Oriol Junqueras defensa diverses llistes coordinades perquè ningú se senti exclòs
- Faula de la llebre i el llebrer
- Els esculls entre CiU i ERC són salvables, per l’ANC i Òmnium
El republicà marca perfil social i censura la corrupció
Una proposta, com ja s’havia avançat en els últims dies, que dista bastant de la d’Artur Mas, que advoca per una gran candidatura de país. Ara, per tant, comencen les negociacions per intentar trobar un punt intermedi que satisfaci tots els bàndols. Mas ja ha repetit diversos cops que el projecte ideal és la unitat en una sola llista, però s’ha obert a negociar que els partits vagin per separat sempre que el programa sigui calcat.
Junqueras va exposar aquestes idees davant de més de 2.000 persones, entre les quals destacava el president de la Generalitat, que encapçalava la comitiva de CDC. Precisament una de les ovacions més llargues de la nit va ser al final de l’acte, quan Mas i Junqueras es van abraçar, senyal inequívoca que els ciutadans reclamen que hi hagi entesa.
Durant el seu discurs, el líder republicà no va aportar gaires novetats sobre el que ja s’ha anat difonent en les últimes setmanes, però sí que va vestir la intervenció amb un caire social i va argumentar, durant força minuts, per què cal la “unitat de tots i no la d’uns quants”. És a dir, per què més val anar separats, però coordinats.
Segons Junqueras, Catalunya és molt plural, diversa i heterogènia, i cal tenir en compte des d’aquells treballadors que tenen problemes a les fàbriques fins a aquells que no poden pagar la hipoteca, passant pels que se senten espanyols tot i que votarien sí a la independència, i arribant als independentistes de tota la vida. Aquest panorama s’ha de poder gestionar i no n’hi prou de concentrar-se en els convençuts. Cal arribar al màxim nombre d’indecisos. El líder d’ERC considera que per encaixar aquestes peces del puzle i treure rèdit de la diversitat, l’opció més plausible són candidatures separades, que podrien abastar diversos flancs com ara el centredreta, el centreesquerra i l’esquerra anticapitalistes. “Tothom tindria el seu referent”, va matisar.
Cinc condicions
Aquestes llistes haurien de tenir cinc condicions: compartir un punt programàtic sobre la independència; tenir un nom comú i després, probablement, les sigles perquè els ciutadans puguin identificar cada força; celebrar actes conjunts de campanya i seguir l’estil d’Ara és l’Hora; incorporar independents de pes, i, finalment, configurar un govern unitari i de concentració. En aquest últim camí, Junqueras, fins i tot, va insinuar que s’hi podrien afegir ICV o el PSC.
Pel que fa al full de ruta, Junqueras va recordar que s’han de celebrar eleccions constituents com més aviat millor per articular un executiu fort que, des del primer moment, exerceixi com un estat independent i comenci a bastir les estructures d’estat. També s’haurien d’elaborar lleis de transitorietat –“no hi haurà cap buit legal”, va dir Junqueras a la gent– i redactar una Constitució catalana, que hauria de ser avalada en una consulta. “El referèndum no pot servir per tornar a ratificar la independència, ja ho haurem fet a les eleccions; cap país del món ho ha fet dos cops”, va manifestar Junqueras, en referència al referèndum que planteja Mas en la segona volta dels comicis.
Referències
El president d’ERC va posar molt d’èmfasi a evitar la xacra de la corrupció– en una crítica velada a Convergència–, que també hauria de ser present en els programes i el debat de les futures eleccions. Fins i tot, va arribar a avisar que seria una “traïció” abaixar la bandera de la lluita contra les desigualtats socials, la pobresa i la corrupció i “deixar-ho ens mans dels que no volen la independència”, en aquest cas en una al·lusió clara a Podem.
Junqueras també va fer una crida a formacions que no són estrictament independentistes, com per exemple el PSC i Iniciativa, a pactar punts programàtics comuns sobre les desigualtats socials i la lluita contra la corrupció. Aquesta entesa tant podria ser en les llistes per a les possibles eleccions constituents com en el futur govern de concentració que proposa el republicà després dels comicis.