Índex

1. Models i resultats dels exàmens de la JQCV, p. 1-3
2. Resposta de Víctor Labrado La Veu, p. 4-5
   1. Escrits dels lectors de La Veu, 6-11
3. Anàlisis i (des)qualificacions: Leo Giménez i Víctor Labrado, La Veu, 12-13
   1. Escrits dels lectors de La Veu, 14-25
4. De la Junta Qualificadora als «Criteris lingüístics»
   1. Criteris lingüístics de l’administració, p. 26-27

Models i resultats dels exàmens de la JQCV

Leo Giménez Giménez*

Els resultats dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià pareix no són satisfactoris. Això fa pensar les opinions que tenen bons estudiants, així com els percentatges d’aprovats, que són molt baixos. Un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes. A més, una bona part dels no aptes dominen la llengua mitjanament bé (a voltes, molt bé). En eixe marc, és comprensible que, des de sectors acadèmics, de l’ensenyament i des dels professionals de la promoció i la normalització del valencià, qüestionen el model d’exàmens de la JQCV. Realment, eixa classe d’exàmens no és adequada per a avaluar els coneixements lingüístics significatius.

A la vista de la situació descrita, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejant el canvi de sistema, metodologia i models d’examen. Amb la finalitat de contribuir a eixos canvis i millorar els procediments examinadors; i, sobretot, amb l’objectiu de contribuir a erradicar el creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV, es planteja les propostes següents:

1. Cal fer un estudi de resultats, amb els percentatges d’aprovats respecte als presentats en cada nivell; també cal saber el percentatge de repetidors. Eixe estudi cal particularitzar-lo segons dos factors: titulació acadèmica i edat dels/de les presentats/ades. La investigació dita permetria traure conclusions de resultats en general i, en particular, de l’adequació de la classe, format i contingut de les proves.
2. Segons la informació de què disposem dels últims anys, el percentatge d’aprovats en el Mitjà respecte als presentats a l’examen és molt baix (entre el 30% i el 40%). En alguna seu d’exàmens, es veu que no ha arribat al 30%. En l’última convocatòria, la de juny de 2016, de 27.032 persones presentades, van aprovar l’examen final 5.846 examinands, un poc més del 21%, fet escandalosament cridaner. Si això es confirmara, hauríem de deduir que és gravíssim, ja que bona part dels que es presenten han tingut el valencià com a mínim 12 anys en els estudis reglats, de manera que fallen els exàmens o falla l’ensenyament (o tot plegat). Convé recordar que un certificat de coneixement mitjà de llengua (o de qualsevol altra rama del saber) ha de ser representatiu de la competència en un usuari mitjà. Si no és així, és que hi ha disfunció entre els continguts, format i model dels exàmens i les competències adquirides en el sistema d’ensenyament. No val argumentar que el Mitjà actual equival al C1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR), ja que el model d’examen no avalua realment (com hem dit en la introducció) el coneixement real de llengua.
3. L’alternativa al model actual hauria de focalitzar un model d’exàmens on la competència comunicativa siga el factor més important. Per contra, caldria suprimir els tests i els apartats de verdader o fals, molt poc significatius per a deduir la competència comunicativa de qui s’examina. També convindria llevar les proves d’encertar quin resum sintetitza millor un escrit, ja que la interpretació d’eixos resums conté un grau alt de subjectivisme.
4. L’alternativa s’ha d’elaborar tenint molt en compte els models d’exàmens d’altres llengües, sobretot els que fan en les escoles oficials d’idiomes (que en general avaluen la competència i els recursos comunicatius del/de la examinand). Com ara, seria útil considerar els models d’exàmens del Trinity College per a l’anglés, els quals no inclouen tests sobre la normativa. La base de l’examen hauria de ser:
5. a)Part escrita (redacció, completar escrits, frases alternatives).
   b)Comprensió lectora.
   c) Comprensió oral.
   d) Interacció oral.
   e) Exclusió (o presència mínima) de solucions no comunicatives (i/o irrellevants, o rebuscades), les quals tenen la finalitat de provocar l’errada.

També caldria llevar el sistema de penalització. Penalitza amb 0,4 punts, o 0,50 en el cas del Mitjà, i 0,4/0,7 en el Superior, que es lleven dels encerts. Això pot servir en unes oposicions i en altres casos. En canvi, és contraproduent en l’avaluació de coneixements del valencià, que és una llengua minoritzada. En eixa situació, són necessaris sistemes, models i procediments que fomenten, que estimulen, que incentiven. Per contra, cal evitar els mitjans repressors, dos dels quals són la penalització i la complexitat i dificultat extrema.

1.1.1        Homologacions

Actualment, s’homologa el títol de l’ESO amb l’Elemental de la JQCV. Abans, l’homologació amb eixe certificat s’atorgava al títol d’EGB. Però, ni abans ni ara, el títol acadèmic corresponent a una etapa superior s’homologa amb un certificat de més nivell (Mitjà o Superior). No és just. És com un menyspreu al valencià de l’ensenyament de Batxillerat i altres nivells superiors. Certament, els estudiants no ixen massa ben preparats des del punt de vista de la normativa (i una part des del punt de vista comunicatiu). Però això és un altre debat: quina incidència té l’assignatura de valencià i quina hauria de tindre. Al títol de Batxillerat (amb les corresponents assignatures de valencià obligatòries) deu correspondre-li el certificat de valencià Mitjà.

A partir de l’adequació al MECR (que prepara la DGPLGM, i també les universitats), cal que eixa anomalia s’esmene, tant per als titulats de Batxillerat com per als d’FP, així com els d’estudis universitaris cursats en valencià. Els estudiants universitaris que tenen prou crèdits en valencià haurien de ser homologats amb una certificació de valencià Superior.

1.1.2        Divulgació i compliment de la normativa que conté el diccionari i la gramàtica de l’AVL

La direcció de la política lingüística correspon, com és obvi, a l’òrgan corresponent del Consell de la Generalitat (abans, Subdirecció General; ara, Direcció General). En canvi, l’establiment de la normativa correspon, d’acord amb la nostra legalitat estatuària, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l’ens normatiu. Ocorre que l’anterior òrgan/direcció de Política Lingüística no va fer pràcticament res per a divulgar els acords i documents de l’Acadèmia (Diccionari normatiu valencià i Gramàtica normativa valenciana). Això ha tingut conseqüències greus en l’ensenyament (tant en Primària i Secundària com en els estudis universitaris), ja que la majoria de manuals i llibres escolars (amb alguna excepció lloable) no inclouen les novetats normatives establides per l’AVL. Majoritàriament, tampoc són considerades eixes novetats entre els continguts de les proves de la JQCV, ni en els cursos de formació del professorat. Les conseqüències d’eixa falta de coordinació són la desorientació dels estudiants, els examinands i els usuaris en general. Un exemple: per falta d’informació (i per altres causes), gran part del professorat continua considerant faltes moltíssimes de les novetats normatives aprovades per l’AVL (cosa que repercutix en la nota de l’alumne). Una tal disfunció entre l’Acadèmia i l’ensenyament també genera discussions en molts àmbits sobre la correcció de multitud de paraules, expressions, estructures gramaticals o el sentit d’una paraula.

Davant d’un panorama tan negatiu, cal que la DGPLGM divulgue les aportacions normatives de l’AVL a les editorials, al món de l’ensenyament i als àmbits de la promoció i normalització lingüística. Complementàriament, també és necessari que l’autoritat educativa i la de política lingüística organitzen cursos de formació en eixe sentit. Per una altra banda, és urgent que s’adeqüen a les aportacions de l’Acadèmia els bons recursos de què disposem, com és el cas dels programes SALT (de gran utilitat durant molts anys). És incomprensible que no s’haja fet eixa operació, amb inclusió de les aplicacions informàtiques que són útils per als usuaris. A més, al costat de l’actualització cal posar la divulgació entre els valencians d’eixos recursos.

*Informe publicat originalment en Veu Pública (Federació de Servicis Públics UGT – País Valencià) el 24 de novembre de 2016.

2           Resposta de Víctor G. Labrado, La Veu

Qüestions de política lingüística a plantejar?

Divendres, 13.1.2017

Fa pocs dies, concretament el 9 de gener proppassat, el senyor Leonardo Giménez publicava en aquest mateix espai un article amb el mateix títol –però sense interrogant– que jo ara faig servir en resposta al despropòsit. Passe a explicar-me.

Les “qüestions” sobre les quals el senyor Leonardo posava el dit i el crit al cel eren, d’una banda, l’actuació de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i, d’altra banda, l’actitud dels autors i editors de “manuals i llibres escolars” en valencià. Acusava la primera de suspendre massa aspirants al títol i als segons, de no divulgar prou les “novetats normatives” de l’AVL.

N’hi ha per a sorprendre’s. Les dues principals, més angunioses i urgents “qüestions” a resoldre, pel que fa a la decaiguda situació del català parlat o escrit al País Valencià, no serien la supressió de ràdios i televisions en aquesta llengua, o com ara la incapacitat de la conselleria corresponent per a crear noves línies en valencià, ni les sovintejades pressions per fer desistir els valencianoparlants de ser-ho més enllà del tancat familiar i del veïnat. Ni tan sols la possibilitat real, i realitzada, de publicar certes edicions on line de premsa en valencià macarrònic, robòtic, indesxifrable i endur-se a canvi –la susdita premsa– les subvencions més grosses que figuren en la partida de promoció de la llengua que destrossen.

Res de tot això. Els grans mals de la llengua, els culpables del mal que el senyor Leonardo assenyala amb el seu dit acusador són la Junta Qualificadora i els llibres de text en valencià que per a l’ensenyament confeccionen totes les editorials, “amb alguna excepció lloable” que no ens especifica. Tot ben domèstic i casolà, doncs.

A un lector malpensat la primera idea que li ve al cap és que el senyor Leonardo no es tria els seus enemics precisament entre els poderosos. Podríem dir fins i tot que se’ls fa a la mesura de les seues forces. D’ell i dels seus amics, perquè als comentaris que La Veu accepta per als articles que publica, hi va irrompre el senyor Abelard Saragossa, escrivint això:

“Un escrit [el de Leonardo Giménez] molt ben orientat i molt útil. En el facebook de Taula de Filologia Valenciana, ha arribat a 8.589 persones. Necessitem una formació que, justament per ser comprensible i practicable, done seguretat als parlants. Augmentar la inseguretat que produïx la marginació lingüística és actuar contra l’ús del valencià.”

Què és això? Una campanya? Un atac des Taula de Filologia Valenciana contra la Junta Qualificadora? No tenen res millor a fer? No havíem quedat que calia pacificar, tranquil·litzar, apaivagar el conflicte? I ara què fan? Escarotar el galliner per pròpia iniciativa, intentant crear un problema on no n’hi ha cap? De veritat hi ha, com assegura, el senyor Leonardo Giménez, un “creixent rebuig als exàmens de valencià de la JQCV”? A quin ritme creix? Si, en compte de relacionar-se només amb els suspesos, ho feren amb els aprovats, no trobarien que la satisfacció també creix? Perquè és evident que la possessió d’un títol difícil produeix més satisfacció que saber-se un titulat de calbot.

Una cosa és certa, difícilment discutible: aquests senyors Leonardo i Abelard intenten explotar el possible ressentiment entre els suspesos, guanyar-se adeptes desacreditant la Junta Qualificadora. No sé què en poden pensar els lectors. Una persona entre normal i corrent en diria populisme.

No és ara i ací el lloc, ni jo sóc qui, per a dir si la Junta Qualificadora ho fa bé o malament. Segur que hi ha coses que s’hi podrien fer millor. Ara bé, si les persones que s’hi dediquen han aconseguit mantenir un cert nivell de rigor i exigència, això em sembla molt respectable. Tindrien una vida més fàcil si, com els exigeix el senyor Leonardo, es dedicaren a repartir aprovats a tort i a dret. De fet, el senyor Leonardo proposa que el grau mitjà es done –automàticament– a qualsevol persona valenciana que tinga el batxiller aprovat: “Al títol de Batxillerat (amb les corresponents assignatures en valencià obligatòries), deu correspondre-li el certificat de valencià mitjà.”

És evident que aquest senyor Leonardo sap que tot això farà xiular les orelles a les persones de bé –sempre n’hi ha–, i argumenta: “Certament, els estudiants no ixen massa ben preparats des del punt de vista de la normativa (i una part des del punt de vista comunicatiu). Però això és un altre debat”.

Com que un altre debat? És el mateix. La Junta Qualificadora, com el Departament d’Anglés de l’Escola Oficial d’Idiomes, existeix precisament, entre altres raons, perquè el nostre sistema d’ensenyament només garanteix als seus alumnes l’aprenentatge del castellà. Hi ha milers d’estudiants amb el batxiller aprovat incapaços de mantindre una conversa en valencià. Això ho sap tot el món. I ho sap el senyor Leonardo. Però li és igual. I no cal dir que, lògicament, acaba proposant això:
“Els estudiants universitaris que tenen [o tinguen] prou crèdits en valencià haurien de ser homologats amb una certificació de valencià superior.”
Per favor, senyor Leonardo. Si té ganes de denunciar algú, faça el favor de comprovar, entre les classes que a les universitats valencianes s’anuncien en horari de valencià (i ja li done una pista subratllant la paraula horari), quines es fan realment en valencià; i de les que realment es fan en valencià, comprove si els alumnes fan els exàmens en valencià o els fan en castellà. El seu amic Abelard, que té entrada en aquella casa, podria orientar-lo. També entenc, però, que per a vostés dos els és molt més còmode i rendible assenyalar amb el dit a qui no té possibilitat de mossegar-los-el.
I per acabar, l’invite, els invite a la reflexió. Heus ací el tema: no s’han parat vostés a pensar mai per què l’única revista en català subvencionada per una institució controlada pel PP ha sigut precisament la seua Taula de Filologia Valenciana?

2.1.1     Lectures i comentaris

3725 lectures    16 comentaris    Envia

16 Quim Valldigna

17 de gener 08.31h

#9 Gràcies, Miquel, per posar un poc de seny a tot plegat. No entenc el perquè de l’odi i la ràbia que es desprén d’este article (tot i estar d’acord amb moltes de les coses que diu!), ni els comentaris. He tingut la sort de conéixer bé l’Abelard Saragossà (em va dirigir el TFG) i compta amb el major dels meus respectes. El tema PP, ací, em pareix profundament demagògic.

Vots:   1    3

Respondre comentari Comentari inadequat

15 Àlex

15 de gener 12.55h

Hi ha qui, en un comportament humà però poc racional, reacciona molest i amb atacs davant de qualsevol (auto)crítica a la faena que fem els professionals del valencià. Ara bé, només analitzant quins aspectes convé modificar, podem millorar i augmentar els efectes positius de la nostra activitat. Hauríem de preguntar-nos si la manera corporativista d’actuar que tenen eixes persones acaba sent, en la pràctica, positiva o negativa per a la situació social valencià i, fins i tot, si no deu ser u dels factors que, a la llarga, contribuïxen a eixa situació.

Vots:   4    1

Respondre comentari Comentari inadequat

14 Pere Alboraia

15 de gener 12.31h

Si a les escoles i instituts es prestigiara el valencià i s’acceptara que els professors de valencià pogueren ser-ne tan exigents en la llengua com els de castellà, els valencians no tindrien cap problema ni amb el mitjà ni amb el superior. No crec que s’haja de rebaixar el nivell de la Junta Qualificadora sinó d’augmentar el nivell de primària i secundària.

Valora aquest comentari:    4    0

Respondre comentari Comentari inadequat

13 Joan Cocentaina

14 de gener 23.07h

Vinga, regalem els títols de valencià, que el món s’acaba! Ara, que em regalen a mi també el títol del B2 d’anglés. Ací també suspenen molta gent, deu ser que els professors d’anglés són uns radicals i els llibres de text una confabulació masònica per carregar-se el personal. A gosades quines fumeroles, tingueu trellat.

Vots:   10    2

Respondre comentari Comentari inadequat

12 Solaniste valencià

14 de gener 18.08h

No crec que el senyor Leonardo haja dit res que no siga de veres. És cert que el pitjor és que no hi haja suficients mitjans en valencià, ni prou línies en valencià, ni que la majoria de polítics l’usen habitualment, com passa a Catalunya, un exemple en tot això. Però això no lleva que siga vergonyós que els exàmens de valencià de la Junta siguen una espècie de prova de tortura, sobretot per a valencianoparlants, que tremolen quan s’examinen, encara que vagen preparats. Tinc uns quants amics, valencianoparlants nadius, amb carrera, que o no aproven o han aprovat el mitjà a la quarta, sobretot per l’oral. Ja n’hi ha prou xe! Això no passa en cap llengua normal, que un nadiu no aprove la parla. Jo seria partidari, en la part oral, que quan l’examinador detecte que és valencianoparlant de bressol, automàticament estiga aprovat en eixa part, i la puntuació ja depenga de l’adequació a la formalitat, riquesa lèxica, etc. I la part escrita, com els exàmens de l’escola d’idiomes, on a través de les redaccions valoren si domines la llengua. I sobre els comentaris laudatoris de l’article, n’hi ha alguns per a posar-se a plorar, “mentre nosaltres xafàvem el carrer ells es dedicaven a cobrar”. Sempre desqualificant, i sense proves. L’autoodi valencià, de Guardamar a Benicarló, ah, no, era Salses, perdó.

Vots:   3    12

Respondre comentari Comentari inadequat

11 Somdel

14 de gener 13.55h

Sembla que hi haja una campanya de divisió. La Junta fa els seus exàmens d’acord amb uns criteris més o menys acceptats, però són criteris. El senyor Leonardo i el senyor Abelard desconeixen el món en què viuen i la realitat del país. Verdaderament els exàmens de la Junta ja tenen un nivell prou baix, no cal que els degradem més. Penseu que un senyor que aprova el Superior de la Junta accedeix directament als estudis del C2 de l’Escola d’Idiomes amb una preparació tan minsa que la majoria d’ells suspén el curs perquè no tenen el nivell de preparació adequada.
Estaria molt bé conèixer quants són els diners que s’endu la premsa ‘traduïda mecànicament’ i perquè se’ls subvenciona tan alegrement.
Bones puntualitzacions, Vicent, Ramon i Àlex.
Somdel

Vots:   16    2

Respondre comentari Comentari inadequat

10 Guillem València

13 de gener 17.48h

No entenc què té de dolent l’article del senyor Leonardo. No ataca a ninú en concret, descriu una situació. Però encara entenc menys el del senyor Labrado.
Una abraçada a tots, i rebaixeu la malíccia, que l’enemic és un altre-
Guillem

Vots:   10    10

Respondre comentari Comentari inadequat

9 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

13 de gener 14.17h

#6 És possible que l’article siga un indicador de mancances i una proposta de revisió d’un sistema que fa molts anys que a mi també em pareix que no és el més adequat per a resoldre les mancances que té l’ús del valencià. És clar, per tal de millorar cal mirar què fem malament. Em sembla molt bé que s’esmenen els errors de percepció o de documentació que puga haver comés Leo Giménez.
Compartixc amb Víctor Labrado –tot i que no veig que Leo haja posat el crit al cel– que les «principals, més angunioses i urgents “qüestions” a resoldre, pel que fa a la decaiguda situació del català parlat o escrit al País Valencià» són «la supressió de ràdios i televisions en aquesta llengua» i la resta de causes que indica, entre les quals i ben important, que «el nostre sistema d’ensenyament només garanteix als seus alumnes l’aprenentatge del castellà».
Dit això, no estaria malament, que la conseqüència de tot això, els pedaços que s’han pretés posar amb la JQCV, es revisaren. Això sí, després d’haver resolt el que és essencial, que són les causes del desús del valencià, totes les que indicava Víctor i més, si n’hi han.
No compartixc, en canvi, els arguments dels qui en lloc d’esmenar la perspectiva o les propostes de Leo tan sols la desqualifiquen (arribant a la desqualificació personal) o la posen en dubte per motius que no tenen cap relació amb el fons de la qüestió. Si la cosa és malparlar de si cobren diners (jo forme part de Taula de Filologia Valenciana però sóc contrari a la subvenció que rep la publicació), doncs, resultarà molt entretingut. Però molt poc constructiu.
Això sí, com dia Neil Postman, divertim-nos fins a morir.

Vots:   12    9

Respondre comentari Comentari inadequat

8 Joan Cocentaina

13 de gener 14.12h

Molt ben dit, senyor Labrado. Gent com vosté fa falta, i no els bocamolls llepapenjolls. L’article del senyor Leonardo deia molts desficacis i obviava els problemes de veritat.

Vots:   15    6

Respondre comentari Comentari inadequat

7 Garguilot Matacagà i Pixarroglets

13 de gener 12.13h

Si parlem de connivència amb el PP, algun exdirector de la casa-museu Joan Fuster ens podria donar lliçons. No, Victor?

Vots:   12    15

Respondre comentari Comentari inadequat

6 Vicent Olmos Catarroja

13 de gener 12.05h

Com l’amic Joan-Carles Martí, faré córrer l’article per les xarxes socials. Víctor Gómez, que sempre ha estat en aquestes matèries una persona assenyada, té més raó que un sant en el que diu, però sobretot té raó en el fet que «algú ho havia de dir». Després de 30 anys editant centenars de llibres, a Afers i a la Universitat de València, sense cap problema lingüístic ni amb els autors ni amb els lectors, com tants editors d’aquest país, sembla que ens hauríem de resignar a convertir la nostra llengua en un ‘patois’ del tres al quarto per fer una cosa que no sé què vol dir: «aproximar-la al poble». A quin poble? Al meu, al de l’altra banda del barranc de Massanassa? Escriptors, estudiosos, editors, etc. han ‘forjat’ entre tots un model lingüístic al qual, segons aquest «lobby», com diu Joan-Carles Martí, haurem de renunciar en favor de la incultura més pregona… I per acabar, valdria la pena tenir (també) algunes dades sobre la revista «Taula de Filologia Valenciana», independentment de qui la subvenciona… Per exemple, quant costa i quants exemplars es venen… En definitiva, quants diners ens costa a tots… Curiositat per saber si les revistes que editem a «Afers» ens resulten cares o barates. Potser ara que les institucions valencianes són transparents, ho podrien fer públic.

Vots:   34    12

Respondre comentari Comentari inadequat

5 Vicenta Pérez Benicarló

13 de gener 11.52h

Molt bona resposta al senyor Leonardo, enhorabona senyor Labrado. Han estat durant aquests últims anys ballant-li la dansà al Partit Popular. El senyor Saragossà, el senyor Leonardo, el senyor Lacreu, el senyor Calpe… tot un seguit de mascles panxacontents que no han xafat mai el món cívic i de promoció de la nostra llengua, mentre nosaltres eixíem al carrer a reclamar els nostres drets lingüístics, ells es dedicaven a predicar barbaritats des del castell i cobrar i cobrar i cobrar… i marejar i marejar i marejar… una autèntica secta lingüística extorsionadora. Secta amb majúscules i de manual, amb desqualificacions constants, i amb adeptes que han anat caent en el parany: seyoret Ordaz, senyoret Gumbau…

Supose que seran concients que hi ha hagut canvi de govern, i que tot ho tenim per fer, a poc a poc, però amb pas ferm. Ells vivien millor amb el PP, almenys el govern els escoltava i els subvencionava. Ara que l’aixeta està tancada per a la Secta… bramen. Temps al temps, ja callaran. Sentiu alguna cosa? Jo ja no.

Vots:   21    11

Respondre comentari Comentari inadequat

4 Joan-Carles Martí i Casanova Elx-Guardamar

13 de gener 11.18h

Un article magnífic que faig circular dins fòrums de lingüistes i per facebook, google+ i correu electrònic. Sant Mateu digué: “pels seus fruits els coneixereu” cosa que els valencians hem adaptat a “cadascú és cadascú i fa les seues cadascunetes.” Ara, en això, em fan més gràcia els italians: porca misèria! Deuen haver pensat que regalant els títols tothom es posarà a parlar valencià! No hi deu haver res com dormir a la lluna de València! És el que passa amb aquest lobby lingüístic!

Vots:   20    9

Respondre comentari Comentari inadequat

3 Ramon Ramon Catarroja

13 de gener 08.14h

Molt bon article, Víctor. El senyor Leonardo, el senyor Saragossà, i d’altres senyors d’aquest país ben pagats amb diners públics, pateixen molt per la gent que llegim en català al País Valencià. Pateixen tant per nosaltres que ens volen tan incultes com els qui mai no han llegit en la nostra llengua i que, a més a més, no l’han estimada mai. El senyor Saragossà i el senyor Leonardo acabaran preferint els balbuceigs en valencià d’un mico a qualsevol que ha intentat usar amb dignitat la nostra llengua. Serien capaços de defensar el silenci dels incultes abans de llegir Joan Fuster…

Vots:   26    14

Respondre comentari Comentari inadequat

2 Equity

13 de gener 06.50h

Arrancada de cavall i parada de burro.

Vots:   2    13

Respondre comentari Comentari inadequat

1 Àlex València

13 de gener 03.59h

Com que no podem criticar la Junta?, clar que els podem criticar.
Una altra cosa és dir que s’hagi d’aprovar a tots els aspirants. En això estem totalment d’acord.

Entre les crítiques, cal dir-ne que els de la junta fan l’examen dues vegades a l’any, situació que no podem tolerar per millorar la llengua dels valencians.

Una altra crítica és la forma que té de forma de test. Si mirem cap a fora i analitzem els exàmens que fan d’anglès, podem veure la diferència entre els dos sistemes: per una banda la prova valenciana (i també la catalana) dóna importància a la prova oral i escrita i no pas a la lectura o la comprensió oral (si no m’equivoco, a l’examen de suficiència aquestes dues parts compten un 20% de la nota total. La importància que té rebre informació d’una manera adequada és més important que emetre en aquesta llengua.

Si voleu veure els exàmens, ací en teniu uns quants de la Junta:
http://www.ceice.gva.es/va/web/jqcv/niveles-y-pruebas-anteriores

Vots:   13    10

Respondre comentari Comentari inadequat

3      Anàlisis i (des)qualificacions: Leo Giménez i Víctor Labrado

Als alumnes de la universitat, els dic que, quan fan un treball, no han de començar expressant valoracions, sobretot si són negatives. La seua obligació és analitzar i, al final, poden valorar (si volen). Eixa operació és opcional per la raó que la mateixa anàlisi ja implica una valoració. En canvi, quan un autor comença un escrit desqualificant és, en general, senyal que l’escrit substituirà l’anàlisi per la desqualificació. En este article, posaré un exemple d’eixa anomalia metodològica.

El dia 24 de novembre del 2016, Leo Giménez publicà un informe en la revista Veu Pública (de la Federació de Servicis Públics UGT – País Valencià) un article titulat «Models i resultats dels exàmens de la JQCV». Abans de publicar-lo, l’havia enviat a la direcció de política lingüística de la Conselleria de Cultura. El dia 27 de desembre el va reproduir la pàgina web de Taula de Filologia Valenciana (https://taulafilologiavalenciana.wordpress.com), i el dia 29 aparegué en el facebook de la mateixa associació, a on ha tingut una difusió significativa (8.619 persones). El dia 9 de gener, el publicà La Veu, per bé que posant el títol de l’article a continuació de «Qüestions de política lingüística a comentar», potser perquè la Conselleria d’Eduació no ha col·locat la Junta Qualificadora a on u esperaria que estiguera (en la direcció general de política educativa), sinó en la direcció general de política lingüística.

L’autor constata que el percentatge d’aprovats en les convocatòries de la Junta Qualificadora sol ser baix (en la del juny del 2016, el 21%). Lluny dels orgullosos i dèspotes, el tècnic lingüístic observa que «un bon docent pensa que, quan el fracàs entre els alumnes és molt alt, el responsable deu ser ell, no els alumnes». A més, informa que «la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme s’ha plantejat el canvi de sistema , metodologia i models d’examen», i que el seu escrit té la finalitat de contribuir a eixe objectiu.

La proposta central que fa és una obvietat per a un bon professor de llengua: «L’alternativa al model actual hauria de focalitzar un model d’exàmens on la competència comunicativa siga el factor més important. Per contra, caldria suprimir els tests i els apartats de verdader o fals, molt poc significatius per a deduir la competència comunicativa de qui s’examina». Recorde que, enguany, una alumna de tercer de llengües clàssiques molt compromesa amb el valencià (de Callosa d’En Sarrià) em deia, trista, que havia suspés l’examen oral, mentres que alumnes poc competents en valencià l’havien aprovat.

El tècnic lingüístic també nota que les homologacions no són «justes»: es dóna la mateixa independentment que un alumne només haja estudiat l’assignatura de valencià i que haja fet tota l’educació secundària en valencià, o una bona part de la superior. Finalment, observa que la majoria de manuals «no inclouen les novetats normatives establides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».

Mirem ara la reposta de Víctor Labrado, publicada el dia 13 de gener en La Veu («Qüestions de política lingüística a plantejar?»). En la primera oració, afirma que l’article resumit seria un «despropòsit». En la segona, diu que «el senyor Leonardo posa el dit i el crit al cel», ja que «acusa la Junta Qualificadora de suspendre massa aspirants al títol i els manuals de no divulgar prou les “novetats normatives” de l’AVL».

Eixa actuació tindria la finalitat d’amagar fets dels nostres dies que s’oposen a l’ús i l’expansió del valencià, com ara que «les dues principals, més angunioses i urgents “qüestions” a resoldre, pel que fa a la decaiguda situació del català parlat o escrit al País Valencià, són la supressió de ràdios i televisions en aquesta llengua, o la incapacitat de la conselleria corresponent per a crear noves línies en valencià, i les sovintejades pressions per fer desistir els valencianoparlants de ser-ho més enllà del tancat familiar i del veïnat»; o «la possibilitat real, i realitzada, de publicar certes edicions on line de premsa en valencià macarrònic, robòtic, indesxifrable i endur-se a canvi –la susdita premsa– les subvencions més grosses que figuren en la partida de promoció de la llengua que destrossen».

El tècnic lingüistic amagaria els problemes reals actuals i, «amb el seu dit acusador» voldria fer creure que «els grans mals de la llengua, els culpables del mal» serien «la Junta Qualificadora i els llibres de text en valencià». «El senyor Leonardo no es tria els seus enemics precisament entre els poderosos. Podríem dir fins i tot que se’ls fa a la mesura de les seues forces». Ell i l’associació de què forma part (Taula de Filologia Valenciana) estarien fent «un atac contra la Junta Qualificadora», en compte de «pacificar, tranquil·litzar, apaivagar el conflicte». I així fins al final de l’escrit.

Que trist.

Abelard Saragossà

3.1.1    Lectures i comentaris

1696 lectures    24 comentaris    Envia

• Comentaris

24 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

16 de gener 01.12h

#19 Bé, Ramon Ramon, que no estiga d’acord amb tu no vol dir que et considere imbècil. Crec simplement que mos movem en el mateix sentit amb propostes i mitjans diferents. Naturalment, tots tenim ideologia —en qualsevol de les accepcions del terme— fins i tot quan no volem creure-ho. En això, però, t’assegure que jo no vullc fer creure-res. Per a mi són indignes els qui insulten i no respecten els companys amb qui no estan d’acord. Si, lamentablement, massa sovint són «companys» en l’interés per l’ús del valencià (en tots els registres, oralment i per escrit).

Valora aquest comentari:    3    6

Respondre comentari Comentari inadequat

23 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

16 de gener 01.08h

#22 Ara has estat elegant. Moltes gràcies. No deu ser cosa de la comprensió, sinó de la percepció. Jo dec ser molt ingenu.

Valora aquest comentari:    4    7

Respondre comentari Comentari inadequat

22 Joan-Carles Martí i Casanova Elx-Guardamar

16 de gener 00.49h

#21 El nostre nivell de comprensió no deu ser el mateix. Dec ser jo, és clar, mea culpa!

Valora aquest comentari:    13    1

Respondre comentari Comentari inadequat

21 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

16 de gener 00.44h

#20 Vaja, Joan-Carles, si l’article de Leo pretenia millorar la JQCV i, segons ressaltava Abelard , dia que «caldria suprimir els tests i els apartats de verdader o fals, molt poc significatius per a deduir la competència comunicativa de qui s’examina», resulta que, segons tu, «algun motiu deu haver-hi» per a suspendre algú i eixe motiu no pot ser les mancances exposades per Leo, sinó que tu ja has jutjat i sentenciat les capacitats de l’estudiant de Callosa d’en Sarrià sense saber què va passar amb ella. Això, ¡en quin país vius!

Valora aquest comentari:    4    9

Respondre comentari Comentari inadequat

20 Joan-Carles Martí i Casanova Elx-Guardamar

15 de gener 22.32h

#18

Tens raó! Ho deixarem en què una xica que fa 3r de “Llengües clàssiques” (grec i llatí, doncs) té dificultats per aprovar el català però no en tens gens per arribar a 3r de carrera amb les assignatures aprovades.

Deduccions lògiques per a mi segons els “missatges subliminals” que s’envien en la tribuna que ens ocupa.

1.) En primer lloc, dir que crec, fermament, que la tria “llengües clàssiques” no és innocent. És el meu parer. Això ens mena per connexions neuronals d’idees a:

1a) “La koiné catalana adaptada al País Valencià (la seua llengua nadiua) és, a hores d’ara, més difícil que el grec o el llatí clàssics.”

1b) Hi ha qui aprova llengües clàssiques però no pot aprovar la seua llengua nadiua per la dificultat d’una llengua excessivament artificiosa.

Això sí, ara per ara, se’ns diu to això en la mateixa koiné que es denuncia (amb alguns “marcadors menors de maquillatge”) no siga cosa alguns caiguen en el descrèdit acadèmic que defugen.

I quan un analitza l’article d’un autor ho complementa amb lectures prèvies del mateix autor. De tota ma vida!

Pèro, bon home, com no ha de fer traduccions si estudia llengües clàssiques? Les classes es fan directament en grec o llati clàssics! Passava als seminaris, amb el llatí vull dir, però crec que han afluixat la norma renaixentista.

Aquí tens el Pla d’Estudis de la Universitat de València. Diu que les “llengües de treball” són el castellà i el valencià.

De fet, hi ha assignatures en català i en castellà. A més a més, hi ha una optativa que es diu: “Comunicació oral formal en llengua catalana”.

Tot això hauria de ser un bon ajut per aprovar l’oral de la Junta Qualificadora elevant-te per damunt els usos col·loquials que fem a casa.

En fi! En quin país vivim?

Amb estima! Desitge molta sort a aquesta xica! Al capdavall, jo no l’he passejada per aquí!

Bona nit, Miquel!

http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/estudis-grau/oferta-graus/oferta-graus/grau-filologia-classica-1285846094474/Titulacio.html?id=1285847387906&plantilla=UV/Page/TPGDetaill&p2=2

Valora aquest comentari:    13    3

Respondre comentari Comentari inadequat

19 Ramon Ramon Catarroja

15 de gener 21.51h

#17 Sembla que les meues metàfores són molt dolentes i no s’entenen —hauré de llegir més. Però no em faces tan imbècil. Els articles que Leonardo publica al Levante (com també moltes propostes que ixen de l’AVL, fetes per Lacreu, Colomina o Saragossà, per exemple) destil·len més ideologia del que tu i d’altres voleu fer creure. És una estratègia molt legítima, però jo també reclame legitimitat per a combatre’ls ideològicament. Si t’has fixat bé, en tots aquests anys en què tu i jo hem bescanviat comentaris públics, molt poques voltes t’he esmenat qüestions gramaticals (de fet, m’interessen molt poc) i sempre m’he centrat en el rerefons polític que, segons sembla, alguns no voleu veure, per exemple Gumbau, que tot ho redueix a “valencianistes sensats” enfront de destructors com jo. Això és d’un reduccionisme inacceptable, entre altres raons perquè els “destructors” com jo no tenim ni trona ni poltrona, a diferència dels “valencianistes sensats”, que no tan sols tenen el poder institucional o mediàtic, sinó que a més mouen cel i terra perquè combreguem amb ells a ulls clucs. Quan algú no desaprofita l’ocasió, com ara Leonardo, per dir que el “valencià de llibre” és el problema, per a mi “està fent passar les víctimes per culpables”. Quan algú posa Lo Rat Penat (Lo Rat Penat d’ara) o la RACV al mateix nivell que l’Institut d’Estudis Catalans (que s’equivoca com tothom, i molt), està simplement insultant la meua intel·ligència. D’altra banda, jo no he inclòs mai en la llista de luxes “tota la faceta editorial de la Institució Alfons el Magnànim”, sinó només la revista ALV. Quant a la qüestió d’usar la llengua amb dignitat, potser no m’he expressat bé; pensa, però, en els següents mots: estima, honestedat, voluntat de cultivar-la més enllà dels registres orals, voluntat d’alimentar-la amb la resta de les variants dialectals, etc. Aleshores decideix tu mateix qui ha estat el “digne” i qui l'”indigne”. Jo (i els catalanistes de Països Catalans com jo) mai no hem intentat agredir ningú per usar determinades formes gramaticals, ni hem prohbiti paraules als mitjans de comunicació públics. D’altres sí. Són aquests “altres” els qui per a Leonardo o Saragossà cal acontentar. Doncs molt bé: que la majoria del poble valencià us acompanye.

Valora aquest comentari:    13    4

Respondre comentari Comentari inadequat

18 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

15 de gener 21.29h

#14 I bé, Joan-Carles, et basaves en una suposició i, tanmateix, hi vas fonamentar una afirmació. Eixa afirmació, per tant, no tenia fonament. Posats a suposar, també podria ser que el problema que tinguera la xica, atés que Abelard diu que està molt compromesa amb el valencià, fóra que a pesar del seu domini del valencià, en la JQCV valoraren més altres aspectes, i això es motivava l’article de Leonardo Giménez.
Per cert, no coneixes la xica que esmenta Abelard, no saps a quina llengua fa les traduccions –si és que en fa–, no saps quin nivell té de català, però afirmes: si les fera «en català, les suspendria també». No és cap «deducció senzilla», sinó una conclusió teua que ja t’anava bé. Si haguera comprat loteria en Torrent, ¿li hauria tocat la grossa? Ho deixe ací amb humor.

Valora aquest comentari:    3    9

Respondre comentari Comentari inadequat

17 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

15 de gener 21.02h

#13 Tal com has dit en un comentari, Ramon Ramon, la revista no rep cap subvenció, sinó que és editada per la Institució Alfons el Magnànim. He pegat una mirada en el web de la Diputació de València, en la secció de transparència, i no he trobat enlloc una referència al cost de la revista. En tot cas, com que són diners públics, em sembla que t’ho haurien de detallar fàcilment. Entenc que eixa informació també hauria de ser pública.
En eixe sentit, estic d’acord amb tu respecte a luxes que són una indecència. Però es veu que cadascú té una llista diferent de «luxes», on hi ha qui inclouria tota la faceta editorial de la Institució Alfons el Magnànim i de qualsevol administració pública. Són decisions polítiques que cal valorar.
Finalment, em sembla que és impossible mantindre un debat sobre estratègies per a avançar en l’ús del valencià si la primera consideració que fas és: «heu culpat els qui sempre hem usat i escrit el valencià amb dignitat», on entres en un terreny de greuges i ofenses alié als articles de Leo, Víctor i Abelard apareguts en La Veu. A banda d’això, usar el valencià (o qualsevol llengua) amb això que dius «dignitat» no equival encertar-la sempre en una política o en una gestió lingüístiques que pretenga augmentar l’ús del valencià. Està bé que de tant en tant mos ho fem mirar, i em sembla que això és el que fan Leonardo Giménez, Abelard Saragossà i també Víctor Labrado, amb encerts, errors i propostes que podem debatre, almenys els que preferim evitar els insults, les insídies i les desqualificacions que podem llegir en este i altres fòrums.

Valora aquest comentari:    3    7

Respondre comentari Comentari inadequat

16 Somdel

15 de gener 13.03h

Abelard, és difícil que un examinador de la Junta carregue amb la responsabilitat de preparar l’alumnat, no trobes. S’encarrega d’examinar les destreses de l’examinand d’acord amb els criteris, escrits, que exigeix la Junta. Recorda que la major part dels qui aproven el Superior després suspenen en l’EOI. Falta de preparació? Doncs, com en qualsevol llengua, estimat. Et presentes a l’examen i mostres les teues habilitats. Si suspens, et tornes a presentar. No és cap prova de terror, en tot cas, de nerviosisme davant d’un examen, de qualsevol mena, ep. Millor desdramatitzar els exàmens de la Junta i deixar-la en pau en el seu trànsit a la modernitat. Sembla que examinar incomode quan es tracta un títol que pot resultar determinant en una oposició. O no? I si és així, per què s’han de rebaixar els continguts? En fi, parlar foradat, com diuen a Cullera, o aigua en cistella, amic.
Somdel

Valora aquest comentari:    13    6

Respondre comentari Comentari inadequat

15 Àlex

15 de gener 12.56h

Hi ha qui, en un comportament humà però poc racional, reacciona molest i amb atacs davant de qualsevol (auto)crítica a la faena que fem els professionals del valencià. Ara bé, només analitzant quins aspectes convé modificar, podem millorar i augmentar els efectes positius de la nostra activitat. Hauríem de preguntar-nos si la manera corporativista d’actuar que tenen eixes persones acaba sent, en la pràctica, positiva o negativa per a la situació social valencià i, fins i tot, si no deu ser u dels factors que, a la llarga, contribuïxen a eixa situació.

Valora aquest comentari:    12    0

Respondre comentari Comentari inadequat

14 Joan-Carles Martí i Casanova Elx-Guardamar

15 de gener 11.40h

#12 Benvolgut Miquel Boronat:

Tan sols afegir que vaig esmentar el castellà perquè les traduccions de les llengües clàssiques les deu fer a aquesta llengua perquè de fer-les en català, les susprendria també. És una deducció senzilla. I ja està en tercer de carrera de “llengües clàssiques”, cosa que deu significar que no deu tenir problemes normatius amb la llengua estatal. I mira que els seus pares o, si més no, avis de Callosa d’En Sarrià deuen tenir un castellà molt més empobrit. Una abraçada ben forta.

Valora aquest comentari:    15    4

Respondre comentari Comentari inadequat

13 Ramon Ramon Catarroja

15 de gener 11.10h

#12 T’oblides, d’un detall, Miquel. Les subvencions que puga rebre Afers, com qualsevol altra editorial d’aquest país, són les que, segons la llei (t’agrade o no), pertoquen, i com a tal estan publicades, fetes públiques. Tothom pot saber quants diners rep Afers, Bromera, Perifèric, etc. Ara bé, quan una revista és pública, vull dir que ha estat pagada íntegrament o quasi amb diners públics, és més difícil saber quants diners públics ens costa. L’única manera (més o menys imperfecta) seria que la Conselleria o la institució de què depèn en publiqués els detalls del total: quant costa la correcció, quant costa la impremta, quant costa la maquetació, quant costa el disseny, etc. S’entén? La meua pregunta és: com que jo veig que la revista ALV ha estat molt ben editada, amb un disseny d’autor bellíssim, amb una maquetació excel·lent, etc. ¿em podríeu dir si aquests luxes, dels quals no depèn la qualitat filològica de la revista, són barats o cars? Tan difícil és entendre-ho, Miquel? Per a mi, en una societat com la nostra on hi ha molt gent patint, fins i tot patint de gana, certs luxes (uns luxes no necessaris per a la cultura) són una indecència. Potser, com a valencians, anem pel món i ens paguen cafè, copa i puro i jo encara no me n’he assabentat. M’ho pots dir, Miquel?

Valora aquest comentari:    12    4

Respondre comentari Comentari inadequat

12 Miquel Boronat Cogollos Tavernes de la Valldigna-València

15 de gener 00.13h

Em sembla que l’exemple sobre l’alumna de Callosa d’en Sarrià que relata Abelard no està ben exposat. Tal com assenyala amb fonament Joan-Carles Martí i Casanova sobre la prova d’anglés que comenta, hi ha qui es pensa que les llengües s’aprenen pels gens o pels fluids. Curiosament, Martí i Casanova assevera que la lingüista ha aprovat el «castellà», cosa que no diu Abelard i que deu ser la causa de l’existència de la JQCV: tots som «suficientment» castellanoparlants, però en valencià ho ha de certificar la JQCV. La broma podria continuar assenyalant que tampoc la JQCV garantix que ningú sàpia parlar en valencià. I menys encara que ningú amb titolet parle en valencià, que seria la qüestió que més li preocupa a Víctor Labrado (i a mi). En eixe sentit, no he vist enlloc que Leonardo Giménez focalitze ahí les «més angunioses i urgents “qüestions”» sobre l’ús del valencià, tal com insinua Víctor Labrado en el seu article. Són problemes diferents i complementaris.

D’altra banda, Abelard exposa amb ànim didàctic com convé fer una exposició per a que tinga substància més enllà dels exabruptes. I això no li fa cap mal a l’article de Víctor Labrado. Tal com diu Miquel (Princeton), cadascú té el seu estil, Leonardo i Víctor. Més encara, cadascú fa l’anàlisi d’un aspecte diferent dels problemes que hi ha relacionats amb l’ús del valencià. Amb tot, és evident que no és el to que fan servir els qui pretenen tindre raó només perquè es consideren agreujats o víctimes d’algun tracte injust. Doncs, lamente que s’haja donat el cas, però això no és cap raó o argument de pes, i menys encara una justificació per als insults i desqualificacions que llegim en estos fòrums.

Pel que fa a la subvenció de la revista ALV, doncs, si hi ha qui tem que hi haja alguna irregularitat o alguna il·legalitat, que ho investigue i que ho denuncie. Sóc membre de TFV i, certament, no vullc dependre dels diners públics ni vullc que els diners públics servixquen per a cometre injustícies o que es desvien irregularment. En tot cas, que a Ramon Ramon li semble un «luxe» l’aspecte de la revista, em sembla insuficient com a indicador de mal ús dels diners públics. Si fóra per això, mos hauríem de preocupar també per Vicent Olmos (Editorial Afers), que edita molt bons llibres i fa bones edicions, a pesar que en el seu comentari a l’article de Víctor Labrado mostre una concepció estranya d’algun aspecte de la llengua que qualifica com a «patois», terme despectiu que, vaja, sabem massa els valencians com mos l’han aplicat a mosatros mateixos.

Valora aquest comentari:    7    12

Respondre comentari Comentari inadequat

11 Minerva Muro

14 de gener 23.10h

I Nostre Senyor es va reencarnar en filòleg, amb nom Abelard, i fundà la religió dels abelardistes. Amén.

Valora aquest comentari:    15    10

Respondre comentari Comentari inadequat

10 Joan Cocentaina

14 de gener 23.02h

El percentatge d’aprovats del nivell elemental és sempre molt alt. El del grau mitjà és més baix, perquè és més exigent (com és natural). I el del grau superior encara més baix, perquè requereix uns coneixements elevats, com també és lògic. I no parle del valencià, sinó dels títols equivalents de llengües estrangeres de l’escola d’idiomes. Per què hem de regalar els títols de valencià? Sóc professor i tinc companys al meu institut, que en el seu moment van obtindre la capacitació (no sé com) i no els dóna la gana dir ni una sola paraula en valencià. En cada nivell, s’ha d’exigir el que correspon. El senyor Saragossà i els docents o tècnics de Taula aproven el 90% dels seus alumnes? Això també seria preocupant. Tinguem trellat. La competència lingüística no és regalar, és dignificar.

Valora aquest comentari:    16    3

Respondre comentari Comentari inadequat

9 Julio

14 de gener 21.09h

Jo vaig arribar a Mallorca l’any 2008 mai he estudiat en valencià perquè som del baix segura prop d’Oriola.
L’ any 2009 vaig treure la tercera nota més alta de les Balears en el català C1, el professors em posaven d’exemple envers el mallorquins castellanoparlants, eren majoria, que finsitot els hi feia oi el català.
Vull dir que qui no pot és perquè no ho vol , perquè odia tot el que no sigui castellà

Valora aquest comentari:    18    3

Respondre comentari Comentari inadequat

8 Senyor Llastra Alacant

14 de gener 20.54h

Si els valencians dreturers hem de fer compte de les bajanades que diuen el Manyo, el Casanovo, el Babau, el Saborós i tota la corrua de filòlegs mediocres que fan la viu-viu a l’AVL, als instituts i a l’administració; ja hem begut oli!

Valora aquest comentari:    14    13

Respondre comentari Comentari inadequat

7 Neus Benicàssim

14 de gener 19.20h

Joan-Carles Martí i Casanova ho ha expressat molt bé. El títol per a qui se’l mereix, la Junta Qualificadora no té cap culpa del nivell dels aspirants.

Valora aquest comentari:    24    7

Respondre comentari Comentari inadequat

6 Ramon Ramon Catarroja

14 de gener 19.20h

#5 Ressentiment? Com es nota que no ets de l’Horta i no has patit el feixisme dels qui, segons Leonardo i Saragossà, són els nostres companys de viatge! Mania amb els diners? Els diners públics, Gumbau, hem de saber on van, no ho creus? Quantes revistes de filologia del món coneixes que es gasten el luxe de l”Aula”? Les que conec jo són molt austeres, perquè el que importa és el contingut, no? Tant se val! El PP ja fa temps que es frega les mans amb les actituds “constructives” de gent com Leonardo i d’altres. El meu vocabulari no és prebèl·lic: és metafòric. Són les metàfores de qui s’ha decebut molt davant de gent que fa de les víctimes els cupables. No et pots ni arribar a imaginar com de dolorós és per a mi dir el que dic sobre Abelard Saragossà. Et demane, per favor, que no em tornes a apel·lar, perquè, a pesar que et considere molts ingenu en certes qüestions polítiques (jo no et prejutge la mala fe), crec que ets un bon filòleg. Treballem cadascú per la seua banda, i punt.

Valora aquest comentari:    19    10

Respondre comentari Comentari inadequat

5 Felip Gumbau Morera Benicarló

14 de gener 19.06h

#2 ¡Quina mania amb els diners! ¡Quin vocabulari més prebèl·lic! ¡I quin recel per desqualificar valencianistes sensats! ¡Quin ressentiment! El PP es fregarà les mans quan veja estes actituds destructives.

Valora aquest comentari:    16    17

Respondre comentari Comentari inadequat

4 @RafelMatadeJonc

14 de gener 19.04h

Tots aquells que sonàreu el vistiplau a l’AVL comprobareu com el secessionisme guanya la batalla per la via legal, i el valencià, el nostre català, patix un procés de “galleguització” i trencament amb el tronc comú portugués (en el nostre cas, la mata de jonc catalànica que tan bé retratà ramon Muntaner segles ençà)

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!

Zaplana ens ben colà el seu particular cavall de Troia el 1998…

Allò fou el Portopí del segle XX i és ara que les conseqüències van fent-se paleses.

Amb l’IEC -farcit de valencians com un antic meu professor, Enric Guinot- i l’IIFV en teníem prou.

Hem acabat amb una AVL presidida per un criptoracvista, el Ramon Ferrer, també antic professor meu, que negava la importància central dels catalans a la repoblació del segle XIII i següents, mentre defensava un imaginari “idioma valencià”…

Dos medievalistes, i dos marcs mentals diferents.

Dues acadèmies també acabaran per crear dos marcs lingüístics diferents i l’ul’única eixida que ens garantix la supervivència com a comunicat lingüística (la unió) serà escapçada.

Quina llàstima 🙁

Valora aquest comentari:    16    12

Respondre comentari Comentari inadequat

3 Joan-Carles Martí i Casanova Elx-Guardamar

14 de gener 18.52h

Diu Abelard Saragossà: Recorde que, enguany, una alumna de tercer de llengües clàssiques molt compromesa amb el valencià (de Callosa d’En Sarrià) em deia, trista, que havia suspés l’examen oral, mentres que alumnes poc competents en valencià l’havien aprovat.

Us en contaré una que passa molt més del que sembla al País Valencià:

Recorde una plaça d’operari, a l’Ajuntament d’Elx, en què el valencià puntuava com a darrer exercici. Calia, però, fer la prova: oral i escrita. Les bases no permetien aportar certificacions. S’havia de fer l’examen. Hi havia dos especialistes en valencià que puntuaven.

Hi havia dos candidats que estaven molt prop, l’un de l’altre. La plaça es jugava per dècimes. Un era del Camp d’Elx i parlava el seu valencià dialectal heretat. Això, sí, vaig saber molt després que parlava castellà amb la dona i els fills i que reservava el valencià per a converses amb la seua família. No havia estimat necessari anar -mai de sa vida- a classes de valencià. Per a presentar-se a la plaça va revisar el seu valencià unes quantes setmanes.

L’altre era un xicot nascut a Elx, de pares manxecs. Havia fet tots els cursos de la Junta Qualificadora. Parlava un valencià fluïd i acadèmic. ¿Hem d’admetre que diguen “hasta” i “entonces” als examens? O l’elxaníssim “he sacat astò” amb una vocal doble oberta perfecta, això sí!

Tots dos eren homes granats, en la trentena llarga. El de la Manxa, amb un gran esforç i amor per la llengua del país, havia tret el Superior de la Junta Qualificadora. Tenia els fills matriculats en línia en valencià i la dona era valencianoparlant nadiua.

La fonètica de l’home del Camp d’Elx era “més tradicional” que la de l’elxà amb pares nascuts a Albacete. Això cau per son pes! Ara, no hi havia color ni dubte possible.

El manxec, és clar, es va quedar amb la plaça. El del Camp d’Elx va flastomar i encara deu fer-ho anys després. “Li han donat la plaça a un castellà que parla pitjor valencià que jo!”

No dubte que l’alumna de tercer de llengües clàssiques tinga un gran nivell de llatí i de grec. ¿ I de valencià, per molt que parle la llengua amb la família de Callosa i que, fins i tot, l’haja conreada a l’institut? M’agradaria saber per què la van suspendre. És trist que una lingüista aprove castellà, grec i llatí i suspenga la seua llengua nadiua. Algun motiu deu haver-hi.

Això em recorda (examine de valencià, anglès i francès en oposicions) un que es va queixar de la nota que li vaig posar en anglès. L’home tenia nocions de la llengua. Parlava un anglès totalment agramatical i el seu escrit era deplorable.

Em va posar una reclamació que vaig atendre, de bon grat, amb els altres membres del Tribunal davant. La seua argumentació més ferma era: “sóc casat amb una anglesa.” L’home havia estat a Anglaterra i tot: de vacances breus!

Amb l’humor que vaig heretar de mon pare li vaig haver de dir -en anglès, és clar!- que no sabia que s’aprenguera anglès al llit!

En fi! Començar aquesta tribuna amb aquest to tan paternalista o, com dirien els anglesos “patronising”: “als meus alumnes de la universitat els dic…” No comments!

Valora aquest comentari:    36    13

Respondre comentari Comentari inadequat

2 Ramon Ramon Catarroja

14 de gener 17.21h

Trists sou vosaltres, Abelard, que heu culpat els qui sempre hem usat i escrit el valencià amb dignitat i, en canvi, lloeu els qui mai no s’han estimat la nostra llengua i, a més, han insultat —i fins i tot agredit— els qui sempre ens l’hem estimada. Com pot ser que les víctimes hagen esdevingut els culpables en les vostres “anàlisis”? El senyor Leonardo, i tu mateix, poseu en el mateix sac filòlegs com Enric Valor, Sanchis Guarner o Pompeu Fabra juntament amb impresentables que no han sabut fer la “o” amb un canut. De veritat creus que això és seriós? De veritat creus que aquests filòlegs mereixen estar al mateix nivell que els incultes de la RACV? La vostra “filologia” és de pa sucat amb oli —un oli que no és ni d’oliva. D’altra banda, encara no heu explicat algunes cosetes: quants diners públics costa la revisteta pseudofilològica que editeu? Quantes revistes de filologia del món coneixes que es gasten el luxe de la vostra?

Valora aquest comentari:    24    16

Respondre comentari Comentari inadequat

1 Miquel Princeton (NJ, USA)

14 de gener 16.21h

He llegit amb interès els articles referits dels amics Leo Giménez i Víctor Labrado i els he trobat molt escaients, cadascú amb el seu estil però expressant els seus punts de vista. Trobe especialment rellevant la posició expressada per Víctor que d’una manera directa i crítica ens fa veure la feblesa dels arguments de Leo i la importància de centrar-se en allò que és rellevant. El què no veig tan clar és la posició expressada per l’amic Abelard , que entra en joc criticant l’estil literari de l’article de Victor ( …que si no hauria de iniciar l’escrit amb valoracions negatives, …que si hauria d’iniciar amb un anàlisis, etc, etc.). Personalment he agraït la claredat d’idees de Victor i no tant la critica sibil·lina, mig amagada que fa l’amic Abelard. En aquest punt crec que els lectors hauríem valorat més positivament llegir la seu opinió directa i clara, encara que crítica, que no pas un lliçó d’estil literari per enterbolir el seu posicionament, què encara no em sentit. Això sí que és trist.

Valora aquest comentari:    19    10

Respondre comentari Comentari inadequat

4      De la Junta Qualificadora als «Criteris lingüístics»

4.1.1    Criteris lingüístics de l’administració, Levante, 2017-01-16

Article de Lluís Mesa Cronista D´Estivella I Tècnic Lingüístic Municipal

El valencià ha passat situacions complexes des que va perdre la seua oficialitat. Entre elles, va ser especialment complicada la situació amb el franquisme. Semblava que la realitat canviaria prompte, quan la Constitució va marcar la protecció de les llengües i més concretament quan l´Estatut d´Autonomia i la Llei d´Ús apostaren per recuperar l´oficialitat la llengua. No obstant això, la utilització de l´idioma no va créixer de manera coherent entre les administracions perquè les institucions autonòmiques no foren capaces de crear un organisme normatiu que oficialitzara els criteris lingüístics d´obligat compliment. En eixe context, tan sols es pot destacar l´aparició d´algunes lloables iniciatives provisionals que oferien un model de llengua referencial, com ara l´existència d´una direcció general de Política Lingüística o concretament l´aparició d´uns criteris lingüístics el 1995 amb l´objectiu de crear una imatge coherent i funcional de la llengua. Per eixe motiu, el naixement consensuat de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua va marcar una fita important. Des d´aleshores la llei va emparar un model lingüístic per a l´administració.

Eixe podria ser un final feliç per a una història en la qual l´objectiu és assegurar el futur del valencià com a llengua oficial consolidada. Però el temps ha posat a prova al llarg d´estos anys l´oficialitat i el model lingüístic que per llei correspon fer a l´AVL. Resultarà difícil d´oblidar la intervenció d´un conseller en les sessions acadèmiques per a indicar els criteris lingüístics a seguir o el menyspreu cap a l´AVL que la Generalitat va tindre en oblidar-la dins d´un pretés observatori de la cultura valenciana. Tanmateix semblava que des del 2015 les relacions tornaven a la normalitat i l´administració autonòmica havia entés la funció estatutària assignada a l´AVL i els límits entre els diferents organismes de l´administració pel que fa al tema lingüístic.

Malauradament, en acabar el 2016, ha nascut de nou un malentés pel que fa a la funció lingüística de cada organisme de l´administració. La Generalitat, a través de la Direcció de Política Lingüística i Gestió del Plurilingüisme, no ha tingut totalment en compte quina és la seua missió i quina la de l´AVL. S´ha atrevit a fer una resolució de criteris lingüístics d´obligat compliment per a tota l´administració autonòmica amb el desig que siguen assumits per unes altres administracions. Segurament ho ha realitzat amb les millors intencions però sense la consideració dels seus efectes. Fins ara, ni tan sols quan no existia l´AVL, la Conselleria havia promulgat normes obligades. Els criteris aprovats pretenen justificar-se en el que establix l´AVL però assumixen el paper que li correspon a este ens normatiu. A més s´eleven formes secundàries establides per l´AVL a principals i sobretot no es seguix l´objectiu establit en els documents oficials de l´AVL d´adoptar coherentment com a més adequades les formes d´àmbit general valencià. Crida l´atenció que un òrgan de quart nivell en l´administració intente imposar criteris lingüístics, independentment dels que siguen, per damunt d´un organisme de primer grau. No es tracta sols d´entrar en la idoneïtat dels criteris o en la seua coherència o consens sinó en la força legal que estos tenen.

En definitiva, cal confiar que eixos criteris es puguen reconduir. És important que cada part de l´administració entenga quina és la seua funció i que no s´oblide el paper normatiu i oficial de l´AVL. No s´ha de tirar per la borda el treball consensuat dels últims anys amb aptituds poc productives com eixes. Cal deixar temps per a la reflexió i que tot torne al seu lloc. És l´única iniciativa lògica per a fer créixer el valencià amb esperança i força. Uns criteris no poden esborrar el dur camí fet ni un futur de consens.