Sal·lus Herrero diu:
“D´un nacionalisme valencià que, al meu parer, hauria d’estar, com una pinya, a favor de remoure les consciències valencianes mig adormides d’aquest país i optar pel dret a decidir des del País Valencià i del País Valencià. Fer país i fer camí per construir el futur. “

Torne a llegir i me pare en aquesta frase:

“… optar pel dret a decidir des del País Valencià i del País Valencià.”
I com si fora un problema de matemàtiques que no m’entra i no sé per on agafar-ho; lletrege, paraula a paraula i lletra a lletra “… op-tar-pel-dret-a-de-ci-dir…”  I me dic, seré ‘bobo’ per no entendre a que ‘collons’ he d’optar per decidir, el no se sap que, perquè sembla que encara no he ‘optat’ i me diuen que he d’optar… i així fins a l’infinit. Un plantejament tan clar i que tanta gent semblant a mi, i també més sabuda, demana i jo, ja dic, no sé exactament que és el que faig que no tindria que fer i que caldria que fes…
Perquè clar jo que no sóc tan sabut, com molts sabuts que escriuen llargues gallofes de paraules, però sí que comprenc alguna cosa… entre altres que els nostres cosins germans els catalans, en les darreres eleccions van omplir el seu parlament de diputats que en el seu programa van advertir a l’electorat que en ser majoria organitzarien una ‘consulta’ per demanar al conjunt dels residents de Catalunya si volen ser un Estat independent. I el poble català majoritàriament davant la ‘proposta’ clara i nítida d’allò que van dir que farien els que es presentaven a les eleccions amb aquest programa rupturista amb l’Estat espanyol, van OPTAR, com sempre en el passat havien OPTAT, però aquesta vegada els seus ‘dirigents’ els van donar la possibilitat de poder OPTAR per allò que fins llavors (ni CDC ni ERC) havien plantejat ni de bon tros.
I també jo que no sóc tan sabut, però encara arribe a entendre que els nostres cosins germans davant d’un Estat espanyol que ELS PROHIBEIX LA ‘CONSULTA’ QUE ELS SEUS REPRESENTANTS I PEL SEU MANAMENT HAN D’ORGANITZAR, entenc que els catalans estiguen RECLAMANT EL DRET A DECIDIR D’ALLÒ QUE ELS CATALANS VOLEN DECIDIR: SI VOLEN SER UN ESTAT INDEPENDENT.
Però allò que entenc perfectament en el cas dels nostres cosins germans els catalans, ja se que em direu ‘bobo’, però la veritat… no ho entenc en el nostre cas dels valencians.
A que collons he d’OPTAR que encara no he OPTAT?
Des del 78 estic OPTANT a les ‘propostes’ QUE SE ME PLANTEGEN. I en cap cas l’Estat espanyol m’ha impedit anar a votar, COM ARA SI QUE HO VOL IMPEDIR I PER PRI-ME-RA VE-GA-DA als nostres cosins germans.
Sal•lus, te pregunte…
Quina força tel•lúrica impedeix els valencians OPTAR per votar massivament a COMPROMÍS o a EUPV o a ERC o com en el passat els valencians ho han fet massivament amb el PSOE o ara, i des de fa un grapat d’anys, al PPCV?
I en el cas que ho feren, el votar massivament, a COMPROMÍS o a EUPV, pregunte: Aquestes formacions plantegen EN EL SEU PROGRAMA que en ser majoria farien una ‘consulta’ al poble valencià en la mateixa línia que ho han fet CDC i ERC en Catalunya? És a dir plantejarien una ‘consulta’ per veure si volem un Estat valencià en el nostre cas? O més en la teua línia i en la d’ells, que sou tan de Països Catalans, organitzar una ‘consulta’ per saber si volem adherir-nos a un futur l’Estat català?
No trobes que això d’OPTAR va més dirigit als dirigents dels partits polítics que no plantejan cap ‘consulta’?
OPTAR sobre que, per decidir el què?
Que jo sàpiga sols una formació política planteja clarament una OPCIÓ PER DECIDIR QUELCOM MOLT CONCRET: la coalició ENV-RV/PVE al dir en el seu programa que en ser majoria en el parlament valencià plantejaria una ‘consulta’ al poble valencià per decidir si volen un Estat valencià independent i que la bandera de la República Valenciana onege en la seu de les Nacions Unides. Aquests sí que estan per la ‘consulta’ i amb una pregunta clara!
Sal•lus menys embolicar al personal amb ‘bufes de pato’ i parleu clarament d’allò que voleu QUE ES CONSULTE: preguntes clares i nítides i… a presentar-vos a les eleccions amb el manament de fer la consulta sobre ALLÒ QUE VOLEU CONSULTAR.
Josep Algarra