La pàgina LA VEU, diari digital del País Valencià, ha publicat hui dijous un article de Carles Castellanos titulat ‘Països Catalans. Lluitar, avançant amb una Estratègia i una Tàctica’ i que va aparèixer el passat dimarts, 5 d’agost en la pàgina de l’esquerra independentista llibertat.cat,

En LA VEU s’han produït diversos comentaris, favorables i desfavorables, i el més extens ha sigut el de Víctor Baeta que a continuació reproduïm:

7 Víctor Baeta / País Valencià, dOriola a Vinaròs.
9 Víctor Baeta / País Valencià, dOriola a Vinaròs.
A Vicent de l’Horta de Vera, a Tomàs Llibert i a Carles Castellanos (CC) per si els que han penjat aquest article seu publicat en llibertat.cat, el dia 5 d’agost, se’l volen passar.

1. Cal fer una lectura positiva de l’aportació del barceloní Carles Castellanos.

2. Forçats pel moviment que a Catalunya reivindica la República Catalana que obliga a l’Esquerra Independentista a deixar l’adolescència i a encarar de manera materialista, dialèctica i no frívola, la realitat, sembla que les ments més serioses i responsables d’aquest sector veuen la necessitat de traçar el full de ruta (no dic nou perquè serà el primer) que definisca la tàctica per assolir la seua estratègia.

3. Per a traçar aquest full de ruta o carretera, cal primer procedir a la voladura de muntanyes pelades i edificis esdevinguts en ruïna, que encara impedeixin el pas de la futura carretera.

4. És el que fa CC dirigit als seguidors d’allò que planteja Josep Guia en el seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’ d’un costat i d’altre als que condicionen la independència amb els arguments que es fan en ‘El llibre roig dels Països Catalans’.

5. L’article de CC va dirigit més a convèncer als catalans (d’allà i d’ací) que als valencians. Fixa’t com les primeres respostes positives i d’agraïment són de dos catalans. És el que fa quan planteja que és el que té que dir la Constitució de la República Catalana des del punt de vista de l’Esquerra Independentista. És un assumpte que tindran que resoldre ells, els catalans d’allà. I tenen faena.

Però passem a allò que en l’article de CC ens afecta.

6. Diu, recollint allò dit al document ‘Compromís amb els Països Catalans’:

“La Constitució del nou Estat català i el seu corpus legislatiu han de tenir present:
1. … que qualsevol altre territori històric de la nació catalana pugui, en qualsevol moment, decidir de manera democràtica,afegir-se a l’Estat català o crear-ne un altre i federar-s’hi.”
Destaque:
“crear-ne un altre i federar-s’hi”
CREAR-NE UN ALTRE, en el nostre cas és L’ESTAT VALENCIÀ i la REPÚBLICA VALENCIANA.
Bingo.
Per fi coincidim en quelcom.
Però, no ens oblidem, hi ha una conjunció copulativa la “i” que uneix allò de “crear-ne un altre” amb “federar-s’hi”.
Bé recordem que això ho vol veure reflectit en la Constitució del nou Estat català. Res a dir. És la seua, no la nostra. Per a nosaltres, sobiranistes valencians republicans L’ESTAT VALENCIÀ / la REPÚBLICA VALENCIANA és un fi en si mateix i no està condicionat a res. Per als partidaris de la “i” (en el meu cas jo vull veure si l’altre vol i que diu el contracte), caldria dir-les el mateix que Carles Castellanos critica quan parla i ens diu:

“La feblesa política es posa de manifest igualment en la formulació d’una mena d’independentisme amb reticències, segons el qual la independència no és un objectiu a defensar com un avanç democràtic per ell mateix sinó que es valora d’una manera condicionada.”

Coincidim amb Carles.

La independència del País Valencià és “un avanç democràtic per ell mateix” i no s’ha de valorar de “manera condicionada.”

7.Siguem comprensius.
Dir als nens que els nadons no venen de París s’ha de fer amb tacte.
Jo confie amb Carles. De fet ja fa molts anys en la UCE de Prada em va dir, no sé si ell ho recordarà però jo sí, que: “- No creguis Víctor, coincidisc en allò que dius, més del que tu te pugues creure”

8. Amb tot un dubte que com un espectre planeja en tot l’article. Sembla que els cofois catalans (i que jo per la part que em toca també gaudisc, sobre tot de pensar que hem passat als bascs per davant), sembla dic, que el nou Estat català pensa NEGOCIAR el futur dels valencians amb Madrid, amb l’Estat espanyol. I això en paraules d’un amic barceloní seria REPUGNANT.

Els independentistes catalans partidaris o NO, d’allò tant poc definit i eteri, que ells anomenen Països Catalans, eufemisme per dir que els residents del País Valencià, TOTS, formem part d’allò que ells anomenen ‘Nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’ i que com qualsevol creença, és molt respectable, dic que si els independentistes catalans volen quelcom del País Valencià, no ho tindran que negociar amb l’Estat espanyol ni amb els seus representants al País Valencià. Això com diu el meu amic barceloní, seria REPUGNANT; el que han de fer, és el pensament dels sobiranistes valencians republicans, si volen arribar a acords, és parlar amb els independentistes valencians.
Per als sobiranistes valencians republicans: RES PER DAMUNT DELS VALENCIANS.