Nuria Moreno, nascuda a l’Alcúdia i resident a Madrid es presenta en el seu blog com valenciana, espanyola i ciutadana del món, admeten que parla anglès, italià i valencià.
——————-
“Estamos en España, así que habla español ‘catalana de mierda’”. És la recompensa que una rep després d’una llarga jornada laboral. Com cada dia, em dispose a agafar un d’eixos autobusos blaus que recorre la Castellana i que desemboca prop de casa. Gent que puja i que baixa, uns escriuen, altres lligen i alguns, afortunadament no la majoria, insulten: “Estamos en España, así que habla español ‘catalana de mierda’”. Esta perla ix de la boca d’un home d’avançada edat. Un home covard que llança el dard just quan té un peu dins i un altre fora de l’autobús. I ho fa amb una mirada rancorosa. En eixe moment deixes de parlar amb el teu amic perquè no saps encara si realment ha passat o no. Però sí, ha passat. Ho notes quan busques la mirada còmplice de la resta de passatgers i solament trobes passivitat. I és en eixe moment quan li expliques al passatger que tens al costat que no eres catalana, que eres valenciana, però que, al final, és igual perquè la falta de respecte és la mateixa.
Vaig nàixer a L’Alcúdia, València. Amb el valencià he nascut i crescut, amb el valencià em comunique diàriament amb la meua família i els meus amics. Però si Déu m’ha donat alguna cosa és, sens dubte, una família que m’ha educat en el sentit comú. I el sentit comú es perd quan les ideologies es claven pel mig, quan per a defensar la cultura de la teua terra has de menysprear la del costat. Com si estimar la teua terra i la teua llengua fóra incompatible amb el respecte cap a la resta. I sí, sóc valenciana, però també sóc espanyola i, més encara, sóc ciutadana del món i, abans de res, sóc persona. El sentit comú no solament m’ajuda a respectar i a tolerar, també em dóna la capacitat de saber on estic. De saber que, malgrat aquest desafortunat instant, vixc en una ciutat que abraça i acull, igual que la terra d’on vinc i a la que li ho dec tot.
Pense que ocurreixen moltes més agressions lingüístiques a Madrid,en altres llocs, al País Valencià , etc. i com l’agredit no es periodista ho deixa passar.
El món està plé de gent inculta, sense educació i que damunt es permet obrir la boca. Collonut, xé!
Núria tens raó en tot el que dius. Crec no obstant que si jo en un autobús escoltara una agressió verbal contra algú la meua obligació com a persona és defensar a l’ agredit o almenys mostrar-li la meua sol·lidaritat. De tora manera persones maleducades hi han a tots els llocs.
Amb el temps aprendràs, Núria, que valenciana i espanyola és, a la pràctica, incompatible. Sobretot si pretens i lluites perquè València continuï sent valenciana. No hauria de ser així, però aquesta és la trista realitat. No pas d’ara. Fa centenars d’anys. Almansa és ben viva. Ciutadans del món ho som tots. És una expressió que ens permet no haver d’afrontar el problema.