Sobre la necessària modificació de la Llei Electoral Valenciana, un article d’Elisenda Cremades

Sobre la necessària modificació de la Llei Electoral Valenciana

El dia 09-11-2017, el diari Alicante Plaza publicava l’article de Marta Gozalbo i Ximo Aguilar que pots obrir en el següent enllaç

http://alicanteplaza.es/Labajadadellistnal3aquelloquegustabatantoenlaoposicinyahoramenos

L’article explica que al començar l’actual legislatura de les Corts Valencianes hi havia consens sobre la necessitat de reformar la Llei Electoral Valenciana (en davant LEV) per eliminar la barrera del 5% necessari en tota la Comunitat Valenciana per obtenir representació en el parlament valencià.

Pareix que a mesura que passa el temps i ens apropem al 2019, eixe consens que incloïa a tots els partits menys al PP (és a dir, a PSOE, Compromís, Podemos i Ciudadanos), per diferents circumstancies, es va tornant mes inviable. Més tenint en conter que per a modificar aquesta llei fan falta 2/3 dels diputats valencians, es a dir 66 escons. Fan falta tots els grups que hi estaven a d’acord a modificar-la.

El nostre país necessita aquesta reforma com l’aigua, per tenir una major i millor representativitat i proporcionalitat, un major dinamisme polític, i per sobre tot, una major capacitat regeneradora que ompli d’aire pur l’escena política valenciana. M’atreviria a dir que fins i tot necessitem llistes electorals obertes i primaries en els partits polítics per obligació. Tot perquè els nostres representants siguin escollits de baix cap a dalt, i no al revés.

Si aquesta reforma finalment no es fa, i si, com així pareix ser, els que posen problemes per ferla son PSOE i Ciudadanos, tot tenint en conter que la barrera del 5%  a la Comunitat Valenciana ja va ser un pacte vergonyós entre PP i PSOE que ens ha condemnat a tindre un gran dèficit democràtic des de ja fa casi 40 anys, i que sols s’ha aplicat al nostre territori, es podrà treure una única conclusió:

EL RÈGIM DEL 78, QUE EN LA VERSIÓ ACTUAL TAMBÉ INCLOU A CIUDADANOS, CONSOLIDA I PERPETUA UN MODEL POLÍTIC VALENCIÀ QUE IMPEDEIX LA REGENERACIÓ I NETEJA POLÍTICA

No, els valencians no som ni mes ni menys corruptes que altres. Es mes senzill. Aquí hi ha un dèficit democràtic, pensat amb tota la intenció, que porta a un model corrupte sistèmic del que el principal beneficiari serà … si, ho haveu endevinat: el patit més corrupte de tots, aquell que en la corrupció és insuperable. Si, eixe serà el principal beneficiari, perquè en un sistema que impedeix la regeneració tots es tornen corruptes, i quan tots son corruptes, ningú pot acusar de corrupció als altres, perquè tots estan pillats per la mateixa trampa, i el que guanya és el que és capaç de fer-la mes grossa.

El País Valencià es el territori de l’Estat espanyol més castigat pel règim del 78 amb diferència, es nota que no ens perdonen que València fora la última capital de la República i Alacant la darrera ciutat republicana. Hi ha moltes dades que ho confirmen:

  • Quan es van construir les autonomies, el País Valencià, reunint tots els requisits per anar per la via del 151 (Comunitat històrica), va anar hi per la via del 143 (Autonomia de segona). Altres territoris, com Andalusia, no van reunir tots els requisits i, mitjançant una decisió política, va anar per el 151.
  • Quan l’intent de cop d’estat del 23-F, els tanques van eixir per València, tot i que en Andalusia hi havien mes rojos que aquí. Tot un avís a navegants.
  • Portem casi 40 anys amb una absurda llei electoral que ens condemna a un dèficit democràtic i a un model polític que ens porta a la corrupció sistèmica de manera intencionada.
  • També portem casi 40 anys amb un dèficit fiscal intolerable que inclou, per la part dels ingressos de l’Estat, una aportació molt superior a la d’altres territoris que tenen una renda per càpita mes alta que la nostra, i per la part de les despeses,  un dèficit d’infraestructures que posaria la cara roja a un observador internacional objectiu.
  • La única Comunitat que no te televisió pública en l’idioma vernacle, mentre que altres, com ara Andalusia, que son receptores netes del fondos que els diuen de “solidaridad” si que la tenen tot i que no tenen un idioma vernacle diferent de l’oficial.

Les preguntes pertinents i clau en tot açò son: Per què aquest castic al País Valencià? Tant decisiu és tenir dominat i sotmès al poble valencià per part de l’Estat? Tanta por els fa un front català-valencià-balear?

He estat pensant sobre aquestes preguntes, i probablement les dos últimes son certes, si el País Valencià es capgirara tindrien molts problemes per mantenir un Estat que en condicions de finançament “normal” es inviable, esdevindria fallit en poc de temps, i ho saben.

En tot cas, la resposta a la primera pregunta és molt senzilla: ho fan perquè poden, son així d’avassalladors i de roïns. Son així de mala gent.

El nostre país no pot seguir per aquest camí. Hi ha que començar a crear-li problemes a l’Estat, no queda altra. Sent bona gent no aconseguirem res, ells no funcionen així. Hi ha que començar a explicar-ho per tot arreu. Mentre puguin fer-ho ho faran. Espanya sempre ha practicat una economia extractiva envers el corredor mediterrani, i la llei electoral valenciana és sols un més dels mètodes per mantenir-nos endormiscats i sense veu a les institucions.

L’economia extractiva és el seu principal objectiu, i per aconseguir-ho estan aplicant polítiques tan “apropiades” com mal intencionades:

  • Una llei electoral infumable que no s’aplica en ningun lloc d’Europa. Sols aquí.
  • Una absència de mitjans de comunicació propis que permetin el debat polític.
  • Un partit espanyol catalanista i un altre anti-catalanista que alteren el debat.
  • Una extrema dreta al carrer que intimidi i assetja els manifestants valencians.

Ho tenim malament, tenim un Estat poderós i decidit en contra, però quant se és conscient de la situació, canvia la manera de percebre les coses. Quant perds la por a perdre, perquè ja has perdut, llavors ho pots aconseguir tot.

Elisenda Cremades, Plana Baixa, Borriana

 

Contra l’estultícia de l’ajustadís, de l’allò meu…

ES LA ARITMÉTICA, ESTÚPIDO

La visión cortoplacista, el tacticismo de los partidos e incluso las pequeñas maldades de envidiosos y resentidos (que los hay en todas partes), hacen dudar en este momento de que la opción independentista se presente como lista única en las elecciones del 21 de diciembre.Deberían hacerlo por dignidad, por respeto a sus líderes políticos que han sido perseguidos, humillados y maltratados por el Estado Español y su aparato represivo. Unos están en la cárcel como vulgares delincuentes, otros exilados, otros imputados, otros en lista de espera, otros perseguidos e insultados por las unidades de choque fascistas que actúan a su antojo por el territorio.

¿No son capaces de comprender que el mundo independentista y las agrupaciones civiles no aceptan otra opción que no sea ésta?

Esas elecciones no han sido convocadas por nuestro President, como correspondía a las propias leyes del Estado, pero es nuestra gran oportunidad para ratificar una mayoría independentista en el Parlament, y esto pasa por una lista única, que podría presentarse con la etiqueta “Primero de Octubre”, como homenaje a las gentes que defendieron con sus propios cuerpos el derecho a votar en el Referéndum. ¿Qué más se puede pedir?

Los españolistas se presentarán separadamente porque lo único que les une es su anticatalanismo visceral. Los “Comunes” (CSQP) también irán por libre, porque no comparten nuestro ideario y quieren rebañar con sus ambigüedades a un bloque de gentes que siguen su letanía seudoprogresista. Nosotros tenemos que acudir unidos.

Y si no hay razones más profundas, sometamos los últimos resultados autonómicos a una simple prueba aritmética y veremos que ocurrió en el 2015. En esas elecciones los resultados en voto popular y escaños fue el siguiente:

  • JxSí           1.620.973 votos    62 escaños
  • CUP              336.375 votos    10 escaños
  • CSQP            366.494 votos    11 escaños
  • UDC              102.870 votos      0 escaños
  • C’s                 734.910 votos    25 escaños
  • PSC               522.209 votos    16 escaños
  • PP                 348.444 votos    11 escaños

 

De aquí podemos extraer la siguiente conclusión: el sistema electoral favorece a los partidos que obtienen más votos, como puede comprobarse al dividir el número de votos por el de escaños obtenidos.

  • JxSí                 26.144 votos por escaño
  • CUP                33.637     “            “
  • CSQP              33.317     “            “
  • C’s                  29.396     “            “
  • PSC                32.638     “            “
  • PP                   31.676     “            “

Hay que añadir que la hoy extinguida UDC, que obtuvo 102.870 votos, no tuvo representación por no alcanzar la cota mínima del 3% del voto popular.

En definitiva, cuantos más votos sumas menos te cuesta obtener un escaño. Elemental.

Las elecciones de diciembre son plebiscitarias y, aunque estarán sometidas a todo tipo de trampas urdidas por el Estado, contarán también con la atenta mirada de los observadores internacionales, que esta vez no están dispuestos a tolerar mayores engaños. Y no es por cuestiones de limpieza democrática, sino porque otro escándalo puede afectar a su credibilidad y a la de toda Europa.

Una lista única. Es la aritmética,  estúpido.

Després del passat Darrer Diumenge d‘Octubre (2017), article de Joaquim Auladell

Després del passat Darrer Diumenge d‘Octubre (2017)

per Joaquim Auladell

La dècada dels 60 del segle passat la Marxa a Peu al Puig el darrer diumenge d’octubre era una manifestació de valencianisme quatribarrat, un lloc de trobada de tots els valencianistes de la Ciutat i lloc de resistència a la repressió franquista. L’Enric Tàrrega ens ho pot explicar.

La dècada dels anys 70 va ser un Aplec de festa i debat entre els independentistes i l’esquerra espanyolista.

Les dècades del 80 i 90 va decaure, per baralles entre valencians. El PSAN de Josep Guia el va mantenir testimonialment i Víctor Baeta intentà reflotar-lo des de la Unitat del Poble Valencià (UPV).

L’any passat el partit República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu va organitzar un Marxa simbòlica al Puig, ERC va muntar un Dinar de Germanor a la muntanyeta de la Patà i Poble Lliure (un partit nou) va mantenir un debat sobre la Marxa al Puig.

Enguany, ERC va mantenir la seva línia teòrica de defensar la independència de Catalunya, el País Valencià i les Illes i pràcticament de sotmetiment a Compromís.

També hi ha, apareguda ara fa tres anys, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD), a imitació de la Plataforma pel Dret a Decidir de Catalunya, fent la competència a l’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i intentant fer-se la foto amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En l’etapa 2005-10, a Catalunya, dos partits autonomistes (CDC i ERC) tenien dificultats per mantenir els seus seguidors i es van amagar darrere de Plataformes (P. Sobirania i Justícia, P. Sobirania i Progrés, P. pel Dret a Decidir…). Només la Plataforma Sobirania i República era independentista.

L’ACPV és una associació cultural catalana políticament del PSOE. Va néixer el 1980 ofegant els Consells Populars de Cultura Catalana (CPCC).

L’ANC és un entitat molt nombrosa, animadora del Full de Ruta independentista que es dissoldrà quan s’assoleix la independència.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià és una entitat que pretén impulsar el dret a decidir-ho tot en general o el que vulgui el públic. Va “sorgir amb el suport d’històriques personalitats del nacionalisme autòcton i amb l’adhesió de dirigents de tot l’espectre de l’esquerra valenciana”. Vol dir el PSOE.

Els seus eslògans són “transversalitat” i “sobirania”. Per transversalitat entén “totes les ideologies”. Jo crec, com les persones normals, que la transversalitat és l’eix que ordena ideologies i valors respecte d’un projecte distingint entre idees compatibles i antagòniques. La misogínia i el providencialisme, per exemple, no són idees acceptables. I si es tracta de fer del poble valencià un subjecte polític sobirà els personatges del PSOE i el PP no tenen gaire cosa a dir-hi. La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià diu que és sobiranista però no independentista (?) i programa esdeveniments banals (debats-espectacle sobre el mal de l’espoli fiscal amb els responsables de l’espoli com a ponents, per exemple).

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha intentat equiparar-se amb l’Assemblea Nacional Catalana però no pot ser perquè és independentista i la PdAdPV es proposa decidir qualsevol cosa menys la independència del País Valencià. Com a associació d’amics de l’ANC i el Full de Ruta del Principat sigui benvinguda, però no és un moviment popular i transversal per a la independència de la República Valenciana.

A Catalunya, fa dotze anys, hi havia una ebullició d’individualitats neguitoses, després mil correnties movent-se febroses, a partir de 2010 una onada immensa. Veurem què vindrà ara, però hem vist un poble en marxa, més experimentat. El Full de Ruta és atzarós. El poble català sabrà apariar, segons el vent, les veles.

Els valencians, des de 1980 a 2014, van estar dividits, invisibilitzats per als altres i suspicaços entre ells, entre l’esclafadora dominació del PP i la beata esperança del PSOE. El 2014 va passar a l’oposició el PP, val l’asfixia de PP, però amb l’esquerra imperial (PSOE i Podemos-Compromís) continua l’ofec (espoli fiscal, no desplegament del Canal 9).

Els valencians, perquè encara no es pot parlar de poble valencià, de la societat valenciana conscient d’ella mateixa, són individus i grups que es busquen, es reconeixen, comencen a parlar i descobreixen que els uneixen les mateixes coses importants: un poble que no es coneix, un país per fer, un país sense política, que va dir Fuster, un país autocentrat, que té presents la Capital i les Comarques, Castelló i Alcoi, Sogorb i Oriola, els valencians que acaben d’arribar i els que estan lluny del País.

Em miro Full monty (1997), una pel·lícula de fa vint anys, plena de bon humor i mala intenció. Una colla d’aturats anglesos d’una ciutat, vila o poble com ara Manresa, o poseu-hi vosaltres la localització valenciana corresponent, munten un show de strip-tease masculí. Qui es belluga és viu, descobreix moltes coses i les fa descobrir.

Full monty! O, dit a la nostra manera, sac i peres!