ANNA notícies: Segons les cròniques i a l’espera de la del nostre enviat especial, el President de la PDAD dóna un pas necessari -una condició necessària- per a, sí més no, poder ser escoltat pel poble valencià, però resta saber encara -POLÍTICAMENT- que li vol dir exactament als valencians i que és allò que vol reivindicar, sí és que d’allò  que es tracta és de fer POLÍTICA o, com recull el corresponsal d’EL MÓN, de moment el que cal fer és… “turisme cultural”,  tot i esperant -com ho fa Tardà- que un Estat espanyol democràtic els permeta als catalans ‘decidir’ en un referèndum assolir la República Catalana, i als valencians en un altre referèndum permès per eixe Estat, que puguen ‘decidir’ incorporar-se -directament- a eixa República Catalana, amb el supòsit previ, naturalment, que els catalans estigueren dispostos a acceptar els valencians.

Titular d’EL MÓN: “El sobiranisme valencià proposa “fer dues passes enrere” i repensar els Països Catalans. Toni Infante demana més “interaccions” i deixar de banda el «concepte»”

per Quico Sallés Prada (El Conflent).22 d’agost de 2019 10:25

Diuen que sovint cal fer dues passes enrere per agafar impuls. Això és el que demana un dels líders civils del sobiranisme valencià, Toni Infante, que reclama un canvi d’estratègia per revaloritzar el concepte de Països Catalans. De fet, proposa deixar-lo de banda com a “bandera” per donar-li “contingut” amb fets que acabi amb el caràcter negatiu que li ha endossat l’ofensiva política, social i mediàtica de l’Estat contra la idea dels Països Catalans.

En un debat organitzat per l’ANC a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent) aquest dimecres titulat “Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?”, Infante va explicar la seva estratègia com a president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, integrada al Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. “Cal fer dues passes enrere i fer més interaccions des del País Valencià, partint de la seva realitat social, conceptual i psicològica i entrelligar molt més les accions”, ha plantejat com a nou marc de lluita sociopolítica.
“Durant molt temps només ham brandat la bandera dels Països Catalans, una bandera que poc a poc ha esdevingut buida i que ha facilitat molt a l’Estat resinificar-la i convertir-la en una cosa negativa tant pel País Valencià com per a la resta de la catalanitat”, ha descrit. “Cal revertir la situació psicològicament i cognitivament i convertir la bandera en valors positius”, ha advertit.
La fórmula d’Infante és fer més feina i. deixar de banda el concepte. “Apostem pel País Valencià a patir de la seva realitat concreta, de les seves 34 comarques i els cinc milions d’habitants”, ha aclarit. En conversa amb El Món, Infante insisteix en aquesta idea, que la catalanitat arribi amb interrelacions concretes entre els diferents comunitats catalanes, buscar “lligams” que es vegin eficaços per part dels valencians i la seva perspectiva. En aauest sentit, emfatitza utilitzar iniciatives que ja s’han testat a Catalunya com “Eines de País” -l’operació independentista per guanyar les eleccions a La Cambra- o la campanya de Consum Estratègic de l’ANC. “Són iniciatives socials molt útils que es poden enxamplar cap el País Valencià i fer-les des del País Valencià, per tal de fixar-nos més en el contingut i no pas en un concepte buit de Països Catalans, que enteníem com a positiu i que l’Estat ha convertit en tancada i negativa per a la majoria”, conclou.

Titular del PUNT-AVUI: “Una independència a molt diversos ritmes.”

Paluzie referma l’aposta unilateral i per la desobediència en un acte que constata llunyana la sobirania dels Països Catalans. Al País Valencià volen potenciar primer aquest concepte, a les Illes fan passos i al nord la lluita és per la llengua.

Òscar Palau. PRADA

La crescuda de l’independentisme a Catalunya ha fet perdre, en canvi, consciència de Països Catalans, a què havia anat lligat històricament. “És una pèrdua no imaginar la nació de manera completa, i hauríem de fer una reflexió al respecte”, lamentava ahir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en un acte a Prada amb les entitats sobiranistes dels altres territoris, que estan federades. Paluzie, que hi coincidia que cadascú ha de seguir el seu ritme si mai es vol aspirar a una confederació, deixava clar que el de Catalunya ha de passar per la via unilateral, no per gust, sinó perquè “la via del diàleg no és realista, perquè l’Estat ha donat repetides mostres que no ens reconeix, i només ha volgut derrotar”. Per això es refermava en campanyes en el marc d’una lluita no-violenta, com es farà enguany el matí de la Diada a Pla de Palau, per “compensar les febleses” i afeblir els poders fàctics estatals. Això sí, al final, matisava, “haurem de fer la independència no sols amb desobediència civil sinó també institucional”, a imatge de l’1-O.
Els altres ponents van deixar clar que encara són lluny, tot i que comparteixen arguments com el dèficit fiscal. Des del País Valencià, Toni Infante lamentava que en el seu “marc cognitiu” s’ha “simplificat” el concepte de Països Catalans, avui marginal, per associar-se només a Catalunya amb un deix “pejoratiu i negatiu”. “S’ha girat en contra”, lamentava, per la qual cosa proposava desmarcar-se’n temporalment per enfortir el de País Valencià mateix, des d’on s’ha de guanyar la pròpia sobirania. “No hi ha cap factibilitat dels Països Catalans si no hi ha aquest empoderament previ”, ressaltava, mentre deia, això sí, que en paral·lel cal potenciar la “interrelació” a tots els nivells.

Des de Mallorca, Víctor Pagès veu un progressiu augment a les urnes del suport a les tesis sobiranistes. “S’estan fent passos”, subratlla, que segons ell s’agilitzarien si Catalunya aconseguís emancipar-se. En canvi, a la Catalunya del Nord el suport a l’independentisme al sud es veu com una “obligació”, segons Daniela Grau, i un pas per alliberar-se “del colonialisme secular franco-espanyol” que reverteixi la seva precària situació: assimilats a la regió occitana, i amb la cultura i sobretot la llengua “a punt de la desaparició”. “Volen posar fi a mil anys d’identitat”, clamava.