Conec alguns de les CUP que lis mola la Marina Albiol, de fet en el meu barri de Benimaclet un d’ells li feia propaganda per a aquestes eleccions europees.
No m’estranya. Els ‘fusterians’ a falta d’estimació són molt vulnerables. I Marina com a bona marxista ha de saber aplicar als ‘nacionalistes’ el manual per a fer impossible el ‘moviment sobiranista’ que no és un altre que el que va escriure, o va signar com autor, J. Stalin en 1913: ‘El marxismo y la cuestión nacionall’, així en castellà que és la llengua de l’ESTAT que, per els marxistes espanyols, cal conservar (me referisc a l’Estat, la llengua per a ells com veurem, és secundària) i NO TRENCAR (l’Estat, que manté a la classe obrera unida).
Marina de segur que s’ho ha llegit. Jo també. Per això parle amb coneixement. En síntesi ve a dir dels nacionalistes: reconegueu-lis la seua existència, llengua i cultura. Reconegueu-lis, fins i tot, que la seua ‘nació’ és lliure per a separ-se (article 72 de la Constitució de la URSS, encara al 1977) i d’aquesta manera si l’Estat soviètic els respecta PERQUÈ HAN DE VOLER ORGANITZAR-SE EN PARTITS SECESSIONISTES PER FORMAR UN ALTRE ESTAT i sobre tot trencar el partit del proletariat amb la seua caixa única.
Els marxistes es plantegen resoldre els problemes que existeixen dins de l’Estat. per a ells Catalunya i Euskadi. Ací al País Valencià des dels anys 60 els ‘nacionalistes’ més dinàmics han estat els ‘fusterians’, és a dir una part NACIONAL de Catalunya. Llavors és a aquests sector de valencians als que cal considerar i cuidar perquè no esdevinguen independentistes, ni ací ni allà. I a fe de Déu que ho aconsegueixen.
Quan a Marina li he preguntat si és valenciana, ella me contesta la mar de resalà, eixerida i amb un somriure sorneguer:
– Jo sóc de Castelló i dels Països Catalans.
I en sentir-la els ‘fusterians’ se’ls fa el cul gasosa. Això de menysprear la marca valenciana i afirmar la marca catalana és massa per a la carabassa. Que políticament la flamant diputada, que n’estic segur haurà tingut un grapat de vots cupaires, siga políticament espanyola, demane el vot per a un partit espanyol i la seua bandera POLÍTICA siga la tricolor republicana espanyola, no té importància, se li perdona perquè … ella, a més d’ESQUERRES, és de la quadribarrada neta (bandera cultural, INOFENSIVA POLÍTICAMENT per a la seua clientela espanyola, que la passeja tota l’esquerra espanyola al País Valencià sense cap problema ideològic) i… de Països Catalans!!!!
En sentir-la ja ens podem morir de gust.
I com ella hi ha un grapat de diputats d’EU i alcaldes del PSOE, i ara també els tidrem a PODEMOS.
Encara me’n recorde de la també diputada Dolors Pérez quan anava de ‘bolos’ per Catalunya i tots els ‘fusterians’ d’allà també es corrien de gust en sentir-la dir les paraules màgiques de ‘Països Catalans’; i quan a independentistes catalans de pedra picada se’ls advertia:
– Ei, xavals, que aquesta és d’EU/IU que per molt bo català de Sueca que parle i se l’ompliga la boca de dir ‘Països Catalans’, políticament és espanyola…
Però res com si sentiren ploure.
Els ‘xamans’ en dir la paraula màgica hipnotitzen el personal predisposat i no hi ha manera…