“Àgueda Micó es incansable: té l’energia i valentia per a liderar el Bloc”

Fran Ferri. EVA MÁÑEZ

El síndic en Les Corts, quien se descarta para liderar el Bloc, fue uno de los primeros en reivindicar un congreso constituyente de Compromís. Asegura, además, que no contempla un escenario de ruptura en la coalición: “Somos necesarios para los valencianos”

15/02/2016 –

VALENCIA. El portavoz de Compromís en Les Corts, Fran Ferri, miembro destacado del Bloc, también habló para Valencia Plaza del importante cónclave que afronta la formación nacionalista el próximo mes de mayo y del futuro de la coalición.

Así, el parlamentario no rehuyó admitir su preferencia por la actual secretaria de Organización del partido, Àgueda Micó, para liderar el Bloc y reflexionó sobre la situación que afronta Compromís en esta legislatura, insistiendo en su posición de que la coalición camine hacia un congreso constituyente.

-Suenan dos candidatos de momento para liderar el Bloc, Àgueda Micó y Rafa Carbonell. ¿Por quién se inclina más?
-Son dos nombres que están sonando aunque todavía no lo han anunciado oficialmente. Desde siempre en el Bloc he tenido la sensación de que las mujeres han tenido un papel secundario y además son una parte inferior númericamente en la militancia. Creo que le empezaríamos a dar la vuelta a esto si en nuestra próxima etapa lidera una mujer. Aparte de esto, en el caso concreto de Àgueda, he visto su trabajo incansable en la Ejecutiva como secretaria de Organización y creo que tiene la energía y valentía necesarias para ser la líder.

-Hay quien dice que Micó puede estar un poco ‘desgastada’ después de las negociaciones con Podemos. ¿Qué opina usted? ¿Cree que puede afectarle?
-Desgaste puede haber tenido físico por las horas que le ha dedicado, pero no político. Además, es todo un éxito que Compromís se haya mantenido en el Grupo Mixto porque se está teniendo más visibilidad posiblemente de la que se hubiera logrado con Podemos y estamos influyendo en las negociaciones.

-¿Qué papel cree que jugará Enric Morera en este Congrés del Bloc?
-A Enric hay que reconocerle que estamos donde estamos porque ha sabido hilar muy fino en Compromís para conseguir ciertos acuerdos que nos han llevado hasta aquí. Ahora está jugando un papel muy institucional que, políticamente, desvincula mucho de lo que debería ser la dirección de un partido. Además, en el Bloc estamos en la tendencia de separar cargos orgánicos de institucionales -algo que deberá ratificarse antes del congreso- por lo que veo bastante improbable que Enric pueda o vaya a presentarse, puesto que veo mucho más importante su papel como presidente de Les Corts.

-Aunque en el pasado ha habido tensiones entre Morera y el llamado G-7, ¿ve al presidente de Les Corts apoyando a Micó?
-No lo sé. La idea es ir hacia una candidatura en la que el Bloc salga reforzado: lo más fuerte y unitaria posible, más aún cuando va a ser un congreso asambleario, muy participativo. Por tanto, todo el mundo puede caber en esa candidatura y toda aportación es buena. Así que tanto si Enric como otro destacado dirigente quiere apoyar una candidatura como la de Àgueda sería muy positivo.

Fran Ferri durante la entrevista. EVA MAÑEZ

-¿Dado que usted es diputado y síndic del grupo en Les Corts, también queda descartado para optar a liderar al Bloc en este escenario de incompatibilidades?
-Debería dejar mis puestos para presentarme y estoy muy centrado en mi tarea parlamentaria. Compaginar estos cargos lo veo complicado, por lo que no tengo intención de presentarme a liderar el Bloc.

-Este congreso es fundamental para el futuro del Bloc pero también para el futuro de Compromís. ¿Cómo cree que va a afectar a la coalición? ¿Dónde piensa que debe de estar Compromís al final de esta legislatura?
-Yo siempre he pedido que fuera una organización unitaria. Lo que se ha evidenciado con el paso del tiempo es que hay determinadas partes de Compromís que no quieren llegar a ese punto. Aún así tenemos que hablar de qué modelo queremos y repensar Compromís: qué decisiones se toman, cómo se toman y quién las toma. A partir de ahí montar la estructura necesaria para que tenga una base legal. Repensar también el papel de Gent de Compromís dentro de la coalición. Creo que entre todos se puede hacer un congreso constituyente que tampoco tiene necesariamente que implicar una unificación en un partido, aunque para mí sería lo ideal, pero sí dejar claras las reglas del juego para que Compromís siga avanzando. Compromís no puede descomponerse porque es la herramienta que los valencianos necesitaban.

-¿Tras las últimas negociaciones con Podemos, no piensa que muchos intuyen que el Bloc terminará solo e Iniciativa y Mónica Oltra más cerca de la formación morada?
-Ni se me pasa por la cabeza que deba pasar porque no le veo beneficio por ninguna parte. Al final, Compromís con todas sus partes es mucho más completo de lo que aportan sus partes por separado. Ni contemplo ese escenario.

General

FRAN FERRI: “ÀGUEDA MICÓ ES INCANSABLE: TÉ L’ENERGIA I VALENTIA PER A LIDERAR EL BLOC”

16 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

“Àgueda Micó es incansable: té l’energia i valentia per a liderar el Bloc”

Fran Ferri. EVA MÁÑEZ

15/02/2016 –

Política estatal, Política valenciana

BALDOVÍ, HOME D’ESTAT, D’ESTAT VALENCIÀ, EN DEFENSA DELS INTERESSOS DE LA VALENCIANA GENT D’ORIOLA A VINARÒS…

16 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

Baldoví: “La consulta catalana no és la nostra línia roja”

El diputat valencià defensa “el dret dels pobles a decidir” però insisteix que el major objectiu de Compromís “és que el PP no governe”
16.02.2016 | 12:47 | Julia Ruiz | València
El diputat Joan Baldoví ha destacat avui que la consulta que Podemos exigeix celebrar a Catalunya per a donar el seu suport al socialista Pedro Sánchez en la investidura “no és una línia roja per a Compromís”, malgrat que el seu partit “defensa el dret dels pobles a decidir”.
Baldoví ha realitzat aquestes declaracions durant la seua compareixença a València després d’assistir al conclave de diputats i senadors valencians organitzat pel president del Consell, Ximo Puig, per a unificar postures sobre el finançament autonòmic i reclamar a l’Executiu central un canvi de model que supose majors ingressos estatals per a la Comunitat Valenciana.
“Compromís , ha subratllat Baldoví, és un partit d’obediència valencianista”i, per tant, es desmarca així de les condicions que el líder *podemista Pablo Iglesias planteja al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, per a donar-li el seu suport a l’hora de formar Govern.
“És un moment històric que hauríem d’aprofitar”, ha ressaltat el diputat valencià. “Per a *Compromís, el referèndum no és una línia roja perquè l’única línia roja que té és que el PP no torne a governar”.

Espectacles, Miscel·lània

ARA MÉS QUE MAI… AMUNT VALÈNCIA!!!

7 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

Política valenciana

REFUNDACIÓ DEL PPCV… ALGUNS REIVINDIQUEN A LUÍS LUCIA.

7 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

Patrimoni valencià

Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València

5 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

1.- Sobre el Jardí Botànic:
Entenem que el complex del Botànic ha de tenir un tractament integral on convisquen societat i universitat, ciutat i cultura. El jardí històric és una de les joies de la botànica valenciana i europea, per la qual cosa mereix especial valoració. L’entorn urbà confrontant és d’una qualitat també excepcional: l’església de Jesuïtes, Sant Sebastià amb la cúpula el Pare Tosca i el propi Jardí de les Hespèrides, premi de Paisatgisme de la Comunitat Valenciana i assenyalat en totes les guies estatals i estrangeres com un dels jardins hesperidis més atractius, envolten al Botànic i ho qualifiquen espacialment. Continua la lectura de Antonio Marín, de l’ACR Constantí Llombart, analitza la situació dels jardins, parcs i zones amb arbres de València →

General

I SI HI HAGUERA NOVES ELECCIONS? L’OPINIÓ D’UN AFILIAT AL BLOC

5 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

I si hi haguera noves eleccions?

Foto: RTVE
Diria que ens hem felicitat, i amb raó, en vore ahir a Mónica Oltra i a Joan Baldoví reunir-se amb el candidat socialista a president, Pedro Sánchez, i presentar-li una agenda política valenciana i un model d’actuació: l’acord del Botànic. Si finalment Sánchez reïsquera i poguera esdevindre president, tinc la corada que superarà les expectatives que hi teníem depositades –probablement perquè en cap moment no van ser excessivament altes.

Ens n’hem felicitat, deia, perquè, de sobte, sense estar-hi gens acostumats, hem assistit a un fet que podem qualificar d’inèdit: una força estrictament valenciana és fonamental per a la governabilitat de l’estat espanyol. Això és possible, sens dubte, gràcies a la decisió que va prendre Compromís de convertir-se en el cap del grup mixt, en comptes d’ajupir-lo –el cap– i ser cua –compartida amb gallecs i catalans, una tricoàlia, si se’m permet la broma a partir de bicefàlia– del grup d’Iglesias.
L’estatus, doncs, que atresora Compromís a hores d’ara és molt sòlid: amb un PP en descomposició vertiginosa al País Valencià, s’han erigit, amb els seus 4 diputats (juntament amb Baldoví, Marta Sorlí, Enric Bataller i Ignasi Candela) i gràcies a la convicció que han mostrat, en l’antítesi d’eixe partit corrupte –presumptament, és clar– que de tanta podridura –presumpta– cau a trossos mentre ho empudega tot. És a dir, hui dia, a Espanya, hi ha dos visions dels valencians, dos visions genèriques que es contraresten, com una fotografia i el negatiu: Compromís, com a símbol de la dignitat; i el PP, com a símbol de la decrepitud.
Són símbols, insistisc, perquè en el terreny de la dignitat també hi juga, i amb gran solvència, eixa Esquerra Unida representada per Ignacio Blanco i que ha permés il·luminar esta vergonya que és l’operació Taula i que hauria de ser el sepeli del PP durant dècades o per sempre més. O també eixe PSPV de Ximo Puig, que tan distant i distint em sembla de totes les rèpliques socialistes del sud, les que parlen per boca de Page, de Vara o de Díaz i són nacionalistes –espanyoles, i tant–, catòliques fervents i admiradores de l’statu quo –que tant rèdit els donava i que aspiren llegament a conservar.
Atesa, doncs, esta confrontació entre les dos visions valencianes: Compromís d’una banda, el PP descompost de l’altra –ausades, una reductio in terminis en tota regla, però que pareix funcionar–, cal fer-se la pregunta amb què titulem este article. I si es repetiren les eleccions? Què? El terrabastall al País Valencià deu ser d’una magnitud tal que no pareix forassenyat intuir una hecatombe per al partit –presumptament– podrit –per molt que els nostres conciutadans sempre estan en disposició de sorprendre’ns–. Davant d’eixa tessitura, què hauria de fer Compromís? Repetir coalició amb Podemos?
Eixa hipòtesi no es pot descartar, més si tenim en compte que dins de Compromís hi ha opinions legítimes molt sòlides tant en un sentit, com en l’altre. Tot i això, cal exposar un detall: si bé des de les files valencianistes s’ha evitat en tot moment de catalogar com a traïció l’espantada dels diputats de Podem de la coalició És el Moment, des d’ací no puc evitar llançar esta reflexió: si Podemos no ha sigut capaç de complir el que va firmar davant de notari, hem de creure que sí que complirà les seues promeses?
Si més no, l’experiència ens fa ser-hi escèptics, encara que això, al meu parer, no ha de ser determinant a l’hora de reeditar –o no– el pacte preelectoral. En encertada comparació del vicealcalde de Castelló, Enric Nomdedéu, això era com el blablacar, una manera d’anar a Madrid compartint cotxe i, després, cadascú faria via pel seu compte. Al bell mig de la diana.
Per això, si ara Sánchez no poguera constituir govern, no sembla dolent –almenys, no sembla més dolent que al desembre– refer la coalició, això sí, amb un parell de matisos que caldria preestablir:

Que la sucursal valenciana de Podemos es registrara jurídicament de manera independent (no sé, PodemPV?) i això evitaria, sí o sí, cap dubte d’interpretació del reglament del Congrés per a constituir grups parlamentaris.
Que la distribució dels llocs de la candidatura es fera d’acord amb el resultat de les eleccions autonòmiques, de manera que el 5é lloc de València corresponguera a Compromís –i no a un paracaigudista que no ha eixit ni en les fotos de grup–; i que a Alacant s’alterara la cremallera i els llocs imparells foren de Compromís i els parells de Podem.

Al costat d’això, caldria polir algunes qüestions, com la incorporació d’Esquerra Unida a la candidatura o la inclusió de la papereta del Senat en el mailing –que no es va fer al desembre i, ben probablement per això, els quarts senadors de Castelló i Alacant no van correspondre a Compromís–. Amb estes premisses, el pacte generaria menys reticències i, certament, acabaria sent molt més efectiu.

Miscel·lània, Política estatal

BENS DELS DIPUTATS ESPANYOLS: TARDÀ MÉS RIC QUE HOMS

4 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

El Congrés fa pública la declaració de béns dels seus diputats

EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dijous, 4 de febrer del 2016 – 16:28
Molts dels diputats del Congrés tenen bona part del seu capital invertit en totxo. Abunden també els plans de pensions i no tots tenen cotxe. Almenys així consta en la declaració de béns que ses senyories han entregat al Congrés.
Així, el president de la Cambra, Patxi López, declara 100.584 euros en dipòsits bancaris i 11.421 euros en un pla de pensions, 34.787 euros en accions d’entitats bancàries, dels quals 20.561 corresponen a títols de la BBK i 14.226 del BBVA. Posseeix a més una vivenda a Biscaia i un pis a Cantàbria, tots dos en règim de participació en els guanys.
El seu antecessor, Jesús Posada, té 83.800 euros en comptes corrents, 200.349 euros en fons de pensions, així com accions de bancs i empreses valorades en 279.087 euros. Té una vivenda habitual, una altra d’estiueig, locals comercials i prats a Sòria, tots heretats, així com una finca a Ciudad Real, també heretada. Com a curiositat destaca que compta amb una acció del Numància Club de futbol valorada en 576,97 euros, i que no té vehicle propi.
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, declara que disposa de 794.837, entre comptes corrents (20.462 euros) i fons d’inversió (401.940 euros), a més de 226.503 euros en accions que cotitzen en Borsa i 145.932 euros en plans d’estalvi.
A més de la seva vivenda habitual a Madrid, el líder del PP posseeix un apartament amb plaça de garatge i una oficina a Pontevedra així com un altre apartament a Madrid. A aquests tres immobles se suma el 25% d’un apartament a les Canàries, comprat també en règim de participació en els guanys.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, disposa de 17.902 euros en dipòsits bancaris i 5.980 euros en accions, a més de 86.316 en un pla de pensions i 14.525 euros en un pla de previsió social de les Corts. A més, posseeix un cotxe, una vivenda i el 50% d’una altra, així com un garatge i la meitat d’un altre.
El secretari general socialista està pendent d’amortitzar 113.234 euros d’un préstec hipotecari de Bankia, que aquesta entitat li va concedir el 2008 per un import total de 159.300 euros.
Pablo Iglesias, líder de Podem, ha declarat al Congrés que posseeix 112.432 euros en comptes corrents. Segueix amb els mateixos béns que quan va accedir com a eurodiputat al Parlament Europeu: una vivenda rústica a Àvila, valorada en 13.487 euros, i una motocicleta de 2.670 euros. El seu company de partit, Iñigo Errejón, constata 57.334,19 en comptes corrents, dipòsits i fons d’inversió, i un automòbil Peugeot 205 de color negre.
El diputat canari de Podem Alberto Rodríguez, conegut per l’atenció que van suscitar les seves rastes en la sessió constitutiva del Congrés, únicament declara un saldo al seu compte corrent de 10.228 euros, sense béns immobles, vehicles o altres possessions.
Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va guanyar 74.845 euros com a diputat del Parlament, als quals va sumar 3.225 euros pel lloguer d’una vivenda i 1.500 en concepte de drets d’autor. Posseeix el 50 % de dues vivendes a Barcelona, un Volkswagen Golf i una moto Yamaha FZ-1, i deu 361.800 euros en hipoteques. El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, és dels pocs que no posseeixen una vivenda en propietat. El seu saldo bancari va ser el 2015 de 21.759 euros i té dos préstecs personals, pels quals deu 117.887 euros, i un BMW 525 dièsel.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, disposa de 189.426 euros en un fons de pensions, així com 167.209 euros en comptes corrents i imposicions a termini fix i el 50% de dues vivendes i una plaça de garatge a Barcelona. Té un Toyota Corol·la de l’any 2008 i no té deutes, segons fa constar en la seva declaració de béns.
El cap de files de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ressenya en la seva declaració un saldo bancari de 14.632 euros, la seva casa de Barcelona, de la qual és propietari en un 50%, i una hipoteca de 165.000 euros, dels quals li falta pagar 77.348 euros. No té cotxe propi.
Alexandra Fernández, portaveu d’En Marea, la confluència gallega de Podem, només disposa d’un saldo en dos comptes corrents per valor de 1.678,94 euros, i tampoc té casa ni vehicle propi.
En canvi, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, té 22.433 euros en el banc, dos cotxes -un Renault Scenic de 2006 i un Dacia Docker de 2014- i posseeix part de diversos béns immobles.Es tracta de tres vivendes, un traster i un solar a València, així com un camp de tarongers, un altre d’arròs i un tercer de palmeres a la mateixa província, encara que no té la totalitat d’aquestes propietats.Compta amb dues hipoteques, de les quals li falta per pagar 5.686 euros i 83.585 euros, respectivament.
La publicació dels béns permet també conèixer els d’un dels parlamentaris que van generar més polèmica a l’inici de la legislatura, el del Grup Mixt Pedro Gómez de la Serna, elegit en les llistes del PP. Declara 464.834 euros per la propietat del 51 % de la societat Scardovi i posseeix un automòbil BMW 525, dues parcel·les a Càceres -de 44.000 i 27.000 metres quadrats-, el 51% d’un cèntric pis a Madrid i la sisena part d’altres dos, així com el 51% d’una vivenda rústica a Basardilla (Segòvia).

General

HOMENATGE A VIRTUDES CUEVAS

4 de febrer de 2016 ANNA Deixa un comentari

VIRTUDES CUEVAS

Lluitadora republicana que s’exilià a França en finalitzar la Guerra Civil espanyola, s’incorporà a la ressistència contra els nazis en el país veí, i acabà deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on fou companya i amiga de Geneviève de Gaulle, neboda del general. Poc abans de morir, Virtudes deixà en herència al poble de Sueca una casa amb la finalitat que aquesta es convertira en un museu antifeixista: la principal i primera raó de ser del Fòrum és precisament fer que la seua voluntat s’acomplisca:
http://www.forumvirtudescuevas.org/p/inici.html

AMADO GRANELL

Va ser un militar valencià del segle XX. Va participar en la Guerra Civil Espanyola enquadrat en l’Exèrcit Popular de la República i va passar després al nord d’Àfrica, on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va encapçalar la columna de vehicles de la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, va ser la primera unitat militar aliada que va entrar en París després de la seva ocupació per la Wehrmacht.[1] Com a tal, va aparèixer en la portada del diari Libération l’endemà de l’Alliberament de París, reunit amb els líders de la resistència francesa:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amado_Granell_Mesado

Política valenciana/estatal