El congrés constituent de JxC i els valencians SUMARI: - Referències als valencians en les ponències organitzativa i política al congrés de JUNTS. - Declaració de RV/PVE sobre la Nació dels valencians. - Esmenes presentades a la ponència oficial de JUNTS en referència als valencians
Aquests dies s’està celebrant a Catalunya el Congrés constituent de JUNTS. Les ponències, política i organitzativa, estan en fase d’esmenes; ANNA notícies se les ha llegit i ha cercat allò que ens pot afectar als valencians. Cal dir que JUNTS és una organització que està rebent persones de moltes procedències que estan trencant el discurs Convergent que des de sempre havia estat respectuós amb els valencians, sense cap interferència. Aquesta circumstància d’al·luvió de persones pot fer que al llarg de les ponències apareguen contradiccions entre els textos. La contradicció que nosaltres hem trobat rau, d’un costat, entre unes ponències que en el seu conjunt, des del punt de vista dels sobiranisme valencià republicà d’ANNA noticies, són perfectament acceptables i, d’altre costat, el contingut de les dues ponències en el seu conjunt, entren en una auto-contradicció amb dos de les tres referencies que a continuació anem a descriure.
Al llarg de les dues ponències hem trobat només tres referències –dos en la ponència organitzativa i una en la política- que ens poden afectar als valencians.
En la ponència organitzativa, de 36 pàgines i 1270 línies, hem trobat dos referències que ens afecten (la primera a la línia 904 i la segona de les línies 1263 a 1268). En la ponència política, de 38 pàgines i 1408 línies, sols una referencia, el paràgraf de 15 línies (de 899 a 913) que per a ANNA notícies, adscrita a l’independentisme valencià republicà, és totalment, des del punt de vista polític, inacceptable.
Descripció de les tres referències.
La primera referència, línia 904 de la ponència organitzativa, on apareix, encara que de passada, el terme polisèmic de Països Catalans. El terme ‘països catalans’ apareix una vegada (904) a la ponència organitzativa i tres vegades (899-902-910) en la ponència política, fet que desenvoluparem en la descripció de la tercera referencia. Un terme, el de Països Catalans, que per als seus seguidors el País Valencià està inclòs i on, segons ells, els valencians som catalans. Per els seguidors d’este plantejament, els valencians si no ens considerem catalans és perquè elegim ser espanyols. Els valencians per a ells o som nacionalment espanyols o som nacionalment catalans, però mai podem ser nacionalment valencians. [El concepte de Nació per a ANNA notícies, més endavant]
La segona referència , de 1263 a 1268, al final de la ponència organitzativa, on es diu:
ANNA notícies, adscrita al moviment independentista valencià republicà, troba correcte aquest punt 4.12, fora de no compartir l’ideari dels que defensen que els valencians estem inclosos en els Països Catalans o Nació catalana.
La tercera referència, de 899 al 913 de la ponència política
L’afirmació, explicita o implícita, que el País Valencià forma part de la Nació catalana apareix en la ponència política de la següent manera:
Com a sobiranistes/independentistes valencians republicans i des d’un plantejament estrictament polític, no podem acceptar que el País Valencià, s’incloga unilateralment dins dels anomenats ‘països catalans’, ni que el País Valencià siga un país català, ni que el País Valencià forma part de la Nació catalana. Coincidim amb RV/PVE en el concepte polític de Nació, la d’aquells valencians que aspirem a constituir un Estat independent de l’Estat espanyol i de la seua nació espanyola.
A continuació Declaració política de RV/PVE sobre la Nació dels valencians, que ANNA notícies comparteix:
DECLARACIÓ DE RV/PVE SOBRE LA NACIÓ DELS VALENCIANS
- RV/PVE fa seus els acords del tractat internacional de la Convenció de Montevideo de 1933 i de l’adhesió que fa a ells el Comité Badinter de la UE. En ells es conclou que és la voluntat dels habitants d’un territori allò que ha de prevaldre sobre qualsevol altra qüestió per a esdevindre Estat i que l’Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) la capacitat d’entrar en relacions amb els altres estats.
- RV/PVE és un partit independentiste que aspira a que el País Valencià esdevinga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana i que la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides.
- En aquest sentit i davant de la pregunta: quina és la nació dels valencians? la resposta de RV/PVE és: la nació dels valencians, la d’aquells que aspirem a que el País Valencià siga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana […i que la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides], és la Nació Valenciana.
- RV/PVE, en conseqüència, rebutja que el País Valencià, lliure i sobirà, puga pertànyer o formar part de qualsevol altra nació que no siga la valenciana.
Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 d’agost del 2020
Esmenes presentades a la ponència oficial de JUNTS en referència als valencians
ANNA notícies ha tingut accés a esmenes presentades per afiliats a JUNTS referides a les tres referències descrites abans:
Respecte a la primera referencia (904 PO), supressió del terme Països Catalans en la única vegada que apareix en la ponència organitzativa.
Respecte a la segona referencia (1263 a 1268 PO), cap esmena doncs la consideren correcta.
Respecte a la tercera referència (de 899 a 913 PP) proposen el següent text alternatiu:
b. Als territoris amb els que compartim llengua i història
L’acció política de Junts per Catalunya per assolir la República Catalana ha de cercar el suport i col·laboració de totes les organitzacions i persones que, fora de Catalunya, s’enfronten a l’Estat espanyol pel seu alliberament. En primer lloc tenim els territoris que, com el País Valencià i les Illes, els catalans compartim llengua, historia i cultura. El ciment polític que ens uneix és la historia per la que de 1705 a 1715, la Monarquia hispànica ens va esborrar del mapa polític d’Europa mitjançant una conquesta militar i vàrem esdevindre colònies. Junts per Catalunya impulsarà la col·laboració, la coordinació i les aliances amb les forces independentistes en eixos territoris, per tal de formar un bloc antiimperialista dels països de l’antiga Corona, al temps que impulsarà estratègies de cooperació si, eixos països, aposten per esdevenir repúbliques independents.
Des d’ANNA notícies, que des de sempre hem manifestat el nostre suport entusiasta a l’independentisme republicà català i en concret a Junts per Catalunya, ens agradaria que JUNTS no caigués en la pràctica pre-política, pròpia del fonamentalisme religiós, de considerar la Nació com quelcom caigut del cel i no com a producte de la voluntat de les persones. Pensament únic i exclusiu, del que fan ostentació frívola -per les seues conseqüències al País Valencià- les organitzacions catalanes, institucionals a Catalunya, d’ERC i les CUP i que respon més a interessos electorals de consum intern a Catalunya, en pugna electoral entre estes dos formacions, que a un veritable interés per ajudar i coadjuvar a l’alliberament del País Valencià de l’Estat espanyol.
La proposta que presenta el ponent de JUNTS, comparada amb allò que diu ERC en els seus estatuts i ponències -que aplicats al País Valencià porten dècades no passant del 0,7% i que té com objectiu el consum intern a Catalunya per disputar el vot a la CUP-, és un coitus interruptus, un dir sense dir, una col·lecció de clixés sense cap rigor i d’una frivolitat esfereïdora en un partit polític que té per objectiu assolir la República Catalana que va somiar Macià i tots els independentistes que ens han precedit com a forma d’Estat per a la Nació catalana.
La ponència dinamita aquest objectiu POLÍTIC i s’endinsa en terra d’aiguamolls quan difumina la Nació catalana de la República Catalana de Macià i de la seua Constitució de l’Havana i, també, de tot allò dit al llarg de les dues ponències de JUNTS, en una mena de ‘nació compartida’ pre-política i boirosa.
Si bé el terme ‘nació’ – com el de ‘països catalans’- és polisèmic, no es pot utilitzar sense un mínim de rigor. Faig meues les definicions POLÍTIQUES (relacionades amb les persones i no amb Déu o la Natura) de ‘Nació’ de Pasquale Stanislao Mancini i que Rovira i Virgili recull en els seus escrits.
Per a ells una nació és:
“Una comunitat d’homes, aplegats en vida comuna per la unitat del territori, d’origen de costums i de llengua, TENINT CONSCIÈNCIA D’AQUESTA COMUNITAT”
Fan, i faig, ressò en la definició de la importància que donen a la ‘consciència’ d’eixa ‘comunitat’ de la seua ‘nació’. També compartim amb Rovira i Virgili la importància que aquest dóna a la voluntat per mantenir-la fins al punt d’escriure: “Basta que un poble se senti nació perquè ho sigui. Sentint-s’ho, ho és. I, si cal, ho és, àdhuc contra la Història, i contra la raça, i contra les teories, i contra la geografia i tot”
Rovira i Virgili ens diu que quan la consciència existeix, l’afirmació del fet nacional necessita, ultra la consciència (fet intern): “un factor transcendent, susceptible de manifestació exterior; i aquest és la voluntat” [capítol VI: Elements de la Nació, del llibre ‘El principi de les nacionalitats’. 1932]
Doncs bé.
La Nació catalana de Macià i la de tots aquells que s’han pres seriosament la Independència de Catalunya i han lluitat i lluiten per assolir la República Catalana, respon perfectament a les definicions -per consciència i per voluntat- de Rovira i Virgili.
I, la difosa ‘Nació compartida’ que ens presenta la ponència no supera el més mínim examen POLÍTIC i se’ns acudeix com una broma política pròpia d’elucubrats de café, esdevinguda en una nit romàntica, en la fosca nit franquista dels anys 60, on sols la imaginació podia volar lliurement i la responsabilitat política dels creadors nul·la.
La ponència parla de ‘Divisions imposades’ i ens cita com a culpables a espanyols i francesos.
En el que respecta a Catalunya del Nord, això pot ser correcte. Però en el cas del País Valencià, el ponent s’ha oblidat de citar al principal culpable: el rei En Jaume I, a qui els valencians , tots els 9 d’octubre el retrem homenatge al Parterre de València pel seu pecat d’haver-nos incorporat al món occidental i per haver-nos dotat d’un Regne amb furs i corts pròpies.
La ponència ens convida a cridar un Mori Jaume I!!!, primer causant de la divisió imposada a catalans i aragonesos, divisió que trenca amb la ‘veritat delatada’ que va anunciar el sociòleg – que no polític– en el seu llibre Nosaltres els valencians, pàg. 20 i 39.
Els PPCC com antídot en les hores baixes de l’independentisme
La relació de les variables: reivindicació dels PPCC (X) i la independència o acostament a la República Catalana (Y), és una relació de proporció inversa X·Y= K
Quan la variable Y disminueix l’altra augmenta per mantindre la K (moral de les bases) constant.
Això ERC ho sap molt bé; quan s’allunya de la reivindicació independentista, mitjançant afiliats com Tardà, publiciten més la idea romàntica i pre-política dels anomenats PPCC, per a desviar l’atenció de la falta d’acció política per la independència..