Crida de RV/PVE als valencians, d’Oriola a Vinaròs, que reivindiquen com un fi en si mateix la República Valenciana
Aquesta és un crida dirigida a tots els valencians, residents d’Oriola a Vinaròs, que aspirem a la República Valenciana, lliure i sobirana, com un fi en si mateix i no condicionada a cap altra aspiració sucursalista. És una crida a tots ells, als que ja la fan seua de manera pública i als que la mantenen en la seua privacitat. És una crida a tothom, malgrat que l’objectiu, ara per ara, es contempla inversemblant i fora de tota expectativa.
Els que això reivindiquem, sobiranistes valencians republicans de tota mena, amb múltiples contradiccions entre nosaltres, però units pel ciment que afirma que PER DAMUNT DELS VALENCIANS NINGÚ! ―diem que, qui reivindica la nostra República com un fi en si mateix― cal que ens agrupem i ens coordinem. Ni les ortografies, ni el nom del territori, ni les banderes, ni el caràcter caïnita i guerra-civilista carpetovetònic que ens exporten, han d’impedir la nostra coordinació política sobiranista. Hem de superar els paranys que al llarg dels anys, interessos forasters, s’han encarregat de conrear entre nosaltres els valencians per mantenir-nos dividits i enfrontats.
Ara l’Estat espanyol pateix d’una crisi sense precedents i joves nacionalistes espanyols d’esquerra i de dreta volen refundar-ho. També en l’horitzó un nou Estat, el català, s’albira. I en mig els valencians. Per a ells, per als més nacionalistes i identitaris, som una peça de caça; ens volen valencians d’una regió espanyola o valencians d’una regió catalana. Els valencians per a ells o hem de ser políticament espanyols o hem de ser políticament catalans, però mai políticament valencians, lliures i sobirans.
Aquesta setmana ens visiten dos importants polítics catalans de la CUP. Venen a reivindicar que ens incorporem al seu projecte de Països Catalans, eufemisme de Nació catalana, on els valencians, per a ells, en formem part. Els valencians per a ells som catalans, de Nació catalana. De la mateixa manera que per als espanyols som de Nació espanyola. L’avantatja per aquests darrers és que a l’estar supeditats al seu Estat, un de realment existent des de 1707, la seua afirmació sobre la nostra espanyolitat, és imperativa i legal.
Davant de tot l’exposat cal una reflexió. Si estem d’acord que la llengua valenciana es perdrà fonamentalment si els que la parlem deixem de fer-ho, de la mateixa manera si els sobiranistes valencians renunciem a exercir políticament de valencians, renunciem a reivindicar la República Valenciana, lliure i sobirana, llavors indefectiblement, els uns i els altres, amb la seua acció política faran que aquesta República esdevinga impossible.
En les nostres mans, ―en les dels sobiranistes valencians que ja ho fem públic, que som minoria, però i fonamentalment en la d’aquells que encara no ho fan i que són majoria―, està el futur per avançar cap a la República Valenciana, cap un Estat valencià, lliure i sobirà, i perquè la seua bandera onege a la seu de les Nacions Unides.
Secretariat de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, 2 d’octubre del 2016