Declaració d’ACPV davant el tancament de Catalunya Ràdio llegida en compareixença de premsa de la Junta Directiva d’ACPV

En la compareixença han acompanyat la Junta Directiva

-UGT-PV: Juan Ortega, secretari de Relacions Institucionals i Cultura
-CCOO-PV: Bernat Asensi, secretari de Comunicació, Relacions Institucionals, Política Lingüística, Cultura i Coordinació d’Òrgans de Direcció, i Soledad Fernandez, secretària d’Acció Sindical de la Federació de Serveis a la Ciutadania
-Intersindical Valenciana: Marc Candela, secretari de Comunicació i Alicia Marí
-PSPV-PSOE: Josep Moreno, diputat, i Carmelina Pla, secretària de Política Lingüística
-Compromís: Enric Morera, síndic del Grup Parlamentari Compromís
-EUPV: Marga Sanz, síndica del Grup Parlamentari i coordinadora d’EUPV
-ERPV: Agustí Cerdà, president

També ens ha acompanyat Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, de Catalunya

DECLARACIÓ D’ACPV

El passat divendres 17 de gener Acció Cultural va rebre una notificació de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació en la que se’ns informava de l’obertura d’un expedient contra la nostra entitat que podria acabar amb dues multes que sumarien 1 milió d’euros i en la que se’ns requeria per al tancament immediat de les emissions de Catalunya Ràdio.

10 dies després, la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià vol compartir amb els nostres socis, els mitjans de comunicació i els valencians en general una valoració dels fets, donada la seua gravetat, la qual inclou reflexions de tipus jurídic, històric i social.

Des del punt de vista jurídic
La primera reacció de la Junta Directiva en rebre aquesta notificació va ser de sorpresa. Primer, perquè sense cap avís previ ni requeriment de tancament, el Govern espanyol directament ens obre un expedient sancionador, per unes emissions que mai havien provocat cap problema ni debat social, que estaven plenament normalitzades i assumides pels valencians. Per què no se’ns notifica un avís previ, per què no se’ns dóna una oportunitat de tancar les emissions sense cap multa? És que hi ha una voluntat de castigar Acció Cultural independentment del que faça pel simple fet d’existir?

Segon motiu de sorpresa, la quantia de les possibles multes: fins a 1 milió d’euros. Des de qualsevol criteri, és evident que es tracta d’una xifra absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre, i més encara en el context actual de crisi econòmica i reducció dels ingressos per a totes les persones i organitzacions. On és la proporció? És que les emissions de Catalunya Ràdio han causat un mal social tan gran i tan irreparable com per a justificar aquest càstig? És això objectiu, proporcionat, just?

Tercer motiu, la duresa del text. Qui haja pogut llegir la notificació del Ministeri, haurà comprovat el to aspre, sec, amenaçant, fins a un punt absolutament innecessari. No estem parlant d’un cas de corrupció, de desviació de diners públics, de lesió contra les persones, ni d’un cas que provoque alarma social; estem parlant d’una associació cultural sense ànim de lucre, de l’emissió d’una ràdio pública i d’una motivació de promoció de la llengua pròpia i de la pluralitat informativa. Dues motivacions que, al parer del Ministeri, no només no mereixen cap reconeixement institucional (com podria semblar lògic, d’altra banda, atenent estrictament als motius), sinó que són objecte d’una amenaça de multa desproporcionada i injusta i d’un tracte formal no precisament amable.

Des d’un punt de vista jurídic, la nostra entitat està ara preparant les al·legacions que tenim el dret a fer sobre el contingut d’aquesta obertura d’expedient, i que quan tinguem acabades farem públiques. Esperem que el Ministerio atenga al fet que aquestes emissions mai no han estat causa de cap problema, queixa o denúncia; que no va haver cap tipus d’avís previ; que la reacció de l’entitat va ser immediata, de manera que la Junta Directiva es reunia el primer dia hàbil següent al de la recepció de la notificació i acordava per unanimitat procedir al tancament de les emissions, i que aquest tancament es va fer efectiu de manera immediata el dia següent. Ho esperem, perquè no s’entendria una altra cosa. La societat valenciana no entendria una altra cosa.

L’impacte social de l’obertura d’expedient

De moment, l’amenaça directa i sense possibilitat de diàleg del Ministerio ha forçat Acció Cultural a tancar les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. Amb això, el Govern valencià del PP ha deixat el País Valencià sense cap ràdio ni televisió públiques en la nostra llengua: ha tancat els 4 canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que emetien (TV3, Canal 33, 3/24 i Club Súper 3), Canal 9 i 24/Nou i Ràdio 9 i Sí Ràdio. Amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació són 6 canals de televisió i 4 de ràdio.

Objectivament, els valencians ens hem quedat sense oferta televisiva i de ràdio en la nostra llengua. I vetar l’accés d’una llengua als mitjans audiovisuals de masses en ple segle XXI vol dir que es vol condemnar aquesta llengua a la postergació domèstica, i la idea de País Valencià reduir-la a la trista condició de tres províncies desarticulades i, si pot ser, enfrontades i mentalment, comunicativament, allunyades entre si.

Però, a més, objectivament, els valencians hem perdut pluralitat informativa. Ja no tenim la possibilitat d’accedir a uns mitjans públics que podien haver estat una finestra professional de més qualitat. Als ciutadans valencians se’ns ha vetat aquesta possibilitat. Això té un nom: censura.

El cas de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, com abans el de la Ràdio i Televisió Valencianes, i com encara un poc abans el de TV3, col·loquen el País Valencià en una situació d’emergència lingüística i informativa que Acció Cultural ha de denunciar per fidelitat als interessos dels valencians i per higiene democràtica.

Per això, els informe que la nostra entitat ha convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat demà, dimecres 29 de gener, a les 19 h de la vesprada, junt amb el Comité d’Empresa de Ràdio Televisió Valenciana i la Unió de Periodistes, per a denunciar la censura que sobre el valencià i sobre la informació professional exerceix l’actual Govern valencià, i per afirmar la nostra voluntat, la voluntat d’Acció Cultural, de recuperar totes les ràdios i televisions en la nostra llengua que han estat tancades per la força.

El president Fabra ha de ser conscient que aquesta és una batalla que ja hem guanyat: una amplíssima majoria dels valencians no estem d’acord amb la censura, volem recuperar les nostres televisions i ràdios, i ho farem. Perquè les majories socials més tard o més d’hora acaben imposant-se a les censures polítiques.

Des del punt de vista històric

Les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià van començar l’any 1990, fa doncs 23 anys. En tot aquest temps mai, mai, havien significat un problema; mai, mai, havien provocat cap queixa, cap denúncia de cap tipus.

L’obertura d’aquetes emissions era la continuació natural de l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià, l’any 1985. Acció Cultural, en coherència amb el seu compromís amb la llengua i la cultura pròpies dels valencians, va impulsar la campanya ciutadana per a fer possible els repetidors que permeteren TV3 primer i Catalunya Ràdio després, i que va ser una iniciativa ciutadana exemplar.

Paral·lelament, vam treballar per aconseguir una Ràdio i Televisió Valenciana “pública, valenciana i de qualitat”, amb l’aprovació de mocions a tots els ajuntaments i l’adhesió de destacades personalitats. I posteriorment, Acció Cultural va aconseguir que també arribaren els canals televisius Canal 33, 3/24 i Club Súper 3, i la ràdio Catalunya Informació.

Tot això va permetre una presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació de masses com mai hauria estat imaginable al País Valencià, amb un gran nombre de telespectadors i oients, i un procés de normalització i prestigi social de la llengua importantíssim. A més, oferirem més pluralitat informativa.

Vam haver d’enfrontar entrebancs, des de l’intent del ministre Barrionuevo de tancar els repetidors al del president Zaplana d’interferir el senyal de TV3. Però durant 20 anys els vam superar tots, amb el suport de milers de valencians que van respondre a les nostres convocatòries.

Però l’any 2007 s’inicia un punt d’inflexió que creiem haver superat i que, dissortadament, comprovem ara que no és així. Aquell any el president Camps va obrir el primer expedient sancionador contra Acció Cultural que va acabar amb el tancament de TV3 l’any 2011 i la imposició de prop d’1 milió d’euros de multes, un ofec econòmic que gairebé acaba amb la nostra entitat. I ara, dos anys després, comprovem com el president Fabra ha decidit renunciar al perfil conciliador i centrat que semblava tenir en aquest tema si més no, i erigir-se en hereu polític del president Camps, continuant la seua tasca de censura informativa i lingüística i persecució jurídica i econòmica contra Acció Cultural.

Perquè si bé la notificació d’obertura d’expedient prové del Ministerio, la mateixa notificació ens informa que la denúncia originària és del Govern valencià. És ell el qui pressiona el Govern espanyol perquè faça allò que mai no havia fet.

Un procés de mobilització social

Amb el tancament de la Ràdio i Televisió Valencianes i de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, amb l’inici d’una nova persecució jurídica i econòmica contra Acció Cultural, el president Fabra i el seu Govern han creuat una línia roja: tancar ràdios i televisions públiques, deixar el País Valencià sense cap mitjà en català i sotmetre una associació cultural sense ànim de lucre a un procés inquisitorial és, objectivament, un abús de poder. Un abús de poder que només expressa una greu crisi de lideratge polític i social d’un president i d’un govern que ja han esgotat el seu cicle, i proven d’allargar-lo de manera desesperada, amb censura i repressió, sense cap respecte a la proporcionalitat i la responsabilitat en l’ús del poder que atorga la majoria absoluta.

I no és només Acció Cultural qui sent que s’han superat tots els límits: dissortadament, són moltes les associacions i col·lectius que pateixen persecució, discriminació, maltractament i menyspreu. L’ensenyament públic, els dependents i discapacitats, els treballadors, els aturats, les víctimes de l’accident del metro, els afectats per les hipoteques, la sanitat pública, els periodistes de la Ràdio i Televisió Valencianes… i tots els valencians que patim la desviació de diners públics, la mala gestió, la incapacitat per fer front a una crisi provocada, la corrupció…

Per això, Acció Cultural creu que ha arribat el moment que els valencians digam prou. Amb l’arma de la mobilització social i de la democràcia. Hi ha una majoria emergent que vol, que volem, un País Valencià que promoga la llengua i la cultura, més just i lliure, més democràtic i plural.

Per això, Acció Cultural anuncia que convocarà als més diversos agents socials per convertir la propera diada del dissabte 26 d’abril en una mobilització de tots els sectors que volem un País Valencià net de tanta corrupció, mala gestió i autoritarisme. Acció Cultural obre la diada del 26 d’abril per a que siga el punt d’arrencada d’una mobilització social creixent, diversa, plural, d’una nova majoria social.

Fem pública doncs la nostra aposta per un procés que tindrà la seua primera passa aquest dimecres, davant el Palau de la Generalitat. Que continuarà amb més iniciatives de caràcter plural. Que farà un salt endavant el 26 d’abril. I que oferirà un projecte d’un País Valencià positiu i de futur que serà majoritari.