Un pensament a “Necessitem grups valencians (conservadors o de progrés) al parlament de Madrid”
Montoro ha reduit en 13.000 milions d’€ les aportacions a les autonomies, amb el que continúa la tendència de re-centralització del Estat, per fortalir el centre a costa dels “nacionalismos periféricos”, sotmesos a sang i foc per
l’ imperialisme castellà en decliu, y que pel que hem vist s’els han juntat tot el que constitueix els fronts d’una esquerra que ha abandonat fins i tot, part del llenguatge que emprava per erxpressar-se’n, i que feia menció a “los pueblos de España” amb la dreta dinàstica: “España antes roja que rota”.
L’abandó del corredor Mediterrani i del restabliment de la conexió ferreoviaria amb Zaragossa. l’aufegtament del port de València, l’escandalós dèficit financier i l’expoli financier acordat per PP-PSOE, que ens ha deixat sense entitats financieres fan necesari pensar que ens volen deixar com una autèntica colònia.
Deuriem pensar en salvarse del salvagisme explotador que suposa viure sempre deudors d’un imperialisme terminal amb seu en una capital que viu de la piratería política i del menyspreu constant als qui som diferents.
Montoro ha reduit en 13.000 milions d’€ les aportacions a les autonomies, amb el que continúa la tendència de re-centralització del Estat, per fortalir el centre a costa dels “nacionalismos periféricos”, sotmesos a sang i foc per
l’ imperialisme castellà en decliu, y que pel que hem vist s’els han juntat tot el que constitueix els fronts d’una esquerra que ha abandonat fins i tot, part del llenguatge que emprava per erxpressar-se’n, i que feia menció a “los pueblos de España” amb la dreta dinàstica: “España antes roja que rota”.
L’abandó del corredor Mediterrani i del restabliment de la conexió ferreoviaria amb Zaragossa. l’aufegtament del port de València, l’escandalós dèficit financier i l’expoli financier acordat per PP-PSOE, que ens ha deixat sense entitats financieres fan necesari pensar que ens volen deixar com una autèntica colònia.
Deuriem pensar en salvarse del salvagisme explotador que suposa viure sempre deudors d’un imperialisme terminal amb seu en una capital que viu de la piratería política i del menyspreu constant als qui som diferents.