Més d’un centenar de persones han respost hui en Alfafar a la convocatòria d’un acte públic organitzat per COMPROMÍS PER ALFAFAR, que ha conmemorat la Diada Nacional dels Valencians i reivindicant la Sobirania i la República Valenciana, alhora que una Ruptura Democràtica que signifique l’empoderament popular i la construcció d’una societat justa i lliure, revertint les polítiques anti-socials. Els actes conmemoratius del 9 d’Octubre en Alfafar convocats per COMPROMÍS van començar ahir amb una Passejada Cultural per conèixer el poble i reivindicar el seu patrimoni -com ara la recuperació i rehabilitació de l’Alqueria del Pi o de Sapatos, abandonada i pràcticament en ruïnes- i ha continuat hui amb una Cerca-vila, que han protagonitzat les colles de Dolçaines i Tabals de Torri i la Xamosia, així com la Colla i Batucada dels Dimonis de l’Ateneu Popular, i ha seguit després amb un acte eminent polític en el que han parlat Josep Maria Tarazona i Joan S. Sorribes, Portaveu de COMPROMÍS PER ALFAFAR, en el què també, però, ha hagut l’actuació magistral de Doctor Dropo. A més, l’agrupació local de COMPROMÍS ha fet una crida a participar el pròxim dijous en els actes conmemoratius del matí i la vesprada a València Ciutat.
Reproduïm pel seu interés el discurs pronunciat hui en l’Acte de COMPROMÍS PER ALFAFAR, pel seu portaveu, Joan S. Sorribes.
“9 d’Octubre: De la indignació a l’empoderament!
L’any 1239, Jaume I, entrava a València. Naixia així el Regne de València, un nou país d’Europa, un estat sobirà, integrat en la Corona d’Aragó, era un 9 d’Octubre, tal dia com és hui. Fa, doncs, 775 anys que vam nàixer: tal és el nostre aniversari com a poble, com a nació. La sobirania valenciana va durar fins l’any 1707: el 25 de juny, poc més de dos mesos després de la Batalla d’Almansa que es va viure en abril del mateix any, aplicant les lleis de la guerra, “por justo derecho de conquista”, la Corona de Castellà, la monarquia del Borbons, ens va arrabassar la sobirania, va destruir el nostre propi estat, va prohibir la nostra llengua i les nostres lleis, en promulgar el Decret de Nova Planta. 468 anys de llibertat nacional i 307 anys de sotmetiment a Espanya, ens porten a la data de hui.
Els valencians mai no hem deixat de conmemorar la Diada del nostre naixement, i tampoc hem deixat de recordar l’infàmia de 1707, dues dates que portem gravades a foc i sang, com els colors principals de la nostra Senyera. No han estat mai les classes dominants del nostre país les que han mantingut encesa la flama de la nostra memòria col·lectiva, ni viva la brassa del compromís de tornar a ser lliures, de tornar a ser sobirans. Eixa lleialtat i dignitat ha sigut sempre l’obra de les classes populars, i ho hem pagat amb episodis tràgics, amb centenars de milers de morts i repressaliats.
Cada vegada que els valencians i valencianes ens hem volgut de nou lliures, cada vegada que hem volgut decidir el nostre futur en llibertat, que ens hem revoltat contra el poder, la resposta dels oligarques ha sigut la mateixa: a sang i a foc. Així va passat en 1707 i en els anys posteriors de resistència, així va passar durant la Revolució del Petroli i la proclamació del Cantó de València, així va passar durant la Guerra Civil del 36 al 39… En 1978 es proclamava la Constitució espanyola, que refermava la continuïtat de la dictadura franquista en forma de monarquia borbònica de nou, que és la continuïtat històrica del Decret de Nova Planta, complint al peu de la lletra la voluntat del dictador de deixar-ho tot “atado y bien atado”.
I ací estem, però: valencians! Vius I ben vius! Malgrat tota la seua violència i la seua infàmia no han pogut amb nosaltres!
Valencians hui, de Vinaròs a Oriola, d’Ademús al Cap de la Nau, sense cap distinció per raó d’haver nascut ací o en qualsevol altre racó del planeta, sense diferències per raons de l’idioma d’origen, ni per la fe o la creença que cadascú puga o no professar, ni per cap altra raó distinta a viure en aquest país nostre, per tindre la voluntat de construir junts un país nostre, lliure i just, per voler, en definitiva, mantindre el compromís que per damunt de nosaltres, ningú, per damunt dels valencians, ningú.
Vam nàixer com un regne, continuem sent un país, i més prompte que tard, recuperarem la nostra sobirania de nou, el nostre dret inalienable a decidir, i serem una república, la nostra, la dels valencians. Valencians que hui, com ahir, volem decidir lliurement el nostre futur, perquè sabem molt bé que allò que no decidim nosaltres, seran altres que ho decidiran en contra nostra, perquè volem ser un poble lliure entre els pobles lliures i no una colònia, que és la situació a la que les cadenes que ens lliguen ens condemnen, perquè volem construir una societat nostra, lliure i justa, i això no ho podem fer si les decisions les prenem altres. Deixeu-me repetir hui les paraules de Durruti: “Portem un món nou dins nostre”. La gent de COMPROMÍS PER ALFAFAR el portem eixe món i volem construir-lo amb tots vosaltres.
Volem decidir per què no volem continuar sent espoliats. Fa uns dies, es presentaven a Madrid els Pressupostos Generals estatals per a 2015. Per cert, com és possible que en octubre tots els Pressupostos Generals d’un estat estiguen a la llum pública, i una cosa prou més senzilla com són els Pressupostos Municipals per l’any que ve d’Alfafar molt ens temem que no tindrem notícia fins desembre quan es tornem a aprovar a les fosques? Transparència? Participació Ciutadana? Quina broma és?
Bé, tornem als Pressupostos Estatals per a 2015. La inversió per habitant que farà l’Estat en el País Valencià serà de 156,3 euros, mentre que la mitjana estatal serà de 242,2 euros: 85,9 euros menys per cada valencià és la diferència. Multipliqueu pels 6 milions de valencians que som i tindreu una escandalosa xifra que vos explicarà en gran part l’estat lamentable del nostre sistema educatiu, amb centenars de barracons com aules encara i greus faltes de professorat i de mitjans, l’estat lamentable de la nostra sanitat pública, amb eternes llistes d’espera, amb greus carències en infrastructures, com la desatenció al Corridor Mediterrani, i l’abandonament del nostre propi teixit industrial i empressarial bassat en la xicoteta empresa, amb la situació dramàtica dels nostres serveis socials, amb desenes de milers de dependents sense atendre i abandonats a la seua sort, amb milers de persones a qui se’ls talla la llum, l’aigua o directament se’ls tira de la seua casa i se’ls desnona, mentre les grans empreses declaren milionaris beneficis i la banca rep milionàries ajudes per salvar els seus propis draps bruts…, vos explicarà perquè ara ja som l’únic país de l’Estat espanyol amb llengua pròpia a qui se’ns ha furtat la Ràdio i Televisió única on podíem sentir parlar en valencià, i tantes i tantes altres coses com explica eixe tracte d’espoli i colònia que ens atorguen any rere any: amb un deute històric que puja més de 13.449 euros (quasi un terç del nostre deute públic) i amb un dèficit fiscal en 2014 de 2.028 milions d’euros.
Fan por les xifres, però més por fan i moltíssima més ràbia, saber que més de 600 mil valencians estan desocupats, al voltant d’un 26% (en Alfafar per damunt del 28%), que 1 de cada 4 estan en situació de pobresa i risc d’exclussió social (en Alfafar, probablement 1 de cada 3) i que més de 150 mil famílies valencianes tenen tots els seus membres en l’atur i sense cap prestació. No són xifres: són persones! Necessitem decidir, volem decidir, per nosaltres mateixos, perquè només així podem tindre alguna opció de revertir eixa situació dramàtica que afecta la majoria dels valencians i valencianes. Sense empoderament popular, sense poder valencià, mai podrem capgirar eixa situació i les seues cadenes ens mantindran condemnats a pagar totes les seues crisis i tota la seua misèria moral.
I mentre tot això passa, tenim una Generalitat Valenciana en una situació de pràctica fallida i centenars d’ajuntaments amb un deute que dificilment podran pagar, sinò és com en el cas d’Alfafar, pagant una pessadíssima hipoteca per dècades. Els qui governen van decidir junts fa poc més d’un any, amb una reforma constitucional perpetrada amb nocturnitat, urgència i sense consultar, que era prioritari pagar els deutes que preocupar-se de la situació dramàtica dels ciutadans. Josep Lluís Albinyana, un socialista de debó, primer President de la Generalitat Valenciana, fa uns dies ho expressava claret i valencià, valent: “No trobe cap diferència entre Fabra i Lerma”, va dir. I és així, no hi ha moltes diferències entre el PP i el PSOE. I és cert: els qui són els actors i responsables del problema no poden ser part de cap solució! Que ho tinguen clar des de hui mateix: ni amb el PP, ni amb el PSOE!
Necessitem decidir per nosaltres mateixos i la primera decisió que haurem de prendre és posar blanc sobre negre tot eixe deute, fruit de l’espoli i de decisions alienes i contràries als interessos de la majoria del poble, fruit també de la corrupció i de la falta d’escrúpols i la desvergonya dels qui ens han governat, dels uns i dels altres, mirar quin deute és legítim i quin deute no ho és i, per tant, no hem de pagar o hem de revertir. I això que hem de fer, si considerem tot el País Valencià, ho hem de fer també ací, al nostre poble, a Alfafar.
Res de tot això ho podem fer sense la participació, sense la implicació, de totes i tots vosaltres. Sense el compromís de milers i milers de valencians decidits a trencar les cadenes, decidits a dir alhora que ja n’hi ha prou però també marcant el camí junts cap a un horitzó molt distint al que patim, sense això ens esperaria més del mateix. Hem de passar de la queixa i la indignació a una vertadera i profunda revolució i ruptura democràtica. Si de veritat volem canviar les coses, la participació de totes i tots és fonamental i hem d’anar a l’arrel dels problemes, a trencar les cadenes, i no deixar-nos engatussar per pobres i falsos canvis cosmètics ni per cap foc d’artici ni per la política reduïda a un trist i buit espectacle televisiu.
Deixeu-me que acabe ja d’una forma no usual. Vull presentar-vos algunes de les meues companyes i companys que ací, en Alfafar, treballem des de fa molt de temps per canviar les coses des de l’arrel, en el nostre poble, des de baix i a peu d’obra, i posant-nos la data de Maig de 2015 com la primera fita.
Per favor, Amàlia Esquerdo, Josep Maria Tarazona, Christian Lessaec, Salvador Ferrando, Maria Guillem, Rafa Carinyena, Josep Vicent Gascón, Carme Equiza…, veniu amb mi. Són algunes i alguns dels companys que conformem COMPROMÍS PER ALFAFAR.
Nosaltres confiem en vosaltres, vos necessitem, necessitem de la vostra participació activa per a fer-ho possible. Volem que eixe canvi necessari en el nostre poble i en el nostre país siga possible amb vosaltres.
Vos proposem a totes i a tots que el pròxim 9 d’Octubre, junts, celebrem la Diada Nacional dels valencians des de l’Ajuntament d’Alfafar i des de la Generalitat Valenciana, per què de nou siga “la gent del poble” la que preserve la llibertat i la dignitat del País Valencià!
Visca Alfafar!
Visca el País Valencià!
Visca València Lliure!”