Ens preguntem:
És possible que Gori Muñoz i Montoro, artista, escenògraf, dibuixant, dissenyador… natural de Benicalap, puga tenir aviat un carrer dedicat en el seu antic poble?
Els valencians tenim  molt mala memòria, no ens recordem molt, o quasi res, dels nostres millors i més distingits ciutadans. Homes tan innovadors i emblemàtics artistes com van ser el pintor Luís Dubón, tenen avui una trista i fosca plaça en els confines de Benicalap, que és en realitat un carreró fosc i sense eixida, infectat per tot tipus de vehicles, brutícia i mugre…
Com és possible que el molt famós i venerat artista i escenògraf, natural de Benicalap, el genial Gori Muñoz, l’escenògraf preferit per l’actriu Margarita Xirgu, no tinga encara un carrer dedicat en València?
Ser republicà i socialista dels d’abans, no ha de ser motiu per a no reconèixer i rendir merescut homenatge als nostres més destacats artistes.
Però l’entitat cívica i cultural valenciana, la tan ben lliure i republicana associació Constantí Llombart, estima i considera imprescindible i urgent que les autoritats locals aprenguen a respectar i acceptar el llegat valuós, les extraordinàries aportacions que han disseminat en molts països del nostre món, persones tan creatives, tan realment lliures i singulars com va ser nostre venerat Gori Muñoz i Montoro, un artista internacional que és considerat a Argentina una glòria nacional.
I és bé recordar que sempre Gregorio Muñoz esmentava la seua profunda nostàlgia per Benicalap, aqueix xicotet poblat valencià, devorat per una delicada i feroç horta. Benicalap de l´Horta, aqueix diminut poble valencià, ple d’exuberants jardins i horts quallats de flors, replet de belles torres gòtiques i excepcionals alqueries medievals… amb magnífics molins, séquies i senderes cuidades amb meravella i elegància altiva…
L’ACR Constantí Llombart desitja, sincerament, que aquells que ens representen i ens governen, puguen alguna vegada superar les seues pors, els seus odis i rancors cap als republicans, lliurepensadors, socialistes, anarquistes, comunistes… tots ells homes lliures i enters que tant han donat a la grandesa de la nostra ciutat, lluitant per un món i una vida millor i digna per a tots.
Gori Muñoz i Montoro i Luis Dubón Portals es mereixen ser honrats i recordats amb la deguda dignitat; per açò, la nostra entitat ACR Constantí Llombart insisteix a sol·licitar que les autoritats locals i autonòmiques procedisquen a concedir carrers i places dignes als nostres volguts i admirats artistes, iniciant futurs homenatges i actes que permeten la difusió de la seua obra.
Ens sembla molt important que l’obra de tots dos artistes, naturals del poblat de Benicalap, puga i dega ser coneguda de forma integral pels ciutadans de tot el País Valencià, incloent-se les seues obres  i aportacions en els llibres de text i manuals educatius.
És sorprenent que en països com Argentina, l’escenògraf i pintor Gori Muñoz obtinga el respecte i el reconeixement oficial, mentre en la seua terra natal és ignorat i menyspreat.
L’ACR Constantí Llombart insisteix i recorda la necessitat inajornable de rendir un merescut homenatge a l’obra, a la memòria dels nostres artistes, per açò convidem a les autoritats locals valencianes perquè desenvolupen les actuacions pertinents que permeta la total recuperació de l’obra del pintor Luis Dubón i de Gori Muñoz, distingits artistes i creadors, nascuts en l’antic poblat de Benicalap.
Acabem transcrivint uns versos de Gori Muñoz, recollits en el seu llibre “Ni en cap mapa, ni en cap història”, escrit en valencià, ja sexagenari i prop de la mort a Buenos Aires en l’Argentina.

Ploraves, imagine, per la perduda imatge de la teua casa.
Ploraves, per la teulada enfonsada,
ploraves, pel verd incopiable de les fulles de murta,
per l’humil test abandonat,
pels retrats que, amb la pressa, vas oblidar.
Ploraves pel teu poble, amb les portes obertes,
perquè cecs els teus ulls no adverteixen els colors
i sords les teues oïdes no escolten més cançons

Antonio Marín Segòvia
Portaveu de l’ACR Constantí Llombart