Els valencians republicans ens hem d’espavilar, com ja ho fan els catalans des de fa anys; no ens poden tornar a prendre el pel com en el 31 i el 36.
Els esdeveniments van ràpids. No ens adonarem i un 31 republicà apareixerà de sobte des de Madrid per a salvar l’Estat espanyol. El president autonòmic català, però independentista republicà, Quim Torra ja ho ha advertit:
“Que ningú no en tingui cap dubte: serem al costat dels republicans espanyols, amb tot el suport; però que també ho tingui tothom clar: el nostre projecte és el d’una República Catalana independent”
Els catalans han aprés la lliçó del 14 i 15 d’abril de 1931. Amb dificultats i fent front a la repressió espanyola, però els catalans tenen ja prou avançada la seua República Catalana, amb una majoria parlamentària a l’alça a favor de la independència, condició necessària de les nacions polítiques -la independència- per a fer o desfer, per acceptar o rebutjar, per a poder anar amb qui es vullga, però, també, per a poder eixir-se d’allà on no interesse estar. Els catalans ara, a diferència de l’estafa del ‘pacto de San Sebastián de 1930’, un 1931 no els agafarà sense els deures fets.
Però i nosaltres els valencians? Els republicans valencians? Sempre amb el vertigen d’anar a soles, sense confiança en nosaltres mateixos, sempre amb vocació sucursalista, mirant -els uns- a Madrid, mirant -d’altres- a Barcelona.
Al 1936 se’ns va furtar l’Estatut. Ara ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Ara ens cal, com els catalans, construir la nostra república, la República Valenciana. Veus per tot arreu parlen de repúbliques, en plural. Anem els valencians a tornar a ser espectadors? Anem a ser els valencians moneda de canvi? Anem els valencians a anar com cagallò per les sèquies dels altres
Demòcrates!!!
Republicans!!!
Valencians/valencianes!!!
El regim del 78, concatenat amb el del 39 i el del 1707 pot caure, però sols si tothom fa els deures. Cal que els republicans valencians, per la República Valenciana, ens coordinem. No fer-ho esdevindrà un fracàs, una decepció, envers l’espill que ens acull: el poble valencià, que es vol lliure i sobirà.
Cal com els Almogàvers, treure l’espasa i picar l’escut amb totes les forces, tot cridant: Desperta Ferro! Cal com feien els nostres avantpassats picar les pedres amb els rellons de les llances, per a produir, en aquesta nit que dura des de 1707, centenars d’espurnes. Calen els nostres crits, els sorolls i les lluminàries per portar el poble valencià organitzat, cap al seu alliberament i per a tornar a formar part del mapa polític d’Europa. Per a tornar a ser, lliures i sobirans.
Ens cal estar preparats, com ja ho estan els catalans, per a fer front a la darrera estafa que ens vindrà -en breu- des de ponent, en forma de proposta republicana i federal.
És l’hora!!!
Cal ja la Coordinadora republicana per la República Valenciana, lliure i sobirana.
Víctor Baeta per RV/PVE
Article relacionat
– Desmuntant la concepció dels republicans espanyols respecte al dret d’AUTODETERMINACIÓ i la seua proposta de REPÚBLICA FEDERAL.