Compromís pensa en Podem
Jesús Puig
09.12.2014 |
Com que no tinc experiència en l´art de posar als núvols els gestos altruistes dels polítics, em costa de fer un espai en el meu santoral personal a Enric Morera: l´home que ha fet de Compromís alternativa de govern, i del nacionalisme valencià opció amb representació parlamentària. I és que Morera acaba de donar un pas enrere renunciant a les primàries per ser candidat a la presidència de la Generalitat, oferint el seu suport a Mònica Oltra per a què encapçale la candidatura. Un gest de bon samarità poc usual en política, on l´amor pel poder resulta més eròtic que l´amor a les idees. Gest en perill d´extinció com el fartet o peix de sequiol, puix allò que abunda en l´hàbitat natural dels partits són les lluites autodestructives dels grups de poder.
Més enllà dels mèrits, que ací no es qüestionen„ de Mónica Oltra perquè siga número 1 de Compromís, és evident que la seua nominació obeeix a la «farandulització» de la política, és a dir, la tendència a postular com a líder aquella persona que gaudeix de popularitat. Conseqüència despietada d´un equació que pot expressar-se així: com més popular siga, més suport electoral tindrà. Regla de tres que no sempre és verídica, però sí arriscada; puix, si posem per cas, has de viatjar en avió importa poc que el pilot siga famós; el que interessa és que siga hàbil en la presa de decisions i capaç d´engegar un pla B si durant el vol les coses no van com haurien d´anar.
Seguint amb la metàfora de l´avió, diran que la cessió del liderat a Oltra evita plets a la cabina i el perill que Compromís s´estavelle abans de les eleccions. Però això és reduir els comicis a un concurs de popularitat. Si les eleccions foren una competició de famosos tindria sentit, però es tracta d´un combat d´idees i projectes de país. Prima l´esquerra, o prima el nacionalisme en Compromís? Amb Oltra prima l´esquerra. I tot fa pensar que en la seua nominació ha pesat molt l´auge de Podem. Fins a quin punt Oltra contrarestarà aquesta incipient força política? La resposta, el 24 de maig.
Compromís pensa en Podem
Jesús Puig
09.12.2014 |
Com que no tinc experiència en l´art de posar als núvols els gestos altruistes dels polítics, em costa de fer un espai en el meu santoral personal a Enric Morera: l´home que ha fet de Compromís alternativa de govern, i del nacionalisme valencià opció amb representació parlamentària. I és que Morera acaba de donar un pas enrere renunciant a les primàries per ser candidat a la presidència de la Generalitat, oferint el seu suport a Mònica Oltra per a què encapçale la candidatura. Un gest de bon samarità poc usual en política, on l´amor pel poder resulta més eròtic que l´amor a les idees. Gest en perill d´extinció com el fartet o peix de sequiol, puix allò que abunda en l´hàbitat natural dels partits són les lluites autodestructives dels grups de poder.
Més enllà dels mèrits, que ací no es qüestionen„ de Mónica Oltra perquè siga número 1 de Compromís, és evident que la seua nominació obeeix a la «farandulització» de la política, és a dir, la tendència a postular com a líder aquella persona que gaudeix de popularitat. Conseqüència despietada d´un equació que pot expressar-se així: com més popular siga, més suport electoral tindrà. Regla de tres que no sempre és verídica, però sí arriscada; puix, si posem per cas, has de viatjar en avió importa poc que el pilot siga famós; el que interessa és que siga hàbil en la presa de decisions i capaç d´engegar un pla B si durant el vol les coses no van com haurien d´anar.
Seguint amb la metàfora de l´avió, diran que la cessió del liderat a Oltra evita plets a la cabina i el perill que Compromís s´estavelle abans de les eleccions. Però això és reduir els comicis a un concurs de popularitat. Si les eleccions foren una competició de famosos tindria sentit, però es tracta d´un combat d´idees i projectes de país. Prima l´esquerra, o prima el nacionalisme en Compromís? Amb Oltra prima l´esquerra. I tot fa pensar que en la seua nominació ha pesat molt l´auge de Podem. Fins a quin punt Oltra contrarestarà aquesta incipient força política? La resposta, el 24 de maig.