CRIDA CARNESTOLTENCA DEL TIRANT LO BLANC
ELOGI DE L’EXILI
Esgarrada la nit pels crits bandolers,
presa la lluna en el bàndol incert,
la fosca engoleix els rínxols daurats
dels darrers herois.
Qui afirmarà la propietat del cel?
Qui haurà fet tanques en la mar?
Qui voldrà irradiar la llum
o posseir el vent?
Trista raça partida,
blana gent ajustadissa,
inics lladres de la vergonya
que furteu la memòria.
Una part és un fracàs,
una almoina de la misèria,
el recurs de la impotència,
la voluntat del roder.
Infausta, que no es reconeix
en els altres que són les imatges del seu somni.
Monstruós rostre de la por
que infama l’espill que ens acull.
Que la part no arrabasse el mot,
que us inunde el moment:
petita esperança
que engendrà el destí:
Aquell qui no té interstici ni traus
que coven la fuita.
Que té el cos de les ales de l’au
i el seu cor és el si de volcà!
Però no especuleu amb l’hora incerta,
beseu els seus llavis de nacre!
La part mai no galivarà el seny
perquè el que desitgem ho abasta tot.
¡¡¡ VISCA LA INDEPENDÈNCIA !!!
Benimaclet, 22 febrer de 1997
Josep Mir, ex-caporal de cristians
Víctor Baeta, ex-abanderat de cristians