paren per dir-nos: NO ENS FALLEU. CONFIEM EN VOSALTRES.
A Compromís hem escoltat, i estem preparats per actuar. En este nou temps, treballarem encara amb més força, amb més seguretat, i amb més complicitats perquè eixe doble canvi, polític i social, siga realitat.
Ens enganyarem si pensem que la gent ens està demanant, senzillament, passar de pàgina. El que la gent ens està exigint és precisament que encetem un NOU LLIBRE.
Un nou llibre escrit per moltes mans, amb tintes de molts colors, i on els qui estem ací dins hem de ser, només, alguns dels molts coautors.
Però la gent també ens reclama que no oblidem el llibre vell. Un llibre llarg on possiblement trobarem algun episodi digne d’emmarcar però del qual haurem de seguir revisant les pàgines que es van escriure amb renglons torçuts, o potser, fins i tot, amb línies ocultes escrites amb tinta invisible.
El rellegirem en veu alta per saber en què es va fallar, què és el que no està clar, i quan toque també, si cal, en què es va encertar. Només així, els valencians i valencianes haurem après de la nostra història, i podrem escriure, amb garanties, un nou i imprescindible relat.
Un nou relat per a València, que hem d’escriure entre tots i totes, on la ciutat real importarà més que l’atrezzo i el decorat. Amb polítiques que col·loquen a les persones al centre i no en la diana.
Iniciatives que presten especial atenció als més vulnerables. Polítiques que hauran d’arribar a tots els barris i poblats de la nostra ciutat. Per a la gent, ja visca a Benimàmet o a Carpesa, com a Russafa, a l’Eixample, al Cabanyal, Benicalap, Patraix o Orriols. De nord a sud, i d’Est a Oest. València té potencial, València ho mereix, València ens ho està reclamant.
I si és important el QUÈ farem, també ho és el COM ho farem. I a Compromís entenem que la ciutadania reclama també un canvi de forma, un canvi en les formes.
Per fer-ho possible València, ens ha dit que ens necessita a totes i a tots. Començant per les forces polítiques que estem ací per representar al conjunt de la societat, cadascú al seu lloc, i amb la seua responsabilitat. És el moment de repensar la política, temps d’apostar pel COGOVERN i la PROPOSICIÓ.
HEM DE CANVIAR LES FORMES DE FER. Hem de renovar, dia a dia, la confiança dipositada en nosaltres sabent que no és cap xec en blanc. Hem d’enderrocar un mur artificial entre la polis i la política. Cal retornar-li a la gent el paper protagonista i entendre que els qui ací estem som representants dels qui ens esperen fora. Uns treballadors i treballadores que en l’exercici del nostre servici públic, hem de posar en valor l’honradesa, la dignitat, la pluralitat, la transparència, el rendiment de comptes i la capacitat d’arribar a acords.
València ens ho ha dit ben clar. ENS HEM D’ENTENDRE. Hem de fer del diàleg, la paraula i el consens la pedra angular dels temps dels canvis. Un manament sense exclusions, que arriba als qui seiem a una o altra part, als més nous i als que no ho són tant. Un diàleg que està obert també a aquells que després de 24 anys al govern tenen també el repte de la seua imprescindible regeneració. Els desitgem molta sort en eixe dur treball, si així ho entenen, perquè València també els necessita a vostés.
Així ho entenem al grup de Compromís. Tenim per davant un repte que assumim amb valentia, amb convicció i plenament conscients de la responsabilitat que tenim. I que afrontem amb l’emoció de saber-nos part d’un moment històric per a València. Per a la seua gent.
Em van a permetre que em dirigisca també al qui ja podem denominar Alcalde.
Senyor Joan Ribó, vosté ja ens coneix. Sap del nostre amor confessable i descarat cap a València. Sap vosté que Compromís quan mira a un problema tracta de trobar una solució. Que en cada racó de cada barri trobem una oportunitat. Que a les cares de la gent volem pintar somriures fins i tot quan més costa somriure, perquè possiblement és quan més necessari és.
Sap vosté, senyor Ribó, que veiem en València el cap i casal de tot un poble al que dóna nom. Un poble, el valencià, que té ànsia d’expressar-se i trobar el seu lloc al món. D’un poble que vol estar al mapa, sí, però que ho vol estar per allò que és, sense disfresses, amb orgull, i amb el benestar, l’alegria i la qualitat de vida com a senyera.
Sap vosté, senyor Ribó que som dels qui veiem en València la capital integradora d’una ciutadania plural, creativa, festera, emprenedora, alegre, mediterrània, somiadora, treballadora… la ciutat que cada 19 de març, amb art i socarroneria ho crema tot per reinventar-se tantes vegades com faça falta i donar la benvinguda a una primavera que al final… sempre arriba.
Sap vosté senyor Ribó que compartim amb vosté la il·lusió per tot allò que està per vindre. Que volem una València a l’avantguarda de la regeneració democràtica, el pol des d’on s’impulse , com tantes vegades en la nostra història, la recuperació econòmica.
Sap vosté senyor Ribó, que som dels qui pensem que València mola. I que amb un nou model productiu, apostant per la innovació, la cooperació i la sostenibilitat, encara molarà més.
Sap vosté que esta València, orgullosa, i de vegades fanfarrona, té tot el potencial per tornar a ser una ciutat d’oportunitats que atraga el talent en comptes d’expulsar-lo, que no descuide els seus veïns i veïnes i que es marque en la qualitat de vida el major dels seus reptes.
Sap vosté, Senyor Ribó que Compromís volem, humilment, posar tot allò que tenim, tot allò que som, al servici d’este projecte il·lusionant que és la València que sentim i vivim. Per això està hui on està.
Per a fer-ho possible tirarem mà d’un valencianisme sincer i obert. Que pose en valor tot allò positiu que tenim com a poble. Un valencianisme que pose l’accent en allò que ens unix per no donar canxa a conflictes estèrils de batalles en color sèpia, que tant de mal ens han fet com a societat.
Un valencianisme que cohesione, vertebre i unisca als valencians. Que s’expressa en moltes llengües, i amb molts accents, i per descomptat, també en valencià.
Que es deixe estar d’interminables debats sobre el “d’on venim” i que prenga el timó amb determinació i diàleg cap a on volem anar.
Som valencians i valencianistes que volem recuperar la nostra autoestima col·lectiva, per defensar amb força i cohesió, sense tuteles ni paternalismes, els interessos valencians. On calga, i davant qui calga.
Comptem també amb les nostres conviccions progressistes, pròpies d’una esquerra moderna que ho és més per seues les obres que per les seues etiquetes.
Unes conviccions que es reafermen cada vegada que mirem als ulls de molts dels nostres veïns i veïnes. Que proposen justícia, equitat, i progrés.
Unes conviccions que ens porten a parlar en VEU ALTA de drets, amb independència del color de pell, l’origen, la religió, la llengua, el gènere, l’edat, la condició social o l’orientació sexual.
També està al servici de la nostra ciutat el nostre ecologisme. Aquell que veu en l’horta i l’Albufera un verger i un llac d’oportunitats d’economia verda, de comerç de kilòmetre zero i d’agricultura ecològica. El que considera l’entorn natural un privilegi i aposta per un urbanisme humà que no siga depredador sinó rehabilitador. El que parla d’energies renovables i mitjans de transport més sostenibles. L’ecologisme d’una València amable i verda.
I sap vosté també que posem al servici de València les nostres conviccions democràtiques i regeneradores. Conscients que la Democràcia és un ideal al que contínuament s’ha d’aspirar. I ho farem per apropar les decisions a la gent, fent de la participació ciutadana, no només una paraula de moda, sinó sobretot, una ferramenta de transformació i d’empoderament.
Permeteu-me que com a nou portaveu d’este grup de Compromís, em done un capritx personal i reivindique el lema d’un fill adoptiu d’esta ciutat. Un suecà afincat a València que dóna nom a la també coneguda com Biblioteca de l’Hospital. Parle de Nicolau Primitiu, un prohom valencià destacat per la seua aposta sempre conciliadora i el seu apreci a la cultura i als llibres. Aquell home, que arribà a ser President de Lo Rat Penat – quan corrien altres temps – tenia com a lema tres paraules que hui vull destacar.