Intervenció de Víctor Baeta

En aquest llibre que presentem hui, es fa una proposta política i es relaten accions polítiques fetes al voltant d’aquesta proposta.

La proposta és la de l’ independentisme valencià republicà i les accions narren les dificultats ideològiques que aquesta proposta va tenir que superar, en els darrers vuit anys, per obrir-se camí.

Fins que aquesta proposta no va arribar, els valencians sols podíem ser republicans d’una sola i única manera, si acceptàvem ser republicans espanyols, si acceptàvem ser espanyols abans que valencians.

Fins que aquesta proposta no va arribar, els valencians sols podíem ser independentistes d’una sola i única manera, si acceptàvem ser independentistes catalans, si acceptàvem ser catalans abans que valencians.

Els valencians, fins que no va arribar aquesta proposta, no podíem ser ni republicans valencians ni independentistes valencians. Com cagalló que va per les sèquies dels altres, els valencians sols podíem ser republicans espanyols o independentistes catalans.

Aquesta proposta trenca -per primera vegada en la recent història nostra- amb la minoria d’edat política dels valencians. A partir d’ara i amb l’aparició d’aquesta proposta reflectida en aquest llibre, ja estan posades les bases perquè els valencians puguem reivindicar la nostra Independència i la nostra República, per poder ser, sense la tutela de ningú, independentistes valencians i republicans valencians.

Aquesta proposta ve a dir que els valencians no aspirem a ser més que ningú, però al mateix temps diem que no anem a permetre que ningú estigue per damunt. Reivindiquem que, en el nostre territori, d’Oriola a Vinaròs, “Per damunt dels valencians ningú”.

I aquesta proposta la volen portar al parlament valencià perquè esdevingue amb el temps, majoritària per a poder proclamar pacífica i democràticament des d’ell, l’Estat  valencià i perquè la bandera de la República Valenciana onege a la seu de les Nacions Unides, al costat de la resta d’Estats sobirans del món.

I posem per cas, si els primers independentistes valencians republicans que entren en les Corts valencianes,  són Abelard, Voro i Aitor, ací presents, ells tres seran els únics, repetisc, els únics  que amb tota la legitimitat per l’ideari de lleialtat valenciana que defensen,  dirigint-se a la bancada de la dreta, els podran  fer callar i ajupir el cap dient-lis:

“Vostès diuen que són valencians? Vostès, son uns farsants, ací els únics valencians que com la nostra senyera no es dobla davant ningú, som nosaltres, els sobiranistes valencians republicans que reivindiquem un Estat valencià i una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. No enganyen a la gent amb el seu fals valencianisme. Vostès no son políticament valencians, vostès no tenen com la primera obligació de lleialtat als valencians, la seua lleialtat és una altra. Vostès s’agenollen davant de l’Estat espanyol. La seua lleialtat no és valenciana, la seua lleialtat és cap l’Estat espanyol. Ací els únics valencians que només tenim com primera i única lleialtat, la lleialtat valenciana, SOM NOSALTRES.  Així doncs, callen vostès o limitessen a reconèixer la seua lleialtat espanyola, però que siga la última vegada que vostès s’afirmen com a valencians, ací els únics valencians, independentment del color de la nostra pell o de la parla dels nostres pares, SOM NOSALTRES, els sobiranistes valencians republicans!”

I Voro, Abelard i Aitor, dirigint-se a la bancada de l’anomenada esquerra, tot seguit, els diran:

“I vostès deixen de riure per allò que hem amollat als seus homònims, als seus col·legues de la dreta. Perquè a més de compartir amb ells la seua lleialtat espanyola i l’espoli que patim els valencians per l’Estat que tots vostès defensen, damunt  són patètics. El seu cosmopolitisme  és patètic. La cultura cosmopolita que defensen –ciutadans del món, que vostès diuen que són– allunyada i menyspreadora de la cultura i tradicions valencianes els fan aparèixer als ulls dels valencians com a forasters i facilitant als farsants de la dreta majories absolutes. Posen-se vostès a un costat i no molesten, perquè vostès no són alternativa de res.”

Sols els Voro’s, els Abelard’s i els Aitor’s podran obrir un nou camí per a la riuada de sobiranistes valencians republicans que en el futur entraran en les institucions polítiques valencianes perquè els valencians veuran que en votar-los, el seu vot els compensarà.

D’això es parla en aquest llibre.